jueves, 24 de marzo de 2016

Hipòlit, Eurípides (llibre)

Nou llibre al blog, en aquesta ocasió una obra de teatre!
Títol: Hipòlit
Títol original: Ιππόλυτος
Autor/a: Eurípides
Altres llibres de l'autor/a: Medea, Ió
Pàgines: 112
Format original: història popular (?)
Any: V a.C
Adaptacions: teatre, posteriorment la història també Fedra s'inspiraria en això.
T'agradarà si: tens interès en llegir tragèdies gregues, en descobrir nous mites, t'agrada llegir teatre en general o no tens problema amb ells.
Ni ho intentis si: no t'agrada gens llegir teatre o simplement no tens interès en la tragèdia grega.

Sinopsi
Fedra, casada amb Teseu, s'enamora del seu fillastre Hipòlit, el protagonista d'aquesta obra. En rebre una negativa rotunda dHipòlit, Fedra, presa de la desesperació, se suïcida després d'haver acusat per escrit el seu fillastre d'intent de seducció. Quan Teseu descobreix l'escrit, no dubta d'inculpar el seu fill i el foragita del país mentre profereix una maledicció que Posidó li havia assegurat que es compliria. Al cap de poc temps s'anuncia que Hipòlit està ferit de mort a causa d'un accident. Teseu rep aquesta notícia amb fredor. Però la dea Àrtemis revelarà a Teseu tota la veritat. El pare, que ha renegat de l'afecte envers el seu fill, obté el perdó d'Hipòlit just abans que aquest expiri. (sinopsis d'una edició de La Magrana)

Opinió
Novament em toca ressenyar, potser amb pocs ànims, una tragèdia clàssica que reconec que tinc una mica embolicada argumentalment amb una altra obra de la qual us parlaré d'aquí a poc de la mateixa temàtica però més moderna que és Fedra de Racine. El cas és que de nou no sé si passaré a dir-vos obvietats, no diré res interessant o simplement us parlaré una mica per sobre el que em vingui al cap. En qualsevol cas abans de començar a pensar que us dic que suposo que hauria advertir-vos que bé, jo en general llegir teatre és quelcom que em deixa una mica indiferent, i llegir una tragèdia grega encara que en aquest cas m'ha servit per descobrir un mite que no coneixia i que fins a cert punt m'ha interessat però tampoc és quelcom que m'hagi impactat ni res per l'estil. Però la veritat és que segueix semblant-me que fins i tot amb la distància que ens separa de l'obra segueix sent assequible de llegir per ser curta i almenys despertant interès ni que sigui per la seva antiguitat.
La història es basa en com Hipòlit decideix no fer cas a la deessa de l'amor Afrodita i només dedicar-se a la deessa de la caça Artemisa (fins i tot vol ser verge com la segona deessa) en una mena de representació alhora de com es dedica més allò personal que allò social, és a dir ignora totes les convencions del moment que en part implicarien que es casés i només vol dedicar el seu jo més privat i més proper a la natura. La qüestió és que Hipòlit té un excés d'hybris (que és el mateix que dir que és arrogant, pels mortals) i no creu en el poder de l'amor, i com solia passar en els mites grecs el no fer cas als déus o menystenir-los era equivalent a que et fessin la vida impossible i això és precisament el que passa aquí, que Afrodita per fotre al noi farà que la seva madrastra, Fedra (que l'enxampen de ximple per enmig), s'enamori perdudament d'ell. Com amb això no hi ha problema amb els spoilers podeu imaginar-vos tots que acabarà bastant malament tot, per a tothom perquè al cap i a la fi en una tragèdia grega ja sabem tots que res no anirà bé. Com deia abans jo no tenia ni idea de tot el mite d'Hipòlit de manera que ha estat força interessant descobrir-lo i fins i tot més que aparegués Teseu, el del laberint (que li tinc jo mania per ser un altre dels tants que s'abandona a una que s'enamora d'ell com és Ariadna, a sobre que l'ajuda...) i sigui marit de Fedra. Almenys interessant per tornar a trobar un altre dels personatges de la tan rica, variada i a moments exagerada mitologia grega (de veritat que hi ha segons que mites que tela, em declaro fan de les extravagàncies de Zeus per follar a gent...). Una cosa curiosa de la tragèdia grega és com els personatges no tenen la culpa de res, vull dir se suposa que la culpa és un concepte cristià i que ve d'una moral imposada més rígida. No obstant això la veritat és que algunes de les coses que succeeixen xoquen una mica vistes avui dia i aquesta substitució del concepte de culpa pel de fatalitat, de no poder escapar del teu destí imposat pels déus, de vegades es fa una mica estranya. Amb això vull dir que per exemple, que Fedra no s'enamori ni pugui evitar els seus sentiments sinó que siguin imposats per la deessa Afrodita, a part de funcionar com a metàfora del enamorament, alhora implica que ella no és culpable en cap moment d'aquesta passió desmesurada que la corroeix per dins. Però també passa una cosa semblant quan al final de l'obra cert personatge sembla que no dóna culpes a ningú del que ha succeït. D'aquí, d'aquesta impossibilitat de revelar-se contra els déus i que fa de l'ésser humà ser tan petit també sorgeixen les particularitats de la tragèdia grega que segons alguns és impossible que es tornin a repetir i bàsicament la tragèdia només va durar uns 75 anys i ja no tornaria a produir-se ja que les condicions que es van donar (també de representació) són difícilment repetibles. Però en fi, no em perdo en divagacions teòriques aquí us hauria de parlar també de la catarsi però de la mateixa manera que la suposada sensació em sento superada pel mateix concepte i una mica farta d'ell així que us animo a que investigueu pel vostre compte.

Resumint, sento no ser més extensa en aquesta ocasió però d'ara en endavant crec que, amb la quantitat de ressenyes pendents que tinc intentaré fer ressenyes curtes i explicar poca cosa i no forçar-me per intentar allargar-les. Hipòlit és una tragèdia grega que si us interessa el gènere és probable que conegueu per ser una de les més famoses d'Eurípides el més modern dels tres tràgics i que va evolucionar de manera que la psicologia dels personatges fos més important. En qualsevol cas encara que no us interessin gaire les tragèdies gregues si que és veritat que per extensió podeu llegir-vos-en alguna encara que sigui per curiositat literària i encara que, de nou, crec que el simple fet de llegir-les, sense un context o un estudi darrere, pot deixar-te indiferent o estranyat davant alguns aspectes que per la distància temporal costen d'entendre, crec que per l'extensió de l'obra no és una mala opció si voleu satisfer la vostra curiositat lectora. Sinó podeu llegir-vos Èdip rei que amb la propaganda que li va fer Aristòtil en la seva Poètica és la tragèdia per antonomàsia.
El millor: conèixer un mite nou en el meu cas, la curiositat de poder llegir un text tan antic, si coneixes una mica de context o de teories sobre el suposat context fins a cert punt té interès.
El pitjor: no crec que sigui una cosa que et vagi a impactar de per vida (encara que mai se sap), la distància temporal pot fer difícil la seva lectura o comprensió de certes coses que succeeixen.
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario