lunes, 25 de enero de 2016

Amnesia - memories, Idea Factory (visual novel)

Nova visual novel al blog! En aquesta ocasió per primera vegada us porto un otome.
Títol: Amnesia - memories
Estudi: Idea Factory, Otomate, Design Factory
Altres obres de l'autor: Clock Zero (Kamura Nazuma), Mizu no Senritsu (Mochizuki Yue)
Continuacions: Amnesia Crown, Amnesia Later (fandisc), Amnesia World (continuació)
Format original: visual novel (otome)
Adaptacions: anime
Extensió aproximada: Llarg (30-50 hores)
Any: 2011
Idioma: anglès
Contingut Sexual: no
Enllaços d'interès: https://vndb.org/v7803

T'agradarà si: tens interès en el món dels otomes, t'agraden les històries que es basen en part en el romanç.
Ni ho intentis si: no vols aguantar a nois fent monòlegs sobre com volen la protagonista més de voler protegir-la amb els mètodes més dubtosos.

Sinopsi
La protagonista (que pots anomenar com vulguis) s'aixecarà l'1 d'Agost havent perdut les seves memòries. Comptarà amb l'ajuda d'un esperit que s'ha posat al seu cap, que sense voler ha estat el que ha fet que perdés les seves memòries i se sentirà culpable per això. A més de, com no podia ser d'altra manera, escollir un noi per conèixer el seu passat amb ella.

Opinió
El cas en aquesta ocasió és que tenia ganes de provar un otome després d'haver estat llegint molts d'eroge dirigits cap a homes tenia l'obligació de llegir una història d'aquest tipus dirigida per dones. En qualsevol cas com el títol que us porto és bastant famós dintre dels otomes i va sortir a steam (i el vaig trobar rebaixat de preu) no vaig poder evitar pensar que aquesta seria una bona opció per començar amb el gènere. Després de llegir-lo, no puc dir que em penedeixi d'haver-lo comprat perquè a nivell d'entreteniment s'aguanta força bé, però tot i així hi ha tants punts tan dolents que sincerament, és difícil, que encara que sigui una lectura amena, pugui permetre segons quines coses.

Si parlem d'estil vull destacar un dels punts amb els que tinc més debat amb mi mateixa: que s'hagi decidit narrar des d'una segona persona (l'esperit que es posa al cap) fent de la protagonista un personatge que no parla a excepció de comptades línies. El més curiós del cas és que fins i tot els nois que parlen són conscients i diuen múltiples vegades com la protagonista està bastant callada, però no els estranya que no parli i es converteix en uns monòlegs per part dels homes. Tot això per tant deriva en què la protagonista sigui qualsevol cosa i que se suposi que has d'identificar-se amb ella.
En el meu cas tenia molta por que podia sortir d'aquí perquè mai m'ha semblat una decisió intel·ligent fer que un protagonista no parli, no tingui cara o coses per l'estil perquè aquesta suposada idea que jo sóc la protagonista a mi no em convenç, i de nou, entenc que al món dels videojocs té un sentit per com tu condueixes al personatge, però en un medi on se suposa que t'estan explicant a partir del text no crec que una protagonista que no parla ni pensa sigui una bona opció. Tot i això no puc odiar-ho completament del tot per com em sembla interessant aquesta manera de comentar el que passa des d'una segona veu. No obstant això, em quedo amb el mal gust de boca que vulguin fer una protagonista amb tan poca personalitat que no parla ni pensa, fins i tot si l'Orion (l'esperit) arregla una mica la situació per com dóna el contrapunt als monòlegs dels personatges, crec que hauria estat molt millor que l'Orion i la protagonista parlessin mentalment, per exemple.
A favor de l'estil cal dir que tot són diàlegs, la qual cosa, encara que pugui resultar molesta o de nou, no sigui una cosa positiva per aprofundir en la psicologia de la protagonista, té l'avantatge que tots estan doblats (per si us agrada sentir veus mentre llegiu) i sobretot que es llegeix molt ràpid. Vull dir, amb guia podeu llegir-vos perfectament cada ruta en un dia (encara que entenc que la majoria prefereix no llegir amb guia per aquesta sensació de jugabilitat...).

Passant a la història en si, he de dir que tinc molts problemes amb ella, ha arribat moments en què m'he rigut per no plorar de com n'era de dolenta. No la puc condemnar completament perquè sé quina públic busca i sé que la meva ment d'occidental femenina no em deixa obviar segons quines coses. Però tot i així hi ha certs aspectes que són una mica intolerables. En fi, passaré a parlar-vos una mica de cada ruta intentant no spoilejar-vos massa.
Toma. Vaig llegir aquesta ruta la primera per com m'havia fet spoiler sobre cert assumpte, almenys inquietant, que jo volia treure'm de sobre quan més aviat millor perquè deduïa que no anava a gaudir-la. Suposava que aquest succés només passaria en un final dolent ràpid, sense més, per això quan vaig veure que gairebé mitja ruta es basava en aquesta circumstància vaig riure per no plorar. Anem a veure, entenc que la ideologia de les històries d'amor moltes vegades acaba caient en el masclisme per com ven que una dona no pot ser feliç sense un home en la seva vida i per com la idea de protegir la dona, de salvar-la (també a l'inrevés, la dona salvant l'home, una altra idea que no crec que sigui del tot positiva, tampoc) està molt estesa. I també entenc que al Japó, per com és la societat, idees d'aquest tipus, de la dona que depèn de l'home estan més esteses fins i tot que aquí per això al shojo li tolero certes coses que em treuen de polleguera. No obstant això aquesta visual novel ven com a positiva la possessió, i en el nom de protegir la protagonista es fan coses que són bastant qüestionables moralment, i que sense cap dubte les vaig trobar tan ridícules i passades de rosca que almenys em van treure algun somriure. En fi, a part d'aquest succés que no us dic que és perquè tingueu el dubtós plaer de descobrir-lo si decidiu llegir la història, es basa en un simple i estúpid malentès que es complica per culpa de l'amnèsia, però sabeu què, no m'hagués semblat tan dolenta si haguessin tret tot el rotllo del voler protegir la protagonista sigui com sigui. Hagués estat una història simple i ximple però agradable. No obstant això com hi ha tota aquesta idea de protegir elevada a límits insospitables no puc agafar-me molt seriosament la ruta.
Ikki. Aquí tenim al típic playboy que com era d'esperar s'enamora de la protagonista perquè és diferent. No crec que sigui spoiler perquè crec que aquesta premissa en històries d'amor d'institut l'hem llegit milions de vegades. No obstant això, és cert que em sembla interessant com s'usa l'amnèsia en tot això. De fet el tema de l'amnèsia crec que és una de les millors bases de la història per com, de manera força diferent a l'habitual, en algunes rutes com aquesta, la protagonista ha de fer veure que no té amnèsia (potser el motiu sigui una mica forçat però ignorem això) i es posa especial interès en fer veure que tot és igual que abans, en anar descobrint com s'era abans però a més se li uneix la idea que Patata (el nom de la meva protagonista, així la vaig batejar) ha perdut les memòries en el pitjor moment en què podia fer-ho, la qual cosa dóna cert interès per com es tracta la relació amorosa en relació a aquesta pèrdua de memòria i com per molt que senti amor ara la protagonista no té perquè haver-ho sentit en el seu jo anterior. Crec de veritat que almenys l'amnèsia està tractada de forma bastant interessant en la majoria de rutes (sobretot tenint en compte que el tema de l'amnèsia està a tot arreu i que almenys hi ha cert aire de novetat). Per acabar amb la ruta, que m'he anat una mica de tema, he de dir que arriba a certs nivells de dolçor força exagerat amb les declaracions que fa el noi i que el toc sobrenatural que li donen em sembla completament innecessari ja que hagués funcionat de la mateixa manera sense ell.
Kent. Reconec que aquesta ruta és probablement la menys forta argumentalment, sobretot en relació a conèixer les memòries amb el noi, també reconec que el personatge del Kent té seriosos problemes de caracterització creïble, sí, però fins i tot amb tot això és la meva ruta preferida. Què té de bo? Suposo que la seva gràcia està en la senzillesa, no és res de l'altre món i ho sap, se centra en el romanç i ja està, no hi ha més. Tot i així em sembla que m'ha funcionat molt millor que les altres per com maneja el tema de les memòries d'aquesta manera que dóna certa por recordar i per com tinc predilecció pels problemes de comunicació entre parelles i perquè no dir-ho pels tsunderes. I sí, amb això arribem a un punt a favor a nivell de gaudir i en contra a nivell de fer una història realista: el personatge de Kent. El Kent és algú que es basa completament en probabilitats i la raó per dirigir la seva vida (un il·lustrat, socors! - ignoreu això). Per això cau completament en l'estereotip del noi que no s'assabenta de res en relació a sentiments, vaja, un personatge exagerat amb ganes que només podia sortir en aquest tipus d'històries, però tot i així, com dic, m'ha acabat convencent per com m'agrada aquest estereotip (ho admeto) però també per l'esforç d'intentar tractar un problema de comunicació, fins i tot amb l'amnèsia pel mig. Malgrat tot entenc els seus problemes i haig de dir que m'agrada molt més el final neutral que el bo, però en fi.
Shin. Em vaig deixar aquest personatge per al final (a excepció d'Ukyo que es desbloqueja després de llegir totes les rutes) perquè per l'opening sembla que és el personatge més important. En qualsevol cas no sembla tant així pel que explica ni pel que agrada a les lectores, però ignorem això. Suposo que el meu problema amb aquesta ruta és que al basar-se en un misteri, que encara que agradable, no acaba de ser res de l'altre món, un romanç que no acaba de desenvolupar-se per donar importància al misteri i un tema d'amistat que acaba sent el que en teoria tenia més importància que, de nou, per a mi es desenvolupa massa ràpid acaba resultant una ruta que no acaba de destacar per res. Suposo que el problema està en voler tractar molts temes en una ruta curta o que jo sóc una rollera i vull que m'aprofundeixin en tot. En fi, potser també tingui a veure el fet que el personatge m'agradava prou per voler saber més d'ell (ha de ser la meva obsessió tsundere, pensava que ja no m'agradava l'arquetip i en aquest joc m'ha re-descobert les meves fetitxes, en fi, ignoreu això).
Ukyo. Tinc problemes seriosos amb la resolució del conflicte, amb la caracterització del personatge i amb l'intent de fer un romanç. En fi, centrem-nos, aquesta ruta que es desbloqueja després de llegir les altres funciona com una mena de final veritable o almenys d'explicació de les circumstàncies del joc (és a dir de perquè la Patata té amnèsia). El cas és que de les rutes veritables espero que em donin una explicació o fantàstica, metaliterària o pseudo-científica per explicar com nassos poden haver realitats alternatives i que les hagi experimentat totes com a lectora. Si no enteneu que vull dir, ho podeu ignorar. En aquesta ruta s'intenta fer això, i de fet s'accepta la existència de les realitats alternatives (com fem sempre en llegir una visual novel, vaja) però intenta aplicar només aquest concepte a la ruta en qüestió i sembla ignorar com s'expliquen les quatre rutes anteriors que hem vist. Vull dir que és una explicació a mitges, que en aquest intent d'arreglar tot es deixen molts punts sense resoldre i que certa data límit pel que es veu en altres rutes no funcionava, i suposo que en general no acaba de donar tots els detalls necessaris per a intentar arreglar tot l'embolic que intenta explicar. A conseqüència d'això es ressent la construcció del personatge per com, a falta de desenvolupament de l'explicació del món però també de la seva forma d'actuar, es fa difícil poder empatitzar amb la seva circumstància i que la seva personalitat hagi canviat de forma radical és poc creïble. A més d'això aquest intent de romanç impossible tampoc funciona per tots els errors anteriors. En general és una culminació a una història mediocre però agradable que posa més problemes als que ja teníem.

Passant a altres temes he de dir que tant l'opening com sobretot l'ending m'han agradat bastant i si sóc capaç de trobar-los us els deixo per aquí encara que no ho asseguro. Passant al tema artístic m'agraden molt els dibuixos i l'estil dels mateixos (encara que els fons són millorables ja que la ciutat es torna molt simplista) tot i que he de dir que les robes que porten els personatges arriben a nivells una mica exagerats.


Per acabar comentar que l'Orion mereixia una ruta, encara que no tingués sentit i potser fos una mica pedòfil pel disseny i veu del personatge. Tot i això és probablement el personatge que més es preocupa per la protagonista, que l'anima... En fi, suposo que pel disseny del joc no tenia cap mena de sentit així que ignorem aquesta part.

Resumint, crec que ja m'he enrotllat massa així que acabo aquí, el meu primer contacte amb el món otome ha estat una lectura molt lleugera i entretinguda però amb un munt de coses tan mal realitzades, moments de posar els ulls en blanc per alguns dels parlaments i situacions que succeïen que òbviament no puc considerar que el que he llegit, per molt que no m'hagi importat llegir-ho, sigui una bona obra. Tot i així, tinc ganes de seguir llegint algun otome per veure que tal.

El millor: entretinguda, es llegeix ràpid, romanços agradables.
El pitjor: molts errors argumentals, situacions que et donen ganes de riure per no plorar, el que vagi tot tan ràpid no col·labora a que es desenvolupi res, la protagonista no parla ni pensa ...

Fins aquí el meu avorriment.


2 comentarios:

  1. a mi els otomes no m'agraden gents, vaig veure l'anime d'aquest joc i em va aburrir moltissim

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No sé què tal serà l'anime com adaptació però tenint en compte que ve d'un otome amb cinc rutes i ho han resumit en pocs capítols no crec que hagi sortit res de bo (suposo que em fio poc de les adaptacions, ves a saber poster ha estat decent i tot). Tanmateix, coincideixo amb que no és una gran història a més de tots els defectes que té, però vaja, almenys jo la vaig trobar entretinguda.
      Gràcies per passar-te!

      Eliminar