domingo, 14 de febrero de 2016

Euphoria, Clock up (visual novel)

Hola! Nova visual novel al bloc.
Títol: Euphoria
Estudi: Clock up
Altres obres de l'autor: Kuroinu ~ Kedakaki Seijo wa Hakudaku ni Somaru (Asou Ei), Sakura no Uta -Sakura no Mori no Ue o Mau (només la ruta de la Makoto està escrita per Asou Ei), Extravaganza ~ Mushi Mederu Shoujo ~ (escrita per Izumi Ban'ya, que només ha escrit d'Euphoria la segona meitat de la ruta de la Rinne)
Format original: visual novel
Adaptacions: ovas
Extensió aproximada: 10-30 hores (mitjana)
Any: 2011
Idioma: anglès
Contingut Sexual: Sí (molt, massa, de tot tipus, bastant dur i amb escenes amb tota mena de fetitxe)
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v6540

T'agradarà si: tens interès en llegir sobre escenes sexuals de tot tipus o no et molesta, t'agraden les històries que involucren jocs mortals i per tant supervivència i desesperació.
Ni ho intentis si: no t'agraden les anades de l'olla (bé, això millor ho ignoreu), no suportes llegir alguna cosa que estigui molt enfocat en el sexe (no és només això però lamentablement el joc té moltes escenes d'aquest tipus i no tan ben escrites com m'agradaria, però no m'avanço).

Sinopsi
El Keisuke, el protagonista d'aquesta història es desperta en una habitació blanca sense saber què fa o com hi ha arribat. Aviat descobrirà que ha estat tancat juntament amb sis dones i obligats a participar en un perillós "joc" on les dones funcionen com panys i l'home com a clau per obrir cinc portes que els deixaran escapar d'allà amb vida. És a dir que el protagonista es veurà obligat a efectuar les pràctiques sexuals ordenades per qui controla el joc per poder sortir d'aquest.
No obstant això les coses es complicaran per al protagonista quan, la Nemu Manaka, una de les noies amb les que ha estat tancat, descobreixi una faceta seva que ha intentat amagar sempre, que és un sàdic i una part d'ell adora veure com els altres pateixen.

Opinió
Si alguna cosa em cridava l'atenció d'aquesta visual novel és l'opening. De veritat, estic molt enamorada d'aquesta cançó i estava obsessionada amb ella, però sent una mica menys superficial em vaig informar de que anava Euphoria i vaig descobrir el més famós d'ella: que és coneguda per les escenes de sexe extremes amb tota mena de fetitxes (i una en particular en la qual hi ha uns tubs). Al principi no tenia intenció de llegir alguna cosa que només es basés en escenes de sexe fortes (encara que el meu jo més curiós sempre té ganes de reptar-se a si mateixa per veure si aguanta certes coses, si li fan fàstic o no i suposo que Les 120 jornades de Sodoma poden ser això), però després d'aquesta advertència que el joc està ple d'escenes sexuals tothom remarca que Euphoria és més que això que té una història interessant que resol tot el misteri de perquè estan obligats a "jugar". Només puc dir que encara que no nego que aquesta història existeixi i tingui algun interès a nivells generals la visual novel ha resultat terriblement decebedora (potser perquè estava molt enamorada de l'opening i això feia que les meves expectatives pugessin, encara que resulti estúpid).

En fi anem a començar, que em sembla que això serà llarg. Anem parlar d'escenes sexuals que és potser el més cridaner del títol i el que més m'ha frustrat. La qüestió està que en que aquesta història està plena d'escenes sexuals, hi ha més sexe que una altra cosa i m'atreviria a dir que el text d'aquestes escenes ocupa més del 50% de la història així que el mínim que espero és que aquestes estiguin ben escrites, que fugin dels tòpics de visual novel, que serveixin per construir els personatges i que de veritat sentis que la relació, sigui completament malalta entre ells o no, creix perquè es veuen obligats a follar i fer tot tipus de pràctiques vexatòries. Però a excepció de la ruta de la Rika (sorprenentment una ruta molt dolenta però que almenys la caracterització de personatges té sentit), totes les escenes de sexe acaben sent el mateix. Totes les noies, independentment de la seva personalitat i de l'estat en que estiguin dient-ho, es posen a cridar mentre estan en ple acte el que està passant amb el seu cos i amb el del protagonista. Les típiques frases "està calenta", "vaig a explotar" entre altres, que em puc empassar en un eroge on les escenes de sexe se suposa que estan per obligació, però en Euphoria s'ha decidit que el sexe sigui el principal i el mínim que podrien fer és que aquestes escenes de sexe serveixin per construir els personatges, i en part s'intenta, però de veritat, amb algunes frases que els fan deixar anar a cadascuna de les noies se suposa que m'he de prendre alguna cosa seriosament?
Una cosa a favor de les escenes sexuals és la varietat, si alguna cosa que us agrada o que us disgusta no apareix en aquesta història de veritat que m'encantaria que m'expliquéssiu que és exactament així que als curiosos sexuals (com jo en part, no nego que de vegades fins i tot aprens coses) podreu tenir un munt de varietat que encara que està mal escrita, és almenys curiosa. Per descomptat aquesta no és una visual novel per a vosaltres si no us ve de gust veure pràctiques de tot tipus incloent temes una mica desagradables com ingerir excrements i tota mena de secrecions, a més de, en alguns casos concrets arribar a barrejar gore amb sexe (guro, vaja). Però en fi és almenys curiós que es pot censurar la imatge si no voleu veure escenes de sexe amb temes gore o amb temes d'excrements (si us pica la curiositat, no, no he fet servir aquestes funcions).
Un altre punt de les escenes sexuals que, em fa riure per com ha estat molt mal portat sobretot al final, és la suposada personalitat del protagonista i els seus gustos sexuals. Al principi la història sembla que vulgui a enfocar-se cap això, a conèixer perquè el protagonista té aquests sentiments oposats amb les seves ganes de fer pràctiques sàdiques i vexatòries a les dones i alhora una part d'ell s'odia per això. De veritat, encara que en el fons sigui una manera d'ignorar el patiment de les dones que són les que veritablement pateixen les accions i desviar-la cap al "pobre noi" que no vol (i vol alhora) però es veu obligat, em semblava interessant. En un principi la visual novel posa el suficient èmfasi a la situació tan estranya en la qual es troba i aquests sentiments que sent que sembla de debò que hi haurà una bona caracterització del personatge. De fet he de dir que l'escena "sexual" més desagradable de la història, per a mi, és l'excitació que sent el protagonista en el primer moment per veure les circumstàncies en què està l'Andou. Aquesta fascinació i descripció detallada produeix veritable fàstic cap al protagonista i alhora curiositat per conèixer-lo i aquest era el nivell que s'esperava de les escenes sexuals, no que em tornessin idiotes a totes les dones per al supòsit gust de les orelles del lector (suposo que ha de ser molt excitant que et descriguin a l'orella les pràctiques sexuals que s'estan duent a terme com si fossis gilipolles). Però tota aquesta condició del protagonista i els seus problemes de moral al final amb certes explicacions es trivialitzen totalment i la història decideix ignorar tot aquest intent de caracteritzar al personatge i s'enfoca en altres coses, una cosa que de veritat em sembla molt qüestionable.

Passant a les rutes descriuré una mica la meva fúria contra el joc intentant no fer spoilers però aprofundint una mica més en cadascuna d'elles.
Rika. Considerada per tots com un personatge desagradable, malcriada i idiota, la veritat és que és l'únic personatge que es comporta de manera normal a les escenes sexuals. És la primera ruta que vaig fer per recomanació de la guia que seguia i encara que no em va agradar (com en general tot el joc) he de reconèixer que són les escenes sexuals que m'han convençut més. No només perquè es negui vehementment a participar en totes les proves sent molt egoista tenint en compte la situació en què estan, sinó perquè les escenes sexuals segueixen la seva personalitat i la reforcen. De veritat, és insuportable, molt malcriada i tot el que vulgueu però a part que fins a cert punt si et veus obligada a que et follin per sobreviure el normal és almenys estar una mica espantada i fastiguejada (encara que és Japó i això de sotmetre's amb un somriure a qualsevol cosa és el que ven), la Rika està en totes les escenes de sexe plorant, queixant-se, dient que sent fàstic. I de fet la relació que s'estableix amb el protagonista, de dependència, encara que sigui insofrible va d'acord amb la seva personalitat. No obstant això, el que vaig odiar d'aquesta ruta és el final. Aquesta relació tan malsana de la Rika amb el Keisuke (de nou és normal tenint en compte les circumstàncies i la personalitat de la Rika que és odiable però si més no la respecten) acabi com acaba, no tenia sentit, va ser massa convenient i em va enfadar (de fet en totes les rutes que la relació volguessin barrejar-la amb altres sentiments em va semblar frustrant).
Natsume. Aquí tenim l'estereotip de professora sexy (fins i tot dóna anglès i després es revela cert detall sobre ella que tela...), que vol prendre la responsabilitat de tot i ser per tant la que rebi en el joc perquè és l'adult. O el que és el mateix el típic adult que se sent responsable en una situació extrema per ser el que en teoria té la responsabilitat. Si voleu que us digui la veritat no és una cosa que em molesti aquest tipus de personalitat i fora de les escenes de sexe (és a dir pocs moments) tenia un costat més juganer agradable, però haver d'aguantar la seva veu i la seva descripció del que passava sexualment fan que la seva ruta tampoc sigui res de l'altre món amb un final bastant estúpid per ser l'estereotip del lloc idíl·lic.
Rinne. Aquí va quan les coses van malament, almenys per a mi. A l'escriptor de la segona meitat d'aquesta ruta, que no és el principal, se li ocorre barrejar totes les idees boges que se li ocorren per fer-ho tot més "fosc i estrany". Però en fi, les coses pel principi, tenim una primera meitat, que de nou acaba en escenes sexuals on la noia li dóna per posar-se a descriure que està passant en el seu cos i tenim probablement una de les noies que se sotmet més a tot això i que increïblement creu merèixer-ho. Al principi hi ha gent que tota aquesta actitud serena de la Rinne li agrada bastant i a mi, abans d'entrar en la seva ruta també trobava que tenia potencial, però després inclouen l'element de "fervor" i les coses es tornen estranyes de la forma menys esperada. Per al meu gust crec que encara que no és un tema que m'atregui almenys de primers, si s'hagués tractat millor m'hagués convençut però tal com ens el presenten sembla una excusa per donar-li un toc obscur, de bogeria i de poder incloure sexe esbojarrat, res més. La qual cosa em fa preguntar-me una altra vegada perquè nassos se li va ocórrer a algú intentar posar història a Euphoria si en el fons l'únic que volien fer era escriure era escenes de sexe boges i mal escrites.
Nemu. Aquesta ruta és com un pròleg a les revelacions (o anades de l'olla) de la següent. En qualsevol cas per això aquesta ruta es ressent bastant i et quedes una mica decebut amb el que t'expliquen, però en fi està justificat per l'estructura i per com la ruta de la Kanae t'ho explica tot. En qualsevol cas a la ruta de la Nemu veiem la superfície d'aquest personatge i com el protagonista intenta conèixer-la sense gaire èxit. De nou, tenim tota una segona part que és molt semblant a la de la Rinne en temàtica i contingut, però a favor d'aquesta ruta és que la figura de la Nemu té prou carisma perquè ens interessi el que puguin dir d'ella. No obstant això, les escenes de sexe amb la Nemu també acabaven amb la meva paciència, de veritat, se'ls pot trobar un sentit però segueixo pensant que algunes de les coses que es posa a expressar la noia enmig la degraden totalment com a personatge i és una pena. A més està clar que no volien ni tocar l'estat de superioritat del protagonista en les escenes sexuals perquè hagués tingut molt més sentit que fins i tot en els actes sexuals la Nemu estigués molestant i provocant al protagonista i no aquesta actitud entusiasta que prenia que semblava estar només perquè el lector gaudeixi de les escenes. Potser el final és l'únic destacable de la ruta per com deixa amb ganes de més.
Kanae. Aquí és on se suposa que estan les grans sorpreses i la gran història que ens ha d'emocionar a tots. De veritat, deixeu-me riure una mica, a mi l'únic que m'ha demostrat aquest final és que Euphoria és una obra on l'important és el sexe mal escrit i la seva faceta de nukige i que realment la història va ser una idea secundària que van decidir posar després per donar-li un toc diferent sense pensar-ho molt i creient-se molt originals. En fi... De nou ens hem d'empassar primer en aquesta ruta les escenes sexuals de sempre, mal escrites i que donen una mica de vergonya aliena més per com fan actuar a les dones que pels actes suposadament fastigosos i horribles (encara que no ho hagi dit les escenes no em van semblar tan horribles perquè en general no me les podia prendre seriosament). Però ignorant tot el comú amb altres rutes si destaca per alguna cosa la ruta de la Kanae és per la solució de tot el que ha passat i tela... No faig spoilers però diré que almenys el descobrir totalment a la Nemu i a la Kanae ha estat una sorpresa la qual crec que en un altre context m'hagués impactat més i que en general em sembla una bona idea. No obstant això el meu problema és l'"explicació" que donen del joc i del sexe. De veritat, que tota la història sembla estar convencent-te que darrere d'aquestes pràctiques sexuals (tant fora com dins del joc) ha d'haver una explicació, que hi ha una motivació interessant darrere de tot això i arriba al final i la solució que et donen a això és tan decebedora que realment fa la impressió que podria haver estat qualsevol cosa però van decidir posar molt sexe perquè és el que ven i agrada, fi. De veritat que és decebedor a molts nivells, de fet tot el tros més de ciència-ficció no és convincent i donen ganes que t'expliquin més i el desenvolupin per creure't alguna cosa del que t'expliquen. També la relació amb la Nemu mereixia una mica més de caracterització encara que segueixo pensant que tenint en compte el tipus d'estructura en què t'expliquen tot això era difícil que els sortís bé pel que fa a aquest personatge i crec que no acaben d'aconseguir-ho del tot encara que em segueix semblant el gir més interessant de la història. En relació a Kanae crec que el personatge mereixia més desenvolupament.
En fi, en general la resolució al misteri em sembla tan convenient i mal feta que la impressió general d'Euphoria és força negativa (a més de afegir-li que a excepció de la part final la resta és força dolent).

Passant a altres coses serà millor que us parli de l'única cosa bona de la visual novell (d'acord, exagero) l'opening, el maleït opening que em va vendre una història que no ha estat a l'altura. Així que res us el deixo ja que per a mi val molt la pena. A part de l'opening crec que en apartat musical no destaca gaire. No obstant això encara que no és una cosa que m'interessi massa si que és cert això que diuen que els cossos estan bastant proporcionats (a excepció del brute ending que de tan exageradament desagradable que és fa una mica de riure...) i el dibuix en general és agradable.

Resumint, crec que aquest cop m'he enrotllat massa així que simplement dir-vos que no m'ha agradat gens Euphoria, que em sembla que la història és una excusa per posar un munt d'escenes sexuals amb tota mena de pràctiques (que de nou si és això el que us interessa i sou curiosos amb el tema, endavant). El pitjor de tot és que les escenes sexuals estan tan mal escrites que no permeten que els personatges evolucionin d'una manera natural, però quan intenta ser alguna cosa més que sexe extrem fracassa i intenta ser massa original resultant en una història amb molts punts qüestionable i força mal desenvolupada. En fi, tot i així hi ha gent que li agrada Euphoria per la història i pels personatges així que potser sigui jo la rara.

El millor: l'opening, potser cert gir final sobre la Nemu i la Kanae.
El pitjor: les escenes de sexe tan mal escrites, els personatges amb qui és difícil empatitzar després de veure'ls actuar en les escenes de sexe, la resolució a la intriga tan "convenient"

Fins aquí el meu avorriment.


Millor ignorem la part del paper de la dona en el joc sexual i també el tracte que se li dóna en general a la visual novel, d'acord? Si almenys tingués una explicació raonable el "joc" que m'hagués convençut encara ho hagués aguantat millor, però en fi, és un eroge, sí gairebé és més estrany que la dona no sigui una recompensa (el curiós és que en els otomes sembla que la dona segueix sent l'objecte al qual cal que els nois protegeixen així que res...) Però en fi, millor no us parlo d'això aquí.

2 comentarios:

  1. no m'acaba de cridar l'atencio despres de llegir la teva ressenya la veritat

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. T'entenc, la veritat és que a mi no m'ha acabat d'agrada i el sexe extrem tampoc és un tema que agradi gaire en general (suposo).
      Gràcies per passar-te!

      Eliminar