viernes, 15 de enero de 2016

Portal 2, Valve (videojoc)

Nou videojoc al bloc!
Títol: Portal 2
Estudi: Valve
Precedit de: Portal
Format original: videojoc
Enllaços d'interès: http://www.valvesoftware.com/

T'agradarà si: tens interès en seguir utilitzant les mecàniques de la primera part, tens ganes de tornar a trobar-te amb GLaDOS...
Ni ho intentis si: no et van agradar les mecàniques del primer joc, no vas jugar al primer joc (jo recomano començar pel primer, per això de seguir la lògica, a més que et farà més gràcia trobar-te amb referències al primer)

Sinopsi
Portal 2, en el seu mode de joc per a un jugador, presenta nous personatges dinàmics, una sèrie de nous elements per als trencaclosques, i un conjunt molt més gran de càmeres de prova. Els jugadors podran explorar àrees mai vistes dels laboratoris d'Aperture Science i reunir-se amb GLaDOS, l'equip que de tant en tant intenta assassinar-te i que ens va guiar a través del joc original. (fragment traduït de la sinopsi de valve)

Opinió
Sabeu i sinó us ho explico que fa res vaig jugar a la primer part d'aquesta saga i em va encantar. La veritat és que potser li tenia massa ganes i expectatives així que crec que el millor hauria estat esperar una mica més a posar-me amb ell, però precisament per aquestes ganes em vaig posar a jugar de seguida així que no crec que ho hagi gaudit tant per això. També he de dir que en general en qualsevol saga les primeres parts em solen agradar bastant més que les segones i potser el meu problema principal amb el joc és que per la llargada que té el joc crec que podria haver-hi més contingut a nivell de trama, encara que fos també de forma indirecta, o potser descobrir una mica més d'Aperture Science i el seu fundador. Abans d'anar a centrar-me més en l'assumpte he de dir que aquesta ressenya és només sobre el mode de joc individual perquè no tinc amb qui jugar al multijugador i crec que millor no em fico amb el primer desconegut que vegi així que res, no tinc amics (de debò que els jocs multijugador són un problema... en fi).

La jugabilitat crec que al principi intenta ser accessible per a tothom, hagi jugat o no a la primera part la qual cosa crec que fa que en un principi se'm fes tot molt fàcil. No obstant això, he de reconèixer, que tot i tenim diversos elements nous que donen diferents possibilitats a les càmeres de prova (com els tres gels, els reflectors), en general crec que a vegades es gasta una mica de temps en què t'adaptis a això i en general la dificultat, excepte comptats moments, no l'he trobat que sigui excessivva. Ara bé és cert que l'escenari canvia força vegades així que, encara que hagis de fer coses semblants i segueixes usant portals, com cada àrea és diferent i té unes característiques pròpies no sembla que sigui tan monòton. A més d'afegir més sensació d'exploració i d'obertura.
Alguns dels elements nous com els gels crec que podrien haver-se aprofitat més perquè encara que al principi no m'acabaven de convèncer la veritat és que al final enganxa pensar com poden usar-se. Encara que la veritat és que pots crear les teves càmeres de prova i jugar a les d'altres jugadors així que no crec que hi hagi problemes amb les hores de joc.
Recordo que curiosament vaig trobar més difícil moure'm d'una càmera a una altra que el resoldre les càmeres en si, la qual cosa és una pena ja que se suposa que les càmeres de prova estan específicament fetes per causar complicacions.
També he de comentar que potser a nivell de jugabilitat m'ha decebut la batalla final, si bé la del primer joc ja no era massa complexa, aquesta és de fàcil oblit per com només hi ha certa maniobra que requereix una mica d'habilitat però tampoc massa.

Potser el que més m'ha convençut del joc és el seu sentit de l'humor, vull dir ja ho vèiem en el primer joc però en aquest hi ha certs moments memorables i només amb parlar de la patata crec que estareu amb mi que té moments realment amb certes idees bastant curioses i risibles. Sobretot reconec que tenir com a companya a la Patata ha estat tota una experiència i tenint en compte com acaba el joc fa un pel de pena el que succeeix, per molt que t'hagin fotut la vida durant dos jocs. Tot i així he de reconèixer que les dues cançons del joc que sonen al final són realment curioses i la primera em va semblar sens dubte un comiat que feia força por, la veritat, alhora que donava un toc angelical a certs objectes. Amb tot, he de dir que el final encara que té aquest to irònic deixa amb ganes de més, gairebé preferint que hagués passat una altra cosa. A més d'enviar a un personatge a cert lloc que dóna un toc surrealista i graciós al joc. Deixo per aquí les cançons de les que parlo (no les veieu sinó voleu spoilers).

Pot ser que a nivell de trama hagi de destacar el que coneixem del fundador d'Aperture Science i de l'estranya Caroline que, sincerament entenc que el joc vol optar per explicar mentre jugues i no tallar les mecàniques però tot i així crec que podria haver dedicat més temps, o més detalls a explicar tot això ja que encara que intuïm que ha passat mereixia més interès. A més d'això en acabar el joc pots veure certs extres entre el qual destaca un còmic on s'amplia una mica el context del joc i que us recomano que llegiu, encara que de nou et quedes amb ganes de més (i sincerament la raó de perquè van escollir la protagonista potser és una mica típica, però en fi, tant me fa jo volia més).

Sobre els personatges he de dir que segueixo molt contenta amb GLaDOS que és impossible no estimar-la, odiar, tenir-li por, tot alhora tot i ser un ordinador assassí que fa de tot per la ciència. Potser el meu problema que aquest joc no l'hagi trobat tan bo com el predecessor, encara que també té això a veure amb la durada que sembla que al no ser tan curt la sensació no pot ser tan rodona, a més de la meva predisposició i que el Wheatley i jo no hem acabat de connectar del tot, entenc que li posin aquesta personalitat i tot i que entre ell i GLaDOS de vegades hi havia converses bastant curioses, tot i això no m'ha acabat de convèncer. Gran retrobament amb el cub de companyia, per cert.

Resumint, no vull enrotllar-me massa tot i que, de nou, Portal 2 té els seus problemes però té a GLaDOS (encara que en aquesta ocasió no hi ha pastís :( ) i crec que amb això ja és suficient perquè almenys sigui un joc amb un carisma suficient, recordar-te de certes escenes ... En fi, potser en aquesta ocasió no l'he gaudit tant com el primer però li tinc afecte a la saga i em posaré, algun dia, amb Half Life.

El millor: carisma de GLaDOS, humor del joc.
El pitjor: m'he quedat amb ganes de més història, el final que et deixa pensant que fins i tot et fa pena que s'acabi així.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. jo m'he de passar aquests jocs pero no hi ha manera, perque em costa molt posar-m'hi

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mi també em feia una mica de pal posar-me amb alguns videojocs que tinc pendents així que t'entenc. Tot depèn del moment suposo.
      Gràcies per comentar :)

      Eliminar