viernes, 2 de octubre de 2015

Persèpolis, Marjane (novel·la gràfica)

Hola! En aquesta ocasió us porto la ressenya de la primera novel·la gràfica que he llegit.
Títol: Persépolis
Format original: novel·la gràfica (autobiogràfica)
Adaptacions: pel·lícula d'animació
Autor original: Marjane Satrapi
Altres obres de l'autor/a: Les monstres n'aiment pas la lune, Ajdar

T'agradarà si: tens interès en la història de Irán, t'agraden les autobiografies que et fan conèixer una mica d'història,
Ni ho intentis si: no t'acaba d'agradar llegir còmic, no tens interès en llegir vides de ningú, t'agrada llegir còmics amb dibuixos molt detallats.

Sinopsi
Persèpolis és l'autobiografia de Marjane Satrapi, una dona iraniana nascuda a Teheran l'any 1969, en el si d'una família progressista. Però, a més a més del retrat de la vida de l'autora, aquest llibre també és el reflex de la revolució iraniana de l'any 1979 que va donar peu a un govern islàmic, i de com ho van viure les famílies del país. (extracte de l'edició integral de Norma Editorial)

Opinió
Aquesta és la primera novel·la gràfica que he llegit. La veritat és que després d'haver llegit tant de manga, des de fa temps, he tingut ganes d'expandir una mica les meves lectures i posar-me amb algun còmic o novel·la gràfica així que, sense saber molt bé per on començar, veient tops de novel·les gràfiques que més agradaven a gent vaig trobar aquesta que em va cridar bastant l'atenció. És cert que normalment no em van massa les històries basades en fets reals o que sembli que el punt essencial sigui explicar conflictes actuals, realitats que s'han viscut o es viuen. Però encara que Persèpolis no és una d'aquelles històries que em atreguin de bones a primeres, per algun motiu, el dibuix tan simple em va atreure i vaig decidir donar-li una oportunitat. La veritat és que no em penedeixo, i tot i que si que és cert que gran part del contingut és l'explicació de la situació de l'Iran també conté la història de Marjane, els seus problemes, el seu creixement... I, a més, el to en què està explicat té a vegades humor així que almenys no és només la representació de la situació del país sinó també té bastant de la quotidianitat de la protagonista.

Potser si ens referim a l'argument en sí podríem dir que és una història de creixement, de com la protagonista es reconcilia amb si mateixa i aprèn a acceptar-se amb el seu origen inclòs. Aquest creixement de la protagonista és cert que és probablement el fil conductor de la història i la manera de donar un punt central. Vull dir amb això que la vida de Marjane és l'excusa i el motiu per a la novel·la gràfica i per això pot semblar a vegades que és una història sense objectiu o sense voler arribar a cap lloc. Potser per això a alguns us pugui deixar una mica indiferents o us pot faltar alguna cosa perquè no sembla arribar a res. Sobretot quan arriba al final dóna la sensació que falta una conclusió o una resolució. Però la veritat és que encara que també vaig tenir, en part, aquesta sensació, pel tipus d'història que és té bastant sentit.
Potser un dels punts que pot interessar més en llegir la novel·la gràfica és la possibilitat de conèixer una mica millor la situació de l'Iran. A través de la vida que ens explica ens dóna una visió general però molt fàcil d'entendre dels conflicte del país així que té aquest punt de denúncia o de donar a conèixer una realitat, que encara que a tots ens pugui sonar llunyanament, la majoria no tenim ni idea així que pot tenir aquest valor per als que us interessi. Però alhora, la història que se'ns explica, encara que en general no sigui gens original o diferent (i sí, és obvi que una autobiografia no pretén ser original), la veritat és que té el seu interès, els drames que pateix la protagonista són interessants i a moments podem sentir el seu dolor en segons quines coses.

El to de la història com dic a vegades és sorprenentment còmic. Vull dir amb això que en diversos moments té coses bastant curioses que fa o pensa de petita la protagonista per ignorància o imaginació però en altres té simplement una visió del món que intenta treure pes al que passa la qual cosa ajuda bastant per gaudir de la novel·la gràfica. És d'aquestes històries que si t'haguessin explicat d'una altra manera potser hagués estat molt solemne o densa però en aquest cas, encara que segueix sent una història reivindicativa de la seva realitat, sap no carregar amb el drama de la situació i no ser tant la història de l'Iran com la dels problemes d'una noia nascuda allà.
A això l'afegir-li el dibuix simplista que crec que col·labora al que us dic de treure pes al que t'explica. Tampoc he considerat que fos una història molt dura però segueixo pensant que pot ser que la manera en què te l'expliquen ajudi a crear aquesta sensació.

Els personatges potser no destaquen massa a part de la pròpia Marjane que és una noia amb bastant personalitat, que té els seus alts i baixos i que al llarg de les vinyetes s'arriba a conèixer i a estimar. Pot ser que en qüestió de construir relacions no funcioni tan bé i la veritat és que per exemple, les amoroses, passen més com a fets que com a relacions. I és curiós perquè si bé explicant algunes de les seves anècdotes o idees fa que entris molt en la seva vida, quan ha d'explicar les seves relacions amoroses sembla que vol passar-les per sobre o no donar-li molta importància. En canvi si que veiem més desenvolupament amb la família, potser és cert que a mi em faltaria conèixer una mica més per ells mateixos però en la relació amb la seva filla crec que els pares tenen més pes a més de la seva àvia. En general crec que l'única que acaba per destacar és la Marjane però té prou personalitat perquè sigui un punt de vista bastant curiós i recomanable per a llegir la història.

Resumint, és la primera novel·la gràfica que he llegit i m'ha agradat bastant. Crec que qualsevol lector pot trobar alguna cosa d'interès en la història o bé el contingut informatiu sobre alguna cosa sobre l'Iran o simplement per conèixer una història curiosa. Potser l'únic que us pot tirar enrere és el dibuix simplista però a part d'això, si podeu obviar el detall, crec que val la pena.

El millor: les curiositats, la forma en què t'expliquen la història, el poder aprendre coses de l'Iran.
El pitjor: potser encara és interessant li falti alguna cosa, pot ser que m'hagi faltat impacte tot i que si que és cert que m'ha agradat.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario