miércoles, 20 de enero de 2016

Retorn a Brideshead, Evelyn Waugh (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Retorn a Brideshead
Títol original: Brideshead Revisited, the Sacred and Profane Memories of Capt. Charles Ryder
Autor/a: Evelyn Waugh
Altres llibres de l'autor/a: Un grapat de pols, Decadència i caiguda.
Pàgines: 421
Format original: llibre
Any: 1945
Adaptacions: sèries, pel·lícules
T'agradarà si: vols una novel·la nostàlgica, sobre problemes familiars, alguna cosa dramàtica.
Ni ho intentis si: et ve de gust alguna cosa alegre o on passin moltes coses.

Sinopsi
No hi ha res que faci tant de mal com el record del temps feliços en la infelicitat. Aquesta podria ser una de les conclusions de Retorn a Brideshead, unes Memòries sagrades i profanes del capità Charles Ryder que presenten el retrat d'una família decadent, una vella família de la noblesa terratinent anglesa en un procés accelerat de desaparició. Ryder, amic íntim de Sebastian i de la seva germana Julia, ofereix una visió complexa, com un tapís de sentiments entrellaçats, de les excentricitats d'una família que semblava no tenir lloc en aquest món. Evelyn Waugh (1903-1966) reconegut novel·lista satíric, aconsegueix amb Retorn a Brideshead una aguda novel·la de to greu, de la qual és difícil restar al marge (sinopsi d'una edició de Proa).

Opinió
Li tenia bastants ganes a aquest llibre però he d'admetre que crec que l'he acabat llegint en un mal moment, sobretot perquè porto una època amb poques ganes de llegir llibres el que sens dubte atribueixo, en part, al fet que he d'estudiar i se'm passen una mica les ganes. En fi el cas és que a causa de les circumstàncies la veritat és que vaig llegir la meitat del llibre en dos dies i l'altra meitat m'ha costat molt més sense que fos més densa. És cert que hi ha un canvi radical d'on succeeix la història, de l'edat i de tot, però per descomptat el canvi de ritme en la meva lectura té bastant a veure amb l'estat d'ànim així que no us desanimeu per això. En qualsevol cas suposo que m'he sentit una mica llunyana amb el que succeïa (sobretot a la segona part) per tot el que acabo de dir-vos i no he pogut gaudir del llibre tant com creia. És una sensació estranya perquè tenia tot per agradar-me, i de fet, si penso per parts que he llegit em sembla bé, però no he pogut entrar-hi del tot.

Potser si hi ha alguna cosa que destaco de la novel·la és la nostàlgia que desprèn des de la primera pàgina. Crec que és el que en un principi em va cridar més l'atenció perquè tinc debilitat per aquest tipus de històries i perquè al principi es centra en els dies de universitari del protagonista i la veritat és que aquesta barreja de joventut, en part descontrol i sobretot de Sebastian em va encantar. Oxford t'envolta i que acabi és un cop dur, la veritat. De fet, potser per aquest inici on semblava que qui veritablement era important era aquest personatge el canviar l'interès i que, per a mi, no s'explotarà suficient la seva decadència em va decebre una mica (sobretot perquè en la meva ment el protagonista i ell estan junts, crec que la novel·la dóna bastant peu a pensar-ho així que no és només la meva ment).
Però en fi, després d'aquests moments basats en la joventut es passa a una mena d'exploració sobre la falsedat en general amb certs personatges molt característics com la gent de Brideshead en general o la dona del protagonista. La novel·la canvia totalment i es revela com el que em prometia la sinopsi de la meva edició: "retrat de família decadent". O el que jo diria com el catolicisme ens mata però som incapaços d'escapar-nos d'ell. En fi, és almenys qüestionable i curiosa la visió que dóna de la religió, i concretament del cristianisme catòlic perquè, probablement per culpa del moment en que he llegit, de la meva incapacitat per detectar alguns detalls, només he pogut veure una relació ambigua amb la religió. Se suposa que si fem cas a una lectura biogràfica hauríem de pensar que la novel·la té certa apreciació per aquesta religiositat però crec que el contingut tràgic de la mateixa, per a tots els personatges és innegable. En aquest moment ho he vist com una relació fins a cert punt romàntica amb la religió, no poden deixar de creure en ella i alhora els treu vida, almenys fa pensar (sobretot si fem cas a certes interpretacions sobre que pensa sobre la religió Charles al final).
Un altre punt en què no hi havia reparat massa al llegir la novel·la és tota aquesta representació de la diferència de classe i en com per l'acostament de Charles amb aquesta família també hi ha aquest interès i glamour per l'aristocràcia (encara que sigui decadent com aquesta, perquè quina família...). Sobretot amb la segona meitat de la novel·la on les circumstàncies del Charles són bastant acomodades a més de seguir incapaç d'oblidar als Flyte. He llegit en un article que parlava com Charles no estava enamorat tant de Sebastian (o de Julia) sinó de la família en si, de tot allò que no ha pogut tenir (de nou, vaja gustos té la gent...) i en part és cert a més de les interpretacions sobre la funció de l'art en la novel·la que també són almenys curioses. Veieu el que vull dir? No l'he pogut gaudir del tot, però alhora té moltes capes d'interpretació i sobretot de temàtiques però suposo que com ara mateix hi ha certs temes que no acaben de captar el meu interès no l'he pogut assaborir del tot. En fi, es veu que hauré de tornar a Brideshead algun dia (Ignoreu el joc de paraules, si us plau).
Així que ho admeto, probablement el meu problema amb la novel·la és que m'he fixat massa en Sebastian (segueixo interpretant a Julia com a substituta, així és la meva visió obsessiva) i com a mi també em va conquistar no va permetre que tot el que succeïa al seu voltant (que era molt) aconseguís agradar-me de la mateixa manera.

Passant a l'estil se'm fa una mica difícil de parlar sobre com està escrit. Sens dubte m'agrada com escriu l'autor encara que no sé si fiar-me massa de la traducció que he tingut al meu abast (que a part d'antiga té certes coses que almenys sorprenen...). A més l'autor té una tendència obsessiva amb les analogies que arriba a moments almenys sorprenents, és una pena que no m'hagi guardat cites perquè de veritat que hi havia algunes almenys sorprenents. Un altre tret és la ironia de certs passatges. Em declaro inútil per això perquè hi ha certes coses que sembla que em faltaven referents per acabar-les de comprendre del tot així que per això no he pogut gaudir massa de certs moments d'aquest tipus. A això afegir alguns moments de nostàlgia, una ambientació que aconsegueix transportar-te a Oxford i sobretot decadència, hipocresia i religiositat en un còctel on de tant en tant hi ha certa llum.

Suposo que em toca anar als personatges i dir el que ja us avançava: Sebastian. D'acord, potser em passi però segueixo sent una romàntica per aquestes coses i un personatge que és incapaç de créixer que en un principi és brillant, que enamora a tothom i que evidentment cau no podia no conquistar. Així que sí, almenys de moment guardaré un bon record del Sebastian. El Charles i jo en canvi no hem acabat de congeniar del tot, potser en un principi ho veia com un secundari en rellevància un narrador com el d'El gran Gatsby però suposo que després segueix semblant un testimoni del que va veure més que un actor i per això no em va dir gaire. L'Anthony té alguns dels moments més curiosos de la novel·la amb certs diàlegs almenys memorables.
Després la família diguem que hauria a destacar a la Julia per la seva rellevància en la segona meitat de la novel·la però se'm fa difícil parlar-vos d'ella perquè no m'ha acabat de dir-me res del tot. Suposo que val la pena per com s'intenta alliberar de la pressió familiar i religiosa però no acaba d'aconseguir-ho del tot la qual cosa li produeix una infelicitat de la qual no sap com escapar, diguem que l'alcohol per a un altre personatge en Julia són les relacions, o aquesta és la meva impressió i suposo que en Cordelia es refugia en el intentar ajudar els altres i sembla que tot i així, ningú es pot escapar de la influència familiar.

Resumint, encara que sembli mentida no he gaudit del tot la novel·la però la veritat és que si que m'ha agradat llegir-la potser la meva visió massa centrada en Sebastian ha fet que no gaudís de la resta però tot i així l'amplitud temàtica de la mateixa crec que en general pot atraure a qualsevol. O almenys jo tinc ganes de rellegir-la aquí a uns anys i veure en què em fixo aquesta vegada.

El millor: Sebastian (ja paro amb el tema...), estil.
El pitjor: potser no he acabat d'entrar en altres parts de la novel·la i moments més relatant l'ambient de l'època, o el tema de la religiositat i jo no hem congeniat (se'm fa difícil pensar que no m'ha agradat perquè hi ha una part en mi que l'ha gaudit bastant, és un pel estrany.)


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario