domingo, 16 de agosto de 2015

Cheonsaeng Yeonbun, Yeo Ho-Kyoung i Kim Su-jin (manhwa)

Nou mahnwa al blog!
Títol: Cheonsaeng Yeonbun
Significat del títol: Ànimes Bessones
Extensió: 51 capítols
Format original: mahnwa
Autor original: Yeo Ho-Kyoung (història) Kim Su-jin (dibuix)
Altres obres de l'autor/a: Papa is a bride? (Kim su-jin)

T'agradarà si: t'agraden les històries romàntiques d'embolics, on les relacions triguen a donar-se, busques alguna cosa curta i amb un ritme ràpid.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa amb un gran desenvolupament de personatges i de l'amor, no t'acaben d'agradar les històries en què tot va molt ràpid.

Sinopsi
La Ji-woo vol hererdar la companyia del seu avi, però, aquest, per ser dona i perquè la vol protegir no ho vol permetre i vol casar-la amb el Kang Min-woo. La Ji-woo es nega i farà l'impossible per aconseguir que li deixi dirigir empresa.

Opinió
Aquest és un mahnwa que probablement vaig descobrir tafanejant entre pàgines de mangues en línia (molts dels mangues en general que llegeixo acabo descobrint-los així) i encara que no he llegit molt de procedència coreana si que és cert que tenia pinta d'entretingut i sent shojo doncs li vaig donar una oportunitat (perquè sí, de tant en tant em dóna per consumir shojo com si no hi hagués demà pel lleugers que acostumen a ser). En aquest cas en concret vaig començar a llegir-lo fa força temps però la traducció es va anar allargant i encara que ja estava acabat al seu país d'origen he acabat esperant bastant per conèixer el final (per molt obvi que fos). En qualsevol cas és una comèdia romàntica poc realista, amb molts embolics i si vols alguna cosa ràpida de llegir, que no aprofundeixi massa i sigui tot acció crec que és una bona opció.

L'estil del mahnwa és dinàmic amb totes les forces, passen moltes coses, les pàgines passen volant però això també pot ser una cosa negativa per al què vagi amb expectatives de trobar coses més profundes o on els personatges evolucionin i siguin humans, d'acord, no val per això. Simplement és un mahnwa que pretén entretenir, enganxa i almenys encara que els personatges no siguin massa especials si que cauen bé dins del seu estereotip.
El dibuix en si és almenys agradable a la vista (i és a color, una cosa curiosa). Tot i així és cert que de tant en tant l'anatomia dels cossos era un pel deforme o estranya. També em sembla curiós l'ús, pot ser excessiu, de fons darrere dels personatges amb flors idealitzant el que diu algú o el seu efecte sobre algú. És cert que li dóna un toc d'exageració que de vegades pot resultar còmic però potser es podria haver explotat més aquesta comicitat perquè la història destaqués una mica més.

La història en si és per a mi un cúmul de situacions poc realistes plenes de malentesos i d'acció en general que almenys supleixen les queixes que puguis tenir davant del que passa per la seva exageració. Així que si no esperes massa i busques pur entreteniment està bé.
Potser hagués estat més interessant si certa identitat que és malentesa per la protagonista fos menys òbvia pel lector. O pot ser que haver fet més dubtós amb qui s'anava a quedar la protagonista fent més interessant el triangle amorós... Tot i així no em queixo massa per com l'acció no decau, és una història en què els protagonistes triguen a quedar-se junts (quelcom que personalment gaudeixo més) i bé és una història típica que almenys entreté, no espereu més.
Potser es desaprofiti una mica la trama de la rebel·lió contra l'avi i s'acabi optant per usar el "destí" perquè sempre ens agrada que les relacions tinguin un component de predestinació, del nostre amor no podia no ser... L'únic que podria salvar el mahnwa encara que no s'usi del tot és com la relació de quan eren amics d'infància no és del tot habitual. Normalment, encara que es portin malament sempre hi ha un toc d'amor fins i tot en la infància i encara que aquí podria haver-lo per part d'un hi ha un altre que per descomptat no en sentia.
Fins i tot el final és allò més tòpic que pots esperar en una història d'aquest tipus. Bé, només amb dir-vos que és un romanç podeu imaginar quin és el final estrella.

Una cosa que almenys dóna un toc de personalitat al manga a part de l'haver de passar-se per home que en el fons és força habitual és el lloc on es desenvolupa l'acció. Primer tenim un seminari per al treball la qual cosa no és habitual (encara que cal reconèixer que dóna peu a coses poc creïbles) i després el lloc de treball. Sempre està bé llegir còmics que s'escapin una mica de l'edat de l'institut.

Els personatges almenys són entretinguts i en cap moment m'han arribat a molestar massa. La Ji-woo és una noia temperamental que sap el que vol i és ambiciosa, ara bé també és cert que els seus canvis d'humor radicals, la seva obcecació només en sí mateixa podrien fer-se poc agradable. No obstant això, com en general la seva actitud més forta i enfadada em semblava divertida no hi ha hagut problemes per a mi. El Kang Min-woo (gran) és el típic protagonista masculí que té tot allò bo, que és agradable, bona persona, atractiu, intel·ligent (el dia que trobi a un noi de shojo que no sigui atractiu físicament faig una festa, a si el Takeo, però no compta). El Kang Min-woo (petit) potser tenia més potencial, vull dir encara que sabés el que anava a passar el noi em queia força bé i de fet tot això de qüestionar-se la sexualitat crec que podria haver donat per a més ja no tant ell que almenys acaba tenint una postura més valenta sinó en l'altre.

Resumint, és un mahnwa del qual si només esperes entreteniment no està malament, és una comèdia romàntica amb embolics que serveix per matar una tarda, res més. A la mínima que pugeu les expectatives no us agradarà i si no us agrada el gènere oblideu aquest títol, no crec que hi hagi res per a vosaltres.

El millor: es llegeix molt ràpid, els personatges són agradables.
El pitjor: la història no destaca en res i és típica a més no poder.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario