sábado, 19 de marzo de 2016

El naixement d'una nació, D.W. Griffith (pel·lícula)

Hola! Nova pel·lícula al bloc.
Títol: El naixement d'una nació
Director/a: D.W. Griffith
Repartiment: Lillian Gish, Mae Marsh, Henry B. Walthall, Miriam Cooper, Mary Alden, Ralph Lewis, George Siegmann, Walter Long, Robert Harron, Wallace Reid, Joseph Henabery, Elmer Clifton, Josephine Crowell, Spottiswoode Aitken, George Beranger
Música: Joseph Carl Breil, D.W. Griffith
Altres pel·lícules del director / a: Intolerància, Lliris Trencats, les dues tempestes
Guió: D.W. Griffith & Frank E. Woods (Novel·la: Thomas F. Dixon Jr.)
Durada: 190 min
Any: 1915
Format original: llibre

T'agradarà si: tens interès en l'origen del cinema, no t'importa veure pel·lícules mudes, tampoc veure pel·lícules per la qualitat de muntatge.
Ni ho intentis si: no et ve de gust veure una pel·lícula altament racista, tampoc alguna cosa on l'argument no brilla massa.

Sinopsi
Clàssic del cinema mut que narra els esdeveniments més importants de la creació dels Estats Units d'Amèrica: la guerra civil, l'assassinat de Lincoln, etc. Ha estat titllada de racista per la seva glorificació del Ku Klux Klan, però té el mèrit de ser la primera pel·lícula que explica una història de manera coherent: fins a aquest moment una pel·lícula era un conjunt d'escenes amb molt poca relació entre si. Va obtenir un enorme èxit en el seu temps. (FILMAFFINITY)

Opinió
Anem a veure, aquesta pel·lícula si us sona és probablement de manera que tot el món la coneix, per ser una de les primeres pel·lícules en què es pretén explicar una història amb un argument complex i ser per tant, una de les obres dels orígens del cinema més reconeguda tant per la influència posterior que faria que les pel·lícules es centraran en explicar històries però també en el seu moment es va descobrir que el cinema tenia poder (per a bé o per a mal). En qualsevol cas sinó la coneixes per això també la pots conèixer per la seva ideologia bastant inaguantable completament racista i que acaba justificant i com diu la sinopsi glorificant el Ku Klux Klan. Com podreu comprendre és d'aquelles pel·lícules que si les veus ho fas més com a curiositat històrica, per conèixer els inicis del mitjà que per un interès en el que et puguin explicar o fins i tot en la forma que t'ho expliquin així que tenint això en ment em vaig disposar a veure-la i bé van ser unes tres hores de cinema mut bastant llargues però almenys descobrint detalls curiosos i en fi, sempre és interessant veure aquest tipus d'obres de l'inici del cinema.

La història en si vol ser alguna cosa així com una història èpica en la qual s'explica com diu el títol el naixement d'una nació. Si voleu que us digui la veritat em declaro totalment inculta sobre la història dels Estats Units així que em vaig haver de centrar una mica abans de veure la pel·lícula i saber quina guerra m'estava explicant. A més d'això doncs s'uneix un argument pseudoromàntico que està més per representar la unió d'Estats Units que una altra cosa. De fet m'atreviria a dir que el què explica no té cap importància sinó se'l considera dins el missatge que vol donar i que tots els elements de la pel·lícula estan disposats per enaltir el missatge de la pel·lícula. De quin missatge es tracta? Bé al principi estaria més aviat en les línies de fer un Estats Units unit i que no hagin separacions entre nord i sud però no triga gaire a deixar-se veure que tota la gent negra no està inclosa en això a més de defensar l'esclavitud negra, tractar a tots els personatges negres com si fossin poc intel·ligents, incapaços de pensar, agressius i gairebé animals per acabar presentant-te al KKK com els grans salvadors dels Estats Units. La veritat és que reitero, ideològicament la pel·lícula dóna bastant fàstic i ganes de deixar de veure-la, però com sol passar en aquestes ocasions se suposa que hauríem d'ignorar tot aquest contingut i passar-ho per alt. I us seré sincera, encara que sempre intento separar la ideologia del que es veu o llegeix en relació a la qualitat de l'obra segueix resultant-un esforç difícil, però en fi suposo que de moment encara queden coses que m'ofènen llegir-les/veure-les i no puc ignorar-les del tot. Tot i així tot cal dir que si ignores el context i el missatge repugnant que t'està llançant (com a curiositat es veu que la pel·lícula va impactar tant en el moment que va causar agressions a persones negres) cal reconèixer que sap crear un ambient de èpica, de batalles espectaculars i almenys s'entén això que es diu que es confia en el cinema com a possible influència en el públic, com a transmissor de missatges, ja ignorant que missatge s'està donant, almenys si que demostra que hi havia una confiança en el medi i les seves capacitats per explicar històries o implicar al públic.

Passant llavors al que se li reconeix a la pel·lícula i d'on vénen tots els afalacs és probablement a la part tècnica. Reconec que he vist poquíssim cinema en general, que trobareu coses més interessants sobre la pel·lícula en altres llocs i el de sempre, però a part d'això alguns diuen que és la primera pel·lícula en usar tècniques fonamentals en la forma de narrar cinematogràfica però d'altres, probablement més encertadament, diuen que no és tant que innovés com que fes servir totes aquestes tècniques i, encara més important que expliqués una història lògica amb ella. De vegades es llegeix per alguns llocs que el cinema fins aquell moment no havia explicat històries, i que en general seguia pensant-se que fer amb aquesta innovació tècnica que permetia captar el moviment, però depèn de qui també dirà que amb aquesta pel·lícula i altres es va decidir la confrontació entre aquells volien fer un art basat en la imatge en moviment i posteriorment en el muntatge sense necessitat d'explicar una història i els que optaven per la idea que el cinema era un mitjà adequat per explicar una història. A més hi ha gent que li treu almenys part de la importància de ser una de les grans obres cinematogràfiques de l'inici. O almenys això he llegit i m'han explicat, suposo que com en tot hi ha teories per a tothom.
A nivell d'estructura tenim dues parts força diferenciades en una primera centrada en la guerra de secessió i en la segona és quan es basa més explícitament en com segons la pel·lícula els negres haurien de seguir sent esclaus. La qüestió és que em fa gràcia que hi hagi gent que digui que la primera part és salvable ideològicament. En fi, diguem que no és tan explícita com la segona però també té els seus problemes...
Potser si hi ha una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és la música, la veritat és que es diu que hi ha un munt de melodies, fins i tot populars, però no he detectat res que em sonés tot i que si que recordo que un tema que es podia dir que era com el "d'amor" de la pel·lícula m'agradava bastant i la veritat és que així com no vull tornar a la pel·lícula, almenys no properament, no em faria res escoltar la banda sonora.

Una cosa digne de comentar és el ridícula que em sembla la relació amorosa que apareix en la pel·lícula amb cert retrat de per mig. Ja he dit abans que em sembla més un pretext pel que vol explicar i com a símbol d'unió d'Estats Units, però de veritat calia posar tota la història exagerada del retrat? No sé, xorrades meves, suposo. A més les actuacions, crec que és cosa de l'època i del cinema mut, és una cosa que hauria de buscar, són molt basades en les cares artificials i exagerades, no és una cosa que em molesti però de vegades és una mica estrany de veure, almenys avui en dia.

Resumint, és una pel·lícula que té interès històric per ser una de les primeres pel·lícules que volia cantar una història "complexa" i amb sentit. No obstant això com ja he dit abans el contingut ideològic no convida a veure-la, tampoc la història en si, i si no teniu la curiositat per l'inici del cinema podeu ignorar-la (accepto que les tres hores són lentes i una mica pesades, però en fi jo i el meu masoquisme).

El millor: poder dir que l'has vist sencera (gairebé com una sastifacció pròpia, ignoreu la meva estupidesa), la curiositat de la importància que va tenir la pel·lícula.
El pitjor: es fa pesada, ideològicament és horrible.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario