sábado, 1 de agosto de 2015

No, thank you!!, Parade (visual novel)

¡Nova visual novel al blog!
Títol: No, thank you!!
Significat del títol: No, gràcies!!
Estudi: Parade
Format original: visual novel
Adaptacions: se suposa que és una ova.
Extensió aproximada: 10-30 hores (mig)
Idioma: anglès
Contingut Sexual: sí, molt i tot yaoi

T'agradarà si: t'agrada el yaoi (en aquest cas sexe homosexual masculí), vols una història amb dosis de comèdia i drama.
Ni ho intentis si: no suportes el yaoi, vols alguna cosa amb un ambient completament lleuger i no massa seriós.

Sinopsi
El protagonista d'aquesta història va salvar de ser atropellat a un altre i després de l'impacte va perdre la seva memòria. Sense saber ni la seva edat ni el seu nom l'home a qui ha salvat el contractarà perquè treballi de cambrer. Allà coneixerà més gent i el que al principi semblarà un ambient distès i agradable es revelarà com una agència de detectius il·legal.
El desmemoriat protagonista, al qual batejaran com Haru, amb el seu caràcter despreocupat i alegre coneixerà més a fons als seus companys de treball i les seves motivacions alhora que coneixem més de qui és aquest misteriós protagonista.

Opinió
Aquesta és la primera visual novel yaoi (gais) que llicencia la companyia Mangagamer en anglès per cobrir nous públics ja que des de les publicacions d'Enzai i Absolute Obedience el gènere yaoi no havia estat traduït de forma oficial en el món de les visual novels. El cas és que només per ser yaoi em cridava l'atenció, però després de llegir crítiques que el posaven bastant bé i el que és més que tingués un disseny més bara (se suposa que és atractiu per a homes i defuig els nois més estilitzats típics del yaoi per dona) del que és habitual, també la famosa funció de poder treure el pèl del cos o posar-lo, a més que el protagonista fos el seme també em va semblar curiós.
Les meves expectatives eren bastant altes perquè els comentaris tipus "fins i tot si no ets fan del yaoi et pot agradar" sempre és una cosa que crida l'atenció perquè sembla que no només està dirigit al públic boig pel yaoi. Potser per això el que m'he trobat no ha arribat a complir del tot. No dic que sigui dolenta, perquè no, té moltes coses que m'han agradat però sempre em donava la sensació que tot podia haver-se desenvolupat millor, que donava per més o anava molt ràpid. No sé si sóc l'única, però se m'ha fet molt curta, els finals tenien molta emoció però s'acabava en dues línies. Però suposo que això era en part intencionat perquè un dels conceptes amb què treballa la història és precisament allò efímer amb la idea que el Haru no podrà estar sempre al bar.

Passant a l'estructura i l'argument he de dir que recomano a tothom llegir-ho en l'ordre recomanat. Depenent del lloc et recomanessin que llegeixis Hiroyuki - Maki - Kouichi - Ryu o et diran que intercanviïs l'ordre del Maki i el Kouichi. Per al meu gust i com ho he llegit jo considero que si vols llegir començant per menys informació a més sobre el que passa a més és millor la primera variació. També he de dir que llegir la ruta del Hiroyuki des de la ignorància de certes coses em sembla més agradable.
Una cosa que haig de dir a nivell d'estructura és que d'alguna manera alhora que progressa es van resolent conflictes de forma diferent i vas destapant més coses del que està passant al bar exactament així que és més satisfactori l'ordre indicat per això. No obstant això també és cert que si us dóna la bogeria de llegir totes les línies de la visual novel per aconseguir el 100% (que en aquest cas crec jo que és el 99% perquè encara que et canviï la pantalla d'inici no arriba mai al 100 % si algú sap com fer-ho o si hi ha alguna escena extra que compti) cansa molt i que en general totes les rutes tenen molt text ja llegit anteriorment que et tocarà passar i potser et descol·loqui una mica amb el que està passant.
Ja passant a les rutes (que sembla que això serà més llarg del que hauria) us les descric una mica.
Hiroyuki. Potser aquesta és la més típica del que esperes en una història d'aquest tipus, amb més amor i sobretot més innocència. Aquesta és l'única que entraria en l'habitual d'enamorar al noi que toqui a la ruta. Tot i així ja deixa traslluir al final que no tot és tan normal i per l'impacte del final (per ser la primera vegada) té un gust agredolç (com tota la història que ja us dic que encara que al principi és més alegre es va revelant bastant fosca). En qualsevol cas potser un defecte de la visual novel és precisament la sensació de repetició que hi ha als finals ja que després de veure les tres variacions en la primera ruta ja podem imaginar que els altres no seran molt diferents, tot i així he de reconèixer que les rutes saben diferenciar entre elles i donar tocs que diferencien a cadascú.
Maki. Encara que soni molt estrany, o almenys a mi m'ho sembli aquesta és una de les relacions que més m'he cregut i que més m'ha fet sentir. És estrany perquè el personatge gairebé no diu res (i jo em pregunto si el sou del seiyuu seria baix perquè realment no té molt de mèrit...) però tota aquesta possible indiferència té quelcom atraient i aquest final és tan adorable (oh, ha sortit el meu costat més de fangirl). Després d'acabar la visual novel em vaig quedar pensant com era d'estrany que el Maki, que no té res que en un principi m'hagués agradat ni de personalitat ni d'aparença hagi resultat un dels meus preferits. He de dir que m'agrada com el sexe es torna gairebé com l'expressió dels sentiments de tots dos (encara que digui això no espereu trobar amor, o no d'una forma explícita). Aquesta ruta, això sí, té molt més sentit si ja saps certa informació i no és per tant la teva primera ruta.
Kouichi. Aquesta ruta té més pes a nivell de revelació de l'argument i del "misteri" que té la visual novel. I en aquesta part he quedat satisfeta però la relació que s'estableix entre el Haru i el Kouichi és el que no m'ha acabat de convèncer i no pel que li ha passat a una altra gent que tenia problemes morals amb la diferència d'edat i certes insinuacions. No, el meu problema és més bàsic i és que simplement el personatge del Kouichi no acaba de dir-me res, és alegre per fora però amb una vida arruïnada per dins que li ha fet prendre mesures desesperades i obsessionar-se per cert assumpte, però crec que això últim està molt millor tractat en la ruta del Ryu i que la del Kouichi només té importància a nivell de descobrir que està passant realment al sotano però que la relació del Kouichi i el Haru acaba caient en un segon pla i per això potser m'hagi resultat pobre en aquest apartat.
Ryu. Aquest és potser el drama més ben portat. Realment les circumstàncies del Ryu em semblen un punt d'interès en la història (no podré escoltar igual el clar de lluna, no, suposo que exagero), i alhora encara que en la relació entre el Haru i el Ryu a mi m'hagués agradat una mica més de desenvolupament (si ho accepto, potser en totes les rutes volia una mica més d'amor, sé que la història no busca això, però mira, jo estic acostumada a emparellar gent) crec que tota la idea dels tiquets i l'ambigüitat de les intencions del Ryu amb Haru estan ben tractades. El meu problema bàsic amb tota la visual novel és que se'm fa curta i tots els finals de les rutes són massa oberts. Pot ser que soni exagerat però potser amb dues línies més la història m'hagués resultat més completa.

A més de la rutes és interessant el desenvolupament dels casos que es donen al llarg del joc. És curiós com en un principi sembla que prengui una forma més episòdica resolent casos un a un i posi alhora en situació amb l'ambient del joc, com si t'advertís que al món no és tot de color de rosa. No, thank you! Crea un ambient una mica lúgubre i en general aposta per ser realista, o almenys crua. No intenta endolcir el drama i tampoc l'exagera.

Pel que fa a qüestions d'estil he de dir que les escenes de sexe són d'obligada menció. El cas és que a l'escriptor o escriptora (ara no recordo) li van dir que volien que s'acostessin una mica al que són les escenes de sexe en el eroge tradicional (descrits per un noi que ho fa amb una noia) i no sé molt bé que va entendre però suposo que es refereixen a com el eroge sempre fa molt èmfasi en descriure el que pot sentir la noia o com l'està tractant amb cura o com creu que ara ja no li fa mal (parlar d'escenes en eroges tradicionals sempre és el mateix) i aquí sorprenentment són escenes que estan més o menys ben escrites. Sí, per a sorpresa del gènere humà els eroges (encara que aquest cas sigui yaoi) poden tenir escenes eròtiques ben escrites. Potser no entengueu massa la meva emoció en dir això però després de trobar estereotip rere estereotip, verges que deixen de ser-ho i que no els fa mal per amor, anar al yaoi i trobar escenes de sexe que són crucials per al desenvolupament de la relació és gairebé emocionant. En aquesta visual novel les escenes de sexe són essencials, són una forma de comunicació i de connexió i és en elles que els personatges es comprenen. D'acord, també n'hi ha alguna que és pur fanservice (com tots tenen escena amb yukata perquè el yukata és sexy...) i també tenen un altre detall que no em convenç però que es pugui dir que la història d'aquesta visual novel no funciona sense escenes de sexe és més del que es podria dir en molts eroges que només les posen per “exigències del guió”.
No obstant això hi ha alguna cosa en la manera que estan escrites que despista una mica: les classes d'anatomia. Amb això em refereixo al fet que et descriuen punt per punt parts del cos masculí que potser ni coneixies i de vegades gairebé sembla que els pensaments d'Haru siguin tipus llibre de text. Entenc que qui escrivia no tenia experiència (i probablement fos dona) i volia documentar-se, però de la documentació a escriure hi ha un pas i se suposa que ens pots mostrar el teu coneixement de manera que s'integri en l'escena i no com si fos una enciclopèdia de com donar plaer a un home... Tanmateix hi ha certes pràctiques curioses en la visual novel que mai havia sentit i m'ha agradat conèixer.

A nivell d'aspectes gràfics està bé sense més (hi ha gent que es queixa de l'escassetat de cgs que no siguin sexuals però no és una cosa que em molesti) i la música és pobra en quantitat però té un tema instrumental agradable (el de la pantalla d'inici) i un opening que us deixo que no està malament però no em convenç del tot.

A part de tot aquest rotllo que us he deixat anar també volia parlar-vos del Haru crec que com a protagonista m'ha encantat per la seva manera de ser tan despreocupada i d'adaptar-se tot el que li vingui. No és un personatge que es lamenti, és una mica fred però alhora li queda una mica d'humanitat i en general em sembla un bon protagonista que a més és seme (oh déu meu, novetat en el panorama, no, suposo que tant no).

Resumint, i no sé perquè m'enrotllo tant amb una història que no és tan llarga, crec que és una visual novel que intenta ser pretensiosa sense passar-se, no vol ser una història yaoi típica i té alguns tocs innovadors, de fet tot el que presenta m'agrada però aquesta sensació de que podria haver donat per més, que podria haver tingut més desenvolupament ha arruïnat una mica l'experiència. Tot i així a trets generals és una història que es llegeix rapidíssim i que en general es gaudeix i fins i tot crec que és una història que aquells que no siguin fans del yaoi poden gaudir (això sí almenys has de suportar escenes de sexe gai).

El millor: és una bona història, els personatges són carismàtics, les escenes de sexe estan ben escrites.
El pitjor: que em dóna la sensació que podria haver estat una mica millor, la sensació que s'ha quedat curt.

Fins aquí el meu avorriment.

PD: he de dir que les opcions de No, thank you!! que porten el títol encara que són innovadores em semblen que tenen poca lògica. Una mica com passava amb els missatges de text de Steins;Gate no acabes de saber a què et conduirà si el prems o no ho fas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario