sábado, 26 de diciembre de 2015

Ocho apellidos catalanes, Emilio Martínez-Lázaro (pel·lícula)

Nova pel·lícula al bloc! Una cosa que hauria de reprendre però mai faig, encara que no vingui amb res gaire interessant
Títol: Ocho apellidos catalanes
Precedida de: Ocho apellidos vascos
Director/a: Emilio Martínez-Lázaro
Repartiment: Dani Rovira, Clara Lago, Karra Elejalde, Carmen Machi, Berto Romero, Belén Costa, Rosa Maria Sardà, Alfonso Sánchez, Alberto López, Agustín Jiménez
Música: Roque Baños
Altres pel·lícules del director/a: La montaña rusa, Las trece rosas
Guió: Borja Cobeaga, Diego San José
Durada: 99 min
Any: 2015
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: vols alguna cosa típica, entretinguda, que no qüestioni res, no t'importa veure alguna cosa que no tingui cap tipus de pretensió artística.
Ni ho intentis si: et ve de gust alguna cosa transcendent, la primera ja se't va fer pesada i massa tòpica i amb un humor molt tou.

Sinopsi
Les alarmes de Koldo (Karra Elejalde) s'encenen quan s'assabenta que la seva filla Amaia (Clara Lago), després de trencar amb Rafa (Dani Rovira), s'ha enamorat d'un català (Berto Romero). Decideix llavors posar rumb a Sevilla per convèncer al Rafa que l'acompanyi a Catalunya per rescatar l'Amaia dels braços del jove i del seu ambient. Seqüela de "Ocho apellidos vascos". (traduït de la sinopsi de FilmAffinity)

Opinió
Crec que no tinc gaire a dir d'aquesta pel·lícula, però en fi, jo i la meva mania de ressenyar qualsevol obra que tinc al meu abast. En qualsevol cas vaig anar a veure la pel·lícula perquè és la típica pel·lícula per veure en família, molt simple i que l'únic que busca és entretenir (i de vegades qüestionar la teva intel·ligència, d'acord, no és per tant, o potser sí). Bàsicament el que cal dir d'aquesta pel·lícula és que sorgeix del gran èxit de l'anterior i que no innova en res la qual cosa et produeix la sensació de veure el mateix i el que és pitjor, una versió cansada de la primera. Suposo que com a entreteniment, per no pensar pot funcionar però arriba a un punt que l'humor és tan evident que poques vegades funciona o almenys que a mi m'entraven ganes de mirar el sostre i no pensar massa en l'estupidesa que acabava de sentir.

La història en si ja d'entrada té un problema bàsic, es centra en la mateixa parella de la pel·lícula anterior què causa aquesta sensació de repetició. Entenc que si vols fer una continuació el normal és que hi hagi una relació directa però crec que amb una cosa tan senzilla com centrar el protagonisme en una altra parella i que ells estiguessin de fons hagués donat una mica d'aire de novetat a la pel·lícula. De fet, encara que s'intenta fer diverses parelles secundàries cap acaba de funcionar a excepció potser de la del Koldo que té algun moment que se salva. Però en fi, el que vull dir és que ni com a comèdia romàntica acaba de funcionar del tot (que almenys la primera si que podia tenir algun interès en aquest sentit).
El final és el que s'espera, no aporta res a l'espectador que ja imaginava que anava a passar en tot moment però de nou, és entreteniment no espera sorprendre o canviar la teva perspectiva, simplement vol que no pensis i això potser sí que ho aconsegueix, a excepció que et faci posarels ulls en blanc davant alguns acudits.

Potser un dels meus problemes més greus amb la pel·lícula és que tot vol anar cap a no ofendre, fer humor blanc, una mena de direm els quatre estereotips de cada cultura però sense entrar en consideracions de perquè neixen aquestes visions. El cas és que en un principi semblaria arriscat centrar la història, en part, en la situació de Catalunya, però la pel·lícula defuig posar-se en polèmiques i de nou, busca el consens, el no ofendre a ningú així que aconsegueix no dir absolutament res al respecte . De nou, per a l'objectiu de la pel·lícula, que és l'entreteniment potser sigui l'estratègia més factible, però sembla que trivialitzi certes qüestions que poden tenir força importància.

Tota aquesta ideologia que intenta no voler ser ideològica sent-ho arriba a la seva cúspide a la banda sonora, que centra les quatre tonades típiques de cada lloc, perquè no et perdis i et guiïn fàcilment en el que està passant. La veritat és que sembla que t'estiguin tractant d'idiota amb tanta evidència.

Sobre les actuacions crec que els papers de la gent més gran, Rosa Maria Sardà sobretot, crec que sobresurten davant dels joves que m'han decebut bastant. Sobretot crec que m'ha decebut una mica Berto Romero perquè com a còmic m'acostuma agradar bastant i en aquest personatge no acabava de destacar massa.

Resumint i tampoc vull enrotllar-me molt que el Nadal m'escampa les idees, no és una bona pel·lícula, en cap sentit possible. Ara bé, entenc que com a entreteniment per passar l'estona li pugui funcionar a algú, no és el meu cas però no jutjaré a qui s'ho passi bé veient la pel·lícula.

El millor: potser alguna broma que arriba a tenir una mica de gràcia.
El pitjor: ideològicament em mata, ni com a comèdia romàntica és bona, ni com a pel·lícula humorística funciona del tot...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario