domingo, 31 de enero de 2016

El lector de Julio Verne, Almudena Grandes (llibre)

Hola! Nova ressenya al bloc.
Títol: El lector de Julio Verne
Autor/a: Almudena Grandes
Altres llibres de l'autor/a: Malena es nombre de Tango, Las edades de Lulú
Pàgines: 353
Precedit de: Inés i la Alegria (dins d'aquesta "saga" anomenada Episodis d'una guerra interminable, es poden llegir tots de forma independent però hi ha certs personatges que reapareixen)
Continuacions: Las tres bodas de Manolita
Format original: llibre
Any: 2012
Enllaços d'interès: http://www.almudenagrandes.com/

T'agradarà si: ja vas llegir la "primera part" (es poden llegir independentment) i et va agradar l'estil de l'autora, tens interès en la postguerra espanyola i en com es vivia, t'agrada en general la novel·la històrica.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa repleta d'acció, no teniu interès en la novel·la històrica

Sinopsi
El Nino, fill de guàrdia civil, té nou anys, viu a la casa quarter d'un poble de la Serra Sud de Jaén, i mai podrà oblidar l'estiu de 1947. Pepe el Portugués, el foraster misteriós, fascinant, que acaba d'instal·lar-se un molí apartat, es converteix en el seu amic i el seu model, l'home en el qual li agradaria convertir-se alguna vegada. Mentre passen junts les tardes a la vora del riu, el Nino es jurarà a si mateix que mai serà guàrdia civil com el seu pare, i començarà a rebre classes de mecanografia en el mas de les Rubias, on una família de dones soles, vídues i òrfenes, resisteix a la frontera entre la muntanya i la plana. Mentre descobreix un món nou gràcies a les novel·les d'aventures que el convertiran en una altra persona, el Nino comprèn una veritat que ningú havia volgut explicar-li. A la Serra Sud s'està lliurant una guerra, però els enemics del seu pare no són els seus. Després d'aquest estiu, començarà a mirar amb altres ulls als guerrillers liderats per Cencerro, i a entendre per què el seu pare vol que aprengui mecanografia. (traduït d'una sinopsi d'una edició de Tusquets Editores).

Opinió
Potser sigui estrany que hagi decidit llegir aquest llibre, vull dir el seu predecessor no em va acabar de convèncer perquè tenia moltes pàgines en què ignorava la història i passava a ser un llibre d'Història, i per molt que em pugui interessar cert tema suposo que d'una novel·la històrica s'espera, almenys avui dia, aprendre mentre t'entretens o alguna cosa així (encara que depèn de a qui preguntis et dirà que una bona novel·la històrica ha de parlar-te d'alguna manera de la situació actual així que, com en tot múltiples opinions) . En qualsevol cas si he llegit el llibre suposo que és per la meva situació familiar (vegeu que visc envoltada de gent que li encanta la novel·la històrica) i que socialitzar a través de la lectura és una cosa bastant normal, almenys a casa meva. En fi, suposo que no us importa massa tot això però la qüestió és que, com em canso de dir, jo i la novel·la històrica no ens portem molt bé, li tinc por que caigui en simplement un manual d'història divertit i que oblidi que també és una història, o que oblidi que té un estil pel qual preocupar-se. No obstant això, he de reconèixer que, tenint en compte que les meves expectatives eren baixes, el llibre, sent bastant curt m'ha resultat una lectura agradable.

Passant a la història en si és bastant simple, tracta d'un nen que viu en una casa quartellfill d'un guàrdia civil i el seu procés de descobrir que està passant veritablement al seu poble més enllà de la versió que vol donar la guàrdia civil coneixent un altre tipus de pensament i refugiant-se en la lectura. Suposo que no és exactament una novel·la de formació, encara que s'hi acosti en part, per com el protagonista segueix sent un nen i no se centra tant en el pas a la fase adulta sinó més aviat al coneixement de la situació que es viu al seu poble, i el poder pensar per si mateix que creu que és correcte. No obstant això he de reconèixer que precisament per això em sembla que de vegades el nen que es presenta més madur del que és normal, però com està explicada des d'un moment indefinit en el temps no acaba de molestar-me del tot perquè es pot, en alguns moments, pensar que sigui un record embellit.
En qualsevol cas se m'ha fet, com deia abans, agradable el descobriment del Nino de com la realitat que l'envolta és molt més complexa del que pensava i de fet el poble que es descriu en general el coneixem prou (tot i que reconec que jo en algun cas em perdia amb algun personatge) i aquest ambient tan asfixiant està força bé recreat.
Potser un punt a nivell argumental força interessant és la revelació sobre cert personatge que sembla ser que no a tothom li sembla tan òbvia com a mi. Però tot i així, encara que l'autora no fa anar massa bé, al meu parer, la intriga (o almenys a mi la mel em va delatar tot bastant ràpid), a mi m'interessa més aquest esperit de ser fidel a les teves creences i resulta en certa escena bastant amarga que crec que està força ben portada.

L'estil en general em sembla bastant correcte, però, potser el problema que li veig més greu a la novel·la, que en el meu cas no m'ha afectat gaire, és el ritme i la sensació constant de repetició. Admeto que cada vegada m'agraden més les novel·les on passen poques coses i no m'importa que tot vagi lent però entenc que això pot ser un problema per a alguns però el meu problema ve més amb les reflexions de l'autora. Com us ho diria, el meu primer problema més personal és que odio aquest recurs tan típic de novel·la d'anticipar la desgràcia segura (vegeu el típic no sabia que aquell dia canviaria la meva vida o semblants), és un recurs que em sembla una mica pobre per crear tensió sobre el que passarà, la veritat. En canvi el que ja cansa un pel més són les repeticions de les reflexions, l'escriptora té un estil molt suportable i que trobo bastant acceptable però que en aquestes reflexions sobre la vida que portaven acabin moltes en les mateixes frases i idees es pot fer alguna cosa pesat. Encara que està clar que la novel·la té una càrrega ideològica important així que suposo que té sentit que caigui en aquesta repetició, i de nou la tolero (la repetició) perquè l'estil no està malament.
Un altre punt a comentar en com està escrita la novel·la que em crida molt l'atenció són els canvis temporals bastant fluids que fa. Vull dir que l'autora no té problemes en anar cap endavant o enrere a la seva conveniència, i encara que algunes vegades si et despistes pots no adonar-te de quin temps està parlant, generalment són canvis de temps que són fluids i que donen bastant dinamisme a la novel·la.

Els personatges potser tampoc m'han dit gaire però almenys és interessant conèixer alguns d'ells. M'agrada bastant aquesta admiració que té el Nino cap al Portuguès bastant normal per l'edat que té però que va evolucionant encara que doni la sensació que aquest personatge no sigui més que l'ideal sense que ho arribem a conèixer del tot. A més d'això té algunes relacions força interessants com la del Portuguès i la seva parella. No obstant això crec que els personatges funcionen millor per crear un ambient i per les seves relacions que com a personatges individuals.

Resumint, és un llibre que m'ha resultat bastant entretingut que et situa bastant bé en un poble en plena postguerra amb els dos bàndols encara molt presents, misèria contrastada amb moments més alegres. En fi, crec que si us interessa el tema és un llibre curt bastant adequat del qual es pot gaudir força.

El millor: història entretinguda i interessant, l'ambientació força ben creada i fàcilment et transporta a aquest poble ple de tensions (a més de servir per conèixer coses de la Història que mai està de més).
El pitjor: alguns detalls d'estil, per a mi no és massa memorable.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario