domingo, 4 de octubre de 2015

Shoujo Kakumei Utena (anime)

Hola! Un altre anime més en aquest blog, avui us porto un bastant antic.
Títol: Shoujo Kakumei Utena
Significat del títol: La noia revolucionària Utena
Extensió: 39
Format original: manga (encara que es van fer gairebé alhora que l'anime van prendre camins separats segons tinc entès)
Adaptacions: anime, pel·lícula,
Estudi de l'anime: J.C.STAFF
Autor original: Chiho Saito i Be Papes
Altres obres de l'autor/a: Kanon (Chiho Saito),
Curiositat: és una obra amb milers d'interpretacions, tothom discuteix sobre Utena encara avui en dia.

T'agradarà si: t'agraden els animes que siguin una mica difícils d'interpretar (és a dir que puguis buscar un munt de significats), no t'importen els animes una mica lents.
Ni ho intentis si: no et ve de gust res on el simbolisme tingui molta importància.

Sinopsi
Després que una amiga de l'Utena és insultada per un membre del Consell d'Estudiants, l'Utena lluita en un duel per ella. Guanyarà el duel i es comprometrà amb la Núvia de la Rosa. Sense saber les conseqüències que això portarà, l'Utena seguirà lluitant per defensar la Núvia de la Rosa i coneixerà secrets ocults de l'institut al qual assisteix.

Opinió
Enfrontar-me a aquest anime és gairebé com parlar d'un clàssic, si no és que ja ho és, perquè us asseguro que Utena és una d'aquesta obres que cal mirar amb respecte, de vegades gairebé amb por perquè en aquests 39 capítols la quantitat de temes, filosofia que pot arribar a tractar aclapara a qualsevol que tingui la intenció de ressenyar-la. Amb això vull dir que si voleu una anàlisi profunda de la sèrie crec que no sóc la més adequada per fer-ho, el meu visionat de la sèrie s'ha anat allargant bastant així que no em sento capaç i crec que aquest tipus d'història es podria detallar un anàlisi per capítol i encara t'estaries deixant coses o punts de vista. Però aquesta és la gràcia de les obres artístiques, la multiplicitat d'interpretacions que poden despertar depenent quina clau interpretativa usem per parlar de l'anime. En qualsevol cas, que us quedi clar que, tot i que és un anime dens, repetitiu i que pot cansar qualsevol en alguns moments, m'he enamorat d'Utena i ha fet que em donin ganes de veure de nou Mawaru Penguindrum (que en el seu moment em va decebre però crec que ara m'encantaria).

De què tracta Utena? Podríeu quedar-vos amb la sinopsi que no us diu absolutament res. Podria parlar-vos del feminisme o més aviat la reivindicació de la dona en l'univers. També m'agrada el punt de vista des del qual podríem dir que és una història sobre joves que busquen el seu lloc al món. Però sens dubte també he de parlar-vos de la sexualitat d'Utena, de tots els símbols fàl·lics (torres i espases) a més de la seva contrapartida, les roses sent aquestes la feminitat o fins i tot la virginitat o puresa que són trencades per espases com si fos la pèrdua de la innocència. Fins i tot es pot ignorar tot el simbolisme i centrar-nos en les històries d'amor entre els membres com si fos una obra de quotidianitat. Hi ha gent que l'ha relacionat amb el platonisme i la noció d'ideal i cosa, a més del mite que l'ésser humà està partit per la meitat i busca la seva altra meitat, la qual cosa es podria relacionar amb els problemes de gènere. Fins i tot podríem parlar de tot el que pot significar el "poder per revolucionar el món" o la recerca de l'eternitat. Si voleu que us digui la veritat a mi això m'ha semblat una visió romàntica de la joventut com aquell moment en que al descobrir la societat vivim un moment de fragmentació i estem desesperats per buscar un sentit. I què em dieu de la núvia de la Rosa? Alguns pensen que és la representació de la dona o de la feminitat o fins i tot de la dona feble en contrast a la dona forta que és l'Utena, però de vegades la núvia de la Rosa també té un component d'ideal, de símbol de tot el que es vol. Però no puc deixar-me el pensar a què pot fer referència aquest etern: El món és un ou, nosaltres som un pollet, si no trenquem l'ou el pollet morirà sense haver nascut. Trenquem la closca del món per revolucionar el món (més o menys). Que després acaba convertint-se en obrir el taüt. Segueixo pensant-ho des d'una òptica bastant romàntica que només podem ser nosaltres mateixos si creem el nostre propi món (ah, ara em vénen teories del llenguatge, d'intentar crear un nou llenguatge que no estigui "pervertit" pel món).
No obstant això és cert que per a mi segueix sent una al·legoria sobre el pas de la infància a la maduresa. Ja no només de la protagonista, que alhora té un conflicte amb el seu sexe i el intentar justificar que també pot viure-ho així, sinó en general tots els personatges passen per conflictes que s'acaben traduint en aquests duels que ens poden resultar tan pesats amb una flor que es trenca, que encara té la connotació sexual o de la virginitat, a mi m'agrada interpretar-ho com que cada vegada que hi ha un duel els personatges perden una mica la seva innocència. Per a mi Utena, encara que perd un cop la qual cosa, en part, representa un creixement (i dóna, per a mi un moment bastant emotiu en l'anime) no deixa d'arribar fins al final, gairebé imbatible i innocent, sense que el món l'hagi reprimit per la seva manera de viure. També és curiós la visió de l'individualisme enfront del col·lectiu que acaba tenint la sèrie sent per a mi, encara que personatges simbòlics, un crit a la identitat i al no deixar-se incloure en el grup (encara que òbviament tot és discutible, i ja començo a delirar i se me'n va l'olla amb aquesta sèrie).
Un altre punt que encara que semblaria no tan important a mi em crida molt l'atenció són els dos personatges que parlen en forma d'ombres i que de forma metafòrica i molt lliure sembla que estiguin advertint sobre els conflictes de cada capítol. He de dir que m'encantava cada vegada que apareixien intentar pensar que estaven volent dir, si és que deien alguna cosa, és clar.
A més també em semblen molt curiosos alguns capítols amb menys pes argumental, sobretot penso alguns protagonitzats per la Nanami que són molt curiosos a nivell de comicitat però també pel seu surrealisme. Recordo el de la vaca, amb tota la seva crítica a portar alguna cosa per ser de x marca popular però que arriba a nivells bastant còmics o surrealistes depèn de com es vegi. L'altre que recordo és el de l'ou que també arriba a dots curiosos de surrealisme, comicitat i que en fi en aquest cas em va deixar bastant més confosa que en l'anterior.
Potser si ens basem allò pròpiament argumental, encara que sigui una sèrie que pot costar de veure, per les seves repeticions, pel seu simbolisme que pot cansar i altres fets, la veritat és que també té fets que valen molt la pena per si mateixos. Recordo particularment la història del Mikage que va ser una de les que més em va agradar, però tot i així he de dir que en general, la història en si, pot tenir el seu interès fora de totes aquestes inquisicions mig filosòfiques de quin és el sentit o sentits diversos té Utena.

A nivell d'estil el simbolisme puja cada vegada més a cotes insospitades. Utena té una estètica molt particular i encara l'animació és bastant antiga la forma en què aprofiten cada escena per explicar més coses a part del que està passant a nivell argumental o en els diàlegs em sembla increïble. Un munt de vegades el que passa i la imatge van a l'una i la segona reforça el primer o et fa atenció d'algun detall. Un dels capítols que usa més aquesta divergència del que succeeix i el que es mostra és en el qual es descobreix la veritat sobre el Mikage i van apareixent unes mans indicadores de coses que van canviant de quantitat o de lloc. Relacionat amb cert punt sobre el Mikage és una forma molt subtil de dir-te que alguna cosa sobre la seva percepció de la realitat és estranya i la veritat és que aquestes mans indicatives són un recurs que em sembla bastant original.
A més d'això he de dir que el disseny de l'acadèmia va una mica a l'una amb tota aquesta terminologia de prínceps i princeses que tant fa servir aquesta sèrie. La veritat és que tot l'anime es situa en aquesta acadèmia així que certes imatges de paisatge són recurrents i acaben creant una bona ambientació. Encara que també és cert que l'acadèmia té tot un simbolisme com el lloc de les "lleis" el lloc civilitzat, l'illa d'humanitat, gairebé es podria dir que l'ou que han de trencar és també el graduar-se o el anar-se'n d'allà la qual cosa vindria molt relacionada amb certa escena del final.
Encara que també és cert que la manera com està explicada aquesta història té un error que a molts, jo inclosa, de vegades, ens pot cansar: la repetició. És clar que l'animació d'aquesta època o d'aquest estudi concret no es podia permetre fer tantes imatges noves i que havia d'aprofitar al màxim tots els "fotogrames" (sé que en anime no es diu així, però m'enteneu) que poguessin per no haver de dibuixar tant. De fet encara ara hi ha animes que es queden molt de temps a la cara d'un personatge en una conversa i simplement ho fan per estalviar temps en dibuixos. Però el cas d'Utena és molt bèstia i ens hem d'empassar transicions de transformació o de combats que són calcades les unes a les altres i només varien de saga a saga així que ens toca aguantar una i altra vegada el mateix. De fet els duels, per molt interès simbòlic que tinguin acaben per cansar una mica per ser bàsicament el mateix, saber el que passarà i ser uns quants minuts iguals i que gairebé sobren en cada capítol. Però en fi, jo amb tot el que m'ha ofert la sèrie em veig capaç de perdonar això (encara que per això hagi trigat molt a veure-la).
A més d'això cal afegir-li una banda sonora increïble. Uns temes instrumentals com el Jardí Lluminós, que té pes argumental i un altre que adoro anomenat Afrodita de la mort. A més dels temes cantats amb un opening memorable i els temes de batalla que encara que sigui sempre la mateixa cançó és prou èpic per aquests moments. Us deixo l'opening i el tema instrumental que m'agrada més.


A nivell de personatges és cert que en general acaben tenint més paper simbòlic que com a personatges en si. L'Utena, com ja s'ha dit, és la noia forta però acaba sent un símbol de puresa, noblesa (com es cansen de dir) de valentia i de gairebé les virtuts humanes en general. Com he dit algú ha interpretat que és la dona independent enfront de la dona submisa que representa la Himemiya. El cas és que l'Utena com a personatge crec que beu molt de l'estereotip de protagonista del shojo clàssic (tipus La rosa de Versalles i així, encara que reconec que no tinc molt coneixement d'aquests mangues), de la noia que es fa passar per noi i que per això té característiques "masculines". El que fa especial a Utena és com decideix ser ella mateixa un príncep, voler defensar-se a si mateixa tot i que també és això el que després fa que la vegem més feble quan cau rendida (o gairebé) als encants de certs personatges.
La Himemiya potser és el personatge més difícil de conèixer. Per a alguns la dona submisa que alhora representa la dona amb el seu rol tradicional i amb tot el sofriment, que, pel seu sexe ha hagut de patir. En tot moment sembla ser freda i gairebé impersonal, però els pocs moments que anem descobrint coses d'ella a mi em feien voler més. Fins al penúltim capítol la Himemiya sorprèn amb les seves accions, les seves motivacions. Per què aquest acte? Gairebé es pot assemblar a la dona maltractada amb els seus problemes per a lliurar-se de la dominació de l'home. En qualsevol cas la Himemiya té el punt del personatge misteriós, que no saps per on sortirà o amb quines intencions així que en part és un dels grans punts que et fan continuar veient l'anime, saber d'ella, qui és, què busca.
Potser interessin més les dues en la seva relació que molts podem veure com lesbianisme encara que no tingui perquè ser-ho. Jo en aquest aspecte només puc dir que és cert que la preocupació de l'Utena per la Himemiya és extrema, però tenint en compte tot el simbolisme que té de poder valer-se per si mateixes les dones no saps molt bé si prendre-t'ho com que l'Utena només vol protegir la dona que representa la Himemiya o és un sentiment més profund. Per descomptat totes les postures que hi ha a la sèrie donen peu a pensar en lesbianisme i també en relacions entre homes i en aquest cas també és vàlid pensar que la sèrie vulgui més reivindicar que la dona no necessita un home i alhora que dues dones puguin dependre l'una de l'altra i estimar-se. La meva ment les ha aparellat, però ja sabeu que les fa tota sola i molt fàcilment.
L'Akio és per a alguns la representació de l'estereotip d'home i que visqui en una torre que segons ell és la més llarga a més de tenir una evident forma fàl·lica potser tingui a veure en això o almenys amb el personatge com l'Home en tant que el gènere amb poder. En qualsevol cas és potser l'antagonista més clar que té la sèrie i té aquest paper curiós d'origen de tots els mals. Gairebé es podria llegir en aquesta clau interpretativa una mena de menyspreu a l'home en comparació a la dona però no és una cosa que hagi vist molt clara així que per a mi està més sent malvat per ser la temptació i per ser adult que per ser home. Sobretot tenint en compte que estem en un món de joves on un adult sembla tenir el poder i controlar-los a tots.
A més d'això potser l'incest seria digne de comentar però no acabo de poder treure l'aigua clara a part de per posar més una concepció negativa en el personatge de l'Akio. Tanmateix si ens limitem a la visió més estrictament de l'Akio i la seva germana com a representants del gènere de cada un no seria un fet significatiu per ser simplement una unió lògica. A això caldria incloure els que no són correspostos o consumats com serien la germana de Miki i el personatge de la Nanami. Tots dos també tenen una mena d'atracció pel germà que sembla ser alguna cosa més que un amor fraternal, sobretot en el cas de la Nanami. És una cosa curiosa tant d'èmfasi en això i potser, ja entrant a un terreny d'interpretacions una mica més boges tindria a veure amb l'espai de civilització en què es troben. Tenim uns quants personatges enamorats d'algú a qui no poden posseir per les regles socials de l'Acadèmia (i perquè no són correspostos, tot i que convenientment ignoro això) en el cas de la Núvia de la Rosa per l'estatus que té i en el cas de la Yuri o la Nanami són amors que escapen a la noció habitual d'amor i que per això, podríem deduir que a l'estar en l'espai, físic i metafòric, on es compleixen unes normes doncs, per això, són irrealitzables. I que aquesta lluita per l'Eternitat o el poder per revolucionar el món es podria relacionar amb el que s'ha dit, amb el canviar la concepció del món o de la societat (i sí, ara ja podeu dir que se m'ha anat l'olla definitivament).

I en fi, suposo que podria seguir escrivint coses d'Utena però crec que per avui ja està bé. Potser en un futur em pugui plantejar tornar-la a veure, amb més anys i noves perspectives però de moment em quedo aquí. En qualsevol cas és una sèrie que recomano a qualsevol que busqui una obra amb pretensions artístiques, plena de simbolismes i que dóna peu a milers interpretacions diferents. És cert que pot fer-se densa i pesada per les seves constants repeticions però si les podeu suportar jo us animaria a veure-la.

El millor: simbolismes, anades de l'olla, diverses interpretacions, personatges, la història en si tampoc està malament, la música.
El pitjor: les repeticions

Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. Es el millor anime que he vist mai.. l'has de veure mes duna vegada per entendre'l tot

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sens dubte és un bon anime, gràcies pel comentari :)

      Eliminar