viernes, 15 de abril de 2016

Hakuouki: Demon of the fleeting soul, Design Factory i Otomate (novel·la visual)

Nova novel·la visual al blog! Un otome en aquesta ocasió.
Títol: Hakuouki: Demon of the fleeting soul (títol de la versió anglesa psp)
Títol original: Hakuouki shinsegumi kitan
Significat del títol: El dimoni amb l'ànima efímera
Estudi: Desing Factory, otomate
Guionistes: Iwata Shinobu, Kasuga Naoto, kazura Ringo, Kojima Nau, Nagano Izumi, Tateyama Midori
Dibuixants: Kazuki Yone, Miko
Altres obres de l'autor: Wand of fortune (Iwata Shinobu, Kazura Ringo), Edel Blume (Kasuga Naoto), Code Realize: Sousei no Himegimi (Kojima Nao), Bloody call (Nagano Izumi), Memories off Second (Tateyama Midori). Aclariment, no vol dir que estigui escrit enterament per ells sinó que han participat en la història.
Preqüela: no necessària i feta a posteriori Hakuouki Reimeiroku
Continuacions: Hakuouki Yuugiroku, Hakuouki Zuisouroku (dos fandisc encara que hi ha altres continuacions i diverses versions o retrobaments amb els personatges)
Format original: novel·la visual
Adaptacions: anime
Extensió aproximada: Llarg (30-50 hores)
Any: 2008
Idioma: anglès (per PSP, PSVita, 3ds, android...)
Contingut Sexual: no
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v1715

T'agradarà si: tens interès en llegir otomes, el shinsengumi (grup de ronin, samurais sense noble al qual servir, que feien de policia especial a favor dels shoguns en un moment que aquests ja estaven en decadència) i vols veure com la protagonista se'ls lliga i el que és més hi ha per enmig elements sobrenaturals.
Ni ho intentis si: no t'agrada massa el món dels otomes, no t'interessa aprendre de context japonès en el període dels shinsengumi (o ja coneixes sobre el tema), no t'agrada que barregin la història amb elements sobrenaturals.

Sinopsi
La Chizuru Yukimira arriba a Kyoto a la recerca del seu pare que ha desaparegut però abans d'adonar-es veurà involucrada amb el grup dels shinsengumi, amb tota la seva fama de despietats i salvatges començarà a conèixer les seves motivacions i les seves ben plantats capitans amb els quals establirà diferents relacions.

Opinió
La veritat és que vaig començar aquest otome amb força expectatives, havia llegit alguna que altra ressenya que el posava bastant bé, la temàtica de samurais és una que sempre he volgut tocar en algun anime/manga però pel motiu que fos sempre esquivava i la veritat és que pintava bé. I bé, després de llegir-lo no puc dir que tot sigui dolent hi ha un esforç en el context històric que aprecio i que és agradable, està en anglès la qual cosa fa almenys més accessible a un públic general i encara que sincerament m'ha decebut molt no crec que sigui una lectura horrible. Tanmateix en aquest segon otome que llegeixo tampoc he encertat massa perquè sigui un gènere que em ofereixi coses interessants, la veritat.

A veure, si alguna cosa cal concedir-li a aquest otome és el context històric. Sap posar-te en situació, explicar-te de forma més o menys entenedora el context polític, les relacions entre bàndols, traïcions i com n'era de convuls el Japó en el moment en què es van crear els shinsengumi. I de fet crec que la història d'aquest grup que al principi actuava com a policia un pel violenta que eren samurais sense senyor a qui servir, a favor de shogun en un moment en que aquest sistema estava perdent poder, és per si sola interessant, potser una mica idealitzada per com després que salvessin la ciutat de Kyoto de les flames va fer que la mala premsa que tenien es tornés una mica més positiva.
I encara que l'otome decideix donar una importància essencial al context històric tinc dos problemes bàsics amb el tracte que li dóna a aquest. El més general és que el sistema de rutes no funciona gens bé per explicar uns fets històrics si decideixes fer que cada ruta abasti més o menys el mateix període de temps i en totes li donis importància a aquesta situació política i això sigui el central a totes. El meu problema bàsic amb tot això és com podeu imaginar la repetició, durant les sis rutes m'han explicat la mateixa història, la qual cosa no seria un problema si s'haguessin centrat en les relacions amb la protagonista o entre personatges però Hakuouki per al meu gust, abusa de centrar totes les rutes en explicar-te els fets reals i la diferència entre cada ruta és mínima basant-se en el conflicte del noi de torn que no s'acaba de desenvolupar del tot i que acaba abans que hagi pogut començar. No hi ha manera de conèixer amb profunditat als nois en cada ruta perquè no hi ha un interès en què els coneguis ni fer personatges complexos. No em malinterpreteu m'agrada que el conflicte històric sigui important i de fet les primeres rutes que vaig llegir em van encantar no pel noi en qüestió sinó per com t'explicaven el conflicte, però quan has llegit les sis rutes t'has hagut d'empassar el mateix context històric sis vegades i pitjor encara, en cadascuna d'elles intentant centrar-se en coses diferents sense gaire èxit i fent més que t'emboliquis en l'ordre cronològic dels esdeveniments que ja no t'importen massa que aconseguir tenir una visió de conjunt. Per a mi en aquest punt la història hagués guanyat molt més si cada ruta s'hagués centrat en algun episodi dels shinsengumi o fins i tot en conèixer al personatge que en tornar a donar la visió generalista sobre el grup de ronin que hem de llegir sis vegades.
El meu altre problema bàsic amb el tracte que se li dóna al context històric és encara més personal que l'anterior, no m'agrada que uneixin el tema sobrenatural al que va passar de veritat. Sé que hi ha moltes històries que ho fan i crec que depèn de com es tracti pot arribar a convencem, però de bones a primeres no m'acaba de convèncer que tractin a figures històriques com si tinguessin característiques sobrenaturals i si a això li uneixes que realment genera una sensació de repetició en les rutes per com en gairebé totes es genera el mateix conflicte i les mateixes decisions gastant escenes que no aporten res a excepció del fanservice doncs em molesta bastant. A favor d'allò sobrenatural és que intenta fer un conflicte polític més extens i ho aconsegueix encaixar d'alguna manera en el context històric sense que soni molt estrany (encara que segueixo pensant que si fessin un otome d'algun personatge històric que em sigui més proper i el fessin un ésser sobrenatural em semblaria una idea molt qüestionable i em riuria bastant), però tot i així tenint un context històric interessant crec que podrien haver aprofundit més en cada moment i personatge, i haver-se oblidat de tot allò sobrenatural i m'haguessin convençut més però crec que això és una opinió impopular ja que a tothom sembla estar encantat per allò sobrenatural.

No crec que us faci comentaris de les rutes individualment però si vull comentar alguns dels problemes més greus que he tingut amb elles. Primer de tot la sensació de repetició que us comentava em torna amb el final de cada ruta que és el mateix per a totes. No us diré quin tipus de final és, tampoc vull dir que en totes les rutes passi el mateix sinó que passa una situació semblant amb el personatge en el qual es centra. A més que en algunes rutes sembla idiota del tot que acabi en aquest moment (en la de l'Okita, per exemple), en llegir dues rutes ja saps quin serà el final de la tercera i el pitjor de tot és que, de nou, sembla que pel simple fet d'escollir a un noi ja canvies el seu final (tenint en compte el context històric real de què hauria d'evitar donar-vos més detalls perquè en part podrien ser spoilers) la qual cosa segueix semblant-me una mala opció.
Un altre punt que arriba a ser idiota són les batalles amb els dimonis, no us parlo encara de la idiota de la protagonista que fins a cert punt tindria alguna passada en principi però arriba a ser poc creïble la seva forma d'actuar. No, del que us vull parlar és de com convenientment els dimonis, si veuen que el noi de torn morirà o està en condicions dolentes per algun motiu s'acaben anant, tant és si és la seva iniciativa, si és per una cosa externa, sempre passa el mateix i, a més d'això, hi ha una jerarquia de poders bastant clara, típic de shonen en part suposo que faci el que faci un personatge s'enfronta al rival que li correspon amb el seu nivell i el que sigui més proper a la protagonista acabarà guanyant.
Anant a alguna ruta en si he de treure'm de damunt la del Kazama per ser una excusa més que una altra cosa, si això fos +18, que no ho és, serviria per posar una escena sexual amb ell, en la realitat només serveix per donar una mica de fanservice romàntic sense preocupar-se per dir-te res d'ell, i ser més un extra que una ruta.
En general la resta de rutes que tenen una mica més de longitud i acaben per explicar el mateix context històric són decebedores per com et mostren breument certs conflictes en els personatges que podrien haver-se desenvolupat molt més. Per a mi Hakuouki hagués funcionat molt millor si la ruta del Hijikata hagués estat principalment de context històric i la resta ho haguessin esmentat i s'haguessin centrat de veritat en el conflicte del personatge en si més de les dues o tres escenes que és al que s'acaba reduint. La veritat és que tant l'Okita amb el seu problema (que necessitava quelcom més realista en el final), com les motivacions existencials del Hajime i els desitjos mundanals però tan difícils d'aconseguir en aquest moment del Harada em semblen idees interessants que amb una mica més de desenvolupament haguessin fet rutes individuals amb conflictes potents que com no em canso de dir es redueixen a poques línies. Potser el Heisuke m'hagi deixat més indiferent però fins i tot en el seu vessant sobrenatural hagués estat el personatge ideal per centrar-se de veritat en aquesta problemàtica si s'haguessin recreat en això o ho haguessin sabut portar millor.

Pel que fa a música no crec que sigui molt extensa i en general per a mi no destaca massa fins i tot l'opening de la versió de PSP no està malament però tampoc em diu res. La música del menú en canvi, encara que no tingui rellevància crec que m'agradava bastant i donava un to tràgic interessant.
En aspectes gràfics crec que encara que no siguin una passada estan força bé i, de nou, veig una tendència a donar importància a la roba en els otomes més que en els eroges. En qualsevol cas la veritat és que en general són dibuixos agradables.


Abans d'acabar un comentari sobre la protagonista crec que és normal en els otomes que les noies no tinguin massa personalitat i es deixin rescatar per qualsevol que se li apareguin però la Chizuru (encara que li pots canviar el nom com en molts otomes) s'emporta la palma en no tenir personalitat. A mi no m'ofèn tant que la noia no sigui capaç de fer res en batalla, encara que crec que tenint unes mínimes habilitats d'espasa que diuen que té i tot el temps del món per practicar, no seria mala idea fer-ho, però el que em cansa molt és com no té gens de personalitat, serveix més per narrar el context històric que com a personatge en si. És més quan li dóna per pensar alguna cosa l'únic que fa és preocupar-se perquè no és capaç de ser útil, res més, no pensa en res més que en ajudar els homes del shinsengumi i més enllà d'això es dedica fer drama sense que puguem sentir cap tipus de vincle per ella perquè bàsicament és una veu que ens explica el context històric i poc més.

Resumint, encara que no crec que hagi estat una lectura horrible (o almenys no han tancat la protagonista en una gàbia per amor, que ja és alguna cosa) tampoc crec que sigui massa recomanable més enllà del context històric. En aquest cas jo recomanaria llegir només una ruta o dos per assabentar-se i poc més perquè com ja he dit en totes repeteix el mateix amb variacions que aporten poc. Tot i així no se m'ha fet excessivament llarg així que tampoc us dic que si us agrada el gènere no la llegiu sencera i bé almenys podreu conèixer als shinsengumi si encara no els coneixeu. A més crec que en general la gent no es queixa del que jo dic així que potser sigui la rara.

El millor: entretinguda fins a cert punt, context històric.
El pitjor: poc desenvolupament de personatges, finals iguals i forçats per la ruta, la protagonista, la sensació de repetició.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario