jueves, 19 de noviembre de 2015

El almanaque de mi padre, Jiro Taniguchi (manga)

Hola! Un nou manga al bloc.
Títol: El almanaque de mi padre
Títol original: (父の暦, Chichi no Koyomi)
Extensió: 1 volum
Format original: manga
Autor original: Jiro Taniguchi
Altres obres de l'autor/a: Barri Llunyà, El caminante

T'agradarà si: t'agrada el drama familiar, t'agraden les històries amb ritme tranquil i poca acció, vols una història plena de records i malenconia.
Ni ho intentis si: no suportes el drama o en general les històries que no tenen gaire acció, no t'agrada el tòpic de conèixer veritablement a algú quan ja ha mort.

Sinopsi
En morir el seu pare, a qui feia anys que no veia, el Youichi assisteix al seu funeral amb certa sensació d'allunyament emocional. El seu pare és per a ell un complet desconegut, pel qual mai ha sentit afecte i al qual ha arribat a considerar com un ésser mediocre i fosc.
A través de records borrosos, de comentaris de persones properes del seu pare i de fotografies, el protagonista anirà recomponent una imatge més complexa del seu pare a la vegada que llançarà nova llum sobre la seva relació amb ell i amb la seva mare. (de la sinopsi de l'edició de Planeta)

Opinió
Tenia moltes ganes de estrenar-me amb l'autor, estava per tot arreu i tenir una editorial que gran part del seu catàleg de manga estigui dedicat a l'autor fa que almenys et preguntis que té l'autor per agradar tant. No obstant això, com les edicions d'aquest autor en general són caríssimes he anat allargant el posar-me amb Taniguchi fins que fa poc vaig trobar una oferta de segona mà per l'edició antiga de Planeta de El almanaque de mi padre. Abans de llegir el manga només tenia clar que l'autor està inscrit en això que en diuen "costumisme" (tinc les meves objeccions amb el terme perquè jo ho relaciono més amb descripció de societat i no tant amb la quotidianitat en si, però això ho deixem per a una altra entrada) i que era dramàtic, tot i que és cert que en llegir la sinopsi ja avisa una mica per on anirà tot plegat, i realment l'argument, no és el més important. En fi, he de dir que llegir aquest manga és una experiència gratificant i que val la pena però alhora sento que amb el pas del temps no crec que m'arribi a marcar o pensar massa en ell pel problema més clar que veig: que tot gira al voltant d'un tòpic i encara que es tracta d'una forma bella no ha aconseguit que pensés que estava llegint alguna cosa diferent. És un tema complicat així que deixeu-me explicar-me una mica més, a veure si ho aconsegueixo.

El ritme és potser on el manga és excel·lent. És una història lenta, pausada, que no avorrida, però com acostumo dir amb aquest tipus d'històries, si quan llegiu el que voleu és un argument complex o que destaqui per intricat aquest no és el vostre manga. És una exploració del passat i dels sentiments respecte a la família i sobretot el pare i encara que requereixi aquesta manera pausada, aquest perdre's en records va lent i ha de ser així però alhora la forma en què es va comprenent poc a poc tota la relació va creant una tensió ascendent perquè cal saber si hi haurà algun tipus d'alleujament, de poder pensar que alguna cosa en el passat pugui deixar amb un bon gust de boca. I encara que és el passat, no pot canviar, necessites revisar aquest passat i de veritat que és tensió ascendent que esclata en un gest i un moment.
A més el ritme està molt marcat pel pas del temps (un encert en tota regla per part de l'autor) i que alhora ajuda a crear aquesta tensió de la que us parlava. El temps va en relació a l'enterrament, en com avança la tarda nit i els familiars van marxant i tot es torna més íntim. Per això és digne de moltes lloances la manera tan perfecta en què es distribueix tot el que passa i més tenint en compte com sent una història curta el ritme és totalment crucial (o almenys per a mi).

Passant a l'argument en si és simple i no necessita. Si us agrada el drama familiar per descomptat heu de llegir-lo sense cap dubte. Ara bé la premissa i tot el que mou l'acció és un tòpic que jo no he llegit o vist moltes històries d'aquest tipus, però sens dubte si estàs molt fart d'aquest tipus d'històries entenc que no t'aporti molt més.
Quant al tractament del tema és potser on em falla una mica. Com dic, no està malament, és un drama ben portat però el teló de fons o la moralitat per molt que està bé, tot i que sigui obvi. En qüestió a la nostàlgia hi ha cert punt relacionat amb la diferència de la vida de camp i ciutat que em sobra, no és que sigui molt exagerat i sí, el tema del camp idealitzat és molt antic, i recurrent en moltes èpoques com a contraposició a l'estrès de la ciutat, segueixo dient que en aquest cas no és molt extrem però veure això de fons, juntament amb el típic missatge d'aprofitar el que es té i tal ... De nou, i perdoneu que em repeteixi, està bé però a la vegada aquesta sensació de que el que transmet és obvi m'abandona.
Un altre punt a comentar és potser allò més japonès de la història. No crec que representi moltes dificultats per a un públic no acostumat però si que és cert que la poca demostració de sentiments, la poca comunicació, sobretot comparat amb l'expressió de sentiments visceral en altres cultures... Però en fi, com dic és una cosa que a alguns us pot resultar insensible i per això no connectar però en aquest cas a mi aquesta emoció subtil arriba més per continguda.

L'estil de dibuix tira per intentar ser realista la qual cosa en una història d'aquest tipus necessita i li va força bé. A nivell de fons m'agrada com recrea aquest poble a través de records. Una cosa a comentar també és el contrast entre les visions del passat de Youichi i el dels seus familiars. Sempre és interessant que es parli de l'alteració dels records i d'aquesta manera es va creant la figura del pare, que encara que quedi lluny és alhora a través del record quan és més proper que mai al fill. A més d'això els records s'expliquen amb un intent de lirisme, de fixar-se en detalls més que en fets. Potser no es queda en un intent ja que a moments ho aconsegueix, però és cert que pot sonar una mica pretensiós, encara que no de manera contundent ni et fa sortir de la lectura en cap moment.
Per cert em va cridar molt l'atenció en la traducció que adaptessin l'O-bon al dia de tots els sants, entenc el motiu però no deixa de ser curiós.

Sobre els personatges no tinc molt a dir a part que m'agrada el tractament de la figura del pare per com anem coneixent a poc a poc i ens quedem amb ganes de més. És curiós com a partir de la figura del pare i de la relació que van tenir amb ell es construeixen tots els altres personatges a través d'ell. No són personatges que te marquin per individuals sinó és més la situació en què es troben el que els fa universals, sobretot a nivell d'explorar la relació entre un pare i un fill.

Resumint, perdoneu que hagi estat una mica espessa però el que vull dir amb tot això, encara que no ho sembli, és que El almanaque de mi padre és un bon manga o més aviat una bona experiència. Crec que qui més i qui menys ens agrada una història agredolça, una mica típica sobre la importància de la família -agradi o no- en tots nosaltres. És cert que el tema del desconeixement d'una part d'una persona propera que no es descobreix fins al moment de la mort ho hem vist en moltes parts, i Taniguchi té els seus errors, però per descomptat va ser acabar de llegir el manga i tenir ganes de conèixer més obres d'aquest autor (que a dia d'avui ja tinc disponibles per llegir). A més de ser d'aquestes obres que, en el moment de llegir-les et deixen amb una sensació curiosa, com insatisfet i alhora amb ganes de tornar a llegir el manga. No se si m'enteneu...

El millor: el ritme, l'experiència de llegir el manga.
El pitjor: potser que no hagi pogut oblidar que és una premissa molt utilitzada (encara que no deixi d'estar ben portada).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario