sábado, 17 de octubre de 2015

A través del sexo Libro II, Nayra Ginory (llibre)

Hola! I un altre llibre més al bloc.
Títol: A través del sexo Libro II
Autor/a: Nayra Ginory
Precedit de: A través del sexo Llibre I
Pàgines: 457
Format original: llibre (novel·la en línia)

T'agradarà si: t'agrada la novel·la eròtica i més concretament la homoeròtica (gais), tens ganes d'una lectura ràpida i que t'enganxi, et va agradar la part anterior.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa molt densa o profunda, no et ve de gust llegir escenes de sexe o no t'agraden les novel·les de gais per algun motiu.

Sinopsi
La relació entre el David i el Noah ha arribat a un punt mort i els dos decideixen seguir endavant per separat. El David sembla avançar i el Noah es proposa superar-lo i reprendre les regnes de la seva vida, però a l'anar descobrint noves facetes de si mateix amb altres homes descobrirà també que l'amor no es pot escapar a través del sexe?
Amb aquest segon lliurament conclou A través del sexo, saga imprescindible per als amants del gènere homoeròtic amb què Nayra Ginory ha conquistat milers de lectors a través de la xarxa. (sinopsi d'Edicions Babylon traduïda)

Opinió
Després de llegir els Assaigs que no són novel·la, que són densos no, el següent (que sí, que és culpa meva per fer-me la marató), necessitava alguna cosa que es llegís ràpid així que com tenia pendent aquesta segona part em vaig posar amb ella. La veritat és que ja fa un temps des que vaig llegir el primer llibre i encara que en general recordava bastant del que succeïa, i en general m'havia semblat que com entreteniment complia força bé, tenia ganes de llegir-ho però alhora temia que em passés el típic de quan llegeixes alguna cosa formada per més d'un llibre de forma interrompuda, que et costi entrar en el que t'estan explicant perquè ja no estàs en la història (o almenys a mi m'ha passat varia vegades). En aquest cas no he tingut el problema, la veritat és que encara que el llibre pequi de ser exagerat, de tenir un protagonista que li agrada lamentar-se (però bé, això també es pot gaudir depenent de com t'ho prenguis), té la virtut de crear un ambient de personatges, d'amics que en general s'agraeix bastant (sobretot si tenim en compte que les novel·les que se centren en el romanç solen pecar de tenir pocs personatges). Però en fi al que anem, a veure que surt avui d'aquesta ressenya.

La història segueix una mica l'estela i l'esquema de l'anterior llibre. El Noah segueix intentant oblidar al David a través d'una altra gent encara que per descomptat el noi ha madurat una mica. La relació entre el Noah i el David es va complicant de forma exagerada i aquí el meu problema és que el drama arriba de formes una mica pròpies de culebrot. I de fet la solució és molt de novel·la romàntica, l'esperàvem tots des el llibre 1 però tot el que passa per arribar al final i aquest no acaben de tenir molta lògica units. Dóna la sensació en tot moment que el destí vol que acabi d'aquesta manera i que ignora tota la resta. Així que si, no s'acaba de dissimular aquesta intenció tan clara que hi ha en que passi el que tots ens esperem, tot l'argument sembla anar en contra però com volem que passi, passa.
Tanmateix, el cas és que A través del sexo és un llibre que tot i que té un argument que es mou en relació a com vagi la parella del Noah i el David, és contradictori com allò interessant acostuma a estar més en el que passa fora d'això. Potser per això dóna la sensació de contradicció en el final i alhora la relació d'aquests dos es queda curta i a mig fer, perquè encara que tot sembli girar al voltant d'això l'acció sempre se situa fora d'ella.
Ho sé, no m'estic explicant així que sense aprofundir molt més en el tema la veritat és que aquest llibre es gaudeix molt més quan el Noah està amb els seus amics, quan es crea aquest ambient i per tant, quan el David està més com una figura omnipresent en la seva vida, però llunyana. És com si sabessis que passarà i una part de tu ho desitja però quan passa t'adones que en el fons gaudies més abans que arribés.

En qualsevol cas el que per mi més admiro de la novel·la, com no em canso de dir, és que inclogui tants personatges, en general força carismàtics i que es creïn relacions bastant creïbles entre ells. Per això passa el que en la majoria de novel·les amb personatges secundaris ben realitzats, que potser t'adones que haguessis preferit saber més d'ells i menys dels protagonistes. Dic això sobretot perquè la primera persona de la novel·la encara que per a mi és un bon format potser no acaba d'explotar tot el que es podria. Sobretot, per als curiosos, m'hagués encantat saber més que sentien Pablo i Samuel, però des d'un punt de vista més proper a ells (si, ja m'estic plantejant la novel·la des d'una perspectiva que canviés a cada capítol entre el Pablo i el Noah, què millor que tenir dues històries en una?).
Però en fi, no pensem més en el que no ha estat i centrem-nos en el que tenim. És una novel·la que si us agraden les històries d'amor i la homoeròtica en general dubto que no us enganxi i us la llegiu en no-res. I com em canso de repetir (digueu-me pesada, sé que ho sóc) perfecta si heu tingut una lectura molt densa o si esteu amb poques ganes de llegir i voleu alguna cosa addictiva (sempre tenint en compte que us agradi el gènere). Un dels recursos per a aquest dinamisme de l'autora és sens dubte la quantitat ingent de diàlegs en estil directe que té la novel·la. Tinc els meus prejudicis amb l'abundància de diàlegs, però la veritat és que funciona tant a nivell d'enganxar-te com per fer més creïbles les relacions de personatges així que no em queixo massa. Tot i així, no us preocupeu, quan arriba una escena de sexe hi ha una descripció més llarga del que és habitual, si és això un punt d'interès, és clar (encara que aviso en aquest segon volum tenim menys escenes de sexe, bastant d'acord amb el rumb que pren l'argument).

Els personatges són un punt d'interès del llibre i més que a nivell de construcció em refereixo a interacció. Per a mi és una mica diferent perquè si bé l'autora no crea bons personatges (en el sentit de crear models o universals) és bona dotant de sensació de realitat l'obra. Una de les coses que cal admirar és la capacitat que té de fer que es pugui creure real, que tot soni a quotidià i a possible. Enfront dels romanços més idealitzats o que fracassen en un intent de crear alguna cosa propera a la quotidianitat aquesta novel·la té per a mi aquesta virtut d'intentar "quotidianitzar-ho" tot.
Per això segueixo pensant que la relació entre el Pablo i el Noah és potser més interessant que la que té el segon amb el David. A veure, no em malinterpreteu, si no hagués amor el llibre perdria aquestes ganes de saber que passarà, però crec que té més mèrit aquesta relació ambigua de tots dos que l'allargada i tempestuosa relació amb el David.
Si que és cert que si et poses a analitzar els personatges en si pot ser que no en treguis molt. El Noah segueixo pensant que en ocasions és una mica “dramàtic”(tot el que li passa en fa un drama), que té motius, no dic que no, però hi ha moments en què, com em sol passar amb els personatges que es porten tan ràpidament per la passió em causen una mica de rebuig, però en aquest llibre acabes volent que pateixi gairebé és més interessant així (digueu-me sàdica, només ho sóc una mica). Això sí, en cap moment el Noah s'arriba fer pesat perquè els amics estan sempre aquí per treure-li la ximpleria de sobre.
Potser un personatge que m'ha defraudat una mica ha estat el Rafael, vull dir, des del moment en què te'l presenten no va acabar de convèncer i em va donar la sensació que no hi havia la intenció que realment ho coneguessis bé. Vull dir d'ell només m'ha arribat la sensació que és un noi amable i gairebé perfecte. I crec que és una oportunitat desaprofitada per crear un conflicte en el lector en relació al que passa amb el final.
Suposo que hauria de parlar d'una mica del David. És cert que és un personatge que en les poques línies que surt té carisma, però és cert que, com em sol passar, ho veiem des d'una perspectiva com la del Noah, que encara que en aquest llibre no sigui tan idealitzat segueix semblant-me un concepte més que un personatge. No dic que això sigui dolent, ajuda a conèixer al Noah, però és cert que fa que perdi humanitat el David.
Finalment parlar del Gabriel, és un dels personatges més curiosos dels dos llibres perquè tota aquesta autodestrucció fa que sigui atractiu tant al protagonista com a part al lector. És d'aquests que et quedes amb ganes de saber una mica més d'ell.

Resumint, si us agrada la novel·la romàntica i no us importa (o us agrada) l'homoeròtica, endavant crec que aquests dos llibres són una bona opció a més de ser molt fàcils i ràpids de llegir. No obstant això és cert que té alguns punts que m'ha fallat una mica o que es podrien haver polit o millorat. En qualsevol cas com a entreteniment per als amants del gènere està bé.

El millor: l'ambient de personatges que es crea, la sensació de realitat que dóna.
El pitjor: el final (sobretot en relació al que ha passat i com de precipitat és), algun detall convenient per al final.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario