viernes, 4 de marzo de 2016

Ponle Banda Sonora a tu Vida CVIII - Openings que em donen ganes de conèixer històries

Hola! El cert és que feia temps que m'estava plantejant fer entrades que no fossin exclusivament de ressenyes, perquè entenc que ha de ser pesat, i suposo que retornar a la secció de Posa-li banda sonora a la teva vida, no és molt intel·ligent tenint en compte que sempre he pensat que no tenia gaire sentit anant posant cançons que m'agraden... Però en fi, la qüestió és que he pensat que ignorant que el meu blog és quelcom força minoritari, tenia ganes de parlar-vos d'openings que em venen històries, potser massa bé pel contingut que em pugui trobar després. La qüestió és semblant, suposo, amb les portades de llibre, però en el meu cas no acostumo a tenir aquest problema perquè l'apartat visual és quelcom que no m'acostuma a cridar gaire l'atenció, en canvi amb el musical em passa, molt. Sóc una obsessa d'escoltar openings d'anime o de visual novel sense gairebé saber de que van les històries i enamorar-me'n així que... Sí, visca la superficialitat.
En fi, no m'enrotllo més. 
Opening de Koi de wa naku - It's not love, but so where near. Primer de tot, un aplaudiment a qui se li va ocòrrer posar el títol en anglès i no en tenia ni idea. De debó, bravo per el "but so where near", no li intenteu trobar sentit. En qualsevol cas, no té pinta de ser la gran història, fins a on sé les crítiques no són molt positives i en canvi em crida l'atenció i el seu opening, encara que no m'encanta si que té un toc que m'agrada força. És estranya la sensació que tinc amb la cançó però el cert és que té quelcom que fa que se m'enganxi i que em transmet força. Matta kisetsu ga...
Opening de Jyuzaengi - Engetsu Sangokuden. En aquest cas és un otome que crec que si el llegís no m'agradaria (potser sí, qui sap), però que estic obsessionada amb el seu opening. La qüestió és que un toc japonès que des del primer instrumental em fascina, de veritat que no té un aire de nostàlgia i res, que porto diverses dies escoltant-la (és freak enganxar-se a cançons japoneses introducció d'històries que si llegeixo trigaré anys en fer-ho? si, problamente, però aquesta sóc jo). Aitai dakishimete

En qualsevol cas, no crec que torni a fer gaires entrades d'aquestes, o almenys no dintre de poc però potser si que us porto algun opening o ending i com em venen la història. És quelcom que m'entreté força, la veritat.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario