domingo, 8 de noviembre de 2015

Tartufo o l'impostor, Molière (llibre)

Nou llibre al blog! He pogut tornat molt abans del que esperava, així que aquí em teniu (tot i que força estressada per varies coses).
Títol: Tartufo o l'impostor
Títol original: Le Tartuffe ou l'Imposteur
Autor/a: Molière
Altres llibres de l'autor/a: El malalt imaginari, El misantrop
Pàgines: 192
Format original: teatre
Adaptacions: òpera i pel·lícula

T'agradarà si: t'agrada llegir teatre i comèdia, tens interès en conèixer a Molière, en la sàtira.
Ni ho intentis si no ets molt fan de llegir teatre o de la comèdia o la sàtira en general.

Sinopsi
Dominat per la passió del teatre, Molière va ser actor, empresari i autor. En dotze anys de companyia itinerant, Molière aprèn el seu ofici. El contacte directe amb el públic li ensenya els seus gustos; la seva regla d'or és agradar. "Tartufo" és potser la seva obra més popular. La figura de l'hipòcrita està delineada amb tal perfecció que s'ha convertit en un arquetip literari, que desperta freqüents ressentiments entre els que, en diferents èpoques i llocs, s'han sentit al·ludits. (traduït de la sinopsi d'una edició de Càtedra)

Opinió
De nou amb una ressenya inútil. De debò no tornaré a dir-vos el que acabo d'escriure a la de l'El Rei Lear perquè fins i tot jo m'avorreixo de mi mateixa però almenys dir que, això, que no tinc ni idea del tema i sóc només una lectora que té la mania de portar-vos aquí tot el que llegeixo, tingui alguna cosa a dir o no. En qualsevol cas no havia llegit res de Molière i de fet no tenia cap coneixement de l'autor sabia que les seves obres tiraven més cap a la comèdia però tampoc estava molt segura d'això. Així que en començar a llegir-la anava sense cap tipus d'expectativa i el que m'he trobat ha estat curiós... Potser se m'ha fet bastant curta i, de nou, crec que m'agradaria més veure-la actuada que llegir-la.

La història en sí segueix l'engany de Tartuf com diu des del títol. Bàsicament tota l'obra gira al voltant d'aquesta figura que a través de les seves astúcies aconsegueix enganyar al senyor de la casa perquè el beneficiï i li faci cas en tot. És curiós com l'únic que es deixa enganyar és el senyor i els criats i la resta de la família saben el que passa. Encara que suposo que això recorda una mica als personatges estereotipats de la comèdia clàssica: els servents astuts, els enamorats... A més, sense entrar molt profundament al nucli ens trobem amb una comèdia d'embolics, no molt complexa, en la qual, per mitjà d'enganys enginyosos es condueix a persones a fer coses. En aquest sentit suposo que es podria gaudir per simplement ser això, una comèdia agradable en què no paren de passar coses, però com és obvi és difícil d'ignorar el missatge més evident de l'obra.
Suposo que la gràcia de l'obra està en la figura de Tartuf aquest hipòcrita o fals creient i tota la crítica que hi ha en contra de com es valora més l'aparença que la realitat. Encara que en aquest cas sigui una referència a la falsa religiositat com és evident no cal l'especificitat per entendre que és un tema universal el de les persones que fan creure que són virtuoses o tenen alguna cosa digne de respecte. Però tornant allò concret és digne de menció, a tall de curiositat, que l'obra va ser censurada en la seva època (s.XVII) durant uns anys per la seva crítica a l'Església, podeu imaginar-vos que no els feia gràcia veure el hipòcrita vestit com si fos un religiós. I de fet, crec haver llegit en algun lloc que al principi el personatge si que formava part de l'Església i que després l'obligaran a canviar-lo.
És, suposo, la crítica dels defectes de l'ésser humà. I em repeteixo, de la hipocresia de la falsa creença, necessària en una societat com la de Molière. Per això suposo que al teatre neoclàssic del moment (que no conec massa) l'humor i la sàtira havien de sobresortir molt més entre obres harmòniques i ordenades.
El final recorda una mica a l'estructura de les obres de Lope de Vega, que va viure per la mateixa època, pel recurs del rei que ho soluciona tot i que es posa sempre del costat de la justícia. A vegades amb el Barroc he sentit que es diu que en part era un art de propaganda política que servia per justificar el poder del rei i els impostos (per això la figura del rei com el que imparteix justícia i aquesta al costat dels petits burgesos ). En qualsevol cas no sé si es pot inscriure massa en això a Molière encara que suposo que pel final el podríem relacionar (o almenys poques ganes, per convicció o obligació, a criticar el rei si que es detecten).

Sobre l'estil em resulta curiós com la minyona de la casa sembla ser la que parla amb més seny que la resta dels personatges o que la majoria (l'esposa del senyor també seria bastant assenyada). Em recorda al poc que sé de Plaute i les comèdies de l'Edat Antiga (i fonts externes ho confirmen així que és mitjanament possible) per tot el paper del servent com l'arreglador del conflicte i el que aporta la intel·ligència d'arreglar-ho tot.
Crec que alguna cosa curiosa és com el llenguatge crec que és força planer i de fàcil lectura. Que no dic que no sigui complex, que potser ho sigui, però almenys m'ho sembla.
Per això també els personatges també em recorden una mica als d'aquestes obres: la parella d'enamorats, el servent (em repeteixo)... En qualsevol cas per això a nivell individual només m'atreviria a destacar la mateixa criada (es nota que no busco el seu nom, oi?) per ser la persona capaç d'analitzar la situació i posar seny. Tartufo té el seu interès per ser el model universal d'hipòcrita o d'impostor.

Resumint, sent una obra de teatre es llegeix molt ràpid a més de ser bastant lleugera en el llenguatge. En qualsevol cas m'ha semblat bastant interessant haver llegit això i potser m'animaré a llegir altres obres de l'autor (tot i que, com sempre en cas de teatre sembla que veure en viu es com realment es gaudeix millor).

El millor: la sàtira, els temes que tracta, tota la part que té de comèdia d'embolics.
El pitjor: no m'ha acabat d'arribar del tot, com sempre preferiria veure-la actuada.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario