sábado, 13 de febrero de 2016

Hibi Chouchou, Morishita Shuu (manga)

Hola! Nou manga al bloc.

Títol: Hibi Chouchou
Significat del títol: Papallones diürnes
Extensió: 75 capítols (més extres) - 12 volums
Format original: manga
Autor original: Morishita Shuu

T'agradarà si: vols un shojo i no t'importa massa si els protagonistes són tímids, no tenen personalitat, vols drama, no et fa res que no hi hagi molta acció.
Ni ho intentis si: no ets fan del shojo o dels personatges poc carismàtics, no t'agraden les relacions pures i innocents.

Sinopsi
La Suiren és una noia molt bella però molt tímida. Tots els nois es fixen en la seva bellesa però ella no s'atreveix a parlar amb cap. No obstant això hi ha un noi en concret que no s'atreveix a mirar-la així que se sentirà amb curiositat per descobrir qui és ell i perquè no la mira.

Opinió
No m'agrada aquest manga, però com que sóc masoquista vaig decidir llegir-lo sencer. Suposo que no em puc quedar amb això així que intentaré desenvolupar tot això una mica més. Vaig començar a llegir Hibi Chouchou fa molt de temps, però recordo clarament com em resultava molt pesat que els personatges no parlessin, perquè sí, aquest manga els diàlegs entre els dos protagonistes no abunden i aquestes mirades tan típiques de shojo s'allarguen durant pàgines. De veritat, és un shojo que és massa innocent, en tots els sentits possibles i encara que intenta fer una relació realista o almenys en la qual es progressi de forma natural acaben per un pel estúpids els comportaments de tots dos. Suposo que en aquest manga dependrà molt de dues coses que us agradi: si us agrada llegir romanços innocents i si els protagonistes tímids, indecisos us agraden o no (o si aquests en particular us agraden). Així que res, crec que és un manga que entre cert sector pot agradar però a mi m'ha desesperat una mica (i més el decidir tornar-me'l a llegir sencer perquè feia molt de quan havia llegit el principi)

La història se centra de manera gairebé exclusiva en la relació entre els dos protagonistes. En una primera part ens explica com s'enamoren fins que s'adonen d'aquests sentiments i que tots dos senten el mateix. Aquesta part no és res de l'altre món, sobretot per com són els personatges i per com sorgeix aquest amor i es desenvolupa. De veritat, que unes quantes converses no haguessin anat malament. Però en fi, com deia el manga vol donar una sensació d'innocència però a mi aquest tipus d'històries d'amor que tiren per fer alguna cosa bufona, sense més, em maten. Sembla a vegades que aquest manga vulgui ser un fanservice per a tots els que vulguin bon rotllo i amor i jo que prefereixo un bon drama o sobretot comèdia em mata que només vulguin fer monades i poc més.
Després ve una part que empitjora aquest inici posant un drama barat. Vull dir, ni tan sols és drama, però posen certs "obstacles" en la relació basats en el karate i en les aparences. El del karate sóc capaç de pensar encara que segueixi pensant que és una ximpleria si que serveix per millorar la relació entre tots dos i el conèixer, però el de les aparences em sembla tan summament ridícul com està tractat que de veritat, per què em fan això? De veritat que aguantar a la Suiren preocupant-se per certes coses i sense ser capaç de dir res em frustrava, però en fi, la qüestió és que suposo que el manga, quan intenta crear una relació que evoluciona de manera lenta però segura funciona però per mi els dos personatges són prou inaguantables perquè no pugui entrar en la seva relació. El final és el que ens podem imaginar i trobem típic en aquests mangues, res més.
Un altre punt a comentar són els intents, a mitges, de posar a tercers en discòrdia. Un altre punt molt freqüent dels shojos i que en aquest manga em pregunto per què ho ha fet servir. Vull dir tenim un primer personatge que encara que no acaba fent res, s'abandona i canvia massa ràpid, fins i tot sembla mobilitzar la parella, però el segon que "s'interposa" no serveix de res, apareix molt tard i sense que faci res, que tampoc ens import i que ens preguntem perquè hi és aquest personatge.
Un altre punt argumental que m'agradaria comentar és la premissa de la bellesa de Suiren. Punt positiu a l'autora per fer que per una vegada en un shojo sigui la protagonista quisigui la més bella de l'institut, tothom l'admiri per això (només li falta el club de fans, de veritat) i que sigui el noi el normalet. Em sembla agradable, però cal que sigui popular per la seva bellesa? Vull dir, és una premissa com qualsevol altra, però no podia haver fet una noia que fos popular també per la seva personalitat? Però en fi, arriba un punt que la bellesa de la Suiren que enlluerna tothom és tan extrem i ridícul que un es pregunta si calia, però en fi, premisses de shojo.

L'estil de dibuix sembla reforçar la idea que tot sigui bufó. No és un mal dibuix, però que voleu que us digui, m'hagués agradat que hi hagués més diàlegs i no tantes pàgines amb un pensament i moltes miradetes. De veritat que arriba un moment en què sembla que en el manga ningú parli. I la veritat és que no és tant així, però el que és la Suiren no parla mai, de tant en tant sembla que se li ocorre que té cordes vocals i que no té cap problema per usar-les. El Kawasumi més del mateix, no parla massa encara que suposo que sinó us ve de gust llegir massa aquest manga no és una mala opció.

Els personatges com m'he cansat de dir al llarg d'aquesta opinió són probablement el meu major problema amb el manga. La Suiren és bella i ja està, no parla gairebé mai i quan ho fa de cop i volta es declara, explica com se sent (encara que normalment tira més de gestos, tira de la màniga, agafa la mà...). De veritat, no pensa massa tampoc encara que com és habitual el shojo està explicat des de la seva perspectiva tampoc hi ha massa ocasions en les que coneguem els seus pensaments així que res, si no parla gairebé ni pensa gairebé, com nassos pretenen que empatitzi, em caigui malament, em caigui bé o simplement que sàpiga qui és. Per a mi la Suiren són uns ulls bastant detallats i un cabell, res més, de veritat que feia molt de temps que no odiava tant una protagonista de shojo i de fet, no és tant odi com preguntar-me per què algú voldria que la seva història la protagonitzés algú que no pensa ni parla (de nou es pot ser tímid, però això no implica que no puguis tenir una personalitat marcada, que pensis o alguna cosa).
El Kawasumi és tímid però almenys parla una mica més. Si és el cas se suposa que només li fa vergonya parlar amb dones i especialment amb la Suiren perquè recordem que és la gran bellesa de l'institut. Però de veritat, que algunes de les actituds que té aquest noi i que dificulten la relació entre tots dos també són per entrar al manga i donar-li una hòstia important, per això s'ha posat al nivell de la Suiren i la seva relació m'ha semblat estúpida, tot i que reconec que té sentit tenint en compte els personatges dels quals parteix.
Als secundaris intenten donar-los un interès romàntic a tots però no crec que s'aprofundeixi en cap i la veritat és que sembla més que l'autora es veiés obligada a aprofundir una mica en ells perquè no es quedessin en l'amic del protagonista i l'únic que se li va ocórrer és enamorar-los a tots. Tenim a l'Aya que és l'estereotip d'amiga realista (i que em sol caure millor que la protagonista) al costat de la tonta idealista de la protagonista que li donen un interès romàntic que no aporta res però agradable sense més. L'amic de Kawasumi que és el ximple feliç (per dir-ho d'alguna manera) que l'aparellen sense més i que veritablement no em va aportar res. L'altra amiga de la Suiren que és més la noia bufona sense més té un interès romàntic que es desenvolupa en un capítol que com a història per separat és agradable sense més, però, de nou tampoc destaca en res. I així amb tots, i com ja he dit els que intenten interposar-se entre la Suiren i el Kawasumi tampoc donen per a molt.

Resumint, és un manga que si us agrada el shojo innocent i amb personatges tímids (de fet parlen molt poc) us ho podeu llegir, però la veritat és que a mi m'ha carregat molt, l'he acabat per poder-la ressenyar i perquè ja el seguia uns anys, però em segueix semblant una història pèssima que quan intenta posar-se drama és ridícula i que té uns personatges que m'han esgotat. En fi, estic segura que hi ha gent que li pot agradar aquest tipus de shojo, però no és per a mi.

El millor: és fàcil passar de pàgina perquè moltes vegades només hi ha dibuix, de vegades és prou normal per donar la sensació de ser una història creïble per com evoluciona la seva relació.
El pitjor: els personatges arriben a ser molt estúpids, la seva innocència i la seva timidesa cansen, també la història en si inclou "obstacles" al meu parer bastant malament tractats.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario