viernes, 11 de diciembre de 2015

Junjou Romantica 3 (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Junjou Romantica 3 純情 ロマンチカ3
Significat del títol: Cor pur "romàntic"
Extensió: 12 capítols
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor original: Shungiku Nakamura
Altres obres de l'autor/a: Hybrid Child, Sekaiichi hatsukoi

T'agradarà si: et van agradar les anteriors temporades de Junjou Romantica, tens interès per les històries d'amor (i no t'importa que es basi en la possessió de l'altre), t'agrada el yaoi.
Ni ho intentis si: has llegit el manga i tens prou, no t'agraden les històries que es basen en les relacions amoroses o el yaoi.

Sinopsi
Una temporada més de Junjou Romantica adaptant el manga homònim seguint els problemes i amors de tres parelles. Principalment, per descomptat, la relació del Misaki i l'Usagi entre la qual es barrejaran nous personatges que posaran problemes al seu amor.

Opinió
Em confesso fujoshi, sempre ho he dit que tinc debilitat per entretenir-me amb històries romàntiques protagonitzades per homes homosexuals (encara que pugui sonar estrany). Per això la meva història amb Junjou Romantica ja té alguns anys, sobretot tenint en compte que vaig llegir el manga fa molt de temps i ja en aquell temps, encara que sens dubte és molt entretingut, crec que m'entendreu si dic que no és molt bona història i que gaudia molt més amb el seu spin-off Sekaiichi hatsukoi. Tot i així Junjou Romantica és d'aquestes històries que enganxa que encara que cada maleït capítol tingui la mateixa estructura, les relacions siguin en part una mica malaltisses (sobretot la principal...) i que el follar a algú en contra de la seva "voluntat" sigui bonic perquè tal voluntat sembla que no existeix enganxa En fi, que Junjou Romantica té molts defectes, que es pot odiar per molts motius però que l'èxit que té també és comprensible per tot el que aconsegueix per als fans del gènere.

L'estructura de Junjou Romantica segueix sent quelcom que té mèrit. Em refereixo a la rotació de parelles és una cosa que m'agrada en tot manga o història perquè si hi ha alguna no t'agrada almenys tens una altra que t'agrada més i compensa. El problema per a mi amb això és que es decideixi donar més importància a una parella que a les altres. He de dir, com crec que ja vaig dir en la ressenya de les anteriors temporades, que a Junjou Romantica la meva parella preferida és la de "Egoist" i l'extra de "mistake". Sí, per això Junjou no m'acaba d'agradar perquè la parella principal no em diu gaire. Tot i això no acaba d'avorrir mai.
Pel que fa a l'estructura de cada capítol en si cal dir que tot és exactament igual i que per això sembla que no hi hagi progrés. Per una estructura igual em refereixo a que tots comencen en la situació de la parella agradable sorgeix problema x i al final del capítol una mica de sexe i tot solucionat. La gràcia de l'autora està en dissimular-ho posant problemes diferents per intentar que no es noti que cau en el mateix cada vegada. A més encara que la progressió no sigui molt bona i alhora doni la sensació que no s'avanci, mai arriba avorrir la qual cosa és una fita amb aquest tipus d'estructura.

Argumentalment no hi ha molt que destacar ja que només se'ns parla dels problemes de les parelles que ja hem conegut. En relació al poc avanç que comentava abans crec que de no ser per algunes subtrames o obstacles que sí evolucionen en general tots els capítols són força independents i m'atreveixo a dir que algú podria veure aquesta temporada sense haver vist les altres i no perdre massa. Tot i així, òbviament com a persona lògica que ets suposo que no començaràs per una tercera temporada si vols conèixer un anime, no?
Una altra qüestió que m'agradaria comentar és com en relació al manga crec que l'anime té un únic avantatge de saber equilibrar una mica millor el repartiment de parelles i haver esperat per tenir material per adaptar. La qual cosa és tot un èxit tenint en compte el ritme de publicació de l'autora i l'èxit del seu manga (em refereixo que almenys no cauen en la invenció típica d'adaptacions de mangues de molt èxit però que tenen pocs capítols o ja s'ha adaptat tot). Per això no m'importa que segueixin fent temporades per complaure fans que no vulguin llegir manga si s'esperen prou per tenir material per adaptar. Tot i així crec que segueixo recomanat més el manga davant l'anime ja que al cap i a la fi tenint en compte el que es pot voler trobar en aquest manga/anime que en part té a veure amb les trobades sexuals tenen més paper en el manga encara que tampoc siguin del tot explícites.
A nivell d'adaptació també agraeixo la vista que han tingut en adonar-se que alguns capítols si adaptaven només un capítol del manga d'una parella podia fer-se molt llarg i que per això el parteixen en dos "problemes" o inseguretats a afrontar que almenys agilitza la acció (no sé vosaltres però sobretot en shojo he vist moltes vegades que l'anime té un ritme molt lent per culpa que no tenien material d'adaptar o volien ocupar un capítol manga en un d'anime...).

Una cosa que he de reconèixer que m'agrada tant de Junjou com de Sekaiichi és l'ambient on es donen en relació amb la literatura o el manga i en com són presents en els treballs dels personatges. No és que sigui res vital per l'argument però si que li dóna un toc interessant i que uneix força bé totes les històries.


A nivell d'animació crec que el disseny de personatges és més agradable que en anteriors temporades encara que tenint en compte que el format original no desataca massa pel dibuix tampoc seré jo qui li retregui res. Quant a música he de reconèixer que no m'he fixat massa així que us deixo l'opening que va en la mateixa línia que els de les anteriors temporades.

Els personatges com dic per a mi es salva la parella de Egoist que li tinc afecte, però més pel personal que una altra cosa. En qualsevol cas crec que la dinàmica del tsundere que li costa expressar-se (encara que tots els ukes de la sèrie i de l'altra són tsunderes fins a cert punt diguem que és el que entra més de ple en la categoria ja que es comporta amb tots en un principi de forma agressiva per de tant en tant mostrar als seus éssers estimats el seu costat més tendre que dura poc) i del Nowaki amb la seva obsessió per no sentir-se inferior fa que d'alguna manera no sigui tant la dicotomia entre el personatge narrador que és "feble" i inferior en tots els sentits com passa molt clarament en la parella principal. Encara que he de confessar que tot i que en el seu moment cert episodi anterior a aquesta temporada em semblava mono que tenia a veure amb una separació, ara ho veig com una cosa molt mal treballada (encara que de nou crec que com a entreteniment no està malament, tot i ser exagerat). A més suposo que m'interessa més que el conflicte acabi sent la dificultat de comunicar-se per com estan ocupats amb els seus treballs (que suposo que és el mateix model que la parella de Sekaiichi del Yukina i el Kisa encara que no és una parella que em molesti encara que es repeteixi en això).
Passant a la parella principal potser perquè m'he empassat molts més capítols de manga estic una mica farta d'ells. Que quedi clar que com a entreteniment no m'importa llegir un altre capítol encara que tingui la mateixa estructura, no hagi evolució i sigui bastant dolent, però la parella de l'Akihito i el Misaki no és sant de la meva devoció probablement perquè al Misaki li costa molt créixer i tenir idees pròpies i acabes per tenint aquesta sensació que mai acaba de dir-li tot a l'Akihito (tot i que reconec que el cas de l'Onodera és pitjor i jo m'ho menjo amb patates i ho prefereixo). Tampoc l'Usagi m'ha acabat de convèncer per com és el típic ric que ho té tot excepte amor, males relacions familiars i que si li interessa algú és seu i de ningú més (sí, visca el ser possessiu, molt sa tot) . Típic model de novel·la romàntica eròtica que en aquest cas és entre homosexuals.
La tercera parella és la que menys em convenç per com no he acabat mai d'empatitzar amb el punt de vista. Em passa una mica el mateix amb Sekaiichi i la seva parella del Chiaki i el Tori que en canviar al punt de vista del seme no acaba d'enganxar o convèncer del tot i mira que ho agraeixo perquè gairebé tots els mangues són des del punt de vista de l'uke, però tot i així em grinyola una mica la relació del Miyagi amb el Shinobu per com només em va interessar el passat del Miyagi, que per molt típic que sigui almenys està ben explicat (no en aquesta temporada sinó abans). Però la relació entre tots dos no me l'acabo de creure del tot i no em funciona (encara que crec que aquesta parella té els seus fans així que no em mateu.

Resumint, si us agrada o us entreté Junjou Romantica endavant a veure les històries repetitives de les parelles que no avancen i podrien seguir així tota la vida. Siguem clars, no és un bon anime/ manga però a tots els que ens agrada el romanç o tenim debilitat pel yaoi és un entreteniment excel·lent.

El millor: entretinguda, bona adaptació.
El pitjor: només per a un públic específic, ni ho intenteu si no us van agradar les anteriors temporades, el manga o simplement no suporteu el yaoi o el romanç


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario