viernes, 12 de febrero de 2016

Kings Rising, C.S. Pacat (llibre)

Nou llibre al blog! Té spoilers dels dos llibres anteriors.
Títol: Kings Rising
Idioma: anglès (no està en castellà)
Autor/a: C.S. Pacat
Pàgines: 385
Precedit de: Captive Prince, Prince 's Gambit
Format original: llibre
Any: 2016
Enllaços d'interès: http://cspacat.com/

T'agradarà si: et van agradar els dos anteriors, vols una història d'amor amb sexe i amb una tema polític de fons, tens predilecció per les històries d'homosexuals o curiositat.
Ni ho intentis si: no et van agradar els dos anteriors, no t'agrada la novel·la romàntica o que es basa principalment en la relació entre dos personatges i en com progressa aquesta.

Sinopsi
El Damianos d'Akielos ha tornat.
La seva identitat ha estat revelada i el Damen ha d'enfrontar-se al seu amo, el príncep Laurent com a Damianos d'Akielos, l'home que el Laurent ha jurat matar.
A punt d'esclatar una batalla transcendental, el futur de tots dos països penja d'un fil. Al sud, les forces del Kastor s'estan concentrant. Al nord, els exèrcits del Regent s'estan mobilitzant per a la guerra. L'única esperança del Damen de recuperar el seu tro és lluitar juntament amb el Laurent en contra dels seus usurpadors.
Forçats a una aliança incòmoda els dos prínceps s'endinsaran a Akielos, on s'enfronten a una oposició més perillosa encara. Però fins i tot si la fràgil confiança que han construït sobreviu a la revelació de la identitat del Damen, podrà romandre amb l'últim pla del Regent? (Traduït de la sinopsi en anglès).

Opinió
Doncs res, en aquesta ocasió us vinc amb la ressenya de la tercera part i última d'aquesta complicada història d'amor que, lamentablement, m'ha decebut una mica. Anem a veure, us poso en situació, els dos primers llibres m'havien entretingut molt, me'ls havia llegit en un dia cadascun (igual que aquest) però ja havia remarcat que tot i que a nivell de passar pàgines són ideals (si us agraden les històries basades en les relacions d'amor, és clar) en molts punts són tremendament simplistes i si li treus la relació principal acaba sent una cosa totalment buida i sense res que el faci destacar. Però de nou, si el que vols és una història d'atracció entre dos homes, no crec que sigui una mala opció. El meu problema amb aquest tercer llibre és que el que ja veia en els dos anteriors (el món i les circumstàncies dels protagonistes estan de fons i encara que hi ha un esforç per dir alguna cosa de tots dos la relació dels protagonistes acaba enfosquint-los) però més exagerat encara i el que és pitjor, sense poder apartar la vista de com certes coses estan molt mal fetes.

La història en si comença amb potser el primer element que em va grinyolar una mica: el descobriment de la identitat del Damen. És a dir, crec que la revelació es tracta força malament, no sé si la decisió que pren l'autora sobre el Laurent després del descobriment és la més adequada, però fins i tot conservant aquesta idea crec que es podria haver portat molt millor i no el que ha acabat sent una revelació que no ens ha donat cap tipus de clímax. Vull dir amb això que els dos llibres estaven narrats de manera que anava construint una tensió ascendent i semblava que tot anava a esclatar amb la revelació del Damen. L'autora ha optat per fugir de drames exagerats, però segueix sent frustrant per al lector (o això m'ha semblat a mi).
A això li segueix la qüestió de la guerra, que ja em sembla que l'autora ha abusat de fer que tot vagi convenientment per al que vol explicar-nos. És cert que de tant en tant, encara que el lector vegi evident el que passarà, l'autora té la capacitat de donar-te l'esperança que potser no sigui això, però de veritat que encara que es desviï de tant en tant el llibre no aconsegueix que el lector oblidi que tot arribarà al final que ens esperem i això em decep.
Però el pitjor del llibre és sens dubte el final. No us faré spoilers però és la culminació esperada resolta de la forma més convenient i facilona que veia fa temps, de veritat que la situació dels dos regnes és impossible que se solucioni d'aquesta manera, no té sentit però és que a més la situació final és risible. Tant per com el moment "dramàtic" del Laurent em sembla molt mal aprofitat, com per la situació en si en què deriva js que no té cap mena de sentit que tot els vagi d'aquesta manera, de veritat que m'ha indignat. També tinc certa queixa amb que el final sigui obert i massa optimista per dir-ho d'alguna manera, crec que aquesta història necessitava un final més dramàtic.
Però en fi, com dic, si llegiu aquesta trilogia llegiu-la perquè us agraden les històries d'amor, la resta, encara que intenta ser alguna cosa almenys passable acaba sent tan estúpida i tan evident que no era el que li interessava a l'autora que millor us hi absteniu si us atrau més la part de construcció de món o de situació política.
Tanmateix he de dir que fins i tot en la part de la relació, encara que crec que el llibre té la gràcia de fer que el progrés en ella sigui creïble, que em segueixi enganxant i que en part m'hagi quedat amb ganes de més (ja en terreny general crec que ara mateix necessito històries de relacions que m'entretinguin), segueixo pensant que hi ha alguns punts que no m'han acabat de quadrar del tot. En aquest llibre el Laurent i la seva forma d'actuar no m'han convençut, potser perquè sóc una mica cruel i volia veure patir el Damen, però m'ha semblat que s'ha suavitzat massa. Que té sentit, però en relació a la revelació crec que s'hauria d'haver tractat diferent a aquest personatge, però en fi, en general segueixo pensant que llegir sobre aquests dos i els seus problemes ha estat força entretingut.

Com dic a nivell de ritme és completament ràpid (per al meu gust acaba sent-ho massa) així que la lectura, almenys a mi, se'm va fer molt amena. Potser l'anglès no sigui el més fàcil del món sinó esteu acostumats a llegir en aquest idioma, però tot i així en general la prosa és força senzilla i com no hi ha gairebé descripció de res (per això el llibre per a mi li falta molts detalls perquè m'acabés de convèncer) es pot llegir força bé.

Els personatges segueixen destacant només els dos protagonistes, encara que suposo que hauria de parlar-vos també del Regent. En fi, el Damen em segueix semblant que m'hagués agradat si hagués estat narrat des del seu punt de vista i que de tant en tant em semblava que el seu enamorament passava a certs límits que el feien ser bastant ximple en general. Però en fi el llibre ho justifica dient que és una cosa positiva, que simplement quan s'enamora d'algú confia plenament, però tenint l'historial que té crec que el normal seria haver canviant una mica, però vaja. Sí, crec que encara que en teoria té el seu orgull de rei acaba sent massa entregat al Laurent, que sí, que és la seva personalitat, però arriba un moment que tens ganes que el traeixin (o la meva vena sàdica les va tenir).
El Laurent s'estova i suposo que és el que tocava en el llibre però em molesta com l'autora està tot el llibre fent veure que es cou alguna cosa en la seva persona i com gairebé sembla que estigui fent veure i que ens sorprendrà amb un complot molt més gran quan acabi el llibre. És una llàstima que aquest engany sigui bastant idiota tot, són una mica ganes de fer-se la víctima dramàtica perquè sí. Que tot surti com acaba sortint són casualitats convenients així que si s'hagués optat per un enfocament que conservés la lògica hagués estat un acte una mica idiota (encara que sigui un pel bufó fent-ho segueix sent idiota). Però en fi, el cas és que es torna, pel meu gust, massa dolç, però en fi jo i les meves ganes de veure mal rotllo pel que es veu.
Un altre personatge que és una mica risible és el Regent, de veritat, te'l plantegen com el més malvat entre tots els malvats (fins i tot li agrada follar-se nens) i el més intel·ligent de tots i acaba de certa manera... De veritat, han donat un tractament molt dolent a aquest personatge, hi és gairebé perquè la trama es mogui i és una pena perquè es cansen d'intentar caracteritzar-lo però és que no hi ha manera que sigui creïble com a personatge si al final ho fas tot tan convenient. De veritat que encara que en els anteriors llibres no m'hagués dit res almenys era una presència malvada, podies esperar en qualsevol moment que tot s'anés a la merda per culpa seva, donava un aire de por, ho podia arruïnar tot, però aquest tercer llibre li treu tota possible importància.

Resumint, un llibre que si li treus la relació principal no té res que valgui la pena així que sinó busqueu una relació romàntica crec que serà millor que us aparteu d'aquesta trilogia (en els dos anteriors potser no sigui tan evident, però sens dubte els llibres se centren en la relació, la resta no li donen prou importància), però si us agrada llegir sobre relacions complicades on les circumstàncies, encara que mal escrites, ajudin a crear una parella que enganxa i entreté endavant. Segueixo pensant que aquesta trilogia no és res de l'altre món, però com a entreteniment us la recomano.

El millor: enganxa, la relació de la parella
El pitjor: tota la resta no se sosté, el món està pèssimament construït, tot el context polític necessitava més detall i el final és dels més convenients que he llegit en anys.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario