sábado, 12 de marzo de 2016

Watchmen, Alan Moore y Dave Gibbons (novel·la gràfica)

Nova novel·la gràfica al blog!
Títol: Watchmen
Autor/a: Alan Moore i Dave Gibbons
Altres llibres de l'autor/a: Batman vs Depredador (Dave Gibbons), V de Vendetta (Alan Moore)
Pàgines: 416
Format original: còmic (novel·la gràfica)
Any: 1986-1987
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: vols una història enrevessada, un nou punt de vista als superherois (o una deconstrucció, si voleu), vols una història decadent.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa feliç o la típica història de superherois, vols alguna cosa que es llegeixi ràpid, no t'agrada els personatges amb morals qüestionables.

Sinopsi
Watchmen és una obra mítica dels britànics Alan Moore, guionista, i Dave Gibbons, dibuixant. Es va editar, per primera vegada, en format comic-book, entre 1986 i 1987 es va publicar en 12 lliuraments. La història és una crítica a la societat occidental del seu moment, mitjans dels vuitanta, i, per extensió, de l'actualitat: sobre valoració dels diners, la lenta introducció de la tecnologia en les facetes més petites de la vida domèstica i quotidiana, els conflictes polítics entre les grans potències mundials, etcètera. És a dir, un gran assortiment d'elements que componen un encertat fresc de la societat de finals del segle XX. (Sinopsi de Columna Editorial)

Opinió
Crec que tothom coneix Watchmen, o almenys tothom que hagi tingut un lleuger interès en endinsar-se al món dels còmics o de les novel·les gràfiques. En qualsevol top la probabilitat que aparegui és alta i mig món està enamorat del guionista i les seves obres així que òbviament en el meu intent d'acostar-me al gènere em cridava bastant l'atenció aquesta obra, encara que alhora no sabia si seria millor intentar entrar al món dels còmics de superherois abans de llegir-la (cosa que en part em crida i alhora em repel·leix una mica) per tenir una mica de context ja que és difícil enfrontar-se a una deconstrucció d'un gènere que desconec per complet (fins i tot en pel·lícules he vist molt poques que siguin de superherois). No obstant això vaig decidir llançar-me a la piscina tot i no ser la millor lectora per a aquesta obra i veure si la seva fama era merescuda. La veritat és que després de llegir-la reconec el mèrit de l'obra i trobo que és interessant fins i tot sinó sabeu res de superherois però alhora crec que m'he perdut referències, picades d'ullet i en general m'ha faltat potser conèixer més del tema perquè m'agradés més.

Començant pel principi reconec que els meus coneixements sobre dibuix són nuls no el següent, que estic molt poc acostumada (per no dir gens) a tota l'estètica que no sigui la del manga així que encara que és un dibuix ben realitzat no acaba de dir-me del tot així que deixeu-me escapar dels gràfics que tinc la sensació que tenen un aire retro dins del gènere (o potser sigui jo en el meu desconeixement) i deixeu-me entrar en el que de veritat vull explicar-vos sobre l'estil. M'encanta com està narrada aquesta obra. Adoro la superposició a la qual tendeix d'unir dues coses que aparentment no tenen res a veure i condicionen l'una a l'altra, com es fa evident en els abundants trossos on el nen llegeix una història de pirates i es parla sobre la situació del món però en general aquest intercalar d'accions i reflexions és una cosa que sempre m'agrada molt. Un altre punt molt curiós de com s'explica la història, són sens dubte els apartats finals sense dibuix formats per textos ampliant el món on succeeix la història. La veritat és que això i la quantitat de text abundant al llarg dels dotze capítols fan que Watchmen en contra del que semblaria en un primer moment lleuger (d'acord, prejudicis sempre hi ha còmics densos, però hi ha aquesta tendència a pensar-ho) resulta una lectura densa i sobretot amb ella hi ha una sensació de pes, de macabre, de no tenir esperança i de foscor.
Potser la transició de capítol a capítol encara que no sigui difícil de seguir per a la meva resulten massa espaiats, o almenys aquesta és la sensació que m'ha donat quan un capítol m'havia agradat bastant i de sobte el següent es centrava en un altre personatge a altres assumptes (particularment recordo el capítol de dr. Manhattan em va agradar molt i després el personatge deixa de tenir tanta importància com en aquest moment). En aquest sentit ajuda a que el món s'estengui, es parli des de diferents punts de vista i en general tinguem una visió molt àmplia de tot el que passa, però es perdi en individualitat. O almenys, encara que no negaré que el retrat psicològic d'alguns personatges és complet es fa de manera concisa (relativament, però diguem que pot durar un capítol o una mica més en el que s'aprofundeix en ells) i a mi m'agrada que es recreïn en els personatges per poder conèixer-los i per això potser, encara que sigui una història densa de llegir alhora m'hagués agradat saber més.

Passant a les evidències és interessant com Watchmen dóna una visió de què passaria si els superherois existissin en la realitat, o més aviat crea uns superherois, sense poders màgics alguns, i per tant els humanitza, els fa bojos que es vesteixen de manera estúpida ( i que no paren de queixar-se d'això a la vegada que enyoren els temps en que s'atrevien fer-ho) i bàsicament sembla dir-te que en un món de grisos l'existència de persones que creguin que poden fer justícia per la seva pròpia mà és sens dubte conseqüència de problemes psicològics greus dels personatges. O almenys de simples ganes d'escapar de la realitat tan amarga que els envolta. I és aquí on la història en part m'ha agradat, en aquesta presentació dels superherois com antisocials, i alhora, en certa mesura com romàntics amb idees del món una mica simplistes i qüestionables però alhora com inadaptats que expressen el seu descontentament amb el món amb actes cridant l'atenció a la seva manera. Em sembla molt interessant aquesta visió de ser un superheroi com una manera de refugiar-se abans de tot allò que no els agrada de la realitat, com una forma d'intentar fer un sentit d'un món que no en té (jo que acabo veient el mateix a tot , també és possible, ignoreu-me).
És per això que és interessant com la història comença en un moment de decadència, ja no hi ha superherois, tothom sent nostàlgia pel passat, la situació "política" sembla que cada vegada està més tensa i ningú sap molt bé què fer amb la seva vida. Per això, arran de la mort del Comediant la quotidianitat sembla desestabilitzar-se completament i el temps es torna a moure per als vigilants, l'inesperat és que sembla que ho fa al contrari del que s'esperava en una marxa enrere de la qual no poden escapar i que no saben a on els portarà (d'acord potser no sigui tant així i simplement sigui la sensació que deixa el rellotge del final i que comencem la història en aquest punt). En qualsevol cas si que podríem dir que a partir de la mort del comediant posa al Rorschach en marxa perquè es faci "justícia", o almenys el que ell entén per justícia, i encara que sembli que no, tot s'acaba estructurant en base a això (almenys a mi amb tot el que succeeix pel mig hi ha ocasions en què se m'oblidava com havia començat tot). Sobretot si tenim en compte el final tan significatiu pel que fa a això.
Potser si he de dir-vos la veritat, jo que sòl tirar més per l'emotivitat, les relacions entre personatges i tal, els moments de Watchmen més reeixits m'han semblat tots aquells que se centraven més a superar aquesta sensació de solitud en aquest món que sembla estar caient a trossos. Particularment hi ha un moment que pot passar desapercebut i que potser sigui una mica clixé però que per a mi serà difícil d'oblidar, només diré que es dóna entre el venedor de diaris i el noi que llegeix el còmic de pirates.
Si hi ha alguna cosa, però, que a nivell argumental no m'ha agradat tant sigui potser quan apareix cert personatge amb ànsies de poder extrem perquè en fer la seva aparició tot es torna una mica més irreal, que sí, que en part t'ho expliquen de forma conscient però alhora resulta tan exagerat que perd una mica de la gràcia, encara que segueixi sent en part tenint sentit perquè passin certes coses... en fi, que, com sempre, no m'aclareixo ni jo.

A més de tot això hauria de parlar del meu desconeixement per tota l'ambientació més o menys centrada en la Guerra Freda amb elements ficticis de per mig, crec que hi ha un munt de picades d'ullet tant a nivell polític que no he entès del tot, com culturals que tampoc he acabat de captar. A part d'això tot l'apartat de les referències a superherois que segur que estan presents però no havent llegit ni un sol còmic de superherois podreu entendre que em passi per alt tot això. Un altre punt a destacar en el meu desconeixement és la qüestió de l'americà i el patriotisme, també present en el còmic i alguna cosa que de nou no puc parlar molt d'ella per la meva incultura, us recomano que després de llegir la novel·la gràfica aneu a cercar anàlisis interessants que segurs que n'hi ha (alguna cosa he buscat, però vaja estic segura que hi hauran teories molt interessants).

Passant als personatges potser és el punt on tinc més conflicte. Si he de destacar a algú, encara que potser no sigui tan important, per a mi és Doctor Manhattan, de veritat que tinc debilitat per la gent aparentment freda que té el seu cor (on estigui el meu Grimmer de Monster... per exemple). Què sí, que ho he vist diverses vegades, però em segueix semblant interessant com des d'aquesta posició de Déu es qüestiona si realment val la pena que la humanitat segueixi existint, és almenys un plantejament que fa pensar (i la solució potser sigui una mica optimista, fins i tot amb tot el que passa) i sí, encara que sigui un barrufet m'ha agradat bastant com a personatge. Passant a el Roserchach (i la meva incapacitat de recordar com s'escriu i menys de pronunciar) he de dir que encara que em mata una mica la seva manera de pensar és probablement impossible odiar-lo del tot, de vegades és un idiota entranyable, altres despietat i bèstia, altres un moralista incapaç de qüestionar-se absolutament res, però suposo que tot això fa que almenys, entenguis fins a cert punt el què fa i no puguis discutir, que encara que no t'agradi com a personatge, està ben construït. Potser quelcom a comentar sigui l'única dona amb un protagonisme, la Laurie, al principi em vaig plantejar perquè tots eren homes, després la resposta evident (però jo i les meves poques llums) va ser que el món dels superherois en general també ho és, i la dona, segons tinc entès ha estat més una incorporació que l'habitual. A això, però cal afegir-li cert punt que podria molestar si es pensa que l'única representant femenina és algú totalment inestable i summament dependent, sempre està buscant a un home, necessita una presència d'aquest tipus en la seva vida i sembla no poder viure sense ells. En principi, sembla això, simplement el principi bàsic de representar la típica dona des d'idees una mica retrògrades però suposo que si ho penses una mica es fa una mica més evident que, en part també està, probablement, parlant del paper de la dona en el còmic en aquest sentit, o almenys aquesta és la sensació que m'ha donat, que semblava parlar-ne, de com aquesta representació de la dona que necessita un home és problemàtica i sobretot a conseqüència de problemes psicològics de la dona, no és normal. No obstant això, el final que se li dóna a l'obra sembla que deixaria una mica en ambigu que representa aquesta dona en aquest sentit i realment no m'agrada del tot com acaba el personatge.

Resumint, està ressenya m'ha costat horrors i no he dit res interessant, però en fi, anem a acabar-la d'una vegada, Watchmen és una obra recomanable, sense cap dubte. No obstant això no crec que sigui per a mi, ni que em vagi a marcar, m'ha agradat llegir-la, té multitud de punts remarcables però lamentable crec que no sóc el millor públic per a apreciar-la del tot i per això no crec que l'hagi apreciat completament. Tot i així crec que és una lectura interessant.

El millor: volta de rosca als superherois, conceptes, presentació del món i complexitat psicològica d'alguns personatges, estil.
El pitjor: potser tinc problemes amb el final, m'ha hagués agradat un pel més llarga (tot i que és densa) i no la pots gaudir del tot si no coneixes bé els referents de l'obra.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario