domingo, 2 de agosto de 2015

El codi da Vinci, Dan Brown

Nou llibre al blog!
Títol: El codi da Vinci
Títol original: The da Vinci Code
Autor/a: Donen Brown
Altres llibres de l'autor/a: Conspiració
Pàgines: 492
Precedit de: Àngels i dimonis (no cal llegir-lo prèviament)
Continuacions: El símbol perdut, Inferno
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://www.danbrown.com/

T'agradarà si: vols un llibre fàcil de llegir, t'agraden les teories conspiratives relacionades amb el món de l'art, t'agrada aprendre curiositats culturals juntament amb teories rebuscades.
Ni ho intentis si: no t'agraden les històries d'acció amb moltes casualitats, les històries amb endevinalles.

Sinopsi
Robert Langdon, un professor de simbologia religiosa de la Universitat de Harvard que és de visita a Paris, rep una trucada inquietant a mitjanit a l'hotel. Algú li comunica que un vell curador del Louvre ha estat assassinat a dins del museu i que s'ha trobat una xifra misteriosa al costat del cadàver. Quan el professor Langdon, assistit per una brillant criptògrafa francesa, Sophie Neveu, intenta treure l'entrellat d'aquest misteri, descobreix amb estupor tota una serie de pistes amagades en les obres de Da Vinci, unes pistes ben visibles per a tothom però enginyosament amagades pel pintor (fragment d'una edició de l'editorial Empúries)

Opinió
Fa molt temps vaig veure la pel·lícula que van fer d'aquest llibre, però la veritat és que no recordo gairebé res sobre el que succeïa en ella, però el cas és que El codi da Vinci és d'aquests best-sellers que la majoria ens sona d'alguna cosa, potser no en sabem gaire, però almenys ens sona i jo per simple curiositat, per saber perquè havia agradat tant em vaig disposar a llegir-lo. D'acord, és cert que no tenia moltes expectatives perquè em semblava la típica pel·lícula d'acció dolenta on resolen el gran misteri relacionat amb diverses conspiracions històriques que agraden tant fet llibre. A més a això afegir-li el típic protagonista que té una relació superficial amb una noia diferent en cada entrega i un munt de casualitats de pel mig, endevinalles que es resolen fàcilment (de vegades ells massa ràpid, de vegades massa evidents) tot a favor de benestar dels protagonistes perquè no els passi res.
I sí, això m'he trobat i el que és pitjor, que el llibre s'ho pren seriosament i es creu intel·ligent.

D'acord, m'he passat una mica, de fet no crec que tingués tantes idees preconcebudes abans de llegir el llibre, però si que és cert que és un llibre que no m'ha agradat i que em sembla tan simple, amb uns girs argumentals efectistes tan evidents, amb unes ganes de buscar teories conspiradores per tot arreu...
Sí, suposo que el llibre té les seves parts bones si ens basem en l'estil cal dir que el que pretén ho aconsegueix: entretenir i donar uns coneixements d'algunes coses curioses. I sí, és un llibre que fàcilment pot enganxar (si no ets algú com jo que la novel·la d'aventures típica li cansa bastant i més si es vol fer la intel·lectual). L'acció no s'atura, les endevinalles se succeeixen les unes a les altres, els protagonistes els hi passa de tot (i saps que se'n sortiran sense una rascada perquè és impossible que els hi passi res greu) i fins a cert punt suposo que pot entretenir a més d'anar canviant l'acció en alguns capítols parlant d'ells i altres dels "dolents".
I suposo que de les coses curioses que aprens algunes són interessants, però està escrit d'una manera que sembla que el protagonista sigui una enciclopèdia amb potes o simplement serveixi com a font de saber. Una cosa és ensenyar mentre entretens que suposo que si és el que cerques està bé, però si hi ha dades que no t'entren sense calçador, deixa-ho estar, digue'ns que el Louvre és gran, no cal que ens diguis quants quilòmetres mesura. Per això crea diàlegs que són bastant inversemblants però que suposo que són passables si el que vols és tenir curiositats (encara que està clar que hi ha diverses coses que cal agafar amb pinces, per favor que ningú se'ns posi a buscar el Grial seguint el que posa el llibre, gràcies).

Ja passant a l'argument en si he de dir que és totalment típic. Tenim una estructura de resoldre el següent endevinalla per avançar i mentrestant posem una persecució perquè oh quina emoció que desperta en nosaltres, quina tensió... A nivell argumental se suposa que hi ha un gir molt inesperat que oh la ironia m'ho venia a venir des que vaig conèixer el personatge que el causa perquè casualment és el típic gir argumental de qualsevol pel·lícula d'acció. És cert que l'autor almenys intenta despistar una mica però no és suficient per amagar que és un truc molt poc pensat.
L'altre problema que li trobo al llibre són les endevinalles. Sóc jo l'única que trobava la majoria evidents i si n'hi havia algun que no veia molt clar en canvi ells la veien de seguida? No sé si és per fer que el lector se senti intel·ligent, però trobar un text que no s'entén de bones a primeres tenint en compte que té alguna relació amb una societat a la qual va pertànyer Leonardo da Vinci no és el més lògic utilitzar cert estri sense més? Vull dir em va semblar molt obvi perquè els personatges estiguessin una estona amb l'assumpte. Fins i tot l'últim endevinalla de paraula de cinc lletres m'ho vaig poder imaginar bastant abans que ells. No sé, em sento intel·ligent o alguna cosa, visca...

El més greu de tot el llibre per a mi és com revisa un munt de teories conspiradores i oh totes són mig certes en l'univers d'El codi da Vinci, que no dic que aquest tipus de teories no siguin interessants o més aviat entretingudes, però prendre's seriosament o almenys que no hi hagi gairebé sentit de l'humor és el que el fa tan dolent. Em poses el mateix llibre amb un protagonista que es mofi una mica de tot i és entreteniment dolent, però saps que està sent conscient del que és i no està intentant convèncer que és molt "profund o intel·lectual" perquè oh, mira quantes curiositats que sé (que no nego que l'autor s'hagi documentat, però prendre-ho tot tan seriosament).
A més hi ha un paràgraf que és ja on vaig perdre la poca fe que em quedava en el llibre: quan comença a parlar de conspiracions en les pel·lícules disney (sabeu això típic que en el Rei Lleó en les estrelles hi ha una escena on posa SEX doncs coses de aquest tipus, de fet aquesta surt). Vull dir, està bé, pot ser més o menys cert o no però no posar una mica d'humor o de relativitzar la veritat d'aquest tipus de coses... El pitjor de tot és que de tant en tant el llibre sembla reconèixer que hi ha algunes coses que només són per a aquells que busquin conspiracions, però només una petita part de tota una explicació que és bastant inversemblant però de la qual no et diu que en dubtis. No demano tant, només volia que es prengués amb una mica més d'humor la versemblança de tot el que parla...

Els personatges és gairebé millor no comentar-los. El Robert Langdom és el típic personatge mig heroi que es fica en un merder sense saber-ho, però que en el fons li agrada viure aventures i lligar-se a la primera noia que vegi. El millor de tot és com sembla que la claustrofòbia sigui un intent d'humanitzar-lo, de fer-lo una mica menys perfecte i per això s'esmenta diverses vegades però sense que tingui cap tipus de rellevància i el que és pitjor que a més és força purità perquè clar és el típic home blanc, americà, que té un pel idealitzada Europa i que a més això de parlar del sexe amb naturalitat no ho concep massa i això de tenir una relació amb la noia que està tampoc, només alguna carícia, no ens passéssim. La relació entre el Robert i la Sophie està mancada de desenvolupament, d'interès i d'absolutament tot. La Sophie encara que tingui més importància en l'argument en el fons no deixa de ser una d'aquestes dones de pel·lícula d'acció que estan per ajudar al protagonista i donar-li un toc de feminitat a l'assumpte. Una mica com un gerro amb flors (d'acord, m'he passat una miqueta).

Resumint, sé que he estat bastant dura en la ressenya, però suposo que si voleu entreteniment i no us importa o us agraden els típics tòpics de pel·lícula d'acció endavant, us pot agradar el llibre i gaudir-lo. Ara bé no us fixeu gaire ni en la complexitat de l'argument, ni en alguna casualitat que va bé als protagonistes, ni en els personatges sense personalitat, ni en l'abús de teories conspiradores i el rastre nul de l'humor que podria solucionar el llibre. En qualsevol cas, si simplement voleu passar pàgines i no us molesta massa la qualitat si us entreté endavant. Heu d'entendre que amb aquest tipus de novel·la em surten les crítiques més destructives i que per exemple amb les novel·les romàntiques els hi permeto més coses encara que tampoc tinguin molta qualitat, així que potser si us agrada la novel·la d'aventures i de suspens a vosaltres us agradi més .

El millor: entreté.
El pitjor: argument, personatges, estil, el to.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario