miércoles, 8 de julio de 2015

Rubber, Quentin Dupieux (pel·lícula)

La millor pel·lícula que veuràs sobre una roda assessina.
Gran frase promocional.
Hola! Nova pel·lícula al bloc.
Títol: Rubber
Títol original: La roda
Director/a: Quentin Dupieux
Repartiment: Stephen Spinella, Jack Plotnick, Wings Hauser, Roxane Mesquida, Ethan Cohn, Charley Koontz, Daniel Quinn, Devin Brochu, David Bowe, Remy Thorne
Música: Sébastien Akchoté, Gaspard Augé, Quentin Dupieux
Altres pel·lícules del director/a: Réalité, Wrong Cops
Durada: 78 min.
Any: 2010
Format original: pel·lícula

T'agradarà si: vols alguna cosa surrealista, no t'importa el gore, vols una història que no es prengui seriosament a si mateixa, jugui amb el límit que es pot explicar en una pel·lícula
Ni ho intentis si: no suportes les coses estranyes ni el gore, vols alguna cosa convencional.

Sinopsi

Quan el Robert, un pneumàtic inanimat, descobreix els seus destructius poders telepàtics, aviat posa el seu punt de mira en una ciutat, i, en particular, en una misteriosa dona que es converteix en la seva obsessió. (FILMAFFINITY)

Opinió

No m'acaba d'agradar la sinopsi que us he posat després del visionat d'aquesta pel·lícula. Jo més aviat us ho resumiria en: va d'una roda assassina. Sí, tan surrealista com sona. Òbviament amb aquesta premissa no et pots prendre molt seriosament la pel·lícula, o almenys jo no puc fer-ho. No obstant això, crec que la gràcia està en precisament això, si no et prens seriosament la pel·lícula i entres en el joc del director la pel·lícula es gaudeix molt. No hi ha cap raó que expliqui el que passa, però totes les pel·lícules tenen algun element que no té explicació (per als que no sapigueu a que faig referència us recomano veure si més no la primera escena de la pel·lícula, val molt la pena). En qualsevol cas encara que finalment m'hagi agradat bastant (i encara segueixo flipant per això) al principi quan me la van recomanar no sabia molt bé d'esperar, així que entenc que us faci por i si no us ve de gust una cosa estranya i que reconeix la seva condició en ella mateixa, ignoreu la pel·lícula pel vostre bé.

La primera escena de la pel·lícula dóna el to en què anirà la pel·lícula. A part del cotxe tirant cadires, que almenys capta l'atenció de l'espectador. notant ja que aquesta pel·lícula que estàs veient no és del tot normal, el monòleg sobre l'element sense explicació que apareix en totes les pel·lícules com deia és una declaració d'intencions brutal, però el que més m'agrada de la pel·lícula és el que ve a continuació, el repartiment de prismàtics per als supòsits espectadors de la pel·lícula.
D'acord, ho accepto, a mi si se'm posa "meta-cinema" em tenen mig guanyada o interessada, però el tracte que li donen als espectadors em sembla molt interessant. Encara que també és cert que dóna peu després a una escena una mica fastigosa com tantes altres que no són massa del meu grat i entenc que a molts, per ser gore us repel·leixin. No obstant això, deixant enrere tot allò desagradable de la cinta juga tant amb el seu sense sentit que al final acabes gaudint-ho acaba sent intel·ligent gairebé sense voler-ho. Tot el joc de realitat o cinema dóna escenes molt bones i com l'espectador participa de la pel·lícula simplement m'encanta.
El final també em sembla una escena digna de menció per com resultava irònic veure cert "exèrcit" a punt de conquerir aquest lloc molt relacionat amb el cinema.

Fins i tot amb tot això he de dir que la pel·lícula no agradarà a molts i encara que a mi en general em va entretenir i fins i tot em va divertir molt, entenc que si no entres en el to de la pel·lícula i en la bogeria general d'aquesta pot esdevenir una tortura de pel·lícula, perquè no trobaràs un argument seriós, ni res on agafar-te si el que vols és valorar la pel·lícula a nivell d'història. Per això la meva recomanació és no prendre seriosament la pel·lícula, en el millor sentit possible crec que m'agrada quan les obres no es presenten com una cosa solemne o transcendental i siguin capaces de dir-te "no em prenguis seriosament i ho passarem bé".

Quelcom que també haig de comentar és que hi havia en la música un tema en particular molt alegre en contraposició al que estava passant cap al principi que crea una escena de la roda movent-se bastant curiosa. De fet, tots els plànols que involucraven la roda desplaçant em van semblar interessants com retrat del "personatge". Al principi em vaig preguntar si la pel·lícula anava a donar una mica de personalitat a aquest objecte inanimat però no va ser el cas (és una cosa que com a idea m'hagués cridat l'atenció), però alhora si que veiem uns patrons de conducta (que acaben sent més risibles que una altra cosa, matar a tothom excepte a certa persona...). Una cosa que em vaig qüestionar en el visionat era si l'"atracció" que apareix tenia algun motiu més que fer evolucionar l'argument, a nivell de construcció del personatge de la roda no acaba de configurar res. Però suposo que en aquest cas és donar voltes a una cosa de poca importància.

Resumint, és una pel·lícula que sorprenentment he gaudit molt. Tot el "meta-cinema" que té, com es pren molt poc seriosament a si mateixa però arribant a ser brillant per moments i com he arribat a ficar-me en el seu panorama absurd ha fet que em vegi capaç d'afrontar altres pel·lícules menys convencionals o revisar algunes que en el seu moment no vaig acabar d'entrar-hi.

El millor: com n'és d'absurda, tot el cinema dins de cinema, com m'ha divertit en general.
El pitjor: el gore pot ser que sobri una mica o que no agradi, òbviament no és una pel·lícula per a tothom.

Fins aquí el meu avorriment.


* Meta-cinema. D'acord, no existeix la paraula, però veritat que tothom parla de metaliteratura (o llibres que dins d'ells hi ha consciència que ho són, trenquen la quarta paret, aquest tipus de coses), doncs crec que no hi ha problema que en una ressenya que no llegirà gairebé ningú m'inventi paraules (sí, potser si que és un problema, però tinc aquesta mala costum de posar prefixos per crear paraules que no existeixen...)

2 comentarios:

  1. Genial! Crec (i corregeix-me si m'equivoco) que en el seu dia te la vaig recomanar i no se ben bé si em vas dir que la tenies en llista o potser no. Anyway, Rubber es una d'aquelles pelis que recomeno moltíssim a qui em diu que està fart del cinema convencional i, artisticament, aprecia aspectes tan originals com el surrealisme o el cinema experimental.

    Si t'ha agradat Rubber la següent a la llista es Wrong (que no l'has ficat a altres pelis de l'autor), ojo no confondre amb Wrong Cops, que va ser la que va fer poc després.

    Wrong juga també amb els conceptes del surrealisme escenogràfic tot i que potser s'aferra a un argument una miiiica més plausible. Fes-li un cop d'ull i veuràs com disfrutaràs una bona estona també.

    Sens dubte el treball de Dupieux més reconeixible per la societat es el seu mitic Flat Beat, personatge protagonista d'un bon grapat d'anuncis de la marca Levi's que van veure la llum fa dècada i mitja i que ja en aquella època demostraven l'amor de Dupieux (sota l'àlies artistic de Mr. Oizo) pel surrealisme. Pel Youtube rutllen tots els anuncis i inclús el primer concepte del nino que Dupieux va utilitzar al videoclip d'una de les cançons prèvies a Flat Beat: M-Seq.

    Bona entrada, segueix aixi i ànims!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, gràcies per recomenar-la. No tenia ni idea dels treballs del director així que em quedo amb tota aquesta informació interessant del teu comentari.
      No tenia ni idea tampoc dels anuncis així que gràcies per passar-te i comentar-me tot això.
      Vagi bé :)

      Eliminar