lunes, 21 de marzo de 2016

Fièvre, Louis Delluc + La caiguda de la casa Usher, Jean Epstein (pel·lícules)

Hola! En aquesta ocasió us porto dues pel·lícules antigues.
Títol: Fièvre
Director/a: Louis Delluc
Repartiment: Ève Francis, Edmond Van Daele, Gaston Modot, Elena Sagrary, Yvonne Aurel, Lili Samuel, George Footit, Andrew Brunelle, Marcelle Delville, Léonid Walter de Malte, Noémi Seize, Solange Sicard, Léon Moussinac
Altres pel·lícules del director/a: La dona de cap part, L'inondation
Guió: Louis Delluc
Durada: 30 min
Any: 1921
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: tens interès en veure cinema antic en què s'intentava fer perquè el cinema fos art.
Ni ho intentis si: més enllà de la curiositat suposo que no pot interessar gaire.

Sinopsi
L'enrenou d'un bar del port de Marsella, empori de notable riquesa. Clients heterogenis, des dels habituals jugadors de cartes, fins al noi romàntic solitari, el qual, probablement, beu absenta. Una jove fuma opi en una exòtica pipa. Una noia de pas, conversa amb la propietària de la taverna, la Sarah Topinelli (Ève Francis), i mostra una certa malenconia. El Topinelli (Gaston Modot) atén les taules. Els vaixells arriben i surten constantment del port. La Sarah omple unes ampolles en les bótes del celler. Un individu de la partida de cartes la segueix, sol·licitant-la. L'espanta amb una riallada. (FILMAFFINITY)

Opinió
Abans de parlar de cadascuna de les obres per separat he de dir-vos que les he agrupat perquè me les han explicat juntes amb el concepte de fotogènia i perquè així espero enganyar-me i al veure les dues juntes en una entrada fer les ressenyes més curtes, que tampoc tinc molt que explicar-vos, la veritat. En qualsevol cas en general puc dir que són dues pel·lícules curtes i que només les recomano si teniu curiositat.

En aquesta primera tenim més aviat un curt perquè només dura 30 minuts, muts en què tot sembla força normal, però a mesura que passen les escenes la cosa es torna bastant estranya o almenys és curiosa la rapidesa amb la qual tot es torça. En qualsevol cas segons un text del propi autor se suposa que per a ell el cinema es caracteritzava perquè a l'hora de grava es capta una cosa inherent i única en els objectes que només podria ser vista a través del cinema. En aquest sentit també se suposa que volia gravar l'habitual i el natural, que hi hagi una recreació, al principi, dels gestos, de beure, de les cartes em sembla conseqüent, fins i tot la història d'amor que mig t'expliquen té sentit, però i el final? De veritat que tot es va tan de mare que et quedes pensant què nassos ha passat perquè arribem aquí. No és que no es mostri, simplement que comparant el punt d'inici al del final és almenys interessant pensar el contrast entre un i altre.
A nivell estilístic potser aquest intent de captar el normal fa precisament que no destaqui massa o almenys no per a mi. No obstant això la música val la pena i, com deia en l'última ressenya d'El naixement d'una nació no tinc interès a veure la pel·lícula de nou però en canvi escoltar la música de fons no em faria res. Sobretot les peces de piano.

Títol: La caiguda de la casa Usher
Director/a: Jean Epstein
Repartiment: Jean Debucourt, Marguerite Gance, Charles Lamy, Fournez-GOFFARD, Luc Dartagnan, Abel Gance, Halma, Pierre Hot, Pierre Kefer
Altres pel·lícules del director/a: La tempesta, Chanson d'Armor
Guió: Jean Epstein, Luis Buñuel (Història: Edgar Allan Poe)
Durada: 63 min
Any: 1928
Format original: relat

T'agradarà si: tens interès en el principi del cinema, en idees del cinema com una cosa per representar una visió diferent de la realitat, pròpia de l'autor mostrant imatges en moviment, no per explicar històries.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa que t'expliqui una història de manera clara, no estàs molt interessat en experiments de l'origen del cinema.

Sinopsi
Un home arriba a la mansió del seu amic Usher i l'esposa d'aquest, Madelaine. Usher està pintant un retrat de la seva esposa, però, alhora que transmet l'essència vital al llenç, la dona va defallint. Quan mor, serà enterrada a la cripta familiar, però Usher no creu en veritat en la condició mortal de la seva estimada... Adaptació lliure de la història de Poe. (FILMAFFINITY)

Opinió
Aquí tenim un cas una mica diferent a la d'abans. En aquest cas em vaig llegir la història de Poe perquè total sent un conte curt no té massa complicació ni és tampoc una pèrdua de temps encara que reconec no ser massa fanàtica de l'autor per no acabar de connectar amb el que succeeix i deixar-me bastant indiferent en els seus relats (ho sento, ja sé que té molts fans i la veritat és que té una prosa que m'agrada però de moment no he trobat cap relat que em convenci). En qualsevol cas ja us dic que més que adaptació a aquesta pel·lícula se li podria dir inspiració perquè se li va una mica l'olla amb el que passa encara que si que en part conserva una atmosfera molt lúgubre i algunes imatges bastant impactants.

Aquest autor, també m'han explicat i fer llegir que opinava del concepte de fotogènia i com ho pensava des d'una òptica menys idealista que l'anterior per com creia que era la qualitat per la qual un autor sabia mostrar-te la realitat de forma diferent a l'habitual, crear un llenguatge nou fins a cert punt. Més que centrar la fotogènia en alguna cosa pròpia de l'objecte en sí, la passa a la capacitat de qui grava de mostrar-te de forma diferent aquest objecte. Però en fi, suposo que no us interessa la qüestió teòrica.
A nivell d'estil aquesta pel·lícula té escenes força interessants i sap crear una mena de tensió en cada moviment encara que a moments es fa estranya. A més no sé si és qüestió de conservació de la cinta o simplement decisió del director però hi ha escenes en les que de veritat no saps què nassos estàs veient. A més juga bastant amb el blanc i el negre i en general visualment és força interessant (tingueu en compte la meva ignorància, més encara en cinema i no em feu gaire cas).
A nivell de música em sembla molt curiós, si recordo bé, com fa servir la música harmònica d'un instrument de corda per escenes més "tranquil·les" i en canvi tot es torna terriblement inharmònic quant la tensió augmenta al mateix temps que la tempesta. Em sembla un ús almenys interessant de la música.

Resumint, al meu visionat mig obligat de pel·lícules clàssiques m'he trobat amb aquestes dues pel·lícules que si bé no m'han entusiasmat cap de les dues he trobat coses interessants en elles. Destaco la capacitat de crear un ambient lúgubre de la caiguda de la casa Usher i de la primera encara que reconec que no m'ha acabat de dir res si que la música de piano està bé.

El millor: no molt llargues, curioses de veure, La caiguda de la casa Usher visualment crec que encara avui és interessant.
El pitjor: has de saber una mica que vas a veure, encara m'estic preguntant què nassos he vist al final de Fièvre.
Fins aquí el meu avorriment.

Perdoneu la meva ignorància, però de veritat em pregunto qui és el compositor de la música de Fièvre? No ho trobo i és quelcom que m'agradaria saber.

No hay comentarios:

Publicar un comentario