viernes, 13 de noviembre de 2015

Charlotte (anime)

Hola! Nou anime al bloc.

Títol: Charlotte
Extensió: 13 capítols
Format original: anime

T'agradarà si: vols un anime on no parin de passar coses, no et fa res que es comenci amb una estructura episòdica, vols alguna cosa amb drama i comèdia.
Ni ho intentis si: no t'agraden els animes que no s'aturen a explicar tot el que passa, que no aprofundeixen.

Sinopsi
El Yuu Otosaka és un noi aparentment normal però el que ningú sap és que posseeix un estrany poder que li permet posseir gent durant uns segons. Això li ha permès, per exemple, entrar en un institut de bon nivell fent trampa en els exàmens d'entrada. No obstant això, quan es trobi amb la Tomori, una noia amb un poder especial, s'assabentarà que no és l'únic que té poders especials i les conseqüències que tindrà el seu mal ús.

Opinió
Aquest comentari, com moltes altres que he llegit d'aquest anime, és la història d'una decepció. Sé que sona dramàtic però el procés de desmitificació al qual he sotmès a Jun Maeda com a guionista en els darrers anys ha estat prou potent per parlar en aquests termes. Charlotte ha estat la confirmació que Key i més concretament les obres Jun Maeda tenen molts problemes greus, que depenent de s'impacta o no emocionalment, aconsegueix cobrir de millor o pitjor manera. En Charlotte trobem els pitjors errors d'Angel Beats!, potser més exagerats i pitjor executats, a més de perdre una mica de l'emoció de l'anterior. I sí, la comparo amb Angel Beats! per trobar-se en les mateixes condicions (mateix autor que fa un guió d'anime, no una visual novel, i es nota molt em podeu creure, després m'enrotllaré amb això, probablement). En qualsevol cas és probable que en aquesta ressenya parli més de Key que de Charlotte, disculpeu-me per això.

El problema bàsic de l'anime és el ritme. No dic que la història estigui impol·luta i molt menys els personatges, però tot està condicionat pel problema del ritme. Que us quedi clar: Jun Maeda no és un bon guionista d'anime. O almenys no per fer sèries de 13 capítols perquè el batibull d'idees que hi ha en aquesta sèrie i com de mal repartit està no té cap mena de sentit. Siguem clars, es nota que Jun Maeda està acostumat a escriure visual novel amb rutes comuns llarguíssimes amb un progrés lent que et posa en situació i fa empatitzar amb els personatges o a les bones o a les males (és a dir o et canses de que no arribi enlloc o t'acaben agradant). En qualsevol cas l'anime no dóna temps a aquest primer moment de conèixer els personatges i pren una de les pitjors decisions que podia haver pres: optar pels capítols episòdics. Crec recordar que en una entrevista vaig llegir que Maeda deia que havia après d'Angel Beats!, i que no pensava fer un anime amb molts personatges i que s'anava a centrar-se amb uns pocs. Podeu riure amb mi, molt fort. Ja se sap el que passa amb les bones intencions. Això sí, encara que sigui episòdic en un principi he de dir que té la virtut de ser molt entretingut i no caure en ser avorrit.
El pitjor de tot és que en trencar amb aquesta monotonia mitjanament agradable (encara que no aconsegueix crear un ambient de personatges amb els quals puguem sentir-nos massa propers) trenca la dinàmica agradable i feliç amb un succés tràgic que acaba desencadenant un munt de capítols que cadascú va més ràpid que l'anterior (o gairebé tots) passant moltes coses que cap acaba d'encaixar com hauria, ni explicar-se, ni desenvolupar-se amb la calma necessària. Arriba un moment que Charlotte es converteix en un esquema d'un anime, et diuen un munt de coses que passen (que fins a cert punt podrien tenir la seva gràcia o originalitat) però no et diuen res. Aquest últim capítol que gairebé podrien haver-se'l guardat a casa seva, porta als seus últim exponent tot el problema del ritme. Vaig llegir en un comentari que aquest capítol podria haver estat una temporada sencera. Jo us dic que aquest capítol podria omplir una novel·la de 800 pàgines -o moltes més- si es volgués. És simplement horrible aquest últim capítol va en contra de tot el sentit comú del guió i és estúpid sense més.

Anem a passar a la història. Crec que la història barreja el conflicte principal de Steins;Gate (o aquesta ha estat la meva impressió) amb poders especials. Dic això perquè hi ha el succés dramàtic que trenca amb la dinàmica de l'anime que em recorda molt a cert succés de l'altra obra. També la forma en què es tracta el protagonista, el problema és que Charlotte ho fa estrepitosament malament. A més, després vénen aquestes explicacions de perquè passen segons quines coses, l'explicació dels poders, el intentar lligar tots els successos...
Tornant a les similituds amb Angel Beats! hi ha de nou aquest centrar-se en un món de joves que en aquest cas de forma més exagerada estan en contra dels adults. Un punt que de nou podria haver-se fet molt millor és potenciar aquest sentiment de joventut (a més d'explicar la durada dels poders, que o sóc jo o no hi ha cap sentit a això, i mira que podrien usar-se simbolismes i tal). De fet tota la impotència de la joventut contra els adults donaven per a molt més. Però en fi si hi ha alguna cosa en la que falla molt Charlotte és sens dubte en el voler centrar-se en moltes coses i no aconseguir que res funcioni del tot, que es quedi a mitges en totes les seves intencions.
La mort de cert personatge està tractada molt malament. El que deia abans sembla que en aquest punt l'autor s'havia inspirat en Steins;Gate però on allí el trauma de la mort era portat relacionat amb cert possibilisme. En aquest anime s'opta per fer un capítol que fins a cert punt pot ser emotiu per a algú, sobre decadència d'un personatge per culpa d'aquesta mort perquè després se'ns acabi amb la presentació de cert poder. No sé a vosaltres però a mi aquest capítol fa que perdi tot el sentit amb el que passa després.
Després hi ha tot el problema d'intentar relacionar dues històries una del passat amb una altra del futur. Potser hi ha errors a nivell argumental d'incoherències lògiques (en el sentit que l'explicació del món no coincideixi amb la forma en què passen les coses) però jo no m'he fixat en això, simplement el que m'ha mosquejat és que, de nou, en un anime curt vulguin fer una cosa tan complexa i pretensiosa com això. A més cert poder que acaba prenent molt protagonisme és quelcom que, si es fa servir de forma seriosa en una història, requereix moltes explicacions i pensar molt en que tot encaixi perfectament. En aquest anime és un simple fet que passa en aquest amalgama d'accions curioses i entretingudes.
Passant al drama no diré que no tingui moments emotius, els té, però, de nou, el ritme perjudica que et puguis emocionar. De la mateixa manera que l'humor depèn molt del moment o el tempo de l'acudit o la gràcia, el drama necessita venir en el moment just perquè tingui efecte i amb les formes correctes. No us diré que la forma sigui incorrecta: utilitza el mateix de sempre, ús de la música com a centre d'emoció i de records, broma recurrent que es torna en quelcom tràgic (si no m'heu entès, per no dir spoilers diré que té a veure amb menjar)... I sí, fins a cert punt entenc que tingui els seus moments, però si els protagonistes no s'han tractat bé no crec que arribi a l'espectador, amb només sis o set episodis molta dedicació has de posar els personatges perquè m'emocioni si els passa alguna cosa i per descomptat si tires per explicar històries episòdiques no s'aconsegueix gaire bé.
En conjunt és un despropòsit d'història que sembla que de cada episodi (sobretot els del final) es puguin treure arguments sencers per històries, i sens dubte molt millor tractats. Fins i tot us recomanaria que no veiéssiu l'últim episodi si no voleu posar-vos de mal humor.

A nivell de presentació sens dubte Charlotte brilla. Té un disseny de personatges molt agradable, convencional però que destaca en general. I en la música hi ha un esforç que per a mi no passa desapercebut. L'opening, per a mi, és potser el millor del anime (d'acord potser sigui una mica dura, li podeu afegir a això el primer capítol). Però no són menyspreables la quantitat de temes cantats que apareixen a l'anime. Em quedo amb Zhiend abans de Hello-How-low, però crec que en general poden agradar algunes de les peces. Però bé, Key en aspectes gràfics i musicals sempre s'ha cuidat molt així que no crec que aquest anime sigui una excepció.


Els personatges són un altre punt que decep, o almenys a mi. Jun Maeda té el mateix problema d'estar acostumat a un format que amb la repetició, la gran quantitat diàlegs té assegurat que s'acabin reconeixent les personalitats dels personatges, estimant-los o almenys coneixent-los. Dic això perquè encara que us pugui semblar que trec les coses de context, i és probable, però ve d'obres en les quals durant molta estona no passa res excepte la presentació de personatges i del món en què viuen. Que, ara us quadra més que sembli que tot es dóna per suposat i que tot passi ràpid? En qualsevol cas no em repeteixo amb aquest tema només dir que per salvar Charlotte del producte mediocre o dolent que és, almenys des del meu punt de vista, s'hauria de fer una història molt més llarga que això (com en el cas d'Angel Beats!, com Key tingui bons resultats amb Charlotte i no sàpiga que fer o es vegi capaç d'assumir un altre projecte llarg veiem visual novel de Charlotte en volums i més llarga que un dia sense pa).
Però en fi, a coses més concretes el desenvolupament del protagonista és potser un dels pitjors punts de l'anime. Tenim un primer capítol on el noi es presenta d'una manera atractiva i una mica diferent al habitual que només dura això, un capítol i pot ser part del segon. Després desapareix totalment aquesta personalitat que prometia per convertir-se un personatge completament pla que sembla voler fer-nos creure que ha evolucionat. Tanmateix és difícil pensar que hi ha evolució amb aquestes condicions. Gairebé sembla que l'argument obligui a canviar la personalitat del personatge segons convingui. I el pitjor del cas és que almenys aquesta part arrogant podria haver-se explotat molt més en els capítols previs al fet dramàtic. Però es nota que Maeda no li acaben d'anar aquests personatges. En fi pensant una mica en la seva carrera anterior seus protagonistes no són massa fora de la norma de l'amable cavaller disposat a tot per la gent, però almenys el Tomoya i el Yukito tenien una mica més d'humor que els diferenciava. A més del Riki que és potser el que recordi amb més afecte. Tot i així és cert que les comparacions són horribles així que millor ens quedem amb que el Yuu perd el seu potencial, per a mi, en el capítol 2 més o menys.
Després hi ha la Tomori que és potser el personatge més desaprofitat de tot l'animie Una protagonista amb personalitat, que el poc que coneixem d'ella crida l'atenció, que té tot per caure bé i va a parar a aquest anime... Ho sé, no estic sent molt justa, però de veritat que la Tomori mereixia més que el paper que li ha tocat actuar.
A més d'això tenim un munt de secundaris que no acaben de brillar. Potser un dels personatges que per a mi tenia potencial és Yusa. És per a mi una de les històries de gent amb poders que més m'ha arribat per ser bastant original, presentar una dualitat que tenia molt potencial i que torno a dir, no s'aprofita. El mateix amb la relació entre ella i el noi que sembla tenir un paper més còmic que una altra cosa. La resta de personatges acaben caient en l'oblit o no destacant perquè poc sabem d'ells.

Resumint, sé que sóc una pesada i m'enrotllo molt però en obres com aquesta m'adono que Jun Maeda no és un bon escriptor o almenys guionista. Les seves obres més reconeguda tiren de l'emocional i de les relacions de personatges i sempre recordaré a la meva estimada Little Busters! amb molt afecte, però no deixen de ser històries que intenten emocionar a nivell de sorpresa final amb moment emotiu que ens pot fer plorar a tots perquè hem recorregut gran tros de la història amb els protagonistes. Sense que sigui tant el mèrit de l'autor que a força d'insistir amb la quotidianitat acaba per emocionar. No obstant això el cas d'Angel Beats! i Charlotte és una mica diferent semblant que l'objectiu de l'autor va una mica més enllà d'emocionar amb algun fet fantàstic que ajudi a crear aquest drama i que es vol centrar en l'explicació del fantàstic, en crear mons amplis i plens de personatges amb històries. Per descomptat això no acaba de funcionar en un espai reduït de 13 capítols i que encara que intenta també seguir amb l'emotivitat no ho aconsegueix del tot i per a mi fracassa. En fi, suposo que sempre hi haurà gent que li agradi, de fet no puc dir que no entretingui i a mi en el seu moment Angel Beats!, que ara em sembla torno a dir, que té un ritme horrible, em va agradar bastant així que entenc que Key aconsegueixi fer la seva seva màgia en algunes persones (jo vaig tenir el meu moment, sens dubte), però Charlotte ha estat una decepció enorme, suposo que també per aquesta nostàlgia que li tinc a les obres de Key i el meu moment més fan que vaig tenir amb les seves històries.

El millor: aspectes gràfics i sonors, amalgama d'idees que per separat i amb més desenvolupament podria funcionar.
El pitjor: el ritme és molt dolent el que causa que l'evolució de personatges no tingui sentit, l'argument sembli anar d'una part a una altra i en general acabi fracassant en gairebé tot el que es proposa.

Fins aquí el meu avorriment.


Per cert, si surt una visual novel de Charlotte riuré molt i si surt en volums ja serà per posar-se a plorar. No és que em sembli malament el que estan fent amb Angel Beats!, pot sortir una bona història, però com la tònica continuï sent això, fer un anime mediocre per esmenar els errors en una visual novel no se jo si els anirà molt bé... En qualsevol cas sobre el projecte d'Angel Beats! he de dir que és molt ambiciós així que no crec que els doni temps per pensar en arreglar a Charlotte.

4 comentarios:

  1. a mi la veritat es que em va agradar, la historia em va semblar divertida i entretinguda

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, suposo que com a entreteniment pot funcionar bastant bé, però a mi m'ha decepcionat bastant.
      Gràcies per passar-te.

      Eliminar
  2. Respuestas
    1. M'alegro, una llàstima que a mi no m'hagi agradat.
      Gràcies per comentar :)

      Eliminar