miércoles, 27 de enero de 2016

Captive Prince, C.S. Pacat (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Captive Prince
Idioma: anglès (no està en castellà ni en català)
Autor/a: C.S. Pacat
Pàgines: 292
Continuacions: Prince's Gambit, Kings Rising (de pròxima aparició)
Format original: llibre
Any: 2012
Enllaços d'interès: http://cspacat.com/

T'agradarà si: tens interès en les històries d'amor, especialment en les de gais, vols alguna cosa que es basi en els personatges.
Ni ho intentis si: no t'agrada llegir sobre relacions tenses, sobre tensió sexual, no tens interès en llibres sobre homosexuals, tampoc t'agraden les intrigues de palau

Sinopsi
El Damen és un heroi i guerrer per al seu poble, i l'hereu legítim al tron d'Akielos, però quan el seu mig germà pren el poder, el Damen és capturat, perd el seu poder i s'envia al servei del príncep d'una nació enemiga com a esclau sexual.
Bell, manipulador i mortal, el seu nou amo, el príncep Laurent personifica el pitjor de la cort de Vere. Però a la xarxa política letal de la cort del regne de Vere, res és el que sembla, i quan el Damen es troba atrapat en les intrigues de palau, ell haurà de treballar juntament amb el Laurent per sobreviure i salvar el seu país.
Pel Damen, només hi ha una regla: mai, mai revelar la seva veritable identitat. Perquè l'home que necessita el Damen és l'home que té més raons que ningú per odiar-lo... (traduït de l'edició anglesa)

Opinió
Vaig conèixer aquest llibre gràcies a la ressenya molt entusiasta d'una booktuber que només amb dir que es tractava de gais amb molta tensió sexual em va convèncer, la veritat. Admeto que les històries d'amor són una debilitat a la qual m'agrada recaure una i altra vegada i els gais encara més, encara que la veritat és que la majoria d'ocasions m'acaben traient de polleguera perquè encara els demano poc, que m'entretinguin, si passen certs límits d'estupidesa no aconsegueixo oblidar el mal gust de boca. No obstant això, en aquesta ocasió m'he retrobat amb la sensació d'enganxar-me, de necessitar més, de saber que el que s'està llegint no té molta complicació, que el podré oblidar fàcilment, però que mentre l'estava llegint em divertia molt. Així que res de tant en tant crec que està bé llegir per simplement entretenir-se.

El ritme de la novel·la l'he viscut com molt ràpid ja que vaig llegir el llibre en un dia suposo que almenys a mi la relació tan tensa entre el Damen i el Laurent em va enganxar i segueixo amb ganes de saber que els passarà i encara que la meva intenció després d'acabar el llibre va ser començar el següent vaig decidir intercalar un altre llibre perquè fins a la sortida del tercer encara hauré d'esperar uns dies. En qualsevol cas crec que si us agraden les novel·les romàntiques i aquest tipus de relacions amor-odi us agradarà.

La història en si no no només es centre en la relació entre els dos personatges, encara que si que crec que serà el que més t'interessi en aquest primer llibre, sinó que intenta construir un món i unes circumstàncies polítiques que tenen alguna cosa d'interès, la veritat. Potser de moment en aquesta primera part no hagi estat massa complicat però almenys si que té alguns punts d'interès entendre la situació en què es troba el Laurent i com el Damen podrà, si pot, recuperar la seva posició.
No obstant això el principal segueix sent la relació entre tots dos, almenys des del meu punt de vista. Una cosa que sens dubte em sembla molt curiosa és com encara que per la sinopsi sembla que hi haurà molt sexe no és tant així, hi ha molta tensió d'aquest tipus, però és més el crear aquesta relació d'atracció i odi que el centrar-se en el sexe que mai arriba. Per això també que tots dos tinguin aquesta relació ambigua fa que vulguis seguir llegint per veure si arriba a concretar-se en alguna cosa i almenys a mi aquesta relació m'ha enganxat.
En general, crec que la història no és res de l'altre món però utilitza de forma molt correcta i entretinguda els elements que té per agradar al lector. No us diré que se surti del que és habitual perquè no, narra una relació força “habitual” i crec que molts hauran llegit alguna història d'amor sobre algú que es veu obligat a servir a un altre que no suporta. Però com dic, no importa tant que la premissa sigui predictible o que la història l'haguem llegida milers de vegades mentre ens enganyi prou per semblar-nos diferent. Potser en aquest cas segueixi veient similituds amb altres històries però m'ha convençut prou per entretenir-me sense parar-me a pensar en possibles defectes.
Encara que no sigui molt rellevant també cal dir que hi ha una història secundària que s'explica més a fons en un capítol final que almenys és curiosa. Dic això perquè sembla que tot se centra en els dos personatges principals i aquesta dóna interès a cert secundari encara que sigui momentàniament.
Un altre punt que vull comentar és que em sembla, almenys des del meu punt de vista, una decisió bona en la majoria de casos dotar el protagonista d'aquesta necessitat de mentir a l'altre. No sé vosaltres però en general les històries d'amor que tenen aquest element de mentida, d'haver de fer-se passar per un altre, i per tant saps que tard o d'hora haurà de descobrir-se la veritat els dóna un interès de saber com passarà si succeeix. Almenys jo tinc debilitat per aquest tipus d'arguments.
El final és bastant obert pel que et donen ganes de seguir llegint tant per saber que passarà en la trama política com sobretot per la relació entre tots dos.

Un punt una mica negatiu del llibre per a mi, que potser millori en següents, és que la creació del món, i sobretot de presentar costums és una mica incompleta. Per exemple se suposa que hi ha un impacte cultural en el protagonista per algunes dels costums que veu en aquest regne al que va i se'ns comenta per sobre, però crec que no es pot arribar apreciar com viuen realment en cap dels dos regnes. Suposo que per a mi es queda a mitges en la descripció del món (que de nou, pot ser que millori) i potser sigui perquè no li interessi tant el tema, la qual cosa és acceptable, però al donar certes indicacions deixa al lector amb ganes de més. Sabem algunes coses sobre els dos països però el meu problema és que en semblant societat sembla que no hi ha gent normal. Aquest és un problema que també li veig Joc de Trons que entenc que l'autor pot decidir que no vol parlar de les classes baixes però crec que el món es ressent bastant. En el llibre que em toca parlar suposo que l'autora tampoc sembla voler donar molta profunditat al món però la veritat és que dóna la sensació que tothom està content amb tenir una societat esclavista i fins i tot dóna una visió positiva de ser esclau (normal des del punt de vista d'un rei, que òbviament ell no vol ser-ne però accepta el sistema en el que s'ha creat a més de no mostrar el llibre cap veu dissident, de moment), a més de moment sembla que tots donen suport a la monarquia. I sí, sé que tots ens aguantem amb el que vivim i que és fins a cert punt normal l'estabilitat enfront de la revolució, però suposo que tenint en compte els embolics de reis que hi ha em sembla a mi que aquesta sensació que tothom està content amb la situació (de nou excloc als reis però alhora ells només volen recuperar el poder), no m'encaixa. Suposo que són impressions meves veient els pocs esclaus que surten i els soldats com a conjunt.

Sobre els personatges únicament destaquen els dos de la parella protagonista. Tenim al Damen el nostre protagonista que ens narra la història que en fi, al principi sembla que anés a ser el típic que no para de queixar-se i de ser orgullós però almenys és prou intel·ligent, alhora que amable en altres ocasions, per intentar adaptar-se a la seva situació i decidir esperar l'ocasió propícia per escapar. Per tot això sense destacar massa per la seva personalitat almenys es fa prou tolerable per llegir des de la seva perspectiva. El Laurent en canvi amb la seva actitud dèspota t'enganxa, vols saber més, vols entendre perquè fa el que fa, què pensa, i en fi llegir des de la perspectiva de Damen, que té una relació poc sana amb ell influeix en voler saber més d'aquesta figura. Perquè sí si passem a la relació cal dir que de moment no hi ha romanç, saps que hi haurà o potser ho desitjas però si per un moment et poses a pensar que has llegit el més probable és que la resposta més fidel al que has vist és una relació entre dos homes on un té l'altre com a esclau i maltracta l'altre, mentre que l'altre vol fugir d'ell però comença a tenir certa simpatia per l'altre. I en fi, et deixa amb ganes de més (encara que potser sigui una mica de síndrome d'Estocolm si ens posem en termes més psicològics, no us dic jo que no).

Resumint, la veritat és que encara que no deixi de ser una història de romanç entre gais bastant normal m'ha entretingut com feia temps que no m'entretenia cap llibre, la veritat. Ja si entrem en temes de qualitat suposo que depèn de si considereu que una novel·la si us entreté ja és suficient o no, cadascú és lliure d'opinar el que vulgui. En qualsevol cas la relació ambigua enganxa bastant així que tinc ganes de seguir llegint per veure si la cosa millora.

El millor: és molt entretingut, vols llegir més, perfecte per intercalar entre lectures més denses (si us agrada el "romanç")
El pitjor: no és per a tothom i tampoc cregui que sigui molt memorable, no diu res de nou.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario