sábado, 6 de febrero de 2016

Concrete revolutio: Choujin Gensou, Bones (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Concrete revolutio: Choujin Gensou
Significat del títol: Revolució concreta (?): La fantasmagoria dels superherois
Extensió: 13
Format original: anime
Estudi de l'animi: Bones
Any: 2015

T'agradarà si: vols animes que et reptin com a espectador, vols alguna cosa diferent a l'habitual, tens interès en nous punts de vista sobre els superherois.
Ni ho intentis si: no t'agrada massa que costi una mica entendre el que passa, prefereixes alguna cosa on passin moltes coses.

Sinopsi
20 anys després d'una guerra, en un Japó imaginari conviuen múltiples criatures de tota mena, entre ells els superherois que combaten altres criatures. Però la convivència no és tan senzilla i els conflictes entre diferents faccions esclaten. Per aquest motiu es crea l'oficina de superherois on els nostres protagonistes, per part del govern s'encarreguen de vigilar els superherois i "protegir-los".

Opinió
El cas d'aquest anime és bastant curiós, en sí l'anime és rar, que jo el veiés és rar i les meves sensacions després d'acabar-lo també es podrien qualificar d'aquesta manera. Però en fi, m'intentaré centrar una mica, suposo que si vaig veure aquest anime va ser perquè em va cridar l'atenció l'animació (que té un estil que m'agrada bastant i crec que va bastant bé amb el tema del que tracta) i perquè era una història original, vull dir que no es basava en cap mitjà anterior i s'havia pensat per fer l'anime. Com que sóc una obsessa del format original en general evito animes basats en alguna cosa sinó he tingut accés abans al format original així que com no es basava en res no tenia aquest problema. A més no tenia cap tipus d'expectatives sobre que nassos m'anava a trobar. Per això potser al trobar-me amb un anime que exigeix a l'espectador estar atent al que passa no hagi pogut reaccionar del tot, m'hagi perdut una mica (sobretot amb l'ordre, la veritat, però arriba un moment que em donava una mica igual quan havia passat cada cosa) i veure els capítols molts separats tampoc ha ajudat gaire a que els personatges em diguessin massa.

Suposo que el que crida més l'atenció d'aquest anime a primera vista és la forma en la qual està explicada la història, és a dir que no s'explica en ordre cronològic. És una cosa que crida l'atenció més que res perquè a part de no ser habitual sembla estar donant una importància a com et vol explicar la història i al fet que vol dir alguna amb aquest desordre. En qualsevol cas he de confessar que tot i que admiro que vulguin explicar-ho d'aquesta manera també és culpable que, si no comences amb molt interès, et puguis perdre fàcilment. Crec que el més fàcil per entendre l'anime és interpretar-lo com el descobriment de tots els tripijocs del món i les seves faccions per comprendre que fa l'oficina de superherois i més concretament perquè el Jirou ha decidit anar-se'n d'aquesta. Vull dir, crec que si veus l'anime amb una llibreteta apuntant quan passa tot la teva ment es quedarà més tranquil·la però més enllà d'això no crec que saber l'ordre en que passen les coses et digui res de nou, i potser és per això pel que no li he posat atenció. No cal saber en quin ordre ha passat perquè crec que l'important de l'anime no és tant el que passa sinó el món que crea.
El món que crea és per tant probablement el més interessant de l'anime, però també em dóna la sensació de no poder haver-ho entès de tot. D'una banda és interessant com la irrupció del sobrenatural s'intenta reglar, els humans es posicionen en contra o favor del mateix, els superherois en teoria defensen als éssers humans però com és comprensible el tenir més poder farà que alguns vulguin tenir poder sobre el món, que no els importi res els éssers humans. I amb totes aquestes faccions i opinions s'aconsegueix crear un món bastant creïble en general. Tot i així el meu problema amb això és que el fantàstic, tot i que s'humanitzi i tingui un munt de matisos d'opinions davant seu, és un caos i s'ignora. Entenc que aquesta és la intenció però després de certa revelació final arriba un moment en què certa espècie no s'explica i que t'omple d'interrogants. De fet, encara que ens fem una idea general i m'agrada que sigui tan complex amb totes aquestes ideologies i confusió d'opinions, m'he quedat amb ganes de més d'aquest món i amb més explicacions del fantàstic.
Un altre punt molt interessant i que lamentablement no he pogut apreciar massa són les referències a altres obres d'anime. Tots els superherois deriven d'obres mecha clàssiques, però altres referències més clares com la família immortal (referència a l'anime Sazae-san un animi que té el rècord guiness de ser la sèrie animada amb més duració). A més, com lamentablement no he captat gairebé ni una (el que és una pena) així que no he pogut veure tot aquest punt meta en el que, suposo, es contrasten les diferents versions que ha tingut el superheroi i el mecha i plasmar aquestes versions, normalment simplistes, del bé i el mal. Però a més d'això, algunes que he pogut almenys suposar i confirmar són les referències històriques de l'anime. Les vagues i manifestacions estudiantils de certa època, fins a cert punt les bombes atòmiques i potser moltes altres coses, també es reflecteixen en aquesta espècie del Japó alternatiu i crec que un japonès o algú amb molt coneixement de la cultura pot trobar tots aquests gestos i referències molt interessants. A més de la referència a la novel·la gràfica de Watchmen per com treballa amb el concepte de qui vigilarà als vigilants. No he llegit aquesta obra (tot i que en tinc la intenció com tantes altres obres), així que sento no poder oferir comparacions en l'assumpte.

Lamentablement la història en si diguem que és gairebé inexistent si ignorem la construcció de món tan completa. Se suposa que tenim les històries personals de cada un (o gairebé tots) els membres de l'oficina de superherois que serveixen també per mostrar-nos basant-se en allò personal com els afecta allò global. No obstant això, crec que per a mi és probablement el que ha fet que no hagi connectat amb l'anime tot i que no deixi de veure-li les seves virtuts i en part tingui ganes de veure que faran amb aquesta segona temporada en què intervindran altres guionistes (i en particular suposo que Gen Urobuchi crida molt l'atenció per la fama que el precedeix). Així que encara que admeto que no he pogut gaudir del tot amb l'anime considero que és una obra almenys diferent a l'habitual.

Un altre punt a comentar és l'apartat gràfic que em va convèncer per veure aquesta obra per aquests colors tan vius i estètica bastant peculiar tot i que recorda a altres obres (no sé a quins però em dóna la sensació d'haver-lo vist abans). Però de nou, jo i les meves apreciacions sense sentit sobre el dibuix  (i des del total desconeixement) així que simplement diré que m'agrada la seva estètica. Si parlo de l'apartat musical m'agrada força l'opening i encara que després de veure la sèrie no he pogut tornar a escoltar la banda sonora recordo una peça instrumental que sonava en les batalles que era bastant memorable, una pena no trobar-la.

Els personatges per a mi han estat un altre problema. Potser per la forma en què està explicada i perquè sincerament crec que l'anime es preocupa més per traçar un món que per crear uns personatges no crec que hi hagi un desenvolupament en els personatges o que, almenys en el meu cas hagi pogut empatitzar amb cap. Anem a veure el Jirou seria amb qui hauríem de sentir més afinitat per com se suposa que al final és el protagonista de la història, però potser perquè no hagi seguit del tot quan succeeixen els fets, les seves idees eren completament variables, i en fi la seva forma de pensar una mica simplista (encara que se suposi que la sèrie va del canvi que experimenta o del seu descobriment sobre que el món és més complex del que creia) no acaba de desenvolupar-se del tot, almenys per a mi. La bruixa (ho sento no recordo el seu nom) se suposa que al principi també hauria d'ajudar a introduir-nos en el món per ser la nova, la que menys sap com nosaltres, però no l'acabem de conèixer del tot i la revelació final més que interessar-me em va deixar indiferent, la veritat. La resta de personatges serveixen més o per presentar una idea o per presentar una postura en el món. A excepció dels personatges de l'oficina de superherois que alguns tenen el seu capítol que intenten estructurar-se a través de donar-los a conèixer amb millor profunditat a ells com a persona i de fons (però que per a mi acaba tenint més protagonisme) explicar cert conflicte del món. Com deia abans potser per al meu gust s'acaba centrant més en les postures ideològiques i no en les persones en si. No és que sigui dolent en si, té una visió més global i interessant per al món però els individus perden amb això.

Resumint, tot i que estic una mica confusa amb l'anime, perquè sé que probablement se m'han escapat moltes coses, que no sóc el públic més adequat per entendre que vol expressar l'anime i la veritat és que no he acabat de gaudir-lo del tot. No obstant això, no deixo de dir que té una construcció de món amb molts matisos i una manera d'explicar-t'ho bastant original que fa que tingui interès per saber que més em volen explicar en la segona temporada que ja s'ha anunciat.

El millor: la construcció del món, l'estètica, la manera de explicar-t'ho.
El pitjor: els personatges no m'han dit massa, la història en si tampoc.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. aquest anime no em va acabar d'agradar, perque em vaig perdre massa durant la historia

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. T'entenc, el cert és que el difícil és no perdre's amb tant canvi temporal, la veritat. Tanmateix, tot i que no m'ha acabat de convèncer, ha estat un anime curiós.
      Gràcies per passar-te!

      Eliminar