jueves, 4 de febrero de 2016

Sakurako-san no Ashimoto ni wa Shitai ga Umatteiru, TROYCA (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Sakurako-san no Ashimoto ni wa Shitai ga Umatteiru
Significat del títol: Un cos enterrat sota els peus de la Sakurako
Extensió: 12
Format original: light novel
Adaptacions: anime, manga
Estudi de l'anime: TROYCA
Autor original: Shiori Ota
Any: 2015

T'agradarà si: vols un anime de misteris episòdics, vols simple entreteniment, no et fa res que la història no avanci molt.
Ni ho intentis si: no et ve de gust un anime de casos que es resolen en un o dos capítols, en general no vols veure res de misteri.

Sinopsi
La vida del Shotarou Tatewaki canviarà quan es trobi amb una estranya dona anomenada Sakurako Kujou, amant dels ossos i especialista en el seu estudi. Des que es troba amb ella es veurà embolicat en casos de tot tipus on la Sakurako serà capaç de resoldre'ls a través del seu coneixement sobre ossos.

Opinió
Vaig decidir veure aquest anime perquè el misteri en general no m'importa veure'l, no és el meu gènere favorit però està bé. No obstant això reconec no haver-me informat prou quan el vaig començar a veure i ni tan sols sabia que era de casos curts, així que culpa meva. En qualsevol cas tot i que no em solen agradar les històries curtes i sobretot els tinc una mica de mania a les sèries de casos policíacs on les relacions entre els detectius no avancen mai i en general les evito vaig decidir veure-la per com ja havia començat l'anime i almenys la Sherlock-Sakurako no estava malament del tot. Sense semblar-me res del món m'ha resultat més entretingut del que esperava.

La història es basa en casos que es resolen en un o dos capítols. Sorprenentment els casos, encara que la Sakurako sigui especialista en ossos, no se centren en assassinats, i hi ha de tot una mica, se suposa que busquen un enfocament més quotidià i fins a cert punt ho aconsegueixen. No obstant això, he de dir-vos que per a mi majoritàriament (per no dir en la seva totalitat) els casos no m'han interessat gaire. Potser sigui perquè en la majoria de casos abans que pogués pensar alguna cosa, ni tan sols una hipòtesi, ja havia aparegut la Sakurako descobrint tot el pastís amb les seves grans capacitats detectivesques. La veritat és que pot resultar una mica frustrant haver-te d'empassar com t'expliquen una història del no-res perquè era evident però els pobres mortals que no pensem no ho podem descobrir per ser unes criatures mediocres. Però en fi, està clara la influència de tots els detectius derivats de Sherlock (i dels quals es deriva aquest) en com es guia per l'evidència i la raó per descobrir qualsevol cas. Fins i tot la relació que té amb el protagonista és molt Sherlock i Holmes amb amor pel mig (espera, els altres dos també...).
El que em porta a parlar-vos de com es tracta la relació d'aquests dos i que òbviament en 12 episodis no arriba a desenvolupar-se massa i sincerament no m'hagués importat seguir veient més anime. Ja se sap que amb les adaptacions a anime, en la majoria de casos, ens quedem amb sèries molt obertes on només se'ns explica el principi d'alguna cosa i ens quedem amb ganes de més (i el pitjor de tot la impossibilitat de seguir coneixent per culpa del idioma i la distribució), així que no m'ha passat res de nou amb l'anime, però almenys podrien haver tingut la decència d'explicar més coses de tots dos. Sobretot aquest passat que té la Sakurako que des de l'opening fins a milers de comentaris i visites al metge t'estan cridant que alguna cosa ha passat a la vida, però com era de supsosar es queda tot en insinuacions i a l'espera d'una força improbable segona temporada que ens expliqui més coses de la Sakurako. Tampoc és una cosa que m'intrigui massa, però el que em fa ràbia és que l'anime vulgui insistir tant en un concepte per després que no em doni detalls del mateix (encara que suposo que això es basarà en la manera en què estigui escrita la light novel original).
Suposo que hauria de nomenar que cap al final de la sèrie s'introdueix una espècie de enemc al qual derrotar (amb un drama una mica forçat en l'últim capítol, però ignorem aquesta part) que almenys anava a connectar de manera més interessant tots els casos que succeïssin i donant una motivació a l'espectador de seguir veient l'anime (sinó tenim en compte com a motivació que es facin parella els protagonistes o que simplement gaudeixes de veure com resolen casos, sense més), però com s'introdueix bastant tard en els 12 capítols no es desenvolupa i de nou sembla que vulguin deixar-te amb ganes de més.

L'animació és bastant agradable, fi (jo i el meu gran coneixement de l'apartat artístic com sempre). Almenys la imatge que dóna l'anime és, en general de serietat i encara que de tant en tant s'escapa algun moment de fanservice no crec que molesti i tenint en compte les circumstàncies del protagonista crec que és fins i tot comprensible. Cal esmentar, això sí, la seqüència gairebé de transformació en la qual passen els ossos caminant, molt normal tot (feia una mica de riure, la veritat). En relació a la música meva oïda no ha notat res que li hagi interessat molt, tot i que tant l'opening com l'ending són agradables.


Els personatges podríem dir que només destaquen la parella protagonista que en la seva relació es caracteritzen pel contrast, i que com ja he dit beu molt de la típica relació admiració de la persona normal a la persona extraordinària (Holmes-Sherlock), on el protagonista inútil està perquè no et sentis tan malament per no poder entendre el procés de deducció del personatge extraordinari. Per això trobo que la relació i també els models de personalitat són força habituals i en canvi no per això deixen de ser agradables sense més. Suposo que el fet que l'espectador reconegui amb facilitat el tipus de relació, encara que pugui pensar com no és molt original, fa que sigui més agradable seguir als personatges.
Els secundaris es queden en el protagonista del cas i en dos o tres recurrents. La veritat és que en els recurrents a la meva ment que li agrada aparellar gent va tenir el seu moment amb el professor i l'alumna, la veritat. Encara que la veritat és que l'alumna crec que en part també volen donar la impressió que està per un altre. Tot i així a part d'aquest moment crec que els secundaris hi són per la trama i poc més.

Resumint, la veritat és que és un anime que es deixa veure bastant bé, però a part d'això no crec que sigui recomanable si busqueu alguna cosa més o si no us ve de gust un anime de resoldre casos o els seus protagonistes no us acaben d'agradar. Si fessin una segona temporada (que ho dubto) no em faria res veure-la però tampoc perdre-me-la.

El millor: és entretingut, els personatges són agradables (que no memorables)
El pitjor: el que siguin casos separats fa que l'interès es perdi una mica, no crec que destaqui en cap aspecte.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario