sábado, 19 de diciembre de 2015

Portal, Valve (videojoc)

Un videojoc al blog! Encara que sembli estrany havia de parlar-vos d'un joc i d'un pastís...

Títol: Portal
Estudi: Valve
Continuacions: Portal 2
Idioma: castellà
Enllaços d'interès: http://www.valvesoftware.com/

T'agradarà si: vols un videojoc on s'integri bé mecàniques i història, vols un videojoc curt amb una jugabilitat diferent.
Ni ho intentis si: no et ve de gust jugar a videojocs.

Sinopsi
De Portal s'ha dit que és un dels jocs més innovadors de la dècada. Un híbrid d'estil FPS i un nou gènere de jocs mentals espacials. Portal oferirà hores de joc totalment úniques. Situat en els misteriosos laboratoris Aperture Science, els jugadors han de resoldre puzles físics i reptes mitjançant l'obertura de portals, utilitzant objectes, i movent-se a si mateixos a través de l'espai de formes que abans eren impossibles.
Jugar a Portal t'ensenyarà com estimar a un "cub de companyia", si un ordinador denominat GLaDOS realment et vol matar, i per què els teus amics continuen dient "El pastís és mentida". (traduït de la pàgina web de valve)

Opinió
Feia temps que volia tornar al món dels videojocs, ho vaig intentar amb un joc que crec que no era per a mi i encara he de completar però la veritat és que steam i el endinsa-me en opinions sobre videojocs ha fet que no m'hagi pogut resistir a provar aquest joc quan van baixar els preus. He de dir que Portal ha aconseguit que veritablement hagi gaudit jugant a un videojoc, fins i tot coneixent ja diverses dades prèvies la veritat és que crec que ha estat una gran experiència que recomano a tothom que tingui interès jugar a videojocs. De debò, m'ha encantat, no m'ho esperava gens però és que desprèn molt carisma i trobo molt intel·ligent com aprofiten al màxim una mecànica per fer tot un joc i que tingui sentit en la "història". En fi, m'explicaré una mica més, encara que suposo que aquesta entrada no serà massa interessant tenint en compte que si us interessen els videojocs és gairebé impossible que no hagueu sentit parlar de Portal i que reconec que el meu coneixement sobre el medi és pobre.

Primer de tot he de dir que em sembla un joc bastant intel·ligent per com explota al màxim la idea de crear portals entre els quals et pots transportar d'un lloc a un altre. D'una mecànica tan simple i alhora tan complexa es crea una mena de joc de puzles dissenyat de manera que en cap moment t'encalles per culpa del joc sinó per culpa teva, de no pensar prou. Em sembla molt interessant la corba d'aprenentatge per com sembla estar completament pensat per anar introduint innovacions en cada sala i deixar que el jugador entengui com van exactament les mecàniques i les possibilitats que tenen.
Per això m'ha semblat digne de menció l'opció que dóna el joc, després de completar-lo, de poder passar per les sales amb els comentaris dels creadors de Portal. Hi ha un munt de coses que com a jugador tu les notes normals i que t'adones que tenen un sentit, que hi són per alguna cosa. Coses tan simple com poder diferenciar ràpidament les superfícies on pots fer portals de les que no, com les ràdios distribuïdes per captar la teva atenció i fins i tot alguns efectes visuals per centrar la teva atenció en punts concrets. Són coses que no et planteges mai però que en veure-ho des d'aquest enfocament t'adones de la seva importància.

En referència a la història també és intel·ligent com s'aprofita la mecànica creada per fer una història basada en la consciència que no té sentit haver d'usar aquesta mecànica, així que s'opta per una premissa que posa l'accent en el sense sentit del que s'està fent. Recordo que vaig sentir algú parlant de videojocs que deia que els jocs de puzles mai tenien sentit en relació a la història, sempre hi havia un moment que et tocava fer una endevinalla tipus pensament lateral o lògic per avançar amb la història, sense més, perquè hi hagués jugabilitat i no fos només història. No obstant això, la qüestió en Portal és que inverteixen aquesta relació (o almenys això em sembla a mi) i basen la història en la mecànica, com es pot justificar que necessitis disparar portals per resoldre puzles? Sense justificar-ho, simplement hi ets i et demanen que ho facis, tu ho fas per seguir avançant i t'encoratgen a continuar endavant perquè és una prova.
Segur que estic llegint massa però gairebé semblaria una deconstrucció del gènere dels videojocs de puzles (encara que no ho acabi de ser del tot) i alhora un comentari en general sobre el pacte de ficcionalitat dels videojocs, vull dir alguna cosa així com que has d'acceptar jugar perquè es doni la història i no qüestionar que sense tu no funciona (potser se m'hagi anat l'olla, ho reconec).
No vaig poder evitar quedar-me pensant quelcom que probablement sigui estúpid, però vaig pensar en la sensació de falsa llibertat del llibertat del videojoc, i el com quan es llança un videojoc sembla que s'esperi a veure com els jugadors arriben a explotar el producte quines noves coses descobreixen no pensades per les possibilitats del joc (de fet és interessant com la manera en què jugues a un joc pot ser gairebé una mena d'interpretació crítica feta acte...) la qual cosa em va posar en un nivell meta dins del món dels videojocs i que, de nou, podeu atribuir-ho justament a la sobreinterpretació. Sobretot en tot l'aspecte de com el joc és una prova i t'estan vigilant que fas i com segueixes el que fas.

Si passem parlar de la presentació del joc suposo que cal dir que esprem al màxim la seva simplicitat. Per exemple, hi ha dos tipus d'ambients, els propis de les portes que donen una sensació de tecnologia, de modernitat, de net i els racons que representen l'interior de l'empresa que dóna una sensació de més ruïnós, més vell i gastat. Això també ho comentaven en el mode de joc amb comentaris dels creadors però és una bona representació de l'organització en si.
Fins i tot els objectes que són manejables són pocs i no sobrecarreguen l'ambient. A això li afegeixes les càmeres que donen una sensació d'opressió i les finestres opaques que semblen donar a entendre que algú t'està vigilant. I òbviament el millor de tot això és la simpàtica veu de la GLaDOS que reconec que, a moments, em posava en tensió sentir i no veure res, sobretot cap a la part final del joc, encara que soni estúpid.
Així que amb l'apartat més gràfic suposo que he de parlar-vos de la música. En general el joc no té banda sonora a excepció d'algun so però el que sens dubte destaca és la cançó final. No la veieu ni escolteu si no voleu spoilers però us la deixo perquè estic obsessionada amb ella i perquè m'encanta. De veritat que és un puntàs que el joc acabi amb això.


Passant als personatges és obligatori comentar a la GLaDOS. No diré massa però és sens dubte el que dóna tot el carisma al joc, és impossible oblidar-se'n. És que gairebé des del principi quan comença a parlar comences a estranyar-te amb el que està dient i quan no parla la trobes a faltar. De debò que et sents més tranquil quan et parla. A més m'encanta com a concepte de veu que et diu el que ha de fer amb un toc molt curiós. I és que encara amb tot el que fa és impossible que no et caigui bé, al cap i a la fi només volia que mengessis pastís amb ella.
Tampoc puc evitar deixar de parlar de les adorables torretes i el nostre millor amic el cub de companyia. Sincerament la psicologia inversa funciona, ja està, i el meu cub de companyia i jo serem amics per sempre, fi.
A part de les xorrades i les referències al joc vull dir que em sembla un gest digne d'admirar que tinguem una protagonista femenina, no té cap rellevància, donava absolutament igual si era un home o una dona però estem tan acostumant que si no és rellevant l'elecció ha de ser home que és d'agrair que simplement sigui dona, sense que tingui més importància que això.

Potser sigui perquè he estat molt desconnectada del sector durant anys i per això m'ha impressionat tant, però la veritat és que Portal m'ha encantat. I és que desprèn carisma per tots els costats és impossible no quedar-se amb la mítica frase “el pastís és mentida” així que ja sabeu, si voleu saber què té a veure un pastís en tot això jugueu a Portal.

El millor: el carisma, la relació entre la jugabilitat i el que s'explica.
El pitjor: potser alguns se us faci curt però jo crec que l'extensió és perfecta (i al cap ia la fi hi ha una segona part).


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. jo aquest l'he de jugar desde fa temps i el vaig començar pero tenia una epoca dolenta i no em concentrava el suficient

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sol passar, això de tenir un mal moment i no centrar-se molts cops em plantejo si potser no es gaudeix d'una obra per no ser un bon moment. I sí, ja té uns anys.
      Gràcies per passar-te!

      Eliminar