domingo, 11 de octubre de 2015

Gyakuten Kenj – Turnabout Prosecutor (Miles Edgeworth investigations), Capcom (visual novel)

Nova visual novel al blog! Una nova part de la saga de Phoenix Wright.
Títol: Gyakuten Kenj - Turnabout Prosecutor (Ace attorney Milers Edgeworth Investigations)
Significat del títol: Milers Edgeworth El gir del fiscal (el títol entre parèntesis és el no oficial)
Estudi: Capcom
Continuacions: Gyakuten Kenji 2
Precedit de: Trilogia de Phoenix Wright més el joc d'Apollo
Format original: visual novel
Extensió aproximada: 10-30 hores (mitjana)
Idioma: anglès (no sé si està al castellà però un tros si estàs traduït)
Contingut Sexual: no

T'agradarà si: t'agrada la saga en general i estàs acostumat als seus avantatges i defectes, no et fa res que sigui una mica més fluix mentre segueixi en la tònica de les anteriors, sents nostàlgia per la saga.
Ni ho interessos si: és el teu primer contacte amb la saga de videojocs, el Miles no t'acaba d'agradar com a personatge, no t'agrada massa la part de jugabilitat d'investigar (aquest videojoc no té judicis, té un sistema semblant però no són judicis)

Sinopsi
En aquest spin-off de la saga principal ens trobem controlant al Miles Edgeworth resolent diversos casos a través de la investigació i una funció nova, l'ús de la "lògica". A més de tornar a veure al Miles ens retrobarem amb alguns dels personatges carismàtics de la saga.

Opinió
Aquest és un joc que lamentablement se m'ha fet una mica pesat. La veritat és que, com ja vaig dir en l'anterior ressenya que vaig fer d'un joc de la saga, sóc bastant fan d'aquests jocs bàsicament perquè els personatges solen tenir bones interaccions, els casos tenen resolucions poc creïbles però entretingudes, la jugabilitat sol ser entretinguda... Encara que sobretot la nostàlgia els ha embellit bastant en la meva ment i ara, encara que siguin molt entretinguts, no trobo que siguin una meravella. En qualsevol cas el problema d'aquest joc és que, per a mi, tira massa de la nostàlgia del jugador perquè t'agradi i recordis bons moments amb aquests personatges exagerats, però no posa gairebé res de la seva part perquè t'agradi, no ofereix res de nou en ell mateix. No és horrible, segueix conservant part de l'entreteniment de la saga, d'interessar-te més pel què ha passat que per qui ha estat (que si no en totes les vegades gairebé totes és molt fàcil deduir qui ha estat), així que es pot jugar.

L'estructura del joc segueix la mateixa que tots els anteriors, cinc casos, i crec, que igual que passava en l'últim joc que han tret de Phoenix, (i pot ser que en altres també encara que no ho recordi), tots els casos tenen alguna relació que s'acaba definint en el cinquè episodi que és el més llarg i complex (i el quart està una mica d'adorn o almenys té menys importància).
En general aquesta estructura sempre funciona més o menys bé. És cert que sempre em donava la sensació de que el primer cas és massa introductori la qual cosa té el seu sentit ja que serveix perquè un nou jugador pugui introduir-se per qualsevol joc de la saga, i encara que es perdi algunes connexions entre personatges, pugui jugar igualment. Però el que si em molesta més és el paper d'aquest quart cas que (de manera més exagerada encara a l'últim joc del Phoenix) té poc pes. Però en fi, és una cosa que em veig capaç de perdonar i potser el que em frustra més són les mecàniques.
Per què nassos han tret el judici? D'acord que hi ha una interrogació de testimonis que funciona exactament igual que els judicis de la saga principal, però per a mi no és el mateix. El judici tenia més interès per tota la participació del jutge i el fiscal (a més de la ridiculització de l'advocat que sempre estava bé)... En fi, suposo que no és tant problema com ho plantejo i entenc que potser des de la perspectiva del fiscal hauria estat complicat fer els judicis de la mateixa manera, però tot i així per a mi sembla que perd part de l'essència del joc i la saga.
Després també una altra novetat del joc és la perspectiva, si abans ens movíem només decidint a quina habitació o lloc volíem veure seleccionant el seu nom, ara podem recórrer la sala al nostre gust. La veritat és que aquesta novetat suposo que està per reforçar la impressió que ara allò important és la investigació, el recórrer sales, però no acaba de dir res així que no crec que fos necessari encara que tampoc ho veig un empitjorament (tot i que potser si que sembli que tenien ganes de diferenciar de forma clara les dues "sagues").
En qualsevol cas la lògica d'aquesta ocasió també em sembla una innovació poc interessant. No és que la saga s'hagi caracteritzat per tenir grans innovacions i encara que sempre posessin un nou artefacte per a la investigació la veritat és que en molts casos seguien funcionant de forma semblant. Tot i així em quedo molt abans amb l'artefacte de trobar tics d'Apollo o amb el rastreja emocions d'Athena de l'últim Phoenix, no és que fossin res de l'altre món però almenys es diferenciaven, trencaven una mica amb la dinàmica de presentar proves, mentre que la lògica és una innovació pobra i fàcil.

La història pretén ser alguna cosa més profunda i fosca en el sentit que sembla voler plantejar-se fins on pot arribar la llei i on fracassa. Sens dubte el pitjor que poden fer en aquests jocs és posar-se reflexius. Ja en l'anterior que vaig jugar vèiem tot el tema de l'"era fosca de la llei" que per a mi no acaba de tractar-se com es podria, però aquí em sembla que, encara que més o menys té el seu interès saber coses sobre el Yataragasu, m'han cansat una mica.
En fi, tolero una mica tot l'argument perquè els casos segueixen tenint el seu interès per les anades de l'olla que poden deixar anar per resoldre-ho. Tot i així és cert que quan has jugat diversos d'aquests jocs es troba més fàcilment per on poden anar els trets, però sempre hi ha algun punt que pot més o menys sorprendre. Potser el meu problema no vagi tant cap a la dificultat mitjana-baixa del joc sinó aquells moments en què falles tot i saber la resposta. Ja m'ha passat en altres jocs de la saga però si que és cert que fa una mica de ràbia saber perfectament el que ha passat però no acabar d'entendre que és el que volen que mostris, quina evidencia és la correcta. Però bé, això té fàcil solució amb una guia i frustrar-se una mica, res més.
Potser l'últim cas se m'hagi fet una mica llarg no sé si ja perquè en general el joc no l'he acabat de gaudir tant com m'hagués agradat o perquè m'ha semblat que s'allargava massa i que les coses s'anaven complicant fent-se un cas en què passaven massa coses. Tot i així i no descarto seguir jugant la segona part, però això sí, d'aquí un temps, que ara mateix, per molt que diguin que és millor que aquesta, no em ve gens de gust seguir jugant.

Els personatges potser són el punt que em té amb més conflicte. Començant per Milers he de dir que m'agrada bastant com a personatge però com a protagonista a mi no m'acaba de funcionar del tot. Tenint en compte que la gràcia d'altres lliuraments estava en burlar-se del Phoenix. Aquí encara que s'intenta interaccionar d'una manera semblant exhibint alguns errors per part de l'Edgeworth segueix sent estrany jugar amb un personatge que és més seriós i estricte. En no ser el protagonista el punt al qual van dirigides les burles fa que no sentis tanta empatia per ell. Potser sigui aquest el paper del Gumshoe, el del pobre ximple a qui li van tots els insults, i encara que entre ell i l'Edgeworth la seva relació no està del tot malament no m'acaba de funcionar.
La inclusió de la Kay en el grup crec que no està malament però no ha acabat de convèncer la noia i encara que està feta perquè caigui simpàtica sense més no li veig gran desenvolupament ni que acabi d'usar-se tot el potencial que podria arribar a tenir fent més dinàmiques les investigacions. Potser sigui aquest sentit de l'humor estúpid que caracteritza la saga el que m'hagi faltat. De tant en tant hi ha mostres però me n'ha faltat més.
Després hi ha tots els personatges que tornen d'altres jocs per tenir una curta o llarga aparició que sembla que l'únic propòsit que tenen és despertar la nostàlgia del jugador, i no dic que estigui malament del tot perquè a tots ens alegra trobar-nos amb gent com l'Oldbag, el Buzz, la noia que sempre té mala sort entre d'altres. Però potser m'hagués agradat que s'hagués enfocat una mica més en els nous personatges que tenien potencial però no han acabat d'aprofitar-se. Em refereixo sobretot a el detectiu Badd i el Shi-Long Lang (a part de la Kay com ja havia dit abans).

Resumint, és potser una de les parts de la saga que menys m'ha agradat. No per això us diré que no la jugueu però si que penso que ho haurien de fer només aquells que estiguin habituats al que els hi ofereix aquests jocs i els tinguin afecte als personatges. De no ser el cas us recomano els jocs principals si no els heu jugat molt abans que aquest.

El millor: retrobar-se amb personatges, entreté.
El pitjor: no hi ha judicis, em falta humor, potser el punt de vista de l'Edgeworth (encara que m'agradi com a personatge) no em convenç del tot.


Fins aquí el meu avorriment.

2 comentarios:

  1. ay ay ay tinc unes ganes de jugar a aquest joc, m'encanta aquesta saga i no me'n perdo ni un, espero que no em decepcioni, encara que pel que dius una mica potser ho farà

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, a mi m'ha decebut una mica, però ja se sap els fans de la saga ens els juguem tots. L'únic problema és que no tradueixen alguns o que no tingui una 3DS per jugar el vs Layton però en fi, problemes poc importants, jaja.
      Gràcies per comentar :)

      Eliminar