martes, 21 de julio de 2015

Perduda, Gillian Flynn (llibre)

Hola! Nou llibre al bloc.
Títol: Perduda
Títol original: Gone Girl
Autor/a: Gillian Flynn
Altres llibres de l'autor/a: Ferides obertes, Dark Places
Pàgines: 555
Format original: llibre
Adaptacions: pel·lícula
Enllaços d'interès: http://gillian-flynn.com/

T'agradarà si: t'agraden els personatges estranys, foscos, obsessos, t'agrada el thriller, vols una història d'intriga.
Ni ho intentis si: vols una cosa divertida, no et van molt les novel·les d'intriga, busques quelcom curt, t'agraden els personatges convencionals.
Sinopsi

En Nick i l'Amy són a ulls de tothom la parella ideal: intel·ligents, atractius i divertits, mantenen una relació que és l'enveja dels seus amics. Malgrat que tots dos són devots fervents de Nova York, quan amb la crisi perden la seva feina com a escriptors, es traslladen a North Carthage, per tenir cura dels pares d’en Nick, que estan molt malalts. El dia del cinquè aniversari de la parella, l'Amy ha preparat una recerca del tresor per a ell, com cada any. Però a mig matí, en Nick rep la trucada d'un veí al bar que regenta amb la seva germana: l'Amy ha desaparegut i el menjador es ple de senyals de lluita. Comença la investigació de la policia mentre en diversos indrets de la zona segueixen ocultes les capses sorpresa de la recerca del tresor, que esperen per ser obertes. (d'una edició)

Opinió

Aquest llibre era a tot arreu i més amb el boom de la pel·lícula. En general tenia bones crítiques i em cridava l'atenció perquè tothom deia que "tenia girs argumentals inesperats" i "necessitaves seguir llegint i enganxava". D'acord, teniu raó, són comentaris estereotipats dels que no hauria de fiar-me, però veritablement, encara que el llibre no ha estat tan malament girs argumentals sorprenents no n'he vist i enganxar-me tampoc ho ha aconseguit massa. Anem a veure, no està malament, m'agraden els dos personatges que crea perquè són tan menyspreables que al final t'acaben agradant, el final també m'ha agradat com a conclusió un pel irònica a tot el que passa, però segueixo pensant que no cal que el venguin com inesperat o nou, està bé, no necessita que exagerin les seves virtuts o li posin altres que no té (d'acord, potser hi ha gent que l'ha trobat inesperat però em va frustrar molt).

L'estructura del llibre es basa en anar canviant el punt de vista en cada capítol entre els dos protagonistes l'Amy i el Nick. Al principi ens trobem amb el diari de l'Amy i els pensaments de Nick la qual cosa ha tingut el mateix efecte en mi que en la majoria de llibres que he llegit escrits amb més d'un narrador o que aquest varia, ho agraeixo per la diversitat que no t'avorreix però sempre arriba algun moment on passa alguna cosa en un dels narradors que t'agradaria seguir llegint capítols d'un i ignorar el dels altres (no ho fas, o almenys jo no perquè m'obligo a mi mateixa a continuar).
A més d'això el llibre es divideix en tres parts que si les mireu en l'índex us poden fer sospitar sobre que li ha passat a l'Amy i que per això no em sembla tan inesperat. Tot i així cal reconèixer que l'autora sap dotar de veus pròpies a ambdós narradors però alhora sabent seleccionar força bé que mostra i que no per conduir al lector per certs prejudicis o idees. Admiro que encara que en part moltes vegades els narradors no siguin del tot fiables l'autora jugui ja no tant amb la mentida sinó amb el que pot assumir el lector.
Una cosa que probablement no us importi: el nivell d'anglès del llibre no és difícil en general a excepció d'alguns diàlegs que o bé per ser col·loquials o fer referència a coses que no entens poden deixar-te confús amb el que estàs llegint (o això m'ha passat a mi).

La història en si no és tan complicada com semblaria o no ho és a nivell argumental. Bé, potser ho sigui la manera d'actuar dels personatges i per conseqüent ho acabi sent la història però he de dir que si a nivell de thriller esperes una història plena de personatges, motius, conspiracions o coses així aquesta no és la teva història. Perduda és l'exploració de la vida d'una parella (em sona que vaig llegir alguna cosa semblant per algun lloc i no podria estar-hi més d'acord) embolicada amb mentides, punts de vista diferents i actuacions moralment qüestionables. El llibre gairebé sembla un joc constant preguntant-te qui té la raó o de part de qui estàs. I la gràcia de la novel·la està en com els personatges es justifiquen a si mateixos com qualsevol persona normal així que et toca a tu determinar si pots acceptar tal punt de vista o no ho pots fer.
Un punt que he llegit que comenta la gent és el xou mediàtic que s'estableix en el llibre. No sé perquè em dóna la sensació que en la pel·lícula han d'haver explotat més aquest punt però en general si que és cert que representa com un cas d'aquest tipus és utilitzat perquè cadascú obtingui els seus beneficis i com realment a ningú li importa el que passa sinó més aviat que sigui com ells volen que passi.
El final és potser el moment més brillant del llibre per aquesta irònica conclusió tenint en compte la relació tan malaltissa en què es basa però alhora tan atraient.

Els personatges per tant són el que més m'ha agradat i destaco del llibre. Simplement l'Amy i el Nick són una parella que ha valgut la pena conèixer per les seves rareses, obsessions. Tots dos arriben a un punt en què són rebuscats, però si he de destacar a un dels dos és sens dubte la que dóna títol al llibre, l'Amy. Si us digués molt sobre ella seria spoiler però bàsicament és al voltant de qui gira tot i la seva manera de ser tan peculiar a més de les seves accions fan d'ella algú carismàtic i per qui val la pena llegir el llibre.

Resumint i em dóna la sensació que no he entrat molt en detalls, però bàsicament Perduda ha resultat un llibre amb dos personatges que intriguen, pels seus punts de vista, per ser tan carismàtics. No us diré que no m'hagi decebut amb les expectatives que portava, pensava que anava a ser una altra cosa, girs argumentals i enganxar-me totalment i suposo que hi ha gent que l'ha viscut així però a mi m'ha semblat de més interès les motivacions i els pensaments de la parella protagonista que qualsevol cosa que hagi passat a nivell argumental.

El millor: els personatges, encara que no m'hagi enganxat si tens interès en saber que passarà.
El pitjor: potser esperava més a nivell argumental o m'ha faltat alguna cosa perquè fos més especial.


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario