jueves, 13 de agosto de 2015

Ritos Iguales, Terry Prattchet (llibre)

Nou llibre de Terry Prattchet al blog!
Títol: Ritos iguals
Títol original: Equal rites
Autor/a: Terry Prattchet
Altres llibres de l'autor/a: La saga de Mundodisco a la qual pertany el llibre és Les bruixes (aquest és el tercer en ordre de publicació)
Pàgines: 272
Continuacions: Brujerías, Brujas de viaje, Lores y Damas, Mascarada, Carpe Jugulum (de la saga de les bruixes)
Format original: llibre

T'agradarà si: t'agrada l'estil de Pratchett, el seu sentit de l'humor, vols un llibre ràpid de llegir, amb acció, vols saber més sobre el Mundodisco.
Ni ho intentis si: no t'acaben d'agradar les històries que no es prenen seriosament, no t'agrada, d'haver-lo provat, l'estil de l'autor.

Sinopsi
Un mag moribund cedeix el seu bastó -i per tant el seu poder- a l'Eskarina, un nadó que, segons els rituals admesos, no pot ser mag sinó bruixa. Amb el temps, el ritu de inciciació es completa amb un aprenentatge més formal a la Universitat Invisible, inefable centre d'estudis esotèrics, on el mag Simón fa gala dels seus increïbles poders. Junts, l'Eskarina i el Simón hauran de fer front a una invasió d'estranyes criatures que amenacen amb destruir el Mundodisco... (d'una edició).

Opinió
Fa temps des que vaig llegir un llibre del Mundodisco. La veritat és que vaig quedar molt contenta amb els dos primers llibres de la saga de Rincenwind i sabia que tard o d'hora tornaria al món tan curiós que ha creat l'autor. No obstant això, a causa de la magnitud de la saga és una mica complicat decidir quin serà el següent llibre que llegiràs, per aquest motiu, encara que no tingui gaire sentit o lògica, jo he seguit l'ordre de publicació i crec que continuaré així. En aquest cas m'he trobat amb un llibre que per a mi és una mica més fluix que els anteriors i que potser no recomanaria per entrar en la saga. Tot i així és un llibre de ràpida lectura i amb un personatge que val la pena conèixer.

Una cosa interessant per a mi en el llibre és que més que centrar-se en les aventures dels personatges (que també ho fa) serveix més per ampliar la riquesa cultural de Mundodisco trobant-nos amb els conflictes entre mags i bruixes, com es menyspreen mútuament a més de presentar-nos algunes de les curioses habilitats de les bruixes. He de destacar la “cabezología2” màgia de nivell per descomptat. A més tots els problemes amb les escombres també són dignes de menció sent causa d'algunes de les escenes més divertides.
Després hi ha tot l'intent d'explicar com funciona la màgia que li dóna un toc més místic a la història i que és una mica estrany i jo, disculpeu que sigui així, no li he acabat de prestar massa atenció (em quedo en el paper de oient de les classes, és molt interessant però ningú ho entén).

A nivell argumental tampoc passa massa i segueix les aventures de l'Esk descobrint els seus poders màgics. Gairebé sembla una excusa com deia abans per parlar de les "normes" del món que una altra cosa així que encara que es llegeix rapidíssim tampoc ha arribat a dir massa ni a interessar-me molt.
Crec que no vaig acabar d'entrar en tot el que explicava perquè la lectura l'he hagut de fer una mica a trossos però tot i així com en els altres llibres del Mundodisco que he llegit l'entreteniment no decau i si no és pel que passa és gràcies a la forma que està escrit.

El que em porta a parlar una mica de l'estil de l'autor. L'humor que impregna de tant en tant les pàgines dels seus llibres és un dels trets més destacables d'aquests llibres. En general el que he llegit no es pren a si mateix de debò i això sempre és d'agrair en un llibre. Potser és cert que de vegades algunes de les paròdies que fa costin de detectar per no conèixer el referent però tot i així sempre té algun tros on les barbaritats (o no tant, perquè de vegades són només exageracions) et faran treure algun somriure.

Dels personatges he de dir que si bé l'Esk no ha acabat de dir-me massa, la Yaya Ceravieja és potser el pilar fonamental del llibre i pel qual val la pena llegir el llibre. D'acord, exagero, però de veritat que m'he divertit molt amb el personatge, el seu pragmatisme, les seves cartes amb algunes faltes d'ortografia (res, dos o tres...) i la seva incultura en general coberta pel seu aire que es crea ella mateixa perquè els altres la respectin... De veritat que val la pena.

Resumint, i perdoneu que estigui poc centrada, sigui curta, no tingui ganes de fer res, etc (estic vaga, ja se sap, això va i ve), és un llibre de la saga del Mundodisco que és entretingut però que potser no recomanaria a qui s'iniciï amb la mateixa i pot ser que m'hagi agradat una mica menys que els dos primers del Rincewind.

El millor: l'humor, l'estil fresc i entretingut.
El pitjor: potser no he acabat d'entrar del tot en el que m'explicava.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario