miércoles, 23 de diciembre de 2015

Els viatges de Gulliver, Jonathan Swift (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: Els viatges de Gulliver
Títol original: Gulliver's Travels (Travels into Several Remote Nations of the World, in Four Parts. By Lemuel Gulliver, First a Surgeon, and then a Captain of Several Ships)
Autor/a: Jonathan Swift
Altres llibres de l'autor/a: Història d'una barrica, Una modesta proposició (per impedir que els fills dels pobres d'Irlanda siguin una càrrega per als seus pares o per al país)
Pàgines: 352
Format original: llibre
Adaptacions: diverses pel·lícules

T'agradarà si: vols llegir una sàtira sobre la societat anglesa del segle XVIII, tens interès en una paròdia de les novel·les de viatges d'aquest segle i creus que entendràs les referències que es parodien.
Ni ho intentis si: esperes una novel·la d'aventures i plena d'acció (d'acord passen coses però crec que si no la veus des del punt de vista de la sàtira se't pot arribar a fer avorrida)

Sinopsi
Tinguts massa sovint per una novel•la d'’aventures adreçada al jovent, ja que moltes vegades han estat impunement resumits i ensucrats, Els Viatges de Gulliver no van ser pas concebuts amb aquesta intenció. Els trencacolls del protagonista per terres remotes i fabuloses, les seves estades insòlites a Lil•liput, Brobdingnag, Laputa o el país dels houyhnhnms —on els assenyats cavalls tenen sotmesos els repugnants yahoos, cosins germans dels humans—, esdevenen, gràcies a la ploma malèvola de Swift, una sàtira demolidora de la «civilitzada» societat europea i ens demostren, malauradament, que la modernitat no ha fet més que perpetuar les corrupcions, les injustícies i les males pràctiques d’'altres èpoques. (sinopsi d'una edició d'Adesiara)

Opinió
Li tenia bastants ganes al llibre perquè, he de dir-ho ja o rebento, és una sàtira mordaç de la societat anglesa, les seves relacions amb Irlanda (això no tenia ni idea, per cert) i sobre la il·lustració i l'obcecació que només la ciència i el progrés ens portaran a un futur harmoniós i perfecte (entre altres coses com la novel·la de viatges i la superioritat que creien tenir els europeus). Sí, totes les idees preconcebudes que aquesta història és una novel·la d'aventures per a joves són culpa de les múltiples adaptacions i fins i tot, suposo, de la censura que ha tingut aquesta obra (que consti que he escrit això abans de buscar aquesta sinopsis que ho explica millor que jo). La veritat és que és complicat trobar una edició que estigui l'obra completa i la primera edició que anava a llegir només tenia tres dels quatre viatges a més d'avisar que en edicions anteriors havien estat suprimits certs paràgrafs i que aquests s'havien traduït per a aquesta edició en concret (quelcom força curiós que suposo que té a veure amb que l'edició que vaig agafar era antiga). Amb tot això el que vull dir és que tot i que he llegit el llibre espero que estigui complet i sense retallades o censures i que per favor no penseu en Gulliver com una novel·la d'aventures, pot ser que en la forma ho sigui però is puc assegurar que el text té molt més interès com a sàtira que com a novel·la d'aventures.

Centrant-nos en l'estructura se'ns presenta com una novel·la de viatges, gènere molt de moda al segle XVIII amb tot l'auge de l'esperit il·lustrat que volia poder classificar tot tipus d'espècie, poder conèixer absolutament tot racó de la terra a més de colonitzar el món sencer valent-se de la creença que la història progressava de manera positiva i que els països europees estaven en un moment més avançat i per tant més "civilitzat" que països que havien desenvolupat la seva cultura d'altres formes. En qualsevol cas, aquest tipus de novel·les se suposa que es venien per l'exòtic, de vegades estaven basades en fets reals i altres no. Però arribant una mica al concret del cas ens trobem amb una òbvia paròdia, al principi d'aquest tipus de novel·les. Parla de la poca versemblança de certes novel·les d'aquest tipus per dir com la seva és certa i el primer viatge que ens trobem se'n va a un país amb gent diminuta la qual cosa treu a la història aquesta sensació de versemblança que volia donar el gènere.
Pel que fa a l'estructura en concret he de parlar del que és evident, es presenta en quatre viatges que gairebé es podrien llegir independentment si tenim compte que d'un a un altre no hi ha gaire canvi, ni en el protagonista, i que la consciència dels viatges anteriors és més aviat poca. Tot i així si que és cert que a l'ordre dels viatges se li pot trobar certa lògica, i sens dubte l'últim té sentit que estigui en aquesta posició. Tota aquesta estructura és probablement el que fa que no sigui una lectura massa entretinguda o que no es tingui interès en el que està passant o el que passarà. No dic que això sigui un defecte, el que vull dir és que si vols llegir-la crec que val la pena fer-ho amb ganes de buscar una sàtira gairebé contra la humanitat en general bastant amarga, no un argument o alguna cosa que enganxi.

Així que centrant-nos en el que més ens pot interessar de l'obra cal parlar de la crítica. Potser un dels passatges més d'interès és la visita a l'Acadèmia dels projectistes amb algunes de les idees més curioses i inútils que són dignes de llegir. Tanmateix en general l'espècie humana queda ridiculitzada de forma ascendent així que us sentiu amb ganes d'odiar el món no és mala opció.
Potser una de les crítiques que més m'interessa (i admeto que estic condicionada pels meus estudis, que em fan veure el món d'una manera determinada i en ocasions odiar la Il·lustració) és la de la creença que el progrés, caracteritzat sobretot per la ciència ens salvarà a tots, aquesta sensació que l'única cosa que importa és tenir més avenços, independentment del que costi. Crec que aquesta novel·la, encara que té un context clar en la il·lustració, segueix servint avui per donar-la a llegir a algun que un altre individu que només creu en el valor de la "utilitat de la ciència i el progrés". De nou, sóc bastant imparcial en aquest tema, així que no em mateu per això.
També he de reconèixer que encara que hi hagi moments en què he estat capaç de reconèixer molt clarament que s'estava parodiant o criticant en altres, per la distància històrica, no acabes de saber molt bé que està volent dir (i això de no gastar diners en bones edicions és el que té...). Tanmateix, a trets generals si que hi ha coses bastant recognoscibles independentment de l'època.
Un altre tema que m'ha sorprès és com, encara que no crec que surti de la visió del colonialisme del moment com una cosa normal, sí que hi ha certa lucidesa de baixar els fums a l'home europeu. Destaca sobretot per a mi en aquest sentit el final en què el Gulliver parla de com no creu que fossin terres de possible colonització i m'interessa com planteja l'opció de trobar-se amb una espècie superior a la pròpia. Alhora suposo que hi ha certa ironia en el final i l'adoració del Gulliver cap a aquesta comunitat, ja no només per la forma dels habitants i perquè ho fa un ésser incapaç de viure en societat sinó perquè per a mi sembla dir que fins i tot amb el contacte d'aquest ideal l'únic que li faria és ser més infeliç en adonar-se del pas que hi ha de la seva realitat fins a aquest ideal. En la trobada amb el seu ideal (i potser de l'home europeu, ja se me'n va l'olla) el fa més infeliç per ser irreal, només possible en una altra societat fora de la seva. Encara que tal ideal des d'un punt de vista extern és bastant qüestionable així que sembla haver deixat sense cap ideal moral a què agafar-se. Però vaja, no em feu gaire cas, que començo a desvariejar, no saber expressar-me ni saber que dir.

Resumint i perdoneu que no hagi estat molt clara he de reconèixer que potser no l'he acabat de gaudir tant com esperava, tenia moltes ganes i potser no hagi estat el millor moment per llegir això (però com també em tocava llegir-ho no em quedava una altra). En qualsevol cas més enllà de la meva experiència particular crec que si us agrada la sàtira en general de tots els defectes de la humanitat, del segle XVIII en particular i aquest moment d'optimisme vist des d'una òptica molt diferent a la que estem acostumats heu de llegir Gulliver.

El millor: la sàtira, alguns moments brillants pel que fa a paròdia.
El pitjor: pot ser que us perdeu alguns dels referents que es parodien, si no us ve de gust o agrada massa la sàtira no crec que li trobis res.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario