martes, 15 de diciembre de 2015

Tractat sobre la tolerància, Voltaire (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Tractat sobre la tolerància
Títol original: Traité sur la Tolérance
Autor/a: Voltaire
Altres llibres de l'autor/a: Càndid
Pàgines: 240
Format original: tractat, llibre

T'agradarà si: t'interessa la figura de Voltaire, sents curiositat per llegir textos en contra dels fanatismes religiosos (suposo que si tens interès per un dels inicis que es comença a dubtar sobre la religió, la Il·lustració i tal t'interessarà).
Ni ho intentis si: busques una novel·la, no tens interès en assajos sobre la tolerància, ni en les idees del s.XVIII

Sinopsi
El 1685, Luis XIV revoca l'edicte de Nantes, que permetia la llibertat de cultes a França. En aquest clima d'intolerància religiosa, Voltaire escriu el Tractat sobre la tolerància amb ocasió de la mort de Jean Cales i anima a la resta dels filòsofs a fer la guerra sistemàticament, a l'Infame, és a dir, a qualsevol religió, però, sobretot, a la catòlica de Roma. Voltaire, a diferència de Rousseau, pretén passar d'una oposició merament intel·lectual a una lluita activa centrada en els casos particulars. El cas de Jean Cales, comerciant jansenista que va ser declarat culpable en un judici manipulat, i ajusticiat per un delicte no comès, seria la primera aplicació d'aquesta consigna que donava a la resta dels filòsofs. Voltaire organitza les dades de què disposa en una estratègia de combat sense antecedents en la història i que només pot comparar-se amb una moderna campanya de premsa. La història dels Cales és, en el Tractat sobre la tolerància, un trampolí per fer un judici al fanatisme: dels detalls particulars Voltaire s'eleva a les altures bíbliques, històriques, metafísiques i conceptuals sense oblidar el recurs als detalls del sentiment personal. L'autor s'encarna en els perseguits per buscar el triomf final de la filosofia i de les llums sobre l'Infame. (traduït de la sinopsi d'una edició d'Espasa)

Opinió
He de confessar que se'm fa una mica difícil ressenyar aquest llibre i que realment m'he preguntat si calia parlar d'ell. La veritat és que tinc la mala costum de ressenyar tota obra que experimento independentment del format, però he de reconèixer que prefereixo parlar d'obres que siguin ficció que intentar parlar d'aquesta espècie d'assaig, d'antecedent al periodisme, de fullet propagandístic que és aquest llibre. Sé que pot sonar una mica estrany tot el que he dit que pot ser aquesta obra però cal reconèixer que té una forma bastant curiosa i que és difícil de limitar. En qualsevol cas més que parlar en termes qualitatius en aquesta ocasió em conformo amb dir-vos que és una lectura curiosa, però que més enllà d'això no crec que es gaudeixi si no es té especial interès en el moment, en l'autor o en alguna cosa en concret.

Crec que la sinopsi que us he posat és d'allò més completa a nivell d'entendre context i tot pel que fa a quan es va concebre i en quines circumstàncies. Però en fi, l'origen de l'obra és el cas Calas que aprofita per elevar-lo a símbol de la injustícia i dels horrors causats per culpa del fanatisme de les religions. Em sembla curiosa l'estratègia de l'autor per ennoblir la mort i pintar les seves circumstàncies de tal manera que aconsegueix força bé que el lector es vulgui posar de part seva.
Però suposo que a partir d'aquesta excusa el text es tornaria més interessant amb l'anàlisi històric dels moments on s'ha viscut més fanatisme religiós i les seves horribles conseqüències. Òbviament el to de l'autor no és gens objectiu així que en tot moment tenim un text que intenta apel·lar al sentiment del lector i a una espècie d'idea del que és natural que coincidiria amb la tolerància. A aquest nivell serveix per conèixer algunes anècdotes o fets relacionats amb la religiositat fervent que hi havia en alguns llocs per aquell temps que no deixen de ser curiosos.
El que porta al punt de més interès potser per com passa a allò més abstracte que és quan es parla de la tolerància a nivell més ampli. Hi ha cert moment en què el narrador es dirigeix a la Natura com aquella que ha de guiar l'ésser humà que ha d'intentar viure en harmonia i guiant-se per la Raó. Vaja, que és curiós a nivell de llegir sobre els ideals dels il·lustrats, les seves ganes de trencar amb tot allò anterior per fer un món que es guiés exclusivament per la Raó, aquest primer moment d'optimisme, que el progrés ens farà lliures i tot això. Per això em sembla força curiós llegir-lo.

Suposo que també és interessant com s'intercala alguna carta ficcionada per la veu narrativa com si l'hagués trobat realment quan l'ha escrit l'autor. I la forma en què sap explicar fets històrics perquè sembli que han succeït per donar raó al que ell defensa i sobretot per ressaltar la intolerància francesa del moment davant molts exemples de bondat i tolerància o de més permissivitat (siguin aquests realment així o no).
Per tot això és un text bastant curt que té el seu interès si voleu saber una mica més de la ideologia de la il·lustració a més de si voleu informar-vos de l'evolució de l'ateisme o almenys de crítiques a la religió Voltaire és un autor a tenir en compte. Tanmateix si us interessa l'autor crec que Càndid es gaudeix molt més pel seu caràcter satíric i de faula que té alhora.

Resumint i per una vegada no m'enrotllo si teniu interès en temes d'ateisme, en la Il·lustració o en Voltaire és una obra curta amb idees interessants que no crec que us sigui molt costosa de llegir i que val la pena. Tot i així, de no tenir curiositat per res del que s'ha dit no crec que es gaudeixi massa.

El millor: conèixer una mica més sobre idees de la Il·lustració, el to que no deixa d'incitar a pensar o actuar al lector tan marcat que té l'obra i que la converteix en una mena de campanya periodística que la gent de l'època seguia.
El pitjor: més enllà de la curiositat no crec que sigui un llibre imprescindible o que pugui marcar-te gaire.

Fins aquí el meu avorriment.


No hay comentarios:

Publicar un comentario