miércoles, 6 de enero de 2016

Fate/Stay Night, Type Moon (visual novel)

Nova visual novel al bloc, us porto una de les més reconegudes en aquesta ocasió.
Títol: Fate/Stay Night
Estudi: Type moon
Altres obres de l'autor: Tsukihime, Mahoutsukai no Yoru
Continuacions: Fate/Hollow Ataraxia
Format original: visual novel
Adaptacions: dos animes. Fate/stay night adapta la ruta de la Saber i Fate/Stay Night: Unlimited Blade Works la de la Rin. Estan en procés d'adaptar la tercera ruta a l'anime Heavens Feel que és la que seguirà la ruta de la Sakura. L'anime Fate/zero és una adaptació d'una light novel posterior a la visual novel però que funciona com a història anteriors als fets de la viusal novel)
Extensió aproximada: Molt llarg (més de 50 hores)
Idioma: anglès (crec que hi ha una part traduïda al castellà)
Contingut Sexual: sí

T'agradarà si: vols llegir alguna cosa plena d'acció, no t'importa massa o t'agrada la mentalitat pròpia del shonen, t'agrada llegir per la història.
Ni ho intentis si: odies els protagonistes amb mentalitat d'heroi, no suportes que tot giri al voltant d'un protagonista, no ets molt fan de l'acció.

Sinopsi
El Shirou, un noi normal a excepció de conèixer els quatre rudiments de màgia que li va ensenyar el seu pare, es veurà embolicat en la guerra pel Sant Grial. Aquesta guerra que es produeix cada cert període de temps enfrontant els magi (mags professionals) invocant servants (guerrers amb gran poder per poder fer front a aquesta guerra) i l'objectiu, el Sant Grial concedirà qualsevol desig a qui ho aconsegueixi.
El Shirou enmig de tot això decidirà participar en aquesta batalla amb l'objectiu d'evitar que hi hagi víctimes col·laterals.

Opinió
Sí, això se suposa que és la visual novel més popular a occident i m'atreviria a dir que una de les més estimades i llavors vaig jo i em moro llegint això... De debò, volia que m'agradés, esperava que almenys m'entretingués i suposo que fins a cert punt va haver-hi moments que sí, que estaven bé, però no és per a mi. Anem a veure, entenc perquè agrada, sent dolenta diria que és una fantasia masculina feta realitat, o millor dit tot allò que se suposa que ha d'agradar a un home posat en un còctel explosiu, però de nou això és només quedar-me amb l'estereotip. En fi, Fate/stay night m'ha desesperat en molts punts, però tot depèn de fins a quin grau toleres al protagonista i el Shirou per a mi ha arribat al nivell del Takeru de MLA i l'Akihito de Comyu. I haver d'aguantar que tot giri al voltant d'aquest protagonista suposo que entendreu que ha estat una tortura molt llarga.

Anem al pitjor, a la ideologia per dir-ho d'alguna manera. Entenc que està dirigit a homes i que òbviament és el Japó i que a sobre és un eroge, però una cosa és això i l'altra és haver d'aguantar que encara que la lògica digui que qui ha de lluitar, fer alguna cosa qualsevol cosa sigui laSaber, qualsevol servant femení o la Rin que ho acabi fent el Shirou perquè òbviament és fica en tot, és el protagonista i ha de salvar gent i sacrificar-se per sentir-se realitzat com a persona. Vull dir, algú que viu per ser un heroi tampoc és que pugui esperar-se molt més d'ell, però de debò, sóc l'única que cada vegada que Shirou començava a pensar en el seu ideal heroic, en com havia d'evitar que ningú morís, en com, en definitiva tot anava en direcció al fet que fos el gran salvador posava els ulls en blanc i li donaven ganes de deixar la visual novel?
El pitjor de l'assumpte és que la història en si li dóna la raó a el Shirou, tots els personatges tenen un punt de contradir-lo, de dir-li que és idiota i simplista el que pensa, però com Fate/Stay Night no surt de la mentalitat de shonen la història acaba donant-li la raó a l'ideal ridícul del Shirou. El pitjor de tot és que a Heavens feel tenim una mena d'inversió d'ideals, en teoria aquest era el moment per tenir un Shirou que es preocupés per alguna cosa més que per ser l'heroi. No sé com s'ho han fet però tot i que l'ingenu s'hauria d'haver convertit en algú amb una mica de seny em sentia igualment llunyana al Shirou, potser tingui quelcom a veure com no intentar comprendre el dolor de la Sakura, i per la seva manera de comportar-se semblava que l'única cosa que li interessava era salvar-la, perquè de nou, té un fetitxisme per salvar gent, la qual cosa per a mi l'únic que feia era idealitzar-la sense entendre-la i només voler que tornés la noia tonta i amable de nou. Sí, potser m'hagi passat però aquestes eren les meves sensacions amb tota la novel·la. No cal que per tot això dic que és un producte per a l'estereotip d'home on, encara que siguis idiota, la teva força de voluntat fa que tot surti bé al final i el millor de tot, salves a totes les dames en perill que trobes pel camí encara que se suposa que tenen el doble de poder que tu. En qualsevol cas, ara que ja veieu d'on ve el meu avorriment i desesperació amb la visual novel intentarem oblidar tot això i criticar una mica la resta. Perquè com sempre diuen, cal deixar enrere la ideologia per jutjar una obra (encara que sigui impossible i només es pugui esperar fer-ho a mitges).

La visual novel estructuralment té tres rutes molt diferenciades que t'expliquen tres versions del que podria haver passat en aquesta Guerra del Sant Grial. Estàs obligat a seguir l'ordre Fate, Unlimited Blade Works i Heavens Feel. I en cadascuna d'elles hi ha un munt de decisions que si sou uns ganduls com jo podeu resoldre fàcilment amb una guia i que la majoria, acaben ràpidament en un final contundent en què et mates o acabes en males condicions. Tots aquests finals dolents et porten al tiger dojo, una secció que he de dir que em va agradar bastant per la seva comèdia absurda en la que et diuen que has estat idiota per seleccionar aquesta opció i que tornis enrere per solucionar-ho. Només em plantejo llegir la seqüela d'això perquè en teoria es basa molt més en la comèdia i és una cosa que he gaudit bastant en aquests segments curts, res més.
En qualsevol cas a nivell argumental hauria de dir que barreja, com pot, escenes de quotidianitat (que es resumeixen a escenes on els protagonistes mengen i com li passi per la ment una cita sortida del no-res), explicacions monumentals sobre el món i detalls de la guerra del Sant Grial i escenes d'acció. Si us dic que prefereixo les escenes de quotidianitat, em matareu, oi? En qualsevol cas, si que he de dir que les explicacions sobre el món poden fer-se tedioses però he de dir que donen aquesta profunditat al món que sigui potser una de les millors bases de la històries. Les escenes d'acció no m'agraden gaire i que voleu que us digui en general saps que d'alguna manera es trauran un as de la màniga i guanyaran així que a qui li importa el que passi... D'acord, exagero, però em cansaven molt aquestes batalles en què el Shirou estava ferit, mig morint-se enfrontant-se contra un enemic imbatible però, oh sorpresa, el derrota. A tot això les xerrades seudofilosóficas sobre moral, que és el bé i el mal que si no fos per tota la parrafada que us acabo de deixar anar sobre el tema us tornaria a fer comentaris.
En fi, passem a comentar una mica més les rutes, que això va per llarg.
Fate. És difícil prendre seriosament això. Se suposa que és la més fluixeta de totes ja que serveix de presentació de tots els conflictes de la guerra del Grial, de saber una mica més del Shirou i se centra en la noble i hieràtica Saber. Dic que és difícil prendre seriosament això perquè a part dels moments d'acció tenim poc més a part de la gran quantitat de pensaments que té el Shirou respecte la seva missió a la vida és protegir la Saber, molt normal, sens dubte (i no, el trauma que ens recorden fins a la sacietat em sembla estúpid més que emotiu com tota la idea de convertir-se en heroi). En qualsevol cas seguia tant els patrons de shonen i el que és pitjor la ideologia és tan simplística que en fi m'ho podia prendre a broma, i és bastant entretinguda així que encara que sigui dolenta per molts motius, es pot llegir. Ara bé, la relació entre el Shirou i la Saber arriba a ser poc creïble en molts aspectes (sobretot en què la Saber pugui aguantar al Shirou, oh, el meu odi es nota massa). Té crec que les pitjors escenes de sexe que he llegit en la meva vida de lectora de visual novel, però ignorarem el detall. En qualsevol cas em sembla que com a presentació serveix et dóna a conéixar el suficient perquè et facis la idea de que et pot agradar o odiar així que compleix la seva funció. Això sí, el Realta nua que tothom recomana llegir em sembla una bestiesa com una casa i que sobra, prefereixo el final original que almenys té sentit amb el que compta.
Unlimited Blade Works. La considerada ruta del Shirou. Perquè la pobra Rin cau en l'oblit i tot gira al voltant del Shirou i de l'Archer. Potser si no m'haguessin fet spoilers hagués gaudit més de la ruta, encara que ho dubto bastant, però que voleu que us digui que la ruta vagi sobre el Shirou i no sobre la Rin és una cosa a lamentar tenint en compte que era un dels pocs personatges que em queia bé... En fi, aquí tenim, com en tota la novel·la, el debat sobre el bé i el mal, perquè no hi ha grisos i si l'Archer representa el gris és igual, al final t'acaben convencent que no i tot acaba com era d'esperar. Se suposa que és una ruta més completa que Fate per com tot es posa més seriós i descobrim més coses però a mi em va semblar que la cosa empitjorava perquè semblava que m'havia de prendre seriosament el que estava llegint i no podia. A més de donar-me la sensació que havia de tornar a llegir el mateix, que sé que no, que és molt diferent a l'anterior però en el fons crec que hi havia tingut prou amb llegir la primera versió, i no tenia molts ànims de seguir llegint . A més d'això, que si us agrada l'acció potser us interessi més que al meu però en fi, de nou, es pot llegir sense més.
Heavens feels. Aquesta seria la més completa argumentalment i tot hagués anat bé si no m'hagués cansat el conflicte, si no estigués farta ja completament de Shirou i estigués cansada de la història. En qualsevol cas al seu favor les escenes de sexe tenen una mica més de sentit en la història, ara bé que totes tinguin l'excusa d'omplir l'energia màgica em sembla ja massa, però en fi, ens la mig creurem. Encara que segueixo pensant que es poden escriure millors escenes de sexe en el món del eroge sembla que no milloraran massa en aquest aspecte. En qualsevol cas a nivell d'acció suposo que pot estar bé per com no deixen de passar coses, sobretot a la segona meitat. Ara bé, ni a nivell de misteri on tot o gairebé tot està clar des del principi ni tampoc la relació entre la Sakura i el Shirou m'han interessat gaire. Lamentablement, com deia abans crec que tot depèn de si pots ignorar la ideologia imperant de l'obra que pots gaudir més o menys d'ella. Per cert he de dir que un dels dos finals, encara que sigui menys feliç crec que tenia més sentit i per descomptat em satisfeia més.

Tot i així suposo que si alguna cosa bona té la visual novel és el món que crea. L'autor posa molt detall a explicar les normes, tota la idea dels servants i el sant grial, i suposo que aquells que gaudiu d'obres més enfocades a crear sistemes màgics us pot agradar tal obra. M'atreviria a dir que de vegades dóna la sensació que les normes canvien una mica en relació a la conveniència de la trama, però com et donen una explicació llarguíssima per explicar-te com funciona doncs al final, si no ets de la gent que li encanta trobar errors, t'ho acabes creient. Per això, per la riquesa del món i dels conceptes entenc tot els fans i que és una obra que convida a crear fanfictions i fer les teves pròpies guerres pel Sant Grial.
A més, encara que no confio gaire en utilitzar figures històriques perquè sí, reconec que el intentar endevinar les identitats dels servants és interessant i és una pena que no es s'exploti més el moment de descobrir qui és cada un en molts casos. Tot i així he de dir que tinc certs problemes amb la identitat de la Saber.

Els gràfics són adequats sense més, encara que és cert el que he llegit que hi ha molt dinamisme en les batalles aprofitant al màxim els recursos i sense animació aconsegueixen causar igualment una bona impressió. Ara bé la música és millorable també la qualitat però sobretot la quantitat és ínfima tenint en compte la gran quantitat d'hores que t'has de passar escoltant-la.
Us deixo l'opening que m'agrada bastant encara que he de dir que la versió de l'anime m'agrada més que aquesta.

Per acabar suposo que hauria centrar-me en els personatges. No parlarem del Shirou, no vull tornar-hi, ja coneixeu la meva opinió. La Saber o Sabre (de debò, sóc l'única que pensa que ha de fer força gracia per a algú de parla anglesa que algú es digui sabre?) No és res de l'altre món però té el seu punt graciós en les escenes quotidianes quan es burlen de la seva serietat o de la seva manera de fer. La Rin com dic em cau força bé per com no cau en ser només una tsundere sinó que té una faceta de burlar-se dels altres força interessant. La Sakura encara que al principi sigui la tonta amable tot hagués anat millor si la història no estigués tan enfocada al Shirou i potser així m'hagués caigut millor. La Illya he de dir que m'ha sorprès, m'agrada tant quan està més seriosa com quan es comporta de forma més infantil, m'he quedat amb ganes de saber més d'ella perquè la seva vida és un drama i s'explica bastant per sobre. I la pobra Taiga es va quedar sense ruta i sense el meu comentari. En general crec que tot aquests personatges si s'enfoquen més a la comèdia poden ser bastant divertits, tot i així veure des del punt de vista de Shirou no ajuda gaire a gaudir-los.

Resumint, no m'ha agradat aquesta obra principalment pel Shirou, el seu protagonista i la ideologia que desprèn. Ara bé, entenc que amb el món bastant complet i amb tota l'acció que té pugui agradar. Em passa igual que amb Muv luv alternative, són obres que agraden a molta gent i fins a cert punt entenc perquè agraden però amb els protagonistes i les ideologies que tenen, per molt que intenti ignorar-ho no puc amb elles.

El millor: si us agrada l'acció pot ser entretinguda, el món està ben creat.
El pitjor: protagonista, ideologia, que la història faci triomfar el Shirou en tot el que fa...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario