jueves, 20 de agosto de 2015

El imperio final, Brandon Sanderson (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: El Imperio final
Títol original: The final Empire
Autor/a: Brandon Sanderson
Altres llibres de l'autor/a: Steelheart, Elantris
Pàgines: 688
Precedit de: Aleación de ley (crec que només passa en el mateix món)
Continuacions: El pozo de la ascensión, El héroe de las eras
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://brandonsanderson.com/

T'agradarà si: t'agrada la fantasia èpica, vols alguna cosa amb molta acció, intrigues polítiques, t'agrada la fantasia en general.
Ni ho intentis si: no ets molt fan del gènere fantàstic relacionat amb trames polítiques, vols alguna cosa amb molts personatges protagonistes o busques una novel·la de personatges.

Sinopsi
Durant mil anys han caigut cendres i res floreix. Durant mil anys els skaa han estat esclavitzats i viuen sumits en una por inevitable. Durant mil anys el Lord Legislador reina amb un poder absolut gràcies al terror, als seus poders i a la seva immortalitat. L'ajuden els «obligadors» i els «inquisidors», al costat de la poderosa màgia de l'«alomancia». Però els nobles han tingut sovint tracte sexual amb joves skaa i, encara que la llei ho prohibeix, alguns dels seus bastards han sobreviscut i heretat els poders alomàntics: són els «nascuts de la boira» (mistborns). Ara, el Kelsier, el «supervivent», l'únic que ha aconseguit fugir dels Pous de Hathsin, ha trobat a la Vin, una pobra noia skaa amb molta sort. Potser els dos units a la rebel·lió que els skaa intenten des de fa mil anys puguin canviar el món i l'atroç dominació del Lord Legislador. (traduït d'una edició)

Opinió
Aquest és un llibre i sobretot un autor que està per tot arreu o almenys en el món blocaire en general l'he vist força i normalment amb molt bones crítiques així que com sempre veient això ha estat suficient per llegir-lo i formar-me la meva opinió. Si em pregunteu perquè vaig escollir aquest llibre i no altres de l'autor és simplement que això de "nascuts de la boira" em sonava bé, ho sé, no és un gran criteri, però d'alguna manera havia de triar un llibre per començar per l'autor i una trilogia acabada no semblava mala idea i almenys aquest llibre no ha estat malament. Les meves expectatives eren una mica neutres perquè d'una banda si m'hagués de fiar del criteri de molta gent semblava que hagués de posar el llibre com una obra mestra, però per l'altra sent èpica fantàstica un gènere que encara que m'agrada, moltes vegades se'm fa pesat no sabia que m'anava a trobar exactament. En aquest cas El imperio final ha estat un llibre que sorprenentment m'ha enganxat bastant, que en general ha estat entretingut i m'ha deixat amb ganes de seguir llegint les seves continuacions.

L'estil de l'autor és poc descriptiu a excepció de les escenes d'acció. Potser això una mica estrany que ho digui així però sent un llibre que crea un món nou el que és normal en el gènere és recrear-se en algun detall que altre (o almenys la influència Tolkien sol fer que hi hagi un amor a la descripció). Però en aquest cas l'autor no presenta el món a través de la descripció i normalment recorre a diàlegs, a converses que ens informen sobre tots els punts que hem de conèixer sobre la societat creada. I encara que no és un mal recurs crec que no està del tot ben aprofitat i acaba caient en diàlegs una mica forçats i tot i així, encara que sembla que l'autor vulgui donar-te a conèixer el món a través dels personatges a mi m'ha donat la sensació que no he acabat d'entrar en l'univers que presenta.
L'altre problema per a mi és potser que es basa en pocs personatges (aquí li podeu donar la culpa a Martin, és una mala influència i ara la meva ment creu que per conèixer un món nou és molt millor tenir molts punts de vista). D'acord, ja no demano un munt de personatges però que es basi en dos principalment i que la resta quedin generalment com si fossin representants més que persones no ajuda a donar riquesa al món.
I en canvi el que em sorprèn és que l'autor atura la narració quan hi ha acció de pel mig i et descriu bastant l'ús dels poders. Perquè sí, si alguna cosa ha estat ben retratada en l'ambientació és la "alomància" o com cremant diferents metalls els personatges guanyen habilitats especials. És un poder interessant i que potser és un pel "diferent" i en general l'autor fa que et donin ganes de tenir-lo que per mi és el bàsic en un poder, que almenys causi interès en el lector (encara que sí, sempre hi ha el poder que encara que és interessant té alguna part negativa que fa que et pensis si valdria la pena, però el que vull dir és que almenys causi alguna reacció). Però encara que sembla que l'autor li dóna molta importància als diferents metalls al meu parer crec que podria haver invertit tot el detalls dels poders en construcció del món o fer que em resultés més creïble. També tinc un problema amb els metalls del "temps" vull dir em sembla una mica gastat per haver-los de posar a més per a mi fa servir massa o gasta moltes pàgines en els metalls d'empènyer i estirar quan em semblen de més interès els mentals, que sí, que donen molta acció els altres dos, però manipular a tothom em semblava millor (encara que suposo que contra altres nascuts de la boira no es podien fer servir i per això llueixen menys, jo m'entenc).

La història en si té prou acció i en general a mi m'ha enganxat bastant. En aquest primer lliurament segueix una línia molt clara i no se surt de la mateixa en el sentit que tot el llibre són els personatges perseguint un objectiu i el llibre avança cap a ell. El cas és que jo sabia el que anava a passar per la meva habilitat de trobar spoilers sobretot sense voler i bé, tampoc et portes massa sorpresa a nivell argumental o almenys no en allò principal. És cert que hi ha certa mort que pretén ser impactant però crec que quan va succeir em va deixar una mica freda perquè ja hi havia cert aire de tragèdia en el personatge i perquè tampoc crec que estigui massa explotat el personatge en si.
Després hi ha la relació amorosa que sense ser una meravella almenys m'ha entretingut, tot i així crec que tampoc té la profunditat que hauria de tenir però en fi l'autor ho intenta, no ho aconsegueix del tot però almenys no avorreix. A això cal afegir-li que en general no m'acaba de convèncer com a mostra algunes idees de conflicte en els personatges sense que aquestes arribin a quallar. Vull dir amb això que t'has de creure que els personatges estan mantenint un conflicte moral amb sí mateixos però més que sentir-ho simplement ho llegeixes en unes línies i ràpidament es va a una altra cosa, o aquesta és la meva impressió.
Fins i tot amb tots aquests defectes arriba l final i al meu parer es presenta un futur interessant per desenvolupar. De la forma com acaba podries no llegir més i quedar-te satisfet però el fet que la història no acabi en aquest punts és precisament el que et fa sentir curiositat i voler llegir-ne més.

Els personatges com ja haureu intuït pel que s'ha dit abans no m'han acabat de dir gaire. Si algú destaca és la Vin per ser el nostre punt de vista en el sentit en què com ella anem descobrir el món, els poders, una nova realitat i per això se'ns fa més fàcil guiar-nos pel que fa ella. Tot i això, encara que en cap moment (bé potser certa escena amb llàgrimes una mica forçada) m'ha resultat antipàtica la veritat és que el seu creixement de desconfiada a més amistosa m'ha semblat que va massa ràpid. També que el "talent natural" és una excusa massa usada per tot el que fa. I encara que en general és agradable no ha arribat a ser del tot carismàtica.
Després estaria el Kelsier que encara està bé m'agrada més com a llegenda que com a personatge. Crec que encara que de vegades el veiem des d'una perspectiva més propera per a mi no m'ha arribat del tot i m'ha faltat humanitat per la seva part perquè acabés d'arribar-me com a personatge. Prometia més que la Vin per com el veiem somrient en l'exterior, pel seu carisma per arrossegar a la gent i tot i així per estar patint, però al final per a mi no ha arribat a dir-me gaire.
També volia comentar el Sazed per aquest grup de persones que es dediquen a recuperar històries, religions i records en general. Em va recordar al final de Fahrenheit 451 i crec que no és una mala idea en aquest món (al llibre esmentat va ser el que va fer que el llibre tingués un final per a mi massa optimista en consonància a l'estil del llibre en general). I com recuperadors de cultura em sembla una idea interessant.

Resumint, és una lectura que ha estat força bé a nivell d'entreteniment i que mentre estava en el procés ho he passat força bé. No obstant això una vegada acabada no he pogut evitar veure que a part d'enganxar no crec que hagi aconseguit molt o que sigui especialment memorable. No està malament, vull seguir amb la trilogia per curiositat però poc més.

El millor: es llegeix molt ràpid, té bastant acció, els personatges són agradables.
El pitjor: els personatges no arriben a ser memorables, em falta ambientació, alguns detalls en general.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario