martes, 26 de enero de 2016

Amors Ridiculs, Milan Kundera (llibre)

Un llibre més al blog!
Títol: Amors Ridiculs
Títol original: Směšné Lasky
Autor/a: Milan Kundera
Altres llibres de l'autor/a: La insostenible lleugeresa de l'ésser, La immortalitat
Pàgines: 224
Format original: llibre
Any: 1968

T'agradarà si: t'agraden els llibres de contes, has provat amb l'estil de l'autor i amb els seus personatges tan peculiars i t'agraden, vols llegir sobre amors i sexe i com algú pot entrellaçar tots dos amb la relació entre el cos i l'ànima.
Ni ho intentis si: has provat amb algun llibre de l'autor i no suportes el seu estil o els seus personatges (tots dos crec que poden ser fàcilment odiats), no has llegit res de l'autor (no crec que sigui una bona opció per començar), no ets molt fan dels contes.

Sinopsi
“Imagina't que et trobes amb un boig que assegura que és un peix i que tots nosaltres som peixos. Discutiràs amb ell? Et despullaràs davant d'ell per ensenyar-li que no tens alertes? Li diràs a la cara el que penses?.”
El seu germà callava i Eduard va continuar: “Si li diguessis la pura veritat, el que realment penses d'ell, aleshores consentiries amb una discussió seriosa amb un boig i tu mateix et convertiries en un boig. I exactament el mateix passa amb el món que ens envolta. Si insisteixes a dir-li obstinadament la veritat a la cara, això vols dir que te'l prens seriosament. I prendre's seriosament una cosa tan poc seriosa vol dir que tu mateix perds tota la serietat. Jo, germà, he de dir mentides si no em vull prendre seriosament els bojos i si no vull convertint-me en un boig jo també”. (fragment del llibre que apareix a la coberta de l'edició que tinc del llibre)

Opinió
Crec que ja hauríeu sap que Kundera és un autor que m'agrada bastant, que vaig descobrir fa dos anys amb La insostenible lleugeresa del ser (sense saber molt bé d'esperar amb semblant títol, la veritat) i que des de llavors qualsevol llibre seu em crida l' atenció. Amb La immortalitat vaig reafirmar el meu amor per l'autor i sense saber ni que era de contes vaig comprar-me aquest llibre per l'autor (cal tenir en compte el meu gran coneixement sobre els llibres que compro que de vegades m'he arribat a comprar un llibre que ja era a casa, però en fi, és el que té comprar en llocs de segona mà i no important molt els diners que gastes per ser molt barats) així que en part em vaig decebre una mica veient que eren contes perquè encara que admeto que tinc una assignatura pendent amb els relats segueixo preferint la novel·la. En qualsevol cas suposo que a nivell general he de dir que hi havia una repetició constant de temes típics en l'autor i que a moments es pot fer pesat, tot i així hi ha alguns contes pels qual m'alegro molt haver llegit el llibre perquè tenen idees d'aquestes que es queden amb tu, imatges bastant poderoses.

Passant doncs una mica més a l'assumpte en sí suposo que he de parlar-vos d'aquests temes que acabo d'esmentar. Pel que he llegit de l'autor és fàcilment detectable una tendència parlar de relacions amoroses bastant estranyes, d'una forma que em segueix semblant molt curiosa, com veuen el seu propi cos i la seva ànima afecta els personatges de manera que en la relació entre dos personatges també s'entrellacen dues concepcions sobre ànima i cos, la separació de la concepció d'aquests dos sempre crea una distància entre els dos éssers. Em crida molt l'atenció com l'autor relaciona l'ànima amb el cos en les relacions humanes i en fi, malentesos i com xoquen i alhora s'uneixen dues visions de la vida contràries. Aquest tema que sembla una obsessió de l'autor i que al principi semblaria que no té molt a veure amb mi, però no se com ho fa (potser perquè més que l'obsessió de la distància entre cos i ànima em quedo a la distància que s'estableix entre els personatges per la seva concepció de la vida) però aconsegueix encantar-me i en aquest recull de contes ens trobem amb un anomenat La comèdia de l'autoestop que s'ha quedat amb mi, per com es barreja el fingir i aquestes relacions tan curioses que només he trobat en Kundera i encara que tinguin sempre un to irònic tràgic em semblen bastant reals.
A més d'això hi ha un altre relat del que he de parlar-vos és Eduard i Déu em sembla que la imatge final, que l'autor fins i tot demana al lector que es quedi amb aquesta visió del personatge és molt significativa. En fi, suposo que hauria explicar una mica però el relat tracta el tema de la fe (crec que no havia llegit res seu que tractés el tema) i ho fa de tal manera que sembla ser l'única forma possible de creure per a l'ésser humà modern. És a dir a part de la típica història del enganyador que acaba sent veritat (més o menys) el que m'interessa és aquesta necessitat de creure en Déu i alhora la mateixa impossibilitat de creure en això. Com sabreu el Déu ha mort de Nietzsche ressona amb força, i és aquesta contradicció tan interessant de com ha mort però no la necessitat que existeixi (podeu ignorar tot això i dir-me boja).

L'estil crec que és on no he trobat tanta similitud amb la forma d'escriure de l'autor, no sé potser sigui la traducció (a qui no li agrada donar la culpa al traductor, no de debò, és un vici) però més que això suposo que els relats no donaven peu a aquesta repetició d'un mateix motiu amb diferents matisos arribant a reflexions força curioses. No dic que no hi hagi d'això, és més els capítols summament curts, fins i tot dins dels relats, es mantenen, cosa que sempre agraeixo per com produeix més ganes de continuar, però potser m'ha faltat més d'aquests personatges que xoquen ideològicament gairebé sense saber-ho i com l'autor recrea algunes imatges que em semblen inoblidables per il·lustrar conflictes molt humans.

Passant als personatges he de dir que hi ha un home que es repeteix massa, sota moltes formes el cínic (o potser només descregut) que se'n va al llit amb tota mena de dona (i normalment ho fa com una mena de necessitat, alhora que una mena de reafirmar-se com a cos i calmar l'ànima) que normalment no es pren molt seriosament la vida. Així que ja us aviso que aquest personatge, amb diferents matisos és freqüent en Kundera així que si teniu problemes amb l'adulteri allunyeu-vos-en. En part he començat a notar que ja no tinc tanta simpatia per aquests personatges, però alhora m'atrauen, digueu-me rara. No obstant això he d'esmentar com en el relat El doctor Havel vint anys després dóna un toc de decadència física al personatge que m'agrada bastant, alhora que, de nou, toca el tema de la incomprensió. Una pena que no se centri tant en la relació d'ell amb la seva dona i que el faci més en la necessitat del seu ego de continuar seduint resultant bastant amarg el adonar-se que el cos no respon a això.

Resumint, accepto que amb els llibres de Kundera em torno més desastre del normal ressenyant perquè són més idees i imatges que històries, almenys per a mi. No obstant això, encara que els relats no són el que més gaudeixo aquest autor segueix sent un bon lloc per buscar una concepció vital molt diferent de l'habitual així que per alguns d'aquests contes no em penedeixo d'haver-lo llegit, però com ja deia abans, si no heu llegit l'autor jo us recomanaria començar per una altra cosa (a no ser que tingueu predilecció per les històries curtes).

El millor: algunes imatges que es queden amb tu, maneres molt diferents de veure les relacions humanes o la vida en si.
El pitjor: alguns contes, com acostuma a passar en llibres que recopilen uns quants, no m'han acabat de convèncer.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario