viernes, 1 de enero de 2016

Cinquanta ombres d'en Grey, Sam Taylor-Johnson (pel·lícula)

Nova i crec que conegudíssima pel·lícula al bloc!
Títol: Cinquanta ombres d'en Grey
Títol original: Fifty Shades of Grey
Director/a: Sam Taylor-Johnson (AKA Sam Taylor Wood)
Repartiment: Dakota Johnson, Jamie Dornan, Max Martini, Eloise Mumford, Luke Grimes, Marcia Gay Harden, Jennifer Ehle, Rita Ora, Andrew Airlie, Victor Rasuk, Callum Keith Rennie, Anthony Konechny, Dylan Neal, Emily Fonda, Jason Cermak
Música: Danny Elfman
Altres pel·lícules del director/a: Love You Boy, Nowhere Boy
Durada: 124 min
Any: 2015
Format original: llibre

T'agradarà si: et va agradar la trilogia, vols una història romàntica amb tocs eròtics.
Ni ho intentis si: vas amb prejudicis morals sobre que és la gran apologia al masclisme, no suportes veure alguna cosa popular

Sinopsi
Quan l'Anastasia Steele, una estudiant de Literatura de la Universitat de Washington (Seattle), rep l'encàrrec d'entrevistar al popular i jove empresari Christian Grey, un milionari de 27 anys, queda impressionada davant el seu extraordinari atractiu. La inexperta i innocent Ana intenta oblidar-lo, però no ho aconsegueix. Quan la parella, per fi, comença una apassionada relació, a l'Anna li sorprenen les peculiars pràctiques eròtiques de Grey, alhora que descobreix els límits dels seus més foscos desitjos. (traduït de FILMAFFINITY)

Opinió
De nou us porto una altra pel·lícula dolenta basada en el primer llibre d'una saga també dolenta que vaig ressenyar en el seu moment. En fi, ja sabeu la curiositat mata el gat i jo em volia oblidar de la saga i de tots aquells moments d'avorriment, d'aguantar a la pesada de l'Ana i la seva nul·la personalitat, d'aguantar la punyetera estructura argumental a cada capítol... Però en fi, vaig caure i mig coaccionada mig per pròpia voluntat vaig acabar veient-la i avorrint-me. Crec que està al nivell del llibre, la veritat, no crec que sigui una mala adaptació però si que és veritat que podria haver guardat una mica la narradora i potser no tant amb una veu en off, però amb imatges representar el que pensa ella, però en fi no li demanava massa i no m'ha donat res.

Parlem una mica de polèmiques per que crec que ja en les ressenyes de llibres us vaig parlar de la meva opinió, de com ho vaig llegir per masoquisme, avorriment o per ves a saber tu perquè així que anem a allò interessant. El masclisme de les ombres de Grey, sí, el tema controvertit. Primer de tot sento dir-vos a tothom que si veieu la pel·lícula no us aneu a tornar masclistes de cop ni us voldreu iniciar al sadomasoquisme (de fet m'agradaria saber l'autora què sabia del tema perquè si quatre copets és el millor que pots fer...). Així que tranquils no cal que digueu al món que veure-la et trastornarà o canviarà per sempre i et farà pitjor persona. Ara bé, és masclista? No crec que la qüestió sigui tant això, sinó com la novel·la romàntica en general té tendències masclistes, sí, encara que utilitzi les fantasies de les dones (o suposadament) així que a mi el que m'interessa no és tant que 50 ombres o After siguin masclistes sinó perquè les dones llegeixen novel·les romàntiques, en general, que situen la dona per sota de l'home. Però en fi també hi ha cert fenomen curiós de les novel·les romàntiques de l'home que la dona salvadora ha de portar a la llum. De debò, aquest tòpic em mata. Però en fi, com tot, és estudiable. Això sí, dir a la gent que no llegeixi tal o qual ja em sembla estúpid, fins i tot si els agrada i volen un Grey a la seva vida no em crec que hagi de ser jo una guia moral per a ningú, ni sóc de les que pensen que la literatura té el seu deure de fer un món millor o almenys moralment.

En qualsevol cas la pel·lícula és avorrida (com els llibres, de fet, si jo només demanava entreteniment i ni això) i té algunes de les escenes més ximples que he vist. No recordo si en el llibre ho deia explícitament però l'escena de l'Ana buscant submises a google és tan estúpida com la Bella Swan buscant vampir. De debò, la gent no té dignitat, buscar el que és evident a google és molt trist, però fer-ho a l'ordinador que t'acaba de regalar el ricàs de torn que a més probablement t'estigui vigilat i controlant tots els teus moviments ja és d'estúpida total.
Les escenes de sexe em semblen ridícules. Es nota que és una pel·lícula feta amb ganes de vendre com transgressora encara que no ho sigui en cap sentit. És clar que de la gent que va anar al cinema molta ho va fer per la morbositat i estic segura que no van trobar res. La meva queixa principal és per què nassos no decideixen ensenyar ni el penis ni la vulva? De debò, estàs venent que té sexe i l'únic que ensenyes són pits, quan el target són dones... A més poses a un actor principal masculí que tampoc diu res. Sens dubte no volien que agradés ni al públic al que se suposa que anava dirigit. I els que busquessin sexe dur, tampoc, crec que ja ho vaig comentar en les ressenyes però em sembla estúpid com es ven que té aquest contingut quan fins i tot el llibre admet no tenir-lo.

Aquestes escenes sexuals totes vénen acompanyades de cançons. Suposo que hi ha la versió de la cançó de Rihanna entre altres cançons d'interès depenent del que us agradi, no és una mala selecció però tampoc són el tipus de cançons que més m'agraden. Tot i això haig de comentar que les interpretacions del piano em van semblar molt poc emocionals la veritat, una mica seques, però això potser siguin impressions meves.

Els personatges són el mateix que en els llibres però sense saber com de ximple que és l'Anastasia Steele quan decideix pensar. Però en fi, no crec que es pugui dir que sigui una bona adaptació si els personatges no sembla que pensin ja que es limiti a l'acció i hi hagi poc esforç per retratar el punt de vista de la protagonista. Pel que fa al Christian tenim al mateix cregut i estereotip de l'home que té un passat fosc que necessita que vingui la pura, casta i ximple de torn perquè el salvi de la seva foscor. No hi ha més, estem en les mateix de sempre i ni tan sols està ben fet. I sí, la relació entre els dos és tot el tòxica que vulgueu i sincerament si a mi em localitzen i em comencen a enviar regals cars, i a vigilar cada pas que dono el més probable és que truqués a la policia, encara que amb els diners que el Grey segur que els comprava (no hi ha escapatòria, socors... em podeu ignorar...).

Resumint, va de pel·lícules dolentes això. En fi, està clar que si us van agradar els llibres veure la pel·lícula no és una mala opció, si no us van agradar tret que vulgueu com jo treure bilis en una ressenya ignoreu-la. Si no us agraden els estereotips de novel·la romàntica ignoreu-la, si voleu una relació sana ignoreu-la. Bàsicament la pel·lícula té un públic i és el sector que li agrada qualsevol història romàntica i que juga amb la fantasia del deixar que l'home tingui les regnes en tot (però sense retratar la relació típica d'amo-submís, no és això), si us agrada endavant.

El millor: moments de mirar al sostre per com tot era molt estúpid, riure's de l'Anastasia i que algú pogués pronunciar, amb cara seriosa, frases com "jo no faig l'amor jo follo dur ..."
El pitjor: el dolenta, i pitjor encara, avorrida que és.

Fins aquí el meu avorriment.

Per cert d'aquí a poc he de posar les millors obres experimentades en el 2015 per si algú li interessa, d'aquí a dues entrades les tindreu.


No hay comentarios:

Publicar un comentario