domingo, 5 de julio de 2015

Un monstruo viene a verme, Patrick Ness (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Un monstruo viene a verme
Autor/a: Patrick Ness inspirat en una idea de Siobhan Dowd
Altres llibres de l'autor/a: La trilogia del caos errant. (Patrick Ness), El misteri de la sínia de Londres (Siobhan Dowd)
Pàgines: 237
Format original: llibre (o la idea esmentada abans)
Adaptacions: pel·lícula (de pròxima aparició)
Enllaços d'interès: http://patrickness.com/

T'agradarà si: vols alguna cosa dramàtic, curt, un conte metafòric, busques una mica curt, per llegir en un dia.
Ni ho intentis si: vols alguna cosa amb molta acció o molt dens, no t'agraden els "contes" o no et ve de gust llegir drama.

Sinopsi

Una història emocionant i extraordinària sobre un nen, la seva mare malalta i el monstre que ve a visitar-lo. Set minuts després de la mitjanit, el Conor desperta i es troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre que ell esperava, el del malson que té gairebé totes les nits des que la seva mare va començar el dificultós i inacabable tractament. Aquest monstre és diferent i busca la cosa més perillosa: la veritat. (Traduït d'una edició en castellà).

Opinió

Un monstruo viene a verme és un llibre que fa un temps (no massa) corria per tots els blogs de literatura juvenil. Tothom semblava encantar-li el llibre i parlava molt bé sobre ell. Entre tanta lloança el que vaig poder extreure va ser que era una història curta i dramàtica amb alguna metàfora. El cas és que fa temps que vaig pensar en llegir-lo però no m'animava, però al enfrontar-me a ell tenia una mica de por de trobar-me amb un llibre que tingués moralines fàcils i un drama estereotipat. I sí, en algun moment m'ha donat aquesta sensació, però com a conte metafòric per tractar com superar el dolor i enfrontar-se a la veritat, no està malament.

La història és simple, intenta reduir l'argument a allò vital per donar el seu missatge que adorna amb metàfores. Bàsicament part del monstre apareixent a la vida del Conor perquè es pugui enfrontar al que està passant amb la seva vida. I potser la millor idea que té la història és possiblement reivindicar el poder de les històries, no és res de nou però a tots els que llegim ens agrada, de tant en tant, que ens recordin per què fer-ho, suposo. Aquesta manera d'ensenyar amb històries ens porta a la conclusió que la moral no és clara i tampoc la veritat, que els éssers humans són complexos i que pensaments contraris poden coincidir en la teva ment sense que això sigui culpa teva. Una cosa que acabarà per portar al missatge final de la història.
Tot i així, encara que no està malament del tot segueix una estructura molt lògica per transmetre el seu missatge i perquè el protagonista pugui reconciliar-se amb si mateix, no m'acaba d'agradar que la història mateixa crea expectatives per saber com és la veritat del Conor. El llibre no vol ser sorprenent, però, la manera com tracta aquest punt de la veritat sembla que t'estigui preparant alguna cosa més del que ofereix la qual cosa pot causar decepció en alguns.
No és el meu cas exactament, el meu problema suposo que ha estat la distància amb la que he llegit la història. Suposo que el format conte (encara que sigui una mica llarg per la forma d'explicar-ho a mi m'ho sembla) i la intenció moralitzant (encara que pugui estar d'acord em cansa que et donin instruccions de vida i valors) feia que no pogués ficar-me en tot el drama i tampoc m'interessés gaire.

L'estil és com he dit el que acaba de donar-li a vegades l'aspecte de conte. A més és una història molt fàcil de llegir que et permetrà acabar-la en una tarda. Tot i això no puc dir que t'enganxi, o almenys no ha estat així en el meu cas, que encara que volia saber amb quin to anava a decidir finalitzar la història, o més aviat quin era el sentit últim que li donava a tot el conte, l'acció en si no és massa interessant.

Una cosa que em sembla interessant en el llibre és la figura del monstre. No és que sigui res de nou, però el tracte que li dóna al monstre com consciència em sembla que és un dels encerts del llibre. També que deixi obert el dubte que és exactament el monstre molt d'acord amb tot el missatge del llibre de les veritats relatives o contradictòries.
El Conor em flaquejava una mica com a nen-adolescent. En ocasions veiem el costat més adolescent del Conor bastant ben explotat quan té aquests "atacs" i aquestes ganes que algú li faci cas, però en d'altres no m'ha acabat de convèncer com a personatge d'aquesta edat.

Resumint, és un conte llarg que es pot llegir en poc temps i que entenc que hagi agradat pel drama i el missatge que té. Tot i així, em semblen una mica simples i fàcils perquè m'hagi arribat a convèncer. Si voleu una història curta amb metàfores i no us importen les històries que sembla que només volen donar un missatge, endavant, us agradarà.

El millor: es llegeix ràpid, la figura del monstre no està malament.
El pitjor: no em sembla especial, sé que ho oblidaré fàcilment, el missatge i com està plantejat em cansava.

Fins aquí el meu avorriment.



No hay comentarios:

Publicar un comentario