miércoles, 23 de septiembre de 2015

El héroe de las eras, Brandon Sanderson (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: El héroe de las eras
Títol original: The hero of ages
Autor/a: Brandon Sanderson
Altres llibres de l'autor/a: Steelheart, Elantris
Pàgines: 768
Precedit de: L'imperi final, El pou de l'ascensió
Continuacions: Aliatge de llei (seqüela situada 500 anys després dels esdeveniments de la primera trilogia i que està previst que formi part d'una altra trilogia)
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://brandonsanderson.com/

T'agradarà si: et va agradar l'anterior, tens interès en que és el poder que ha alliberat Vin o et van intrigar els personatges o el món.
Ni ho intentis si: no t'agrada la novel·la fantàstica, no et van agradar les parts anteriors, els personatges no et van acabar de dir res o no del tot.

Sinopsi
Durant els últims mil anys han caigut les cendres i res floreix, els skaa han estat esclavitzats i han viscut sumits en una por inevitable. Durant mil anys, el Lord Legislador ha regnat amb un poder absolut gràcies al terror i a la omnipresent màgia de la «alomància».
El Kelsier, el Supervivent, l'únic que va aconseguir fugir dels Pous de Hathsin, troba a la Vin, una pobra noia skaa amb molta sort.
Els dos s'uneixen a la rebel·lió que els skaa intenten des de fa mil anys i que per fi aconsegueix acabar amb el Lord Legislador. Però matar aquest ha estat la part senzilla. El veritable desafiament serà sobreviure a les conseqüències de la seva caiguda. (d'una edició)

Opinió
Aquest és el tercer llibre de la saga que he anat llegint intercalada i que ha arribat un punt que ja no m'interessava el que passés. Vull dir amb això que amb aquesta saga he anat perdent l'interès progressivament, així que en part, el que no m'hagi agradat massa aquesta tercera part ha tingut bastant a veure amb la predisposició amb la que vaig arribar al llibre. Però tot i així aquest llibre gairebé li dóna un sentit nou a tota la saga i la veritat és que per a mi li treu una mica de sentit o fins i tot empitjora tota la saga. He llegit en molts llocs que el segon llibre és el que menys els agrada perquè perd en acció i que en aquest recupera el ritme veloç que caracteritzava tota la saga però des del meu punt de vista em quedo amb el primer. Tot i que és cert que a mi em sol passar en moltes sagues o trilogies que en general la presentació del món i personatges m'agrada però a mesura que passen els volums m'avorreixen així que torno a dir, que no m'hagi agradat aquesta última part pot tenir molt a veure amb el meu estat d'ànim (encara que suposo que això es pot dir amb tots els llibres).

L'objectiu d'aquest llibre és salvar el món. Sí, cada vegada sembla que els herois d'aquests llibres hagin d'enfrontar-se a catàstrofes majors. En qualsevol cas després de cert succés del segon llibre les coses es compliquen i no sembla haver-hi cap solució possible. La sensació que m'ha donat el llibre és una mica la dels anteriors que saps que passarà x (salvar el món, treure del tron al Lord Legislador o encarregar-se de les tropes que assetgen la ciutat) però fins que s'arriba a la resolució del conflicte et posen un munt d'accions que no acaben d'interessar-te del tot.
Que voleu que us digui en aquest cas aquí sembla que el protagonisme es reparteix en tres parts. La dels suposats protagonistes la Vin i l'Eland buscant les reserves que ha deixat cert personatge, la de l'Spook amb els seus intents de ser un heroi i els problemes de fe del Sazed.
Parlant de la primera semblaria ser la més rellevant a nivell argumental i lamentablement segueix sense importar massa el que li passés a tots dos i sembla que l'únic que podien fer era preocupar-se pel futur. Vull dir que no hi ha cap interès en els personatges o el seu desenvolupament així que l'únic que pot interessar-te és saber que nassos faran per salvar el món i derrotar la Ruïna així que el fet que les revelacions avancin de forma molt lenta només produeix tedi i que tot el que facin ells sigui completament inútil. D'acord, potser no sigui tant així, però entre que tot el llibre es passa discutint que pot estar passant i que la relació entre la Vin i l'Eland em segueix sense convèncer.
L'Spook té una trama típica de l'antiheroi que és covard, poc hàbil que creix fins a aconseguir ser el seu ideal i bé, fins a cert punt es podria salvar si no fos perquè surt una mica del no-res i té un element que per a mi hagués funcionat molt millor si hagués pres una altra direcció o s'hagués desenvolupat més. Amb això em refereixo a la participació de cert personatge amb l'Spook que el fa actuar de certa manera. Crec que si no s'hagués optat per un enfocament posat en fer-lo més heroi hagués funcionat millor, si no s'hagués adonat de certa cosa i els altres personatges que estaven amb ell l'haguessin seguit com a líder tot hagués anat millor. Una altra opció, sinó, hagués estat simplement desenvolupar una mica més el personatge.
Un altre punt que no m'agrada és l'intent de posar un interès romàntic. Si no se't dóna bé fer relacions entre personatges no cal que ho forcis tant. I és que si hi ha alguna cosa que se li dóna malament a l'autor és precisament això: fer que em cregui alguna de les relacions entre personatges. No dic que siguin dolents personatges en si (tampoc m'interessen molt, però he vist coses pitjors) el problema és que entre ells no hi ha res.
La pèrdua de fe del Sazed és potser el que acaba sent el principal de l'argument. He de dir que aquest és un personatge que des del principi m'interessava més que els protagonistes però en aquest llibre m'adono que realment no era jo, l'autor el té probablement com el seu favorit perquè realment sembla que al final i tot el que ha passat tenia intenció d'arribar a això.
En qualsevol cas crec que tot pren un caire massa religiós. Sobretot quan arriba al final i passa certa cosa que em sembla una mica fora de lloc, sense sentit a més d'idealista. De fet tot el conflicte entre Ruïna i Preservació em sembla poc interessant per com acaba per fer que els personatges no siguin "dolents" sinó que tinguin una excusa per ser-ho. A més a això cal afegir aquest final que confirma la meva opinió: l'Eland és un personatge que no fa res des del primer llibre fins al final. I la Vin tampoc aconsegueix ser tan rellevant com se suposa que hauria de ser. A això afegir-li a on arriba el Sazed que sembla donar un altre nou punt de vista a tota la saga que sembla voler arribar a aquest moment que per mi és decebedor.

L'estil segueix sense destacar massa. En aquesta ocasió m'ha donat la impressió que els capítols eren més curts que en anteriors llibres i que quan es canviava de personatge en què es centrava també ho feia el capítol. A més d'això he de comentar una cosa que se'm va passar en els dos anteriors i que almenys és curiosos, tots els capítols comencen amb un text que tracta sobre alguna cosa del món en què viuen i en tots és molt curiós que fins al final no saps qui l'ha escrit. Em sembla una estratègia ben usada per intrigar al lector sobre qui pot haver-ho escrit.

Ja passant als personatges segueixo dient que no em diuen absolutament res. Vull tornar a repetir que l'Eland és un personatge totalment innecessari de principi a fi. De veritat, se li vol donar un paper important durant tota la història i estic convençuda que tot hagués funcionat perfectament si el substitueixes per qualsevol altra persona i el que és pitjor, que potser hauria estat més entretingut. Se suposa que es desenvolupa per ser un millor rei i que ara el veiem més segur de si mateix i més capaç però per a mi segueix sent un personatge gairebé sense personalitat del qual només ens diuen d'ell que és bona persona i que ara se suposa que ha aconseguit ser un líder capaç. En aquest llibre la Vin, amb la qual encara que no em convencia tenia mantenia una relació més neutral, ha passat a ser molt poc rellevant. Em feia la sensació que l'autor s'havia cansat dels seus protagonistes i que gairebé ja des del principi no tenia interès en ells, només els fa servir per explicar la història no per crear personatges en si.
Amb el Sazed com dic és una mica diferent perquè potser en aquest tercer llibre és l'únic amb el que hi ha un esforç de caracterització, pot ser que mal fet perquè es repeteix fins a la sacietat que està en crisi de fe, però almenys podem saber alguna cosa d'ell. En qualsevol cas encara que no m'agradi que acabi fent que la trilogia sencera sembli una peregrinació religiosa no deixa de ser, potser, el personatge més carismàtic.
L'Spook no m'ha convençut perquè encara que l'autor ha intentat donar-li més protagonisme no ha aconseguit com podria haver-me fet empatitzar amb ell. I el personatge que millor em queia, el Breeze, no té cap rellevància en aquest tercer llibre la qual cosa és bastant decebedora.

Resumint, malauradament el llibre m'ha defraudat bastant encara que crec que té bastant a veure que la meva predisposició amb ell no era molt bona i no estava massa lectora. Tot i així segueix sent una saga que no m'ha convençut del tot principalment pels personatges.

El millor: en general crec que alguns els pot entretenir.
El pitjor: personatges, final


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario