martes, 2 de febrero de 2016

Prince's Gambit, C.S. Pacat (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Prince's Gambit
Idioma: anglès (no està en castellà)
Autor/a: C.S. Pacat
Pàgines: 416
Precedit de: Captive Prince
Continuacions: Kings rising
Format original: llibre
Any: 2012
Enllaços d'interès: http://cspacat.com/

T'agradarà si: tens interès en les històries d'amor, especialment en les de gais, vols alguna cosa que es basi en els personatges i en les seves relacions, et va agradar el primer.
Ni ho intentis si: no t'agrada llegir sobre relacions tenses, sobre tensió sexual, no tens interès en llibres sobre homosexuals, tampoc t'agraden les intrigues de palau, el primer ja no et va agradar.

Sinopsi
Amb els seus països a punt d'enfrontar-se en una guerra, el Damen i el seu nou amo, el príncep Laurent passaran de les intrigues de palau a la força del camp de batalla a mesura que viatgen a la frontera per evitar un complot mortal.
Obligat a ocultar la seva identitat, el Damen se sent atret cap al Laurent perillós i carismàtic. Però a mesura que la confiança entre els dos creix, sortiran a la llum els secrets de tots dos i dels seus passats. (traduït de la sinopsi anglesa)

Opinió
Fa res us portava la ressenya de la primera part dient que m'havia semblat molt bona entretenint, que me l'havia llegit en un dia i que necessitava més. També que potser, a part d'enganxar-me com una mala cosa jugant amb la tensió sexual dels protagonistes no em sembla una història massa complexa o memorable però que en addictiva és difícil superar-la. Vinc amb la mateixa experiència que l'anterior, no crec que sigui una gran obra per a mi té bastants aspectes millorables (i que em fa una mica de pena que no acabin d'explotar-se del tot) però li tinc bastant d'afecte per com és fàcil enganxar-se, quedar-se amb els personatges i sobretot embolicar-se en la tensió sexual que desprèn tot el sentit. De veritat, si teniu predilecció pel romanç eròtic (i concretament d'homosexuals) és una opció a considerar.

La història segueix semblant-me que en les seves descripció dels regnes no acaba de tenir tota l'amplitud que m'agradaria, de la mateixa manera que els secundaris no acaben de tenir tota la rellevància que haurien i que fins a cert punt la història és bastant predictible. Però en fi el millor i més destacable és la relació entre els dos protagonistes i l'erotisme que desprenen tots dos.
Així que si ens centrem en això, en tota la tensió sexual que hi ha en ells en aquest llibre estic força contenta amb el resultat. Em sembla digne d'admirar com sense que no hi hagi gairebé sexe el llibre resulta eròtic (de fet el primer no en tenia entre ells i la seva relació seguia desprenent erotisme) i aquest voler saber com evolucionarà la relació és el que manté vives les ganes de llegir i que millora en aquest sentit respecte a l'anterior. En aquest segon lliurament la relació avança creant-se una amistat impossible en les circumstàncies del primer, trobem també alguns rastres d'humor que fa que la relació entre tots dos s'expandeix i evolucioni de forma molt correcta. A més de no ser innecessàriament dramàtica tenint en compte les circumstàncies en què es troba el Damen sentint el que sent.
No obstant això, no sé com acabarà el tercer (encara que m'ho imagino), però que voleu que us digui tota la història dels reis i el seu intent d'ascendir no deixa de semblar-me que podria haver-se tractat millor. Suposo que almenys és entretinguda i que de fet d'aquesta manera no li treu el protagonisme a allò central del llibre, que com dic és la relació i les diferents fases per la qual passa la mateixa.
Segueixo reivindicant que no estic gens d'acord amb que el món estigui ben descrit (ho he llegit per algun lloc, i flipo una mica). No sabem gairebé res de Akielos i la informació que tenim de Vere són quatre frases i poc més. Potser sigui perquè sempre he tingut la sensació que és obligatori descriure de forma molt detallada si crees un món nou (culpa d'El senyor dels anells i encara que sembli mentida de 1984 dos llibres amb els que tinc una relació tensa, per cert i que vaig llegir fa molt de temps) i entenc que és només la meva idea, que en el fons aquí el món acaba sent molt poc important pel que succeeix a la novel·la i fins i tot m'atreviria a dir que prefereixo que sigui així però alhora em molesta que no pugi saber-ne tot el que m'agradaria (veieu? Contradiccions, entenc que no em comprengueu).
No obstant això si alguna cosa m'ha molestat d'aquest lliurament és probablement certa trama secundària que podria haver resultat un gir dramàtic d'haver estat tractada amb certa profunditat però cau totalment en l'oblit per culpa que a l'escriptora li importa poc detallar tot allò secundari i només se centra en la relació dels principals. Em fa una mica de pena que es desaprofiti el potencial, la veritat.
El final et donen ganes de matar algú. Bé, no tant perquè encara que m'agrada la relacion entre els dos m'imagino que passarà, no tinc moltes expectatives i encara que m'enganxi molt cada part no hi ha molt més després de llegir el llibre. No obstant això si que es queda en un moment que deixa amb ganes de seguir llegint (per sort el llibre surt avui així que quan acabi la meva lectura ja podré començar l'última part sense oblidar-me del que succeïa en les dues anteriors).

El ritme com l'altra vegada és trepidant i això que cal dir que el llenguatge, per a algú com jo que té pendent (per a tota la vida, pel que es veu) seguir llegint en anglès, no és el llenguatge més fàcil tot i que en general és assequible. Potser pel meu gust tot passa massa ràpid fins i tot la relació entre els dos mereixia més espai, crec que fins i tot està passant comprimit en pocs dies (de nou soc una rollera i m'agraden els llibres que s'enrotllin, encara que de vegades també em queixo del contrari, el drama...).

Per als personatges no tinc paraules tan positives com s'esperaria tenint en compte que la relació és allò més interessant del llibre. Vull dir amb això que tot i que la relació dels personatges és el centre del llibre, enganxa, vols més i no està del tot mal feta tinc problemes amb els personatges en si. No sé si sóc jo però el Damen en si no em diu res, està en relació al Laurent funciona bé, però la veritat és que tot hagués anat molt millor si el llibre estigués narrat en primera persona des del seu punt de vista (o almenys per a mi perquè així podria connectar una mica més amb el personatge) ja que de vegades fa la sensació que està quiet, seriós, sense més. Només en moments més concrets veiem una mica més de la seva personalitat amb les seves accions.
Pensant-ho bé potser sigui més la meva culpa veure-ho així, tractaré d'explicar-me una mica a veure si ho aconsegueixo. Crec que la novel·la, encara que està en tercera persona, se centra més en aquest personatge, en segueix les seves accions, per això espero d'ell que pensi, que em detallin tot el que passa pel seu cap, que es recreïn en això i la novel·la pretén que ens fixem més en les seves accions per saber una mica d'ell. La qüestió és que amb el Laurent, que en part el veiem sota el prisma del Damen no m'importa que l'hagi de conèixer en relació al que diu o fa (no al que pensa) perquè encara que la novel·la estigui en tercera persona per a mi és gairebé com si estigués en una primera des del Damen i llavors entenc aquest haver d'imaginar com és el Laurent però no al protagonista. Si no heu entès tot això ignoreu-ho, és comprensible perquè no m'explico. Suposo que tot això ve perquè estic molt acostumada a llegir històries d'amor des del punt de vista d'un, que sé com pensa i es recreen en els seus pensaments directes i el lector s'ha de centrar en conèixer l'altre. En aquest sentit penso que per això la meva manera de veure el Damen s'ha pogut ressentir de totes aquestes preconcepcions i maneres de llegir que ja tinc al meu cap.
Amb el Laurent he quedat més contenta per com coneixem una part d'ell més juganera, més humorística i per com es va descobrint davant del Damen i mostrant altres facetes a part del fred (en més d'un sentit) i maquiavèl·lic personatge. Però tot i així, encara que fins i tot a mi em soni estrany, sembla que el llibre destaca més en crear la relació de tots dos i que si et poses a pensar en ells dos per separat no acaba de convèncer del tot, o almenys això penso jo. En relació a això vull dir que m'agrada com els papers que tan clarament a la primera part eren un l'esclau i l'altre l'amo es van difuminant, canviant i fent una relació molt viva. Suposo que el que col·lisionin dos homes orgullosos (són prínceps tots dos el que fa que sigui difícil que no ho siguin) no accepten el deixar-se dominar per l'altre. Això, probablement, és el que fa tan dinàmica la relació.
Els secundaris, com ja he dit abans, lamentablement no existeixen. Segueixo pensant que haguessin donat molta més profunditat a la història, hagués estat més interessant però en fi, són coses que passen.

Resumint, segueixo pensant que aquesta saga és una mica el meu plaer culpable perquè no acaba de ser tot el que podria té massa coses millorables, no és gens espectacular però m'enganxa i de tant en tant m'agrada llegir coses que només pretenen explicar una història entretinguda. Així que res d'aquí a relativament poc tindreu la ressenya del tercer probablement sense molts canvis en la meva opinió.

El millor: enganxa, la relació entre els personatges.
El pitjor: el món, m'hagués encantat tenir més detalls, que els secundaris tinguessin més paper, saber més dels protagonistes, en general crec que li falten molts detalls en tot el que no és la relació.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario