miércoles, 1 de julio de 2015

Take me there, Susane Colasanti (llibre)

Nou llibre al blog!
Títol: Take me there
Autor/a: Susane Colasanti
Altres llibres de l'autor/a: El novio de mi mejor amiga, When it happens
Pàgines: 290
Format original: llibre
Idioma: inglés
Enllaços d'interès: http://www.susanecolasanti.com/

T'agradarà si: t'agraden les històries senzilles, no t'importa un llenguatge informal, vols alguna cosa juvenil i poc complexa.
Ni ho intentis si: et ve de gust una cosa molt profunda, no t'agraden massa les novel·les sense massa acció.

Sinopsi

La Rhiannon acaba d'experimentar com la seva parella la deixa sense cap motiu, la Nicole ha deixat a la seva perquè no sent el que hauria de sentir i el James s'està adonant que li molesta que la Rhiannon, de la qual porta sent el seu millor amic des de fa temps, pugui ser conquerida per un altre noi.
En una setmana la vida dels tres amics canviarà sense remei.

Opinió

No sé perquè em vaig decidir per aquest llibre. O sigui, sí, ho sé, el vaig triar aleatòriament i tenia uns quants de l'autora perquè és famosa (més o menys, tampoc gaire) i jo tenia la idea de trobar en els seus llibres un amor senzill i no massa memorable. El cas és que les meves expectatives eren baixes, només volia un llibre fàcil de llegir sense més, però la meva sorpresa ha estat que ni el poc que esperava s'ha complert. D'acord, potser també sigui per la concepció que tenia del llibre abans de llegir-lo, que m'anava a trobar una novel·la amorosa, però el que m'he trobat ha estat un intent de drama juvenil tan mal fet, avorrit i exagera... Pot ser que no sigui tant, però d'un llibre que només esperava entreteniment m'ha aportat avorriment i una història insulsa (i molt mal explicada).

La història comença fatal, una noia lamentant-se perquè l'ha deixat la parella. Vull dir, no coneixes de res a un personatge i que la teva primera impressió sigui el seu estat lamentable perquè ha trencat una relació que no tenim ni idea de com era no crec que sigui la millor idea perquè em caigui simpàtica o m'interessi el que m'expliques. Sobretot tenint en compte que no prendre la direcció de «l'oblidaré» opta per el "si us plau torna amb mi" que és força molest (i encara ho és més quan no tenint ni idea de com era la relació prèvia).
No sabia molt bé on volia anar a parar tot això quan de sobte em canvien el tipus de punt de vista a l'amiga, la Nicole, que curiosament acaba tenint la línia argumental més important en l'argument (o almenys se suposa que la més impactant). El cas és que ens trobem amb una noia que ha deixat la parella per un impuls i perquè bàsicament està mig atreta per un professor. Anem a veure, els dubtes d'aquesta noia em semblen ximples però aguantables, el problema de la Nicole tenia una fàcil solució, però fins i tot això podria ser acceptable per com quedava anul·lada per tot el que li passava. El problema suposo que radica en com porta tot això l'autora, primer t'ho intenta fer passar com a misteri (en el meu cas no ho era tant, al principi em pensava que era una mena de somni i cap al final m'ho vaig imaginar), i només al final t'intenta donar la "gran sorpresa" sobre el que estava passant ignorant l'intent d'emocionar i deixant escapar aquest enfocament més emocional que hauria donat molt més que el de la sorpresa (crec jo, potser m'equivoqui). A més que porta a un final precipitat, potser massa per a mi, encara que el seu format sigui prou original i m'agradi.
L'altra línia argumental, el sortir de la "friendzone" (eren amics i un comença a sentir alguna cosa més) crec que tampoc està explotada del tot per interessar. Diguem que era l'amor més interessant del llibre i no està gens aprofitat, no sé, queda relegat a un segon lloc tapat per una venjança ridícula i un drama exagerat i mal portat.

No obstant això, encara que la història és dolenta, el que perd sens dubte al llibre és l'estil. A qui se li ocorre escriure des de tres perspectives diferents per explicar exactament el mateix amb matisos gens interessants en els tres punts de vista? Dic jo, que la gràcia de fer servir més d'un punt de vista és que m'expliquis coses diferents o que m'expliquis el mateix però que em cregui que és una altra persona i que ha valgut la pena el canvi de narrador. I no tenir la sensació que estàs llegint el mateix tres vegades avançant a passos de tortuga cap al desenllaç.
Com deia abans el final em sembla una part ben ideada estilísticament, potser m'hagi passant que és original, però si que és cert que és un recurs bo per acabar sense dir-ho explícitament però deixant prou perquè el lector tingui una idea clara. El meu problema amb el final està més en què és poc desenvolupat tot el que porta fins a ell.

Els personatges tampoc han ajudat a tot això. Cap dels tres principals em semblen dignes d'esment, de veritat que tots els personatges m'eren generalment indiferents i de tant en tant fins i tot em cansaven. Com comentava abans La Rhiannon és la pesada que vol tornar amb la parella, té una faceta d'ordre compulsiu que tampoc s'explora molt i un nom impronunciable, res més d'interès. La Nicole és una noia que es fa en part la distant però està trencada per dins, però no arribem a conèixer molt d'ella, tenim estereotips per tot arreu, i el pitjor de tot una decisió sense sentit que es resol ràpidament perquè l'autora ho desitjava així a més de donar una explicació estúpida a l'obsessió que tenia amb el professor. El noi no estava malament, però no deixava de tenir tan poca personalitat que només em resultava el típic noi amable, però no molt popular (d'acord, aquest se suposa que si ho és, però diguem que es pot substituir per no ser considerat per la protagonista) però que és intel·ligent i bona persona. És d'aquests personatges que són un estereotip, pensats ja com aquest i per tant sembla que l'autora ni vulgui que el pensis allunyat de la idea de l'estereotip (d'acord, m'he passat una mica).

Resumint, el llibre no em sembla digne de ser llegit (d'acord, em podeu ignorar, si teniu temps llibre i no teniu res millor que fer, endavant, jo no us ho impediré). El cas és que l'estil està mal portat, la història té poca substància però fuig de ser entretinguda i els personatges tampoc ho arreglen.

El millor: no és molt llarg, diria que entreté però ni això.
El pitjor: en general el llibre està mal plantejat tan a nivell estilístic i com per aprofitar la història.

Fins aquí el meu avorriment.


Pd: crec que altres llibres de l'autora estan millor considerats que aquest. No sé si li donaré una altra oportunitat, però potser entremig entre dos llibres densos puc intentar-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario