domingo, 26 de julio de 2015

Kamikaze Kaitou Jeanne, Arina Tanemura (manga)

Hola, avui un manga que he rellegit per ressenyarlo al blog.
Títol: Kamikaze Kaitou Jeanne
Significat del títol: Vent sagrat (crec que en aquest cas és l'accepció més correcta), la lladre Jeanne
Extensió: 13 volums (31 capítols)
Format original: manga
Adaptacions: anime
Autor original: Arina Tanemura
Altres obres de l'autor/a: Full moon wo Sagashite, The gentleman Alliance

T'agradarà si: t'agrada la fantasia, no t'importen els arguments amb premisses fluixes o que no acaben de desenvolupar-se del tot, busques una història romàntica però que tingui una mica d'acció.
Ni ho intentis si: no t'acaben d'agradar les premisses un pel agafades per les puntes, prefereixes una història que només se centri en el romanç a una que intenti portar una trama més àmplia amb risc que aquesta no acabi de funcionar.

Sinopsi
La Maron és una noia normal en aparença, si no fos perquè conviu amb un àngel i perquè és capaç de transformar-se en Kamikaze Kaito Jeanne, una lladre de guant blanc molt buscadaper la policia. Amb aquest punt de partida, Arina Tanemura ens presenta aquest shojo de magical girls ple de misteris, romanços i aventures. (Traduïda de la kanzenban de planeta)

Opinió
Aquest és un manga nostàlgic per a mi perquè fa molts anys era una fan boja del anime i en general de tot el que feia olor, ni que fos una mica, a magical girl o fantasia i tingués romanç. Temps foscos, aquells... No, simplement ara tot i que el romanç és un gènere al qual sempre vaig si vull entreteniment la fantasia mal usada o posada gairebé perquè sí no m'acaba d'atraure del tot. És més en els mangues generalment prefereixo el romanç realista a que li posin un toc fantàstic perquè aquest últim acaba sobrant-me, no estar del tot desenvolupat o simplement no interessant-me. Kamikaze Kaitou Jeanne és un d'aquests casos, i a més tota l'ambientació d'inspiració cristiana que em sobra bastant per com acaba sent un complement i el que acaba sent el més important és una reflexió sobre la valentia i el seguir endavant que em sembla massa evident perquè tingui valor (d'acord, m'he passat, suposo que com a entreteniment no és tan dolent i que el meu jo del passat vivia feliç més amb el que li feia imaginar el manga).

La història semblaria que es basa en la condició de lladre de la protagonista, en com ella és la reencarnació de Joana d'Arc i totes les motivacions que hi ha darrere dels robatoris. I sí, és això en el que en teoria seria el nucli, però està tan mal fet i arriba a importar més aviat poc. Se suposa que hauríem de preocupar-nos pels interessos de Déu i del Diable i en general això acaba desplaçant-se a un segon lloc.
Diria que tot això només acaba tenint interès amb certa revelació que encara que em sembla que és sorprenent (almenys la primera vegada que ho descobreixes) i té cert mèrit acaba portant a un final tan convenient i arreglat per a tots que em sembla que la sorpresa no n'hi ha per tant.
Després tenim la història d'amor dels protagonistes que acaba tenint més interès però que tot i així no m'acaba de convèncer del tot. Anem a veure té moments agradables i la relació no decau per no saber si poden confiar l'un en l'altre, però ja està, no té massa tampoc.
El punt que més dolent m'ha semblat a nivell de la història és tot el missatge que se suposa que té d'afrontar les dificultats de ser valent i seguir endavant. No només és completament típic sinó que et diguin això i per mostrar-t'ho et posin una protagonista que plora cada dos segons i que tot i que diu ser independent sempre l'acaba salvant el noi que estigui lliure em sembla pesat.
No obstant això és cert que entreté i té històries secundàries que són de més interès que les principals. Penso sobretot en la història del Zen, està una mica forçada en la història potser però vaig quedar força contenta amb el drama d'aquesta part. També algunes parelles secundàries, encara que mereixien més desenvolupament estaven força bé. A més potser la història de la Fynn en general em va semblar potser una mica exagerada però almenys era interessant.

L'estil de l'autora és molt vistós. Els dibuixos són agradables i Tanemura posa molt detall en la roba que porta cada personatge tot i que també és cert que els ulls són exageradament grans. A part d'això es llegeix molt ràpidament i en general no es perd l'interès a no ser que us llegiu les columnes de l'autora que per a mi abunden massa i desenganxen de la lectura (però no deixava de llegir-les perquè sóc masoquista).

Pel que fa a l'ambientació em sembla tan forçat tot els elements trets del cristianisme i de Joana d'arc em sembla a mi que està perquè sí (típic: sona exòtic ho poso, doncs més o menys). Després tota la història de les reencarnacions de Déu i el Diable em fa gràcia, sobretot per aquesta barreja de religions que es fa i per com acaba romantitzant el diable... No dic que estigui malament del tot però em feia tant la sensació que l'havia posat per posar alguna cosa, potser buscava ser original i sens dubte s'acaba creant un món peculiar però en general està força mal fet.

Els personatges en general tampoc m'han acabat d'agradar (d'acord, si el meu jo més jove veiés això em pegava, o alguna cosa). La Maron se suposa que ha de ser forta, independent encara que en el fons tingui un costat feble i tingui por. Tot i així, acaba preponderant tant el costat que es deixa protegir pels altres que acaba cansant molt que te la presentin com una noia forta i segura, no m'importa que tingui por però que els altres personatges la vegin com a forta no em quadra massa, la veritat. El Chiaki és el noi que comença distant i frívol però de seguida cau rendit pel somriure de la protagonista i la seva gràcia natural (no anava a ser d'una altra manera, és clar) i potser el meu problema sigui més amb la rapidesa que s'enamora d'ella que amb una altra cosa, la seva personalitat no és gran cosa però és agradable sense més.
Els secundaris en general crec que mereixien més paper, està la Miyako (que en general la seva personalitat era més agradable que la de la Maron, ah, perquè sol passar que els secundaris cauen millor que els protagonistes), i el delegat (no recordo el nom, per variar) que tots dos feien una parella més graciosa i d'interès per a mi... També l'altra parella que es forma (la promesa del Chiaki, no recordo noms) té molt poc paper però pintava interessant la seva relació, vaja crec.

Resumint, és un manga que per a mi desprèn nostàlgia per com de petita m'agradava força, però a part d'això revisant el manga de més gran em sembla bastant dolent i passable. He de fer una relectura d'un altre dels mangues que espero que m'agradi una mica més que aquest.
Suposo que a favor de Kamikaze Kaitou Jeanne puc dir que en general és entretingut i té un gir que pot resultar inesperat, però hi ha tants punts negatius com una trama que està mal feta, una ambientació mediocre, uns personatges que no em convencen, i un intent de donar un missatge bastant simple que no em convenç.

El millor: es llegeix ràpid, entreté, gir inesperat (si no ho has llegit, és clar ...)
El pitjor: força mediocre tant en premissa, argument general, personatges i a intentar transmetre un missatge de coratge...


Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario