viernes, 25 de septiembre de 2015

Elogi de la follia, Erasme de Rotterdam (llibre)

Hola! Un altre llibre més.
Títol: Elogi de la follia
Títol original: Moriae Encomium, sive Stultitiae Laus
Autor/a: Erasme de Roterdam
Altres llibres de l'autor/a: Institutio principis christiani, Adagios
Pàgines: 208
Format original: llibre

T'agradarà si: tens interès en una obra satírica sobre la ignorància, t'agraden els assajos i tens interès en el Renaixement i en l'època.
Ni ho intentis si: no t'agrada o et costa llegir coses antigues (segle XVI, cal fer un esforç), no et ve de gust llegir una obra tipus assaig.

Sinopsi
Elogi de la Follia (seu laus stultitiae).Títol de la famosa sàtira que, l'any 1508, Desideri d’Erasme de Rotterdam (Geert Geertsz, 1467-1536), on el Príncep de l'humanisme va intentar enterrar el ridícul la ciència escolàstica medieval. Després d'haver-se presentat l'estil brillant de diàle gs de Luci, que, a causa del seu descobriment recent, havia despertat tantes imitacions a Alemanya i utilitzant la figura de "bogeria", ja utilitzat per la satírica Sebastian Brant (1458-1521) a La nau dels bojos, Erasme teixeix una gran paròdia del món contemporani. La Follia en persona arriba davant una gran Assemblea de totes les Nacions, les classes i les edats i anuncia el seu desig de lloança de si mateix ja perquè ningú no pensa en això, així doncs és la deessa al triomf dels quals tots contribuïm. Ella és la filla de Plutó, Déu de la riquesa i l'origen de totes les coses i la Joventut i demostra els seus mèrits cap a la humanitat a través de la llista de tots els presents i lloança en alguns d'ells, que altrament hauria de ser retret. D'aquesta manera mostra com la seva omnipotència apareix ja a les arrels de la vida, en l'amor, l’amistat, la guerra, l’art, etc. El clergat és un dels seus objectius en particular: la idolatria de Sants, la presumpció del clergat, la corrupció dels monjos, la vida de Crist i la seva digne representant a Roma... L'esplendor de la llengua, l'esperit del discurs, la gràcia de la sàtira i bagatge cultural va donar aquest treball un èxit immens, explica fàcilment per circumstàncies històriques i per a l'entorn a la qual es dirigia. Naturalment, l'obra, tot i voler ser universal, limitant, d'altra banda, l'Humanisme a l'horitzó restringit d'una polèmica contra l'església de Roma i per tant pertany més a la història de la religiositat que lluita per la història de l'humanisme veritable. És caracteritza el malentès que revela els enllaços entre l'Humanisme i el catolicisme romà. (d'una edició)

Opinió
Aquest és una d'aquelles obres que probablement per mi mateixa no m'haguessin cridat l'atenció. És a dir, Erasme de Rotterdam és un nom que queda molt llunyà i adonar-se que és del segle XVI i teòleg no convida massa a llegir les seves obres. És cert que és un nom que sona i que potser si teniu interès per la reforma i el luteranisme com predecessor del moviment pot ser que tingueu interès. Així que la meva predisposició era almenys de confusió. No tenia ni idea que nassos podia anar l'Elogi de la bogeria, en quinto estava escrit (encara que per sort m'havien dit que era, en part, una sàtira) així que el començament de la meva lectura va ser complicat però quan finalment vaig entendre quin era el to (encara que sigui ambigu i altament debatut) m'he trobat amb un llibre que recomanaria llegir a gairebé qualsevol que li agradi l'assaig i en aquest cas en particular parla sobre un conjunt de coses criticant l'estupidesa o lloant-la per ser la que ens porta la "felicitat". En qualsevol cas el punt de vista que adopta el llibre parlant des del punt de vista de l'estupidesa en primera persona ens condueix per un munt d'exemples que he gaudit molt i que de vegades fins i tot ha fet que m'hagi rigut bastant.

L'estil i més concretament el to en què està escrit és potser una de les grans característiques del text, per la seva ambigüitat en alguns moments que et farà qüestionar-te més d'una i més de dues vegades quina és la intenció del llibre, que t'està volent dir. En qualsevol cas, com bé diu el títol el llibre és un elogi de la bogeria fet per ella mateixa. La Follia o estupidesa estableix un discurs en la seva defensa de la seva utilitat en el món i el seu valor a través d'exemples i de passar per totes les capes de la societat sense deixar a ningú lliure, perquè l'estupidesa està en tot i afecta qualsevol que visqui. Per això, per ser la estupidesa qui ens parla podem prendre'ns per cert que ella fa el bé en la humanitat, que és gràcies a ella que hi ha felicitat, alegria, despreocupacions. Però òbviament aquesta narradora ens porta per exemples poc il·lustratius del seu bon fer i que per descomptat acaben sent una demostració de corrupció de la societat, de conductes poc recomanables, de tradicions estúpides i en una part força important és una càrrega contra els excessos de l'Església. Per això, encara que hi hagin coses que ens poden resultar llunyanes (hi ha cinc segles o més de distància, el rar seria que tot ens resultés actual) hi ha una bona part que ens podem trobar avui en dia i que a tots ens poden interessar, de veritat que sent tan curt segur que li trobeu alguna cosa, si us interessen aquest tipus de llibre, és clar.

Ja en qüestió de contingut he de dir que recordo particularment la noció de fe que podem deduir del llibre (o que jo dedueixo) com simplement caritat, deixar-se de butlles, d'adorar i no fer res i simplement seguir l'exemple de Jesús. Recordo particularment quan parla de com el poble adora més als sants que les pròpies figures principals del cristianisme.
Un altre tema que pot tocar més sensibilitats (jo inclosa) és el paper de les dones que es limita a dir d'elles que és òbvia la nostra simplicitat, sense més. En fi, com estic acostumada l'únic que puc fer és no fixar-me massa, perquè per descomptat si ens posem a veure el paper de les dones en un munt de clàssics en fi, no seria agradable. Encara que sens dubte els estudis de gèneres han de ser molt interessants (si sabés alguna cosa del tema comentaria més).
A més em va cridar molt l'atenció la crítica irònica contra els filòsofs o savis veritables. Els únics que l'estupidesa arremet de manera incessant i que alhora sembla que, per això, encara que per acostumar-se a la vida social o utilitària no serveixin massa, sàpiguen vèncer-la.

Resumint, i disculpeu el poc interessant que pot resultar aquesta reflexió (vull dir amb això que realment no em veig capacitada per parlar de l'obra) és un llibre que m'ha agradat molt més del que esperava i que si esteu disposats a llegir un assaig de tant en tant des d'un punt de vista "original" amb un to ambigu val molt la pena, de veritat. A més és un llibre que en un o dos dies es llegeix així que encara que pugui ser dens al principi no crec que sigui una lectura difícil.

El millor: el to ambigu, la crítica, l'humor, es deixa llegir força bé.
El pitjor: el tracte de les dones? (si és que em puc queixar d'una cosa així tenint en compte l'època), també, potser, el to ambigu us pugui molestar o fer-vos qüestionar coses (encara que per a mi és més una virtut que un defecte).


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario