sábado, 16 de enero de 2016

Emily is away, Kyle Seeley (videojoc)

Nou videojoc al bloc!

Títol: Emily is away
Significat del títol: L'Emily s'ha anat
Autor: Kyle Seeley
Format original: videojoc
Altres obres de l'autor: Circuit Bliz, No escape
Idioma: anglès
Any: 2015
Enllaços d'interès: http://emilyisaway.com/

T'agradarà si: tens una estona lliure, vols una experiència curta però curiosa, t'agrada provar històries i nous formats de explicar-ne.
Ni ho intentis si: normalment les històries curtes no et diuen absolutament res, no tens molt interès en provar videojocs.

Sinopsi
Emily is away recrea les converses mitjançant un xat amb l'Emily, el jugador pot escollir com respondre als seus missatges i mitjançant això forjar una relació amb l'Emily.

Opinió
No pensava ressenyar aquest joc perquè sabia que era curt i perquè sincerament encara que tenia curiositat no pensava que fos prou interessant per parlar-vos d'ell. A més a això cal afegir que últimament sembla que només ressenyi videojocs al bloc la qual cosa és sens dubte quelcom que acabarà aviat més que res perquè no crec que m'entrin ganes de jugar massa. I crec que ja ha quedat clar però estic molt desconnectada del món dels videojocs i de fet, només estic viciada a consumir youtube i crítics de videojocs que de tant en tant em desperten la curiositat per alguns títols com em va passar amb aquest i cal destacar que el fet que estigués gratis a steam va tenir molt a veure en què provés el joc i que m'atreveixi a recomanar-vos aquesta obra que sent molt curta el més probable és que deixi amb un rastre amarg i d'insatisfacció, no només per l'extensió sinó pel final. I encara que tinc en consideració tot això vinc i us la recomano com a experiència, perquè la veritat, et deixa pensant una estona.

El videojoc en si es basa en la recreació d'un programa de missatges instantanis tipus messenger en què parles amb una noia anomenada Emily i que a cada missatge tindràs diverses opcions de respondre al que et diu. I bàsicament a part de les decisions l'única mecànica és la de prémer una tecla del teclat (la que vulguis) repetidament perquè s'escrigui la teva resposta a la pantalla. En relació al que triïs l'Emily anirà canviant la teva percepció sobre tu i la vostra relació tindrà diferents matisos, però no crec que sigui un joc que valgui la pena tornar-ho a jugar. Perquè no és tant que canviï el que passa en el joc sinó la percepció o la personalitat que et creis al teu cap del personatge de l'Emily. En un temps escàs el joc aconsegueix que t'interessis per algú que no coneixes i el que és més que no es crea tant pel que diu el joc sinó per la interpretació que dónes al que t'escriu i al que tu decideixes.
Almenys cal dir que en la seva curta extensió aconsegueix plantejar els problemes de comunicació i el que és més aprofita per reflexionar i fer servir el mitjà del xat amb els seus límits, com en aquesta aparent espontaneïtat sempre hi ha aquesta capacitat d'esborrar i em sembla una bona manera de reflexionar sobre les capacitats de comunicació del mitjà. A més cap al final hi ha un cert moment molt interessant en el qual per dir-ho d'alguna manera ja no es poden dir certes coses.

M'agrada com el joc en poques línies tracta un tema com la dificultat de mantenir relacions, el pas del temps i com no es pot viure de records i de nou, és inevitable que al final resulti en part frustrant per l'estona que has dedicat a intentar donar el millor de tu, però precisament per això, encara que la primera sensació pugui ser negativa és difícil deixar de pensar en el que t'ha dit el joc però també per això, les sensacions de la primera partida en què et bases en el que faries és difícilment substituïble per altres partides posteriors.

En qualsevol cas és gratis i curt, si teniu una estona llegiu-ho, el màxim que podeu perdre és temps, i entenc que hi hagi gent que us pugui deixar indiferent, però si teniu la sort d'empatitzar amb la situació amb l'Emily o amb la teva interpretació del paper protagonista crec que és una experiència curiosa i recomanable.

El millor: ús del xat com a exploració artística d'una nova forma de comunicació, com tracta els problemes de les relacions humanes.
El pitjor: crec que dependrà molt del jugador que el joc el deixi indiferent o realment vegi algun valor en el que li expliquen, a més que encara que entenc que pretén en part ser un simulador la mecànica de prémer tecles pot cansar.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario