jueves, 24 de septiembre de 2015

La guerra dels mons, H.G. Wells (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: La guerra dels mons
Títol original: The War of the Worlds
Autor/a: H. G. Wells
Altres llibres de l'autor/a: La màquina del temps, L'home invisible
Pàgines: 238
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: t'agrada la ciència ficció, vols una història en què passin moltes coses, no t'importa que l'únic que destaqui sigui el que passa o tens interès en invasions alienígenes que intenten ser tractades des d'un punt de vista més o menys realista.
Ni ho intentis si: no ets molt fan de la ciència ficció o de les novel·les basades en l'acció i en explorar una situació futurista.

Sinopsi
El dia de tots sants de 1938, quan va adaptar a la ràdio La guerra dels mons, de H. G. Wells, Orson Welles va fer creure a milions d’oients que la Terra havia estat envaïda pels marcians. El pànic va ser sensacional, tot i que, des de l’emissora, es va deixar perfectament clar de manera reiterada que es tractava d’un espai dramàtic, amanit fins i tot amb publicitat. Sens dubte, el talent de Welles va contribuir al realisme aterridor del programa, però, sense la capacitat narrativa i fabuladora d’H. G. Wells, difícilment s’hauria pogut atènyer un grau tan alt d’impacte. Cent anys després de la seva aparició, La guerra dels mons continua fascinant els lectors, fins i tot si els coneixements científics de l’època s’han distanciat extraordinàriament dels nostres. L’autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l’habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció—gènere en el qual va despuntar especialment—amb els relats d’aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana. (de l'edició de Quaderns crema)

Opinió
Aquesta és una novel·la que vaig comprar a una de les meves incursions a parades de llibres de segona mà amb ofertes d'uns quants per un preu reduït. En aquests casos em torno boja i compro gairebé qualsevol cosa que em soni o em cridi l'atenció. Aquest llibre en particular tenia curiositat pel seu estatus de clàssic de ciència ficció, per l'anècdota que la gent es va creure que succeïa de veritat quan ho narraven a la ràdio i, a més, havia vist una adaptació a pel·lícula que no m'havia agradat gaire però m'havia despertant el suficient interès per provar el format original. I què voleu que us digui el llibre m'ha semblat només acció i les ganes d'intentar jugar amb el què passaria si els extraterrestres ens envaïssin. Si teniu interès en la ciència ficció crec que no està malament que us ho llegiu com a curiositat, al cap i a la fi és una història curta que et pots llegir en un dia. Tot i així no crec que tingui molt més interès a part d'això.

La història segueix la invasió dels marcians a Anglaterra. I potser sigui aquest un dels punts de més importància del llibre tot el que passa a nivell argumental. Sincerament sóc de les que prefereixen que un llibre destaqui més estilísticament o a nivell de personatges però en aquest cas tot es basa en les accions de supervivència del protagonista que, potser per la sobreproducció que hi ha avui dia d'aquest tipus d'obres no crec que m'hagi causat cap tipus d'impacte.
Potser hi hagi algun tros que podria despertar una mica de tensió per la probable aparició dels extraterrestres, però que el protagonista sigui un xafarder que té ganes de presenciar tot el que passa i que tots els problemes que té siguin, majoritàriament, per la seva curiositat no ajuda a que sentis empatia. De veritat que el protagonista és d'aquesta gent que gaudeix de ser present en qualsevol situació fora del normal o perillosa.
Després tinc un gran problema amb el final: és totalment anticlimàtic. Em sembla una solució molt pobra a tot el conflicte sobretot tenint en compte que en tot moment es diu que els extraterrestres són molt intel·ligents, però com en la gran majoria de novel·les d'aquest tipus acaba passant que al final els humans acaben sent més intel·ligents per algun motiu desconegut. En qualsevol cas la cosa em frustra una mica i la solució que opta per resoldre el problema en aquest cas encara té cert fonament verídic (i històric si tenim en cuneta certs desplaçaments d'éssers humans alguns terrenys diferents i les conseqüències d'ells) però crec que s'exagera en el resultat de manera que tot es soluciona amb un deus ex machina que podria haver-se intentat resoldre amb una mica més de realisme si no hagués estat tan radical. A més d'això afegir cert retrobament també molt poc creïble.

L'estil és simple, directe i no para d'anar narrant acció després acció. Tot i això no he pogut evitar sentir-me avorrida per com l'única cosa que pot despertar interès és o la figuració de com serien aquests alienígenes o el que passarà i la veritat és que ni una cosa ni l'altra ha aconseguit captivar-me. Encara que val a dir que si us agraden les històries d'aventures on l'estil no sigui el més important potser aquesta novel·la us resulti més interessant que a mi. I al cap i a la fi us torno a repetir que és una novel·la molt curta que es pot llegir en poques hores així que no crec que hi hagi problemes en aquest sentit.

Un altre problema per a mi és la construcció dels marcians. No és que sigui dolenta del tot però segueixo pensant que hi ha enfocaments més intel·ligents per crear aliens. A part del típic de fer criatures horribles i que fan por només de mirar-les cal afegir que encara que s'intenta explorar una mica la seva civilització no es fa de forma molt profunda i només ens quedem amb detalls. Vull dir amb això que, per exemple, tenir el punt de vista dels marcians m'hagués semblat un gest interessant, saber més d'ells... Però tenint en compte que és un relat clàssic del tema suposo que podeu culpar aquest llibre de la visió estereotipada que ja hem vist mil i una vegades l'ésser humà defensant-se de l'amenaça externa (que gairebé podria ser qualsevol cosa) que sembla alhora que donar un toc d'alerta per avisar de la vulnerabilitat que s'acaba contradient per acabar dient que tot i així l'ésser humà segueix sent el millor. Seria interessant analitzar que se suposa que volen dir amb això les estereotipades històries de ciència ficció, si volen ser esperançadores, reforçar l'egocentrisme de l'ésser humà o simplement venen el final feliç perquè és el que tothom espera. En qualsevol cas La guerra dels mons, almenys adopta un to cap al final que no intenta tant ensenyar els homes en una llum positiva i en canvi vol ser una mena d'alerta. En aquest sentit crec que és més intel·ligent aquest enfocament de potser que el perill torni, que encara que pensem que ho controlem tot sempre hi ha alguna cosa superior a nosaltres (o potser que n'hi hagi). A més suposo que obre la possibilitat de crear un espai d'exploració com és l'espai exterior que sembla ser el nou territori de "desconegut" i “d'aventura" (en el sentit que l'espai, ara mateix, com un lloc on l'humà no té control, funciona millor que un bosc o una selva). Però en fi el més probable és que tampoc sigui tant l'impacte d'aquesta novel·la ja que tot i que sí que és cert que gaudeix de popularitat hi ha al gènere algunes més antigues (encara que parlo amb poc coneixement, ja us ho dic, encara que és curiós que Kepler fos un dels primers a escriure "ciència-ficció”).

I sense moltes ganes d'enrotllar-més també us he de comentar una mica els personatges que em semblen molt simples, sense cap tipus d'interès i pitjor encara, en alguns moments em van resultar una mica moralistes. Parlo sobretot del protagonista (segueixo sense recordar-me de com es diu) que ens narra la novel·la i que l'únic sobre el que sembla voler escriure és sobre els extraterrestres. D'acord, potser sigui pel format, que se suposa que ha escrit un llibre o una crònica de la seva experiència així que potser per això es basa en el més interessant a nivell històric per al món que es crea, però em falta humanitat. A més de desaprofitar aquest moment de desesperació que té un secundari queda totalment en l'oblit. De fet tot el tros en el que estan tancats em sembla totalment desaprofitat a nivell dramàtic o d'intentar desprendre desesperació que seria el mateix en aquestes circumstàncies.

Resumint, no és un llibre que hagi gaudit massa, a nivell d'història pot ser entretingut per a alguns i si us agrada la ciència-ficció us la recomano ni que sigui a nivell de curiositat, i tranquils, que es llegeix molt ràpid. Tot i així per mi té alguns errors imperdonables o que almenys a mi m'han molestat com la resolució del conflicte al final.

El millor: es llegeix ràpid, pot tenir el seu interès com a curiositat.
El pitjor: potser que la sobre-explotació del tema no jugui molt a favor seu, personatges, estil...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario