domingo, 18 de octubre de 2015

El despertar, Kate Chopin (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: El despertar
Títol original: The Awakening
Autor/a: Kate Chopin
Altres llibres de l'autor/a: At fault, diversos relats
Pàgines: 296
Format original: llibre

T'agradarà si: tens interès en el feminisme, el paper de la dona, t'interessen les històries de dones adúlteres que tant triomfaven al s.XIX
Ni ho intentis si: no tens cap tipus d'interès en el paper de la dona en la societat, no t'agraden les novel·les on abunda la psicologia dels personatges però sense res d'acció.

Sinopsi
Kate Chopin és, sens dubte, la primera escriptora nord-americana que es va formar fora de la trama ideològica protestant i dels paràmetres de la història cultural calvinista. La seva ascendència francesa, el seu bilingüisme i biculturalisme la van connectar directament amb la tradició literària europea. Les qualitats estètiques i ideològiques de la seva obra mostren una sofisticació formal i un cosmopolitisme aliens a la moral o els judicis de valor convencionals. Qüestions considerades tràgiques i immorals en la literatura respectable i edificant, com el suïcidi, la infidelitat o l'adulteri, que no trobaven ressò en la literatura nord-americana de l'època, van ser tractades per l'escriptora en el context local i amb el realisme amb què ho feien els escriptors contemporanis franceses.La publicació de «El despertar» en 1899 va desencadenar una cascada de crítiques negatives que mostraven els condicionants i prejudicis morals dels crítics nord-americans de fi de segle. Considerada sovint com la Madame Bovary criolla, la protagonista, Edna Pontellier, és una dona burgesa que entra en crisi al posar en dubte el paper del matrimoni i la maternitat, manifesta obertament el seu desig sexual i decideix trencar amb tota la seguretat que li atorga seu privilegiat estatus social. (traduït de l'edició de Càtedra)

Opinió
Aquest és sens dubte un llibre curiós. La veritat és que és un altre dels que he llegit per causes alienes a mi encara que m'he adonat que està en el desafiament etern dels llibres que cal llegir abans de morir així que pot ser que més endavant hagués descobert aquesta novel·la d'una altra forma i la veritat és que val la pena donar-li una oportunitat. És un llibre curiós per molts motius, per tot el feminisme que desprèn, per aquesta visió de la dona que fins i tot ara ens pot sorpendre (sobretot en qüestió dels fills, això és una cosa que ara encar ens pot impactar) i bé, encara que sigui una escriptora de finals de s.XIX és bastant modern tot el que se'ns explica (encara que la distància temporal tampoc és molta). És una novel·la curta que en general, si teniu accés a ella us recomanaria si us van els temes de feminisme o si heu llegit altres novel·les d'adulteri i voleu una escrita per una dona i plasmant una forma de veure-ho molt més basada en la reivindicació de la dona.

L'estil és potser una mica complex per llegir-lo en anglès si no esteu molt acostumats. Ho dic perquè m'he llançat a llegir en anglès el llibre i encara que realment problemes de vocabulari no hi ha tants costa ficar-se molt més en ell que en les coses que estic acostumada a llegir en aquest idioma. Ho sé, això no té res a veure amb el llibre en si, però per descomptat ha influït en la meva percepció del llibre així que disculpeu-me ja d'entrada.
Però és curiós perquè encara que acabi d'escriure que és complex, veritablement no ho és tant, vull dir són frases simples, és una narració fàcil de seguir (a excepció dels noms que m'han embolicat una mica perquè les novel·les que canvien del cognom al nom en el tracte sempre fan que algun dels dos em costi identificar-lo amb el personatge i dels Ms. Mrs, a la mínima que la teva vista salta una lletra et perds) però alhora fa la sensació que cada paraula importa per crear aquests ambients en què es mou la protagonista.
A més l'estil és subtil en molts aspectes i encara que a moments és molt sensual ho fa més a nivell ambiental o amb gestos que veritablement pel que està passant (tot i que deixi moltes coses a la imaginació). Recordo particularment aquest moment en què ella està a Grand Isle amb el Robert que es queden sols després d'un passeig en barca (o alguna cosa així crec recordar) hi ha una gran sensualitat en tot moment. El mateix en alguns moments en què només se'ns descriu un contacte lleuger però que realment semblen voler dir molt més.

A nivell d'argument es basa en l'evolució de l'Edna de manera que desperta i s'adona que la realitat en què viu no li deixa saciar tots els seus desitjos d'independència, de ser ella mateixa i de ningú més. Diverses vegades al llarg de la novel·la se'ns parla de com ella dorm o desperta i com la seva perspectiva canvia i veu el món de formes diferents així que bàsicament ens centrem en el seu creixement com a persona i acaba per ser una novel·la molt romàntica (en el sentit del Romanticisme).
Ja no només per aquest final que pot ser interpretat de diverses maneres, que també, sinó per com sembla no poder reconciliar la seva recent adquirida visió del món amb la qual té la societat. La novetat en l'obra està en relacionar aquesta nova visió del món al descobriment dels desitjos tant d'independència com sexuals i amorosos per part de la protagonista.
També és curiós l'element del mar a la novel·la. No m'havia adonat d'això (o més aviat no ho havia pensat perquè això de pensar de tant en tant em dóna per no fer-ho, pel que es veu), de com n'és d'important al llarg de la història. És cert que en el seu moment em vaig adonar d'aquesta frase que es repeteix dues vegades en la novel·la descrivint la immensitat del mar i aquest poder d'atracció i alhora de terror que hi ha en ell però és que si a això li uneixes al final i com hi ha certa escena on ella aprèn a nedar i la importància que se li dóna a aquest fet es torna tot molt evident.

Un altre dels aspectes a comentar és això que jo convenientment dic ambientació i que engloba una mica tot el que es refereix a on passa la història a més de les sensacions que causa de forma general. En aquest llibre ens trobem dos llocs, l'illa i Nova Orleans. Les vacances a l'illa tenen un component gairebé oníric, allà és on per primera vegada l'Edna s'atreveix a pensar que la seva vida pot ser d'una altra manera i coincideix amb l'amor amb el Robert. Per a mi és en part una mica idíl·lic o il·lusori. Però quan torna a aquest Nova Orleans ple d'imposicions socials i de regles és quan veritablement ha de demostrar que pot aconseguir viure de la manera en la qual desitja. Per això sembla que al final acaba en el lloc adequat per concloure amb tot aquest procés.
D'alguna manera l'estil de l'autora, sense ser gens descriptiu a nivell de paisatges aconsegueix ficar-te suposo que a base de fixar-se en petits detalls, en aquests dos ambients.

Si hi ha algun personatge que cal comentar és sens dubte l'Edna. Recordo haver llegit fa poc una ressenya que deia que no podia empatitzar amb ella sobretot pel que fa als fills i que la trobava egoista i en part és comprensible. Algú que digui que només viu per ella mateixa i no vol haver de compartir amb ningú, per molt que al principi soni bonic o verdaderament ho sigui implica certa irresponsabilitat sobretot en la situació en què ella es troba. No obstant això, per molt que sigui lícit pensar així, m'agrada que la novel·la qüestioni tantes coses sobre el paper de la dona incloent la maternitat. La veritat és que és una protagonista que m'ha encantat conèixer i que porta tot el pes de la novel·la així que entenc que depèn molt de la teva relació amb ella que t'agradi o no aquesta novel·la.
A més d'ella encara els altres personatges en general són curiosos tot i que no siguin tan rellevant. El seu marit en un principi ens narra des del seu punt de vista com veu a l'Edna com la seva dona mostrant-se com un home molt tradicional però que deixa fer a la seva dona. En qualsevol cas és interessant com s'escandalitza al llarg de la novel·la però no fa absolutament res a part de preocupar-se pel que diran.
Potser encara que no sigui tan important a nivell de argumental em sembla interessant el personatge de la pianista per ser una dona tan diferent i semblar-me carismàtica, res més. De fet aquesta manera de guanyar independència a través de l'art em sembla molt interessant.

Resumint, i perdoneu que no sàpiga expressar-ho millor o amb més qualitat, és una novel·la que m'ha agradat molt més del que esperava. Si us agraden les novel·les psicològiques i basades en l'evolució dels personatges la veritat és que val molt la pena (i més si teniu interès en temes de feminisme). En qualsevol cas és una novel·la curta amb un estil simbòlic i que sap crear una ambientació curiosa.

El millor: l'ambientació, l'evolució del personatge.
El pitjor: potser se m'ha fet curta (encara que no és que li faltin pàgines però també per l'escriptura concisa de l'autora sembla que et quedes amb ganes de recrear-te en el que passa).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario