viernes, 25 de marzo de 2016

Cien años de perdón, Daniel Calparsoro (pel·lícula)

Nova pel·lícula al blog!
Títol: Cien años de perdón
Director/a: Daniel Calparsoro
Repartiment: Rodrigo De la Serna, Luis Tosar, Raúl Arévalo, Patricia Vico, José Coronado, Joaquín Furriel, Marian Álvarez, Luciano Càceres, Luis Callejo, Joaquín Climent
Música: Julio de la Rosa
Altres pel·lícules del director/a: Salto al vacío, Asfalto
Guió: Jorge Guerricaechevarría
Durada: 96 min
Any: 2016
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: vols una pel·lícula d'intriga centrada en un robatori, busques entreteniment, t'interessa també o no et molesta una mica de crítica social.
Ni ho intentis si: no t'acaben de cridar les pel·lícules d'intrigues molt centrades en l'acció i on els personatges són més secundaris,

Sinopsi
Un matí plujós, sis homes disfressats i armats assalten la seu central d'un banc a València. El que semblava un robatori net i fàcil aviat es complica, i res sortirà com estava planejat. Això provoca desconfiança i enfrontament entre els dos líders de la banda, "El Uruguayo" i "El Gallego". Però què és exactament el que busquen els atracadors? (FILMAFFINITY)

Opinió
La veritat és que aquesta pel·lícula vaig anar a veure-la mig coaccionada, no és que em semblés malament, però si que és cert que la cartellera d'aquest moment tenia opcions que em cridaven molt més l'atenció i que aquesta era una de les que per mi mateixa no hagués anat a veure. Tot i que la veritat és que reconec que no sabia res d'ella i que tampoc esperava molt tenint en compte que no és un tema que m'interessi molt de bones a primeres. Després de veure-la he de dir que tot i que en general em va deixar bastant indiferent, la vaig aguantar bastant bé, és entretinguda en general i té fins i tot algun punt de crítica social. Tanmateix en general no crec que sigui res de l'altre món.

El meu problema principal amb la pel·lícula va ser molt estúpid, fins i tot la pel·lícula reconeix que no té sentit, però segueix molestant-me a dia d'avui així que ho haig de dir: com nassos decideixes atracar un banc en un dia de pluja si has planejat sortir per les clavegueres? La pel·lícula ho intenta explicar, certa modificació en la seguretat del banc que s'anava a programar l'endemà, però és que, anem a veure, se suposa que estan fent un delicte preparat i ¿a ningú se li ocorre mirar el pronòstic del temps? De veritat? Fins i tot té una altra justificació al problema en com els lladres se't mostren com "pobres ximples" desesperats per tenir una mica de diners, però sincerament hi ha una línia fina entre ser ximple i no planejar un robatori de forma coherent. A això afegir-li el moment més idiota de la pel·lícula, no per ella mateixa sinó per com un personatge que no pensa massa considera bona idea fer certa cosa. De nou la pel·lícula vol justificar que aquest personatge s'hagi involucrat en el delicte, però em segueix semblant idiota que sigui així i no siguin capaços de controlar-lo... Encara que suposo que també està per trencar la tensió i aportar humor però en fi...
Tanmateix, si ignorem això, em sembla almenys entretingut tot el joc entre policies, polítics, lladres i com aquí han sabut introduir el tema de la corrupció política de manera bastant recognoscible amb la situació actual. De fet jo amb la meva incultura no havia caigut en què fins i tot el títol de la pel·lícula és una al·lusió a això ja que ve de cert refrany. Tot i així segueix semblant-que encara que fins a cert punt intenta fer una mica de crítica social li queda una mica gran el títol per com on realment la pel·lícula acaba posant èmfasi és en la intriga de saber què passarà amb els lladres. Perquè encara que segueixo pensant que els personatges podrien ser molt millors i sobretot haver-los donat una mica de rellevància i profunditat si alguna cosa vol la pel·lícula és que sentis empatia amb els lladres que al cap i a la fi no són tan mala gent. El meu problema amb això és precisament que encara que la pel·lícula vol forçar-te a que et posis del seu costat a mi em faltava saber més d'ells o creure més la seva situació per tenir algun vincle amb ells. Com no s'ha donat el cas semblava simplement que volien que veiés com els malvats de debò són els polítics corruptes i que realment tots els altres estem controlats per xarxes de poder i encara que cometin delictes no hi ha problemes. No m'entengueu malament, no estic en contra d'aquesta idea, la qüestió no és tant que no pugui compartir-la, sinó com la pel·lícula està feta amb aquesta ideologia evident i no intenta que de veritat pugui entendre els personatges en si, com a individus que tenen una motivació, sinó que més aviat els presenta com dos grups socials, generals i és aquí on està el meu problema amb la pel·lícula (si heu entès alguna cosa, perquè a aquestes hores que escric això crec que ja seria molt si m'entenc a mi mateixa).

Resumint i perdoneu que no m'enrotlli més, és una pel·lícula agradable de veure que potser aspira a més del que aconsegueix però que almenys a nivell d'intriga si que aconsegueix mantenir l'espectador pendent del que passa a la pantalla. Tot i això, certs punts argumentals i l'enfocament que té no m'acaba de convèncer del tot.

El millor: es pot veure, l'intent de crítica social, entreté.
El pitjor: que la crítica social es quedi una mica tòpica, que els personatges siguin una mica plans, alguna estupidesa argumental (d'acord, algun dia superaré que decidissin robar amb un diluvi...).

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario