sábado, 24 de octubre de 2015

Ore Monogatari!! (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Ore monogatari!!
Significat del títol: La meva història
Extensió: 24 capítols
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor original: Kazune Kawahara
Altres obres de l'autor/a: Koukou Debut, Sensei!

T'agradarà si: t'agrada el shojo i no t'importen els alts nivells de sucre, els malentesos freqüents però que es solucionen sense drama, no t'importa que una sèrie caigui en ser episòdica i no avanci gaire.
Ni ho intentis si: no ets molt fan del shojo o del que tira més per una vessant cursi o mona, no t'agraden els personatges innocents.

Sinopsi
Des que era molt petit el Tsuyoshi Takeo ha estat rebutjat per totes les noies a les que s'ha declarat per la seva aparença que sol causar terror donant la casualitat que totes estaven enamorades del Sunagawa, el seu millor amic. Un dia al veure una noia sent assetjada al tren i salvar-la, el Takeo quedarà completament enamorat d'ella. És probable que per primera vegada una noia li correspongui o de nou s'haurà enamorat del Sunagawa?

Opinió
Ore Monogatari!! i jo no acabem de portar-nos bé del tot. Coneixia la història ja pel poc que havia pogut de llegir del manga i a l'autora pel seu manga Koukou Debut (un manga shojo molt típic però que es pot llegir). En qualsevol cas la veritat és que la premissa d'Ore monogatari!! és potser quelcom que s'ha de valorar prou, tenim un protagonista masculí, que ja és estrany, i el millor de tot que escapa completament als cànons del noi guapo típic de shojo i és una cosa digna de menció. A més té un bon sentit de l'humor i la relació d'amistat entre el Suna i el Takeo no està gens malament. Però tot i així Ore Monogatari!! arriba un moment que cansa, que cau en fer capítols estructuralment molt semblants que arriben a ser un pel cursis pel meu gust a més de ser completament innocents (però en fi això és normal en el shojo).

La història comença, com ja he dit, molt bé. Costa de veure shojos que intentin trencar alguna cosa tan comú com el punt de vista femení i el noi guapo així que segueixo dient que només per això val la pena. A més d'això la història defuig el drama que podria fàcilment aprofitar-se i que en aquest cas no m'hagués importat. Dic això perquè el principi i de fet tota la sèrie està plena de malentesos que en un shojo estereotipat podrien haver donat capítols i capítols per resoldre. Per això potser la història comença elevant les teves expectatives amb un inici molt potent i a mesura que van passant els capítols va decaient, i en el meu cas fins i tot avorrint. Sobretot crec que l'anime a nivell de ritme és pitjor que el manga. O aquesta és la impressió que m'ha donat en els primers capítols, sóc l'única que li va semblar que repetien mil vegades la història dels dos ogres i que semblaven voler allargar al màxim els primers capítol?
Tot i així com dic després que la parella s'estableix les coses comencen a ser cada vegada més repetitives i només et mostren una i altra vegada com de bonic és l'amor o coses així. Però en l'anime hi ha capítols que se surten de la tònica habitual i quan incorpora personatges externs a la parella, sigui ja el Sunna o els múltiples secundaris que apareixen es torna més interessant. Les històries secundàries, encara que siguin poc desenvolupades creen una bona dinàmica entre personatges, perquè mentre t'expliquen una història diferent els protagonistes segueixen estant allà i no es fan tan pesats com quan són els que fan l'acció.
Menció especial al final, òbviament és obert perquè el manga segueix publicant però he de dir que l'última part centrada en cert conflicte, de nou, propi de shojo, m'ha agradat bastant per com dóna a conèixer una mica més de les inseguretats del Takeo però sobretot, encara que això pugui semblar estrany, perquè demostra que no cal que ens plantin el típic "ets meva" "no vull que ningú et miri" per solucionar situacions d'aquest estil. De veritat que en aquest aspecte és un exemple a seguir, la gelosia és una cosa que té sentit que estigui en un manga on la base és una relació romàntica, però no crec que calgui recórrer a aquestes horribles i abundants declaracions de possessió que es troben en aquest tipus d'històries. Per això volia destacar aquests episodis.

El dibuix en general, la veu de la Yamato i tot sembla que vulguin endolcir encara més tot l'ambient. I la veritat és que potser aquest sigui un dels punts que menys m'ha agradat de l'anime en general, que tot té una estètica que va cap allò adorable. A més comento el de la veu de la Yamato perquè en ocasions se'm feia una mica insuportable, potser només sigui jo, però de veritat que té una veu molt edulcorada (si és que això es pot fer servir per descriure una veu), fins i tot per estàndards de anime (o potser sóc jo i la meva percepció). La veu del Takeo per com n'és d'exagerada, que en una altra direcció molt diferent, ajuda molt a donar comicitat a l'anime. A més dels seus famosos i redundants Suki da!
En qualsevol cas a part d'això la música en general també és tirant a agradable. He de dir que tant l'opening com sobretot l'ending. A més hi ha certs temes recurrents instrumentals que acompanyen força bé i us els deixo per aquí un i l'ending.



Amb els personatges tinc sentiments contradictoris encara que en general estan bé. El Takeo és potser el que més destaca per trencar convencions de shojo, per ser el ximple adorable i que per això arriba a nivells d'innocència o estupidesa que tela (vegeu certa escena en què pensa que és un insecte quan en realitat és una altra cosa...). Però la veritat és que tot i que és un bon personatge, que dóna moments molt còmics es pot fer pesat quan la sèrie s'estanca i no avança a part de per mostrar-nos una mena de "què bonic és l'amor". La Yamato en canvi encara es complementi bé amb l'estupidesa del Takeo i la relació que s'estableixi entre el trio protagonista estigui bé, lamentablement té una personalitat gairebé nul·la, vull dir és gairebé un estereotip de noia mona, sense més, tot en ella és innocent i adorable, sense més. I encara que m'hagués caigut millor un altre tipus de protagonista tot i així crec que no hagués funcionat tan bé perquè perdria la gràcia del contrapunt que dóna als estúpids enamorats el personatge del Suna. Suna és potser el més aconseguit dels tres per ser el que converteix aquest shojo en alguna cosa bastant difertente. És gairebé una llei no escrita que un shojo tinguin un paper més rellevant o una parella o un grup d'amics, però quan hi ha només tres personatges sempre acaba sent triangle amorós, i que en aquest cas es pugui fer simplement com un amic de la parella és una cosa que dóna una alenada d'aire a fresc a tot el shojo de triangles amorosos. A més de la seva relació tan especial amb el Takeo (i no, abans que ho pregunteu, no els faig parella en la meva ment, estic segur que molta gent ho fa, però jo no) que gairebé és més rellevant que la que té amb la Yamato. També he de dir que les ganes de que s'aparelli al Suna amb algú és gairebé el punt que causa més curiositat i que et fa seguir amb la sèrie. Encara que el més probable és que no se l'aparelli, a més que s'hauria de fer molt bé perquè resultés creïble i potser trauria una mica l'essència del personatge.
De secundaris potser la germana del Suna em va deixar encuriosida i m'agradaria saber més d'ella, però en general, com deia abans, serveix per mantenir l'interès de la sèrie que de vegades decau una mica.

Resumint, és un anime amb alts i baixos, que cau en la repetició i en una exageració d'una parella embafadora, però tot i així ve d'un concepte que pretén trencar d'alguna manera amb alguns estereotips del shojo (la qual cosa sempre és bona) i quan té moments còmics arriba a ser bastant graciosa. En fi, suposo que fins i tot amb els seus moments més baios és una història agradable (que per a mi funciona millor en manga) i que els fans del shojo que no s'espantin per altes dosis de sucre l'han de veure.

El millor: concepte, humor, interacció entre els tres principals.
El pitjor: quan se centra en la parella principal cansa, l'argument cau en la repetició o al no avançar, de vegades és molt cursi.


Fins aquí el meu avorriment.

4 comentarios:

  1. Jo vaig deixar aquest anime al segon capitul, no em va agradar gaire
    Abraçades ^^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Una llàstima que no t'agradés gaire, però ja se sap a cadascú. Jo segueixo amb sentiments contradictoris.
      Gràcies per passar-te :)

      Eliminar
  2. aquest anime em va encantar, te una historia molt maca, una animacio molt bona i encara que hi ha topics els va trencant

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M'alegro que t'hagi agradat, i és cert que en part trenca tòpics però alhora cau una mica en ells. En qualsevol cas té les seves coses bones.
      Gràcies per comentar :)

      Eliminar