viernes, 27 de noviembre de 2015

Senpai, Bikke (manga)

Un manga més al blog!
Títol: Senpai
Extensió: 1 volum (8 capítols)
Format original: manga
Autor original: Bikke
Altres obres de l'autor/a: Shinku Yuusetsu
Llicenciada a Espanya: Sí

T'agradarà si: t'agrada el yaoi, vols una història d'amor amb un toc dramàtic, lleugera i agradable.
Ni ho intentis si: no vols llegir res yaoi o en general el romanç no t'agrada.

Sinopsi
La nit en què es va vetllar el cos del seu senpai, el Ko Fujinami no va vessar ni una sola llàgrima per ell. Ara que ha passat un any des de llavors, la pena l'assalta d'improvís. De camí a l'institut, decideix no assistir a classe per a poder, per fi, plorar la seva mort.
No obstant això, en Saki, un alumne de primer, es fixa en la seva figura abatuda i s'atura a preguntar-li si està bé. El Ko no s'ho pot creure: el Saki s'assembla moltíssim al Misumi-senpai, la persona que va morir fa un any.
A partir de llavors, el Saki, atret pel caràcter reservat i misteriós del Ko, i condemnat per la seva semblança al Misumi-senpai, es veurà embolicat en un triangle amorós que haurà de recompondre per alliberar el seu company d'un dolorós passat. (de l'edició d'tomodomo)

Opinió
A hores d'ara hauríeu de saber que yaoi que publica Tomodomo, yaoi que m'acabo comprant, així que sí, encara que siguin històries simples me les empasso totes i aquesta expansió recent del mercat editorial manga a Espanya és digne de reconeixement. Així que jo contenta amb que em publiquin yaoi. En aquest cas no em vaig poder resistir ja que ens trobem amb una obra que consta només d'un volum que ja amb la sinopsi promet un argument que escapa del manga basat únicament en la formació de la parella però que tampoc va gaire més enllà. Vull dir, llegir la sinopsi ens posa en situació i crec que fa evident que passarà, al cap i a la fi és un volum, no hi ha més. Per tant, simplement introdueix un drama bàsic que està ben tractat però tampoc de forma massa brillant. En fi, no m'enrotllo (o no al primer paràgraf) és un bon tom únic, una mica simple, però agradable.

Argumentalment ens trobem amb una història d'amor a la qual se li afegeix el descobriment del passat d'un dels personatges. En aquest cas aquest passat s'uneix al dubte de descobrir com va ser realment la relació entre Ko i el seu senpai. Per tant estem davant el dilema típic de voler conèixer del tot la persona per curar-la dels seus traumes (no, de debò la tendència del romanç en general per fer un protagonista que vol salvar al personatge del que s'enamora guarint els traumes d'infància o del passat és estudiable). I de nou, si no espereu massa, si el que voleu un manga de romanç amb una mica de drama que no escapa de ser típic però que està ben resolt no crec que tingueu problemes amb el manga.
Parlant de la relació amorosa m'agrada com està explicada amb força senzillesa. Vull dir amb això que, una mica en la línia de les altres dues llicències yaoi de la mateixa editorial, són relacions que sorgeixen de l'espontaneïtat, que no hi ha tanta reflexió sobre l'enamorament o no és un estat que es reconegui de forma estúpida (el típic moment de reconeixement de l'amor, jo m'entenc, suposo).
Potser a nivell d'aprofitar la part del passat no s'acaba explotant tot el que es podria però a risc de caure en un dramatisme exagerat no em sembla malament que es tracti de forma més superficial, perquè, de nou, encara Senpai sigui molt normalet en el que pretén ho fa de forma agradable, sense més.

Com no podia ser d'una altra manera el manga està explicat des de la perspectiva d'un dels personatges de la forma típica de les històries de romanç, que com no podia ser d'una altra manera és el personatge inexpert davant l'amor que s'enamora per primera vegada que coneix a la persona més experimentada emocionalment (i amb problemes en el passat, sempre amb problemes). De debò, ja n'hi ha prou de primeres persones des del noi/noia innocent. Però avui estic especialment crítica així que, de nou, si us agraden les històries d'amor no dic que aquesta estigui mal narrada.
A nivell ja de com decideix explicar la història en general té un ritme ràpid però amb suficient èmfasi en els sentiments del narrador. A més afegeix de tant en tant el protagonista, moments de dubte pensant en si el veu a ell o al seu antic amor. No arriba en cap moment a fer-se carregós.
L'estupidesa del dia es en referència al títol. Em sembla bastant encertat per part de l'autora la doble referència amb aquest senpai ambigu que dóna peu a pensar en aquestes dues relacions. I bé, si no sabeu encara que és el concepte de senpai i el kouhai i us agrada el manga romàntic i concretament entre homosexuals teniu una excusa per llegir-lo.

Una cosa molt curiosa de l'ambientació és aquest toc original que té de situar gran part de l'acció a l'aula d'art i que les estàtues parlin. No, seriosament, jo crec que d'aquí a un temps no em recordaré que passava en el manga, però el detall que les estàtues tenien un moment tafaner s'ha quedat en la meva ment. Fora de l'estupidesa del moment crec que s'hagués pogut aprofitar per donar-li un to còmic però suposo que la intenció era més anar cap a la serietat.

Els personatges tampoc em semblen res de l'altre món. Diguem que qui narra la història és innocent i actiu mentre que l'altre és el que té el passat per resoldre. Vaja que la dinàmica entre la parella funciona una mica a través de buscar en l'altre el que no es té, un queda fascinat pel dolor (i per aquesta mania de voler salvar la gent) i l'altre per la innocència.

Resumint, Senpai no és un volum únic que destaqui massa d'una típica història d'amor amb un toc dramàtic. En aquest cas tenim un argument que gira al voltant de superar el passat que no deixa d'estar tractat d'una forma correcta sense tenir gaire més. Això sí, si us ve de gust un manga yaoi amb tocs de romanç i drama sent un tom únic no crec que sigui una mala opció.

El millor: lectura agradable, ben resolt.
El pitjor: poc memorable.

Fins aquí el meu avorriment.


2 comentarios:

  1. la veritat es que no em crida l'atencio, aixi que no crec que el llegeixi

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bé, és normal suposo, no ens pot interessar tot (tot i que ja va bé que sinó no hi ha temps per tot).
      Gràcies per comentar ^^

      Eliminar